Seu d'Urchel (en catalán La Seu d'Urgell, popularment conoixita en a suya redolada como La Seu) ye un municipio catalán situato en a provincia de Leida, capital d'a comarca de l'Alto Urchel, d'o partiu chudicial de Seu d'Urchel y d'a diocesi d'Urchel.
A suya población ye de 12.533 habitants (2006), en una superficie de 15,44 km² con una densidat de población de 811,72 hab/km².
Cheografía A localidat de Seu d'Urchel ye situata a 691 metros d'altaria sobre o ran d'o mar, a una distancia de 107 km d'a ciudat de Leida, capital d'a suya provincia.
Mugas O termin municipal de Seu d'Urchel muga a o norte con Les Valls de Valira; a o nord-este con Estamariu; a o sud-este con Alàs i Cerc; a o sud con Ribera d'Urgellet; y a l'ueste con Montferrer i Castellbò.
Les Valls de Valira Estamariu Montferrer i Castellbò 85px|Seu d'Urchel Ribera d'Urgellet Alàs i Cerc
Demografía
Administración Reparto de concellers Eleccions municipals Partiu 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 Partit dels Socialistes de Catalunya 6 Convergència i Unió 5 ERC 4 Iniciativa per Catalunya 1 Partido Popular 1 Total 17
Alcaldes Lista d'alcaldes Lechislatura Nombre Partiu politico1979–1983 Amadeu Gallart i Sort Progrés del Pirineu1983–1987 Joan Ganyet i Solé Inicitiva per Catalunya1987–1991 Joan Ganyet i Solé Inicitiva per Catalunya1991–1995 Joan Ganyet i Solé Inicitiva per Catalunya1995–1999 Joan Ganyet i Solé Inicitiva per Catalunya1999–2003 Joan Ganyet i Solé Inicitiva per Catalunya2003–2007 Jordi Ausàs i Coll Esquerra Republicana de Catalunya2007–2008 Jordi Ausàs i Coll Esquerra Republicana de Catalunya2008–2011 Albert Batalla i Siscart Convergència i Unió
Molimentos Seu de Santa María d'Urchel, una seu bispal d'o sieglo XII en estilo romanico. Jaime Cobreros Aguirre: Las rutas del románico en España. Volumen II: Aragón, Cataluña, Navarra, País Vasco y La Rioja, Grupo Anaya, S.A., Madrit, 2004, 1era edición, , p.100. Ilesia de Sant Miguel de Seu d'Urchel, una ilesia d'o sieglo XI en estilo romanico adedicada hue a Sant Miguel arcánchel, encara que orichinalment estió consagrada a Sant Per apóstol. Jaime Cobreros Aguirre: Las rutas del románico en España. Volumen II: Aragón, Cataluña, Navarra, País Vasco y La Rioja, Grupo Anaya, S.A., Madrit, 2004, 1era edición, , p.102.
Esporte La Seu ye un puesto muito ligado a l'augua per lo paso d'o río Segre per lo meyo d'a población y la unión con o Valira un poquet mas abaixo, y tamién con os esportes d'hibierno per a suya cercanía con o Pireneu. Cal destacar as instalacions, entidaz esportivas y interpresas que ofreixen actividaz relacionadas con o meyo acuatico como rafting, hidrotrineo, canoas y kayaks.
Entre os suyos clubs esportivos no relacionaus con l'augua u con os esportes d'hibiernos cal destacar l'equipo de basketbol femenín Agrupacio Esportiva Sedis Basquet que chuga en a Liga Femenina de Baloncesto.
Instalaciones esportivas 250px|thumb|dreita|Canal d'auguas bravas sin de actividat. Entre as instalacions esportivas destaca o Parque Olimpico d'o Segre, feito como una canal paralela a o río Segre, acondicionau pa piraguismo, y construyiu orichinalment pa la celebración de competicions esportivas. En l'actualidat tamién tiene un uso recreativo y ye un reclamo turistico pa qui quiera realizar actividaz acuaticas y de BTT.
Competicions esportivas La Seu estió subsiede olimpica en os Chuegos Olimpicos de Barcelona 1992 albergando as competicions de piragüismo en a modalidat de slalom, en as nuevas instalacions creyadas pa ixo y que en a actualidat son d'as millors d'o país, albergando competicions nacionals, estatals y internacionals.
Referencias
Vinclos externos
Pachina web municipal. Pachina web d'o Departamento de Turismo d'a Seu d'Urchel.
Categoría:Localidaz d'a provincia de Leida Categoría:Municipios de Catalunya por aon pasa la N-260