miniatura|La paraula casta es va començar a fer servir com a sinònim de classe social durant les missions portugueses a l'Índia. Molts indis en l'actualitat han expressat la idea que la imatge negativa del sistema de classes es va produir durant l'ocupació britànica, els quals van difondre la idea de discriminació racial associada a la de casta. Es reivindica, en canvi que les castes índies, les anomenades jāti eren una forma administrativa tribal, un concepte més semblant al de clan establert a Escòcia, que no tenia res a veure amb la discriminació racista. En aquesta fotografia del 1916 es poden veure membres de la casta índia dels Basor. miniatura|Membres de la casta fellahin egípcia, fent les seves tasques agrícoles. La casta és un sistema social elaborat i complex que combina elements d'endogàmia, funció o activitat ocupacional, cultura, nivell social, afiliació tribal i poder polític. No s'hauria de confondre amb races o classe social, p. ex. els membres de castes diferents en una societat poden pertànyer a la mateixa raça. Normalment, però no sempre, els membres de la mateixa casta són del mateix rang, ocupació, i/o posició econòmica, i típicament tenen costums que els distingeixen d'altres grups.Random House Dictionary, secció 1,2 La paraula casta pot emprar-se també per referir-se a qualsevol sistema rígid de classificació basat en distincions culturals o socials.
La paraula "casta" està generalment associada amb l'Índia, tot i que no és una paraula pròpiament índia, ja que fou utilitzada per primer cop en aquest sentit pels missioners portuguesos, amb ella volien englobar dos termes indis: un religiós (varna) i l'altre organitzatiu (jāti). El terme emprat per aquests monjos ve del llatí castusConsulteu l'etimologia de casta al Viccionari («pur, segregat»), i té etimològicament relació amb carere («tallar»)Melissa Raphael, Thealogy and embodiment: the post-patriarchal reconstruction of female sacrality. Sheffield: Sheffield Academic Press, 1996. p.110. i en portuguès també té l'accepció de («prole, raça»). A partir de la dominació britànica es va denunciar el fet de la discriminació lligada a aquest sistema social.
El concepte s'ha estat aplicant també per definir un tipus de classe política més compromesa amb si mateixa que amb les seves funcions governatives.
La discriminació basada en castes, o castissisme, com constata UNICEF, és predominant principalment en parts d'Àsia (Índia, Sri Lanka, Bangladesh, Nepal, el Japó) i l'Àfrica. UNICEF calcula que tal discriminació afecta a uns 250 milions de persones a escala mundial.
Sud d'Àsia Índia La societat índia ha constat des de temps antics de més d'un miler de grups tribals i laborals o comunitats anomenades jāti. La frase "sistema de castes" combina realitat i teoria: la realitat del sistema de jāti predominant per tota la societat índia des de temps antics i el concepte hindú de varna (classe/grup).Enciclopèdia Britànica A la Constitució de l'Índia, en el seu apèndix primer, enumera 1.108 castes repartides en 25 estats i el mateix document enumera 744 tribus en 22 estats.
Varna
La paraula varna apareix als primers texts indis com el manusmriti i els purana. És un terme de diversos significats: ordre, natura, tipus o color; però en aquests textos es fereix a una classificació ideal de la societat en quatre grups. Aquests grups són: bramans (estudiants, professors, sacerdots) kxatriyes (guerrers, reis, administradors) vaïxyes (comerciants, agricultors) xudres (artesans, servents o pagesos vassalls)
Tots els altres que no pertanyien a aquests grups es considerava que no pertanyien a la societat hindú. Als no inclosos se'ls anomenava mlechhas i podien ser: autèntics estrangers, o bé tribus de nòmades residents en territori indi. Els excomunicats rebien el nom danaryas", és a dir, "no-aris" i se'ls havia de tractar com a estrangers intocables, de forma semblant a un malalt contagiós. Els membres d'aquest sistema tenien por del bandejament social i això era un poderós incentiu per a no violar les normes socials. Una última secció del Shanti Parva del Mahabharata suggereix un origen d'aquesta pràctica: "Ell, que es torna a dur en el discurs, o violent en el temperament, ell que sedueix o segresta les dones d'altra gent o roba la riquesa que pertany a altres, hauria de ser abandonat per nosaltres".
El sistema donava hipotèticament el seu propi espai tancat a cada grup, i pocs individus quedaven sense un paper clar. Segons el sistema de Varna, es demanava que els bramans visquessin en la pobresa i la seva vocació primària era aprendre el veda, els textos sagrats i temes seculars, ensenyar-los després als altres i pregar pel benestar de tot. L'ocupació principal del kxatriya eren les habilitats marcials, la protecció de la societat civil i el govern. Els vaishyas eren aquells que s'ocupaven del comerç, la banca i les activitats agràries incloent-hi la cria de bestiar. Els sudras eren uns altre tipus de treballadors: mà d'obra al servei dels altres. Però la realitat és que en la societat índia no hi ha només quatres grups socials, sinó milers, els anomenats jatis, aquest fet era conseqüència de l'existència de persones que tenien una varietat de funcions i els texts sagrats ho expliquen com a el resultat d'una mescla prehistòrica dels varnas, o Varna Samkara.
Segons l'hinduisme, a tots els varnas se'ls inculcava, sense excepció, rebutjar l'afició per posseir objectes, l'abstinència del robatori, valorar la sinceritat, la no-violència i la benvolença. Aquests també eren els mateixos atributs propiciats pel jainisme i les doctrines budistes. Hi havia la creença més estesa que després de la mort, la gent renaixia en una casta superior si havien portat una vida moral, o en una casta inferior si duien una vida immoral. D'aquí va derivar la següent interpretació: es pensava que els qui servien en funcions indesitjables, mereixien el seu destí, a causa del seu karma passat; per tant, de les quatre castes inicials va anar sorgint un cinquè grup, els intocables.
Dels quatre grups, tres eren considerats dvija (nascuts dos cops), eren els bramans, els kxatriyes i els vaïxyes. En teoria els dvija eren els únics que podien realitzar el sacrifici del foc Homa, però ni tan sols això ha estat respectat sempre per totes les sectes de l'hinduisme, per exemple, a l'Arya Samaj, totes les castes incloent-hi els xudras poden realitzar el sacrifici del focs. Hi havia unes quantes categories entre els Brahmins i sacerdots de temples, si n'hi ha gens, eren normalment al final més baix de l'escala social dels bramans.
Jatis Sota el sistema de tribus jati, una persona neix amb rols socials atribuïts i està subjecte a l'endogàmia, és a dir, només s'accepten matrimonis entre membres d'un mateix jati. El jati proporciona identitat, seguretat i estatus i ha estat històricament obert a canvis basats en influències econòmiques, socials i polítiques. Durant els inicis de la història índia, els diversos factors tribals, econòmics, polítics i socials conduïen a un continu tancament, ja que les classes socials que prevalien tendien a voler consolidar el seu estatus en els seus fills, de manera que es va convertir-se en sistema de tradició hereditària. Encara que hi havia algunes variacions entre els diferents llos de la geografia índia, el jati era la comunitat eficaç dins de la qual un es casava i passava la majoria de la seva vida privada. Els individus trobaven suport en la comunitat jati en temps difícils, i fins i tot en la resolució de disputes. Era, en certa manera, una comunitat administrativa motiu pel qual encara es conserva aquest sistema.
Els intocables (també anomenats pariahs o antyajas, estaven al fons de l'escala social i fins i tot ara realitzen les feines que ningú més no vol com ara l'eliminació de cadàvers, maneig de terra de nit o execució de criminals. Vivien als seus propis guetos a les perifèries de les ciutats o pobles i no se'ls permetia sentir els vedes.
Resulta curiós que segons l'hiduisme les castes originals eren 4, segons la classificació tribal dels jatis són més de mil i, en canvi quan l'escriptor grec, Megastenes, va fer un viatge a l'Índia en va descriure 7 castes.
Base antropològica i genètica Alguns antropòlegs van postular que les classes superiors de l'Índia pertanyien a la raça caucàsica, mentre que la resta tenien un origen tipus australoides."The evidence from physical anthropology", S'han fet estudis genètics per veure què hi havia de certGenome Research i el resultat ha estat que es tractava d'un mite. Biològicament i lingüísticament els indis estan molt barrejats.
Posició del govern Alguns activistes, a la conferència de l'ONU de Durban, van afirmar que la casta és una forma de discriminació racial. Un determinat nombre de comentaristes socials, coneguts periodistes, professors i activistes socials que lluiten pels drets dels dalit opinen que l'oposició del govern indi a identificar el sistema de castes amb el concepte del racisme, a la Conferència de Durban, és un intent per evitar la intervenció internacional sobre el tema de l'empobriment i el benestar social. A la mateixa conferència, el govern indi també s'oposava a donar els adivasis tribals d'Índia, l'estatus de "poblacions indígenes", ja que això també hauria fet de l'Índia un dels règims de responsabilitat internacionals sota la Convenció contra el racisme.Naunidhi Aunidhi, "Caste and rights", revista Frontlie, Nova Delhi, 2001, exemplar nº 18 (17) "Members appeal for inclusion of untouchability at racism meet" , publicat en:The Times of India, Bangalore, 30 d'agost del 2001
Nepal El sistema de castes nepalès s'assembla al sistema indi: Té nombroses divisions tribals (jāti) i al mateix temps hi ha un sistema de varna superposat, però amb lleugeres diferències culturals i socials. Les inscripcions testifiquen els començaments d'un sistema de casta durant el període Lichchhavi.
Pakistan Els factors religiosos, històrics i socioculturals han ajudat a definir els límits de l'endogàmia per als musulmans del sud d'Àsia. Hi ha preferència pels matrimonis d'endogàmics basats en la naturalesa de la societat orientada al clan, que valora i busca activament similituds en la identitat de grup social basada en uns quants factors, incloent-hi religiosos, sectaris, ètnics, i tribals o d'afiliació al clan.
L'afiliació religiosa és polièdrica i inclou consideracions religioses a banda de ser musulmà, com la identitat sectària (per ex. xiita o sunnita) i l'orientació religiosa dins de la secta (isnashari, ismaïlisme, ahmedi, etc.). Les dues afiliacions, l'ètnica (p. ex. sindhi, baloch, panjabi, etc.) i l'afiliació de biraderis específic o els Jaat/quoms són components integrals addicionals d'identitat social. Dins de les fites d'endogàmia definida pels paràmetres citats, les unions consanguínies properes són preferents a causa d'una congruència de trets clau de grup. També es tenen en compte a l'hora de formar un matrimoni els factors de fons a nivell individual així com les afinitats. Cal tenir en compte que l'actual Pakistan va ser part de l'Índia abans del 1947 i que els sistema de castes no es va veure afectat per la separació, o molt poc, la jerarquia és la mateixa canviat de religió.
Xina miniatura|A la Xina tradicional es van donar diferents castes, diferenciades per l'ètnia però sobretot per la seva funció social Les Dinasties Meridionals i Septentrionals mostraven un nivell tan alt de polarització entre Nord i Sud que els habitants del nord i els del sud es tenien entre si com a bàrbars. Després de la invasió pel nord dels mongols, els membres de la dinastia Yuan van causar la dispersió de l'ètnia Han; socialment aquesta ètnia fou dividida en quatre castes, les més pobres es van quedar als territoris de més al sud.The Four Class System
Tradicionalment l'ètnia yi estava establerta a la província del sud-oest, Yunnan i estaven organitzats en diferents classes: Els yi negres, eren els nobles i només un 5% de la població