La Vall de Bianya (també anomenat simplement Bianya) és un municipi de la Garrotxa, a les Comarques Gironines. El formen un total d'onze nuclis de població escampats entre la vall de Bianya i la del Bac, essent el cap de municipi l'Hostalnou de Bianya. El poble amb més habitants és la Canya, que està dividit entre aquest municipi i Sant Joan les Fonts. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i del Consorci de l'Alta Garrotxa.
Etimologia Al llarg de la història, la paraula Bianya s'ha escrit amb B i amb V (Vianya).MURLÀ i Giralt, Josep (1995): La Vall de Bianya. Quaderns de la Revista de Girona núm. 60 La referència més antiga del topònim és de l'any 958, amb el nom Vallebiania, que posteriorment va canviar a Bianna (1117), Bisania (1319) i finalment, Bianya. Durant el també es va fer servir la forma Vianya (Viaña en castellà), que va passar a ser l'habitual fins a la Segona República, quan es va recuperar Bianya. Al juliol de 1939 es van tornar a utilitzar les formes Vianya i Viaña fins que, amb la recuperació de la democràcia, es torna novament a la forma Bianya.
L'origen del nom no és clar, amb dues hipòtesis principals, una que es decanta més per la forma amb V i l'altra, per la forma amb B: Vianya vindria del llatí Via Annia. Aquest nom seria el que els antics romans van donar a la calçada romana anomenada ara Via Romana del Capsacosta, una ramificació de la Via Augusta. Des de Figueres entrava cap a la zona de muntanya, i després de travessar la vall de Bianya pujava des del Capsacosta cap al coll d'Ares, on es tornava a unir, ja a la Gàl·lia, amb la Via Augusta.Via Romana del Capsacosta Bianya significaria dos rius, fent referència a les rieres de Sant Ponç d'Aulina i Santa Llúcia de Puigmal, que quan s'uneixen al voltant del nucli de Ca l'Enric reben el nom de riera de Bianya. Això vindria explicat per documents del on apareix la forma Bisania: bis indicaria repetició i ania derivaria del llatí amnis, que significa riu. Tot i això, la documentació anterior a aquest segle no fa servir el prefix Bis, sinó Bi. Segons Josep Calzada, el nom Biania seria d'origen preromà, probablement cèltic. Inicialment, el nom es referiria a la riera de Bianya, però hauria acabat donant nom a la vall sencera per on discorre.CALZADA i Oliveras, Josep (1979): De la Bianya, una de les més famoses valls de la Garrotxa. Vianya o Bianya? Bol. del Colegio de Médicos, núm. 77 Ir. trim. 1979, p. 11-12
Altres teories menys acceptades relacionen el topònim amb el nom de lloc cèltic Vianna (que es conserva sota la forma Vienne en molts noms de poblacions franceses),Buscar al Diccionari català-valencià-balear la paraula Bianya (Edició en línia del Diccionari ). amb el nom personal Albiniana, o amb l'antropònim àrab Abu Gàniya.
Geografia Llista de topònims de la Vall de Bianya (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
El municipi el forma la vall de Bianya, drenada per la riera de Bianya, que al seu torn és formada per les rieres de Sant Ponç d'Aulina i Santa Llúcia de Puigmal. La vall que dona nom al municipi està tancada per la serra de les Cambres a l'oest, les serres de Malforat i Sant Tomàs al nord, la costa de la Cau a l'oest, i la serra de Sant Miquel del Mont al sud. El terme, molt muntanyós, també comprèn la vall del Bac, a la capçalera de la riera d'Oix, i la capçalera i el vessant dret de la riera de Castellar. També inclou l'enclavament de la Canya, entre els municipis d'Olot i Sant Joan les Fonts.
El municipi limita al nord (d'est a oest) amb el puig Serres Blanques, la serra de les Ginebres, i els puigs de l'Ou i el Talló; al sud, amb les serres de Sant Miquel de Mont i Sant Valentí; a l'est amb les serres de Vivers i dels Gats (entre les quals, amb la serra de Malforat al sud-est, s'estén la petita vall de Castellar); i a l'oest amb les serres de Capsacosta i de les Cambres (entre les quals, juntament amb el carenar de les Boixedes, es troba la vall de Sant Ponç).
L'enclavament de la Canya limita a l'est amb la serra d'Aiguanegra, a l'oest amb la serra de Sant Valentí, al nord amb la part de la Canya de Sant Joan les Fonts, al pla de Gibrella, i al sud, amb la part d'Olot d'aquest poble, al pla de Baix.
Les principals muntanyes del terme són el coll de Caubet, el Puigespunya i la serra de Sant Miquel del Mont al sud; la serra de Malforat (entre la vall de Bianya i la del Bac), i el puig d'Ou, al límit amb el Ripollès, al nord. El bosc, de roure martinenc, d'alzina i de pi roig i els pasturatges ocupen unes 7.000 hectàrees.
El clima de la Vall de Bianya és mediterrani de muntanya amb una certa continentalitat, amb la presència de pluges durant bona part de l'any, però especialment a la primavera, fet característic de tota la comarca de la Garrotxa. Malgrat tenir temperatures suaus, a l'hivern les glaçades són habituals, mentre que a l'estiu les nits són fresques i agradables.
Estructura administrativa miniatura|esquerra|500px|Mapa del municipi de la Vall de Bianya amb la situació de les diferents entitats de població. El municipi de la Vall de Bianya està format per un total d'onze entitats de població. La majoria són pobles disseminats i centrats al voltant d'una església, i que històricament havien estat parròquies que havien pertangut als diferents monestirs propers (Riudaura, Camprodon, Sant Pere de Besalú, Sant Joan les Fonts, Sant Joan de les Abadesses): Capsec, Castellar de la Muntanya, Sant Andreu de Socarrats, Santa Margarida de Bianya, Sant Martí del Clot (o de Tornadissa), Sant Pere Despuig i Sant Salvador de Bianya. De manera similar, un d'aquests nuclis de població, la Vall del Bac, està format al seu torn per cinc parròquies també de tipus disseminat (Sant Andreu de Porreres, Llongarriu, Sant Feliu del Bac, Sant Miquel de la Torre i Santa Magdalena del Coll). En aquest cas, se sol considerar com a punt central l'Hostal de la Vall del Bac. Aquests nuclis encara se solen anomenar pel seu nom tradicional de parròquia.
Finalment, també trobem tres pobles pròpiament dits: l'Hostalnou de Bianya (seu de l'Ajuntament), la Canya (poble més habitat, repartit entre la Vall de Bianya i Sant Joan les Fonts), i Llocalou.Entitats de població de la Vall de Bianya, Municat En aquest cas, se solen anomenar poble, veïnat o urbanització, depenent del context.
Història El territori que ara forma el municipi de la Vall de Bianya va formar part del Comtat de Besalú. La implantació del comtat va provocar l'organització del territori en villas o districtes rurals, on es van construir grans cases senyorials, i en grans masies (villare), destinades a conreadors de la terra. La família Bianya, que vivia en una casa senyorial a prop de l'església de Sant Pere Despuig, disposava d'un franc alou en l'actual territori de la Vall de Bianya. De fet, fou gràcies a aquesta família que es va construir l'església de Sant Pere Despuig, consagrada l'any 964. Posteriorment, la casa senyorial dels Bianya va ser venuda a la família Soler de Camprodon, després al monestir de Camprodon, i finalment, el monestir la va vendre a la família Corona l'any 1396. Aquesta família fou la que construí la Torre de Sant Pere. Aquestes demarcacions senyorials creades en l'època del Comtat de Besalú convivien amb les antigues demarcacions eclesiàstiques (les parròquies), que van ser l'origen de la gran majoria dels pobles que conformen la Vall de Bianya.[http://cartomedcat.blogspot.nl/2014_03_01_archive.html BOLÒS, Jordi (2014): L'alta edat mitjana al Comtat de Besalú], Cartografia i història medieval a CatalunyaAlegación al proyecto de la Variante de Olot y la conexión con la N-260 , pàgines 23-24, Ajuntament de la Vall de Bianya
El 1396, el rei Martí l'Humà va incorporar a la Corona d'Aragó les parròquies de Santa Margarida de Bianya, Sant Pere Despuig, Sant Martí de Solamal, Sant Martí de Capsec, Sant Andreu de Socarrats i el veïnat de les Illes (precursor de l'actual poble de la Canya).La Vall de Bianya , lagarrotxa.netFORT i Olivella, Joan: La Vall de Bianya en començar el segle XV, Patronat d'estudis històrics d'Olot i Comarca Durant el , els forts terratrèmols que van assetjar les terres garrotxines van afectar la Vall de Bianya, amb moltes morts i deixant impracticables les esglésies de Santa Maria de Llongarriu a la vall del Bac, Sant Martí de Capsec, Sant Pere Despuig, Sant Martí de Solamal i Sant Salvador de Bianya, a més de desperfectes importants en la resta d'esglésies bianyenques.
El 1497 existien onze parròquies al territori de la Vall de Bianya: Capsec, Castellar de la Muntanya, Sant Andreu de Porreres, Sant Andreu de Socarrats, Sant Martí de Solamal, Sant Martí del Clot, Sant Miquel de la Torre (o Avellana Corba), Sant Pere Despuig, Sant Salvador de Bianya, Santa Margarida de Bianya, Santa Maria Sacot i Vall del Bac. Durant la baixa Edat Mitjana, les parròquies de Santa Margarida, Sant Pere Despuig, Sant Martí de Solamal, Sant Martí de Capsec i Sant Andreu de Socarrats, juntament amb el veïnat de les Illes, formaven una entitat anomenada Consell General de la Vall de Bianya o Universitat de Bianya, que s'encarregava d'administrar els pagaments i cobraments dels residents. Cada parròquia o veïnat era representat per dos cònsols que s'encarregaven de la gestió del territori que representaven, i cada cap d'any tots els cònsols es reunien a l'església de Santa Margarida de Bianya, on escollien els nous cònsols pel nou any i s'escollia el mostassaf.
El Consell General de la Vall de Bianya va ser el precedent de l'actual municipi, format a partir de la fusió de les antigues parròquies a Capsec, degut a diferents reformes administratives. El 1553 Avellana Corba es va unir a Capsec. El decret de Nova Planta de l'any 1716 va crear les noves estructures municipals, permetent la formació de vuit municipis autònoms en l'actual territori de la Vall de Bianya: Capsec, Castellar de la Muntanya, Sant Martí del Clot, Santa Margarida de Bianya, Sant Pere Despuig, Vall del Bac, Sant Salvador de Bianya i Socarrats. En comparació amb les antigues parròquies, l'únic canvi fou la desaparició de les parròquies de Sant Andreu de Porreres, Sant Martí de Solamal i Santa Maria Sacot, que van quedar integrades als mencionats municipis acabats de crear.
La nova Constitució Espanyola de 1869 va venir acompanyada d'una reforma de les administracions el 1870Reformistas y Reformas en la Administración Española que va provocar la unió de sis municipis més al de Capsec l'any 1875: Castellar de la Muntanya, Socarrats (que incloïa el veïnat de les Illes), Sant Martí del Clot, Sant Pere Despuig, Santa Margarida de Bianya i Vall del Bac. Aquesta sèrie de fusions van deixar tan sols dos municipis en l'actual Vall de Bianya: el municipi de Sant Salvador de Bianya i l'anteriorment mencionat municipi de Capsec, que durant el es va anomenar Vall de Bianya i que va tornar a recuperar aquest nom a partir de 1917 arran d'una petició feta pels veïns el desembre de 1909 i que es va repetir el juliol de 1911. El mateix any del canvi de nom es va traslladar la capital municipal de Capsec a l'Hostalnou de Bianya, poble que és molt proper a l'església de Santa Margarida de Bianya.