Teulada és una població i un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Alta.
Geografia El terme del municipi de Teulada abraça una extensió de 32,24 quilòmetres quadrats. Situat al sud-est de la comarca de la Marina Alta, al País Valencià, el territori està environat pels termes de Benissa, Gata, Dénia, Xàbia i el Poble Nou de Benitatxell; i per la Mediterrània al sud.
Al nord hi ha les muntanyes de les Cel·letes, el Tossal Gros, la Solana de Canor i l'Abiar; altres zones muntanyenques les trobem al sud-est, amb la de la Viuda, el cap d'Or i la Penya de l'Àguila.
La resta del territori ocupa tres gran espais, un correspon a la part central, entre les muntanyes del nord i la línia imaginària que segueix d'est a oest el barranc de la Borda, conformat per tossals, depressions, abancalaments, petites planes, comes, costeres, fondalades... tot un conjunt d'espais d'orografia variada, on hi ha els terrenys on es practicava la que era la principal activitat del municipi fins als anys 60, l'agricultura; una segona part, des d'eixa línia imaginària fins al límit de la costa, amb una morfologia del terreny molt semblant a l'anterior, més abundant de petits boscos de pins, i convertida des de fa més de tres dècades en llocs d'habitatge per a residents.
La quarta part és la frontera marina, un espai obert al mediterrani, amb roquissars al cap d'Or i voltants, continuats cap al sud per una costa que va baixant, alternant platges i bancs rocallosos, fins a arribar al Cap Blanc, de nou en zona escarpada en altura, però d'un material margós i de color clar, de pitjor qualitat de rocam que el Cap d'Or.
Sols uns pocs barrancs travessen el terme: el del Pas, que arreplega les aigües o s'ajunta amb els de les Comes, la Font Santa, l'Almatar o l'Alcassar, format el barranc de les Sorts o de la Rambla; el de la Borda, que des de la partida de Benimeit, va a parar al del Pas; i el de la Font de l'Horta, que des de Benimarco, s'estén cap a la Garganta cap al riu Gorgos, ja en terme de Dénia. Hi ha altres barrancons per on escapen les aigües de les pluges estacionals.
A més de la carretera general 332, abans camí reial, una variada xarxa de camins, molts d'ells antics, recorren tot l'espai del territori i comuniquen els dos nuclis, Teulada i Moraira, amb la resta de zones habitades i terres del terme. Actualment a les urbanitzacions –Cala Baladrar, la Cometa, el Pla de Mar, el Tros de la Retora, Cap Blanc, Fanadix, Moravit, la Sabatera, Païgi i el Pinar de l'Advocat– es disposa d'una xarxa de carrers que hi facilita l'accés.
Nuclis de població En el terme municipal de Teulada es troba també el nucli de població de Moraira, situat a la costa.
Localitats limítrofes Limita amb els termes municipals de Benissa, el Poble Nou de Benitatxell, Dénia, Gata de Gorgos i Xàbia.
Història El territori que hui coneixem com a terme municipal de Teulada ha conegut la presència de l'home des dels temps més pretèrits. Són diversos els jaciments prehistòrics que ens indiquen que diverses zones del terme van estar habitades per l'home prehistòric, que va deixar testimoni de la seua presència.
El jaciment més antic, i sens dubte el més important, és la Cova de la Cendra. Situat en un dels vessants del Cap d'Or presenta una gran riquesa d'estrats que es remunten al Paleolític Superior, entre els 15.000 i 20.000 anys aC. Més abundants són els jaciments de l'edat del bronze (entre 1600 i 1200 aC). Destaquen els llocs coneguts com a Morro del Castellar, Tossal de la Font Santa, Cova de les Rates, Punta de Moraira, etc.
La cultura ibèrica es troba representada per un bon nombre de jaciments arqueològics en els quals s'han trobat sobretot restes ceràmiques i estructures de poblats, però és en el període romà quan el terme de Teulada, prop del municipi romà de Diànium, experimenta una gran importància en la quantitat d'assentaments, consistents bàsicament en vilae o cases de camp, dedicades a les explotacions agràries, esteses per tot el territori.
La llarga estada dels pobles islàmics també deixaren petges que perdurarien fins als nostres dies en la toponímia i en la cultura popular.
Amb l'arribada de les tropes de Jaume I al segle , comença a aparèixer Teulada. Després d'uns primers anys sota el poder reial al segle , passen les terres del terme de Teulada a diversos senyors com Roger de Llúria, Bernat de Sarrià, tot formant part del terme del castell de Calp. A finals del segle , sent senyor de Teulada, Alfons d'Aragó, aleshores comte de Dénia, aconseguí crear el terme municipal de Teulada, separant-lo dels termes de Benissa i Calp, que fins aquell moment era un terme únic.
Entre els segles a Teulada es va veure contínuament atacada pel corsaris i pirates barbarescos del Mediterrani, motiu pel qual hagué de reforçar les muralles de la vila i la vigilància de la costa amb construccions defensives. Tota l'edat mitjana transcorre enmig d'una economia que té com a única font de subsistència l'agricultura de secà per a l'abastiment i l'intercanvi. De l'època medieval destaca la tradició de l'estada de Sant Vicent Ferrer a Teulada, quan vingué a visitar la seua germana Constança, casada amb l'escrivà de la vila.
Al segle , després de dues centúries sota el senyoriu dels Palafox, Teulada experimenta una expansió urbana amb la construcció de la sala dels Jurats i l'església fortalesa de Santa Caterina. En el es construí el castell de Moraira per tal de protegir la costa. Després de la guerra de Successió, estes terres experimenten moments de millora i expansió econòmica que desemboquen en un augment demogràfic considerable.
En el , amb la desaparició del senyorius, Teulada s'incorpora a la Corona. Per aquella època, sobretot a finals de segle, l'elaboració de la pansa coneix els millors temps d'expansió. Llavors comença a formar-se el nucli de Moraira, no gaire lluny del castell.
Durant la primera part del , el terme de Teulada restarà estancat en l'economia i la demografia; a partir dels 60, comença una altra etapa que canvia la fesomia del municipi des de la seua creació. L'arribibada del turisme va suposar un progrés destacable.
Evolució històrica del recinte emmurallat La franja litoral de la comarca de la Marina ha estat des de final del habitada per una població majoritàriament cristiana, que constituïa una barrera enfront de les invasions i els atacs de pirates i barbarescs per mar. La primitiva defensa de la costa estava determinada pels castells de Calp, Dénia i Altea, entre d'altres, cada un dels quals tenia un territori sota la seua protecció. Dins del territori del castell de Calp es trobava l'alqueria de Teulada, que ja apareix en les donacions del Llibre del Repartiment a partir de 1249.
Almenys, a partir de 1277, ja hauria d'haver-se realitzat una repoblació nombrosa, ja que durant eixe any té lloc la concessió de la carta de poblament de Teulada i altres alqueries pròximes a favor de Bernat Durand i cent pobladors més.
A principi del devia estar constituïda una comunitat cristiana, segons es dedueix de la relació de rectors de les parròquies que acudeixen als Sínodes de la catedral de València l'any 1310, entre els quals es troba el de Teulada. A mitjan segle, Teulada comptava amb 52 llars i pocs anys després, en 1377, aconsegueix la independència municipal; en 1386, l'assignació de terme municipal propi independent dels de Benissa i Calp.
A finals del , els teuladins disposaven de permís del bisbat per a edificar «...la dita universitat de Teulada vol et entén construhir, edifficar e fundar una sglésia en lo dit lloch de Teulada con ne haja obtenguda licència et comissió del reverend bisbe de Valencia...». A principi del comptava amb 65 llars i es conserven documents de l'època amb els noms dels rectors de Teulada. També es té constància de l'existència d'un mur de fortificació de la població segons es dedueix: «Lo señor Marqués ab la dita carta de gràcia mana que ço que procehia pagar al consell de Teulada en lo dit do de XX mil florins, convertesquen en l'obra del mur ordenada sots certa condició...» i en una altra pàgina del mateix document s'indica que «les dites obres foren acomplides segons que erean obligats.»
Teulada va rebre en 1410 la visita de sant Vicent Ferrer, on, segons la tradició, va realitzar diversos miracles alguns dels quals s'escenifiquen, hui en dia, en els coneguts miracles.
En un protocol de 1476 del notari de Xàbia, Sebastià Xulbi, es parla del mur Nou, com a límit d'una propietat que apareix en un document privat «Item medietatem pro indiviso cuiusdam ovilis franqui e quiti, siti e positit intus murum novum dicti loci.» (AMD: Protocol Sebastià Xulbi R 303). Però, sobretot, és en el quan es troben abundants notícies sobre la fortificació de la vila i la construcció de l'església de Santa Caterina.
En 1551 es té constància de la construcció d'una torre de defensa al costat d'un edifici denominat quartijo, també d'ús defensiu, al mateix temps que es construeixen torres de defensa a Calp i a Benissa, totes costejades per Jerònima Pujadas, la qual, en el plet que manté contra Joan Palafox, aporta la documentació demostrativa d'haver gastat molts diners en les obres de fortificació: «Primerament en lo loch de Teulada per a la fortificació del dit loch e defensa dels pobladors de aquella y ha un quartijo eo un edifici axí dit e nomenat que tenen los pobladors de dit loch per poder-se defensar en aquell ..ïtem diu ut supra que per a la fortificació del quartijo se ha fet una torre la cual está en acabança e sta de tal manera constrohida que poden de dita torre deffensar dos panys eo quarters del dit quartijo...ïtem diu ut supra que per a fortificar-se los del dit loch en lo dit quartijo e torre tenen necessitat de demolir e derrocar alguna casa eo cases de les quales axí per la propinquitat de aquelles com altres, podrien los enemichs desfer lo dit quartijo e molestar en gran manera als que. s farien forts i es defendrien en aquell.» (ARV. Processos de Madrid, 2283, 83j).
L'any 1562, l'informe de Joan Baptista Antonelli no esmenta esta obra de fortificació, sinó que recomana que es revisen les muralles per a veure si és millor fortificar-les o acabar de fortificar l'església. (A.G.S. Estat, Llig 141, f 171). (A.G.S. Estado, Llig 141, f 171).
El 1582 és concedida llicència pel virrei de València al poble de Teulada per a imposar contribucions especials amb la finalitat de comprar dues cases contigües a l'església i acabar les obres de fortificació iniciades anys arrere. La petició de llicència per a imposar impostos està acompanyada de diversos testimonis que declaren la necessitat que té la vila de Teulada de fortificar-se. El síndic Joan Banyuls en nom dels justícia, jurats i consell de la vila de Teulada diu que: «dita vila estava situada e posada en frontera de la mar...» i estava exposada als atacs de moros i turcs. D'altra banda, «estava aquella poch fortificada...», motiu pel qual es determina reunir consell general en el qual «..acordaren unànimes de acabar un fort que y ha comensat que comprèn l'església de dita vila e dos cases junt a d'aquella per a poder-se resistir en temps de necessitat...». També es troben altres testimonis en el mateix sentit com el de Guillem Banyuls, notari de Xàbia, escrivà i assessor del Consell de Teulada; el de Lluís Vives, mercader de Benissa, i el de Cristòfol Sapena, cavaller de Xàbia. En vista dels informes el virrei de València, Francesc de Moncada, va concedir permís per cinc anys per a imposar l'impost de la cisa. Segons pareix, el permís va ser prorrogat més avant.