Lawrence d'Aràbia (títol original en ) és una pel·lícula de drama històric èpica britànica del 1962 basada en la vida de T. E. Lawrence i el seu llibre Els set pilars de la saviesa de 1926."Lawrence of Arabia (1962)" , National Audiovisual Institute (Finland). Va ser dirigida per David Lean i produïda per Sam Spiegel, a través de la seva companyia britànica Horizon Pictures, i distribuïda per Columbia Pictures. La pel·lícula és protagonitzada per Peter O'Toole com Lawrence i Alec Guinness interpretant el príncep Faisal. La pel·lícula també és protagonitzada per Jack Hawkins, Anthony Quinn, Omar Sharif, Anthony Quayle, Claude Rains, i Arthur Kennedy. El guió va ser escrit per Robert Bolt i Michael Wilson.
La pel·lícula, una producció britànica amb distribució nord-americana,"Lawrence of Arabia (1962)" , Encyclopædia Britannica Online."Lawrence of Arabia (1962)" , British Film Institute."Lawrence of Arabia (1962)" , Danish Film Institute representa les experiències de Lawrence a les províncies de l'Imperi Otomà de Hejaz i la Gran Síria durant la Primera Guerra Mundial, en particular els seus atacs a Àqaba i Damasc i la seva participació al Consell Nacional Àrab. Entre els seus temes s'inclouen les lluites emocionals de Lawrence amb la violència personal inherent a la guerra, la seva pròpia identitat i la seva fidelitat dividida entre la seva Gran Bretanya natal amb el seu exèrcit i els seus camarades recentment trobats dins de les tribus del desert àrab.
Lawrence d'Aràbiaa va ser nominat a deu Oscars a la 35a Edició dels Premis de l'Acadèmia el 1963; en va guanyar set, inclosos els de millor pel·lícula i el millor director. També va guanyar el Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica i els premis BAFTA a la millor pel·lícula i pel·lícula britànica destacada. La partitura dramàtica de Maurice Jarre i la cinematografia de Super Panavision 70 de Freddie Young també van guanyar elogis de la crítica.
La pel·lícula és àmpliament considerada com una de les pel·lícules més grans i influents mai realitzades. El 1991, la Biblioteca del Congrés dels Estats Units la va considerar «significativa culturalment, històricament o estèticament» i va ser seleccionada per a conservar-la al National Film Registry. El 1998, l'American Film Institute la va situar en el cinquè lloc de la llista de 100 anys ... 100 pel·lícules de les millors pel·lícules americanes, i es va classificar en el setè lloc de la seva llista actualitzada el 2007. El 1999, el British Film Institute va nomenar-la com la tercera pel·lícula britànica millora de tots els temps. El 2004 va ser elegida la millor pel·lícula britànica de tots els temps en una enquesta Sunday Telegraph dels principals cineastes britànics.
Aquesta pel·lícula ha estat doblada i subtitulada al català.
És una de les poques pel·lícules de la història del cinema sense papers femenins.
Argument La pel·lícula es presenta en dues parts, dividides per un intermedi. És narrada en forma de flash-back.
Part I La pel·lícula comença el 1935, quan Lawrence mor en un accident de moto. Al seu servei fúnebre a la catedral de Sant Pau, un periodista intenta, amb poc èxit, obtenir coneixements sobre l'enigmàtic i notable home d'aquells que el coneixien.
La història es remunta a la Primera Guerra Mundial. Lawrence és un tinent de l'exèrcit britànic inadaptat que destaca per la seva insolència i educació. Sobre les objeccions del General Murray, el senyor Dryden de l'Oficina Àrab l'envia per avaluar les perspectives del príncep Faisal en la seva revolta contra els turcs. Durant el viatge, el seu guia beduí, Tafas, és assassinat pel Sherif Ali per haver begut del seu pou sense permís. Lawrence es troba més tard amb el coronel Brighton, que li ordena que calli, faci la seva valoració i marxi. Lawrence ignora les ordres de Brighton quan coneix Faisal; la seva franquesa desperta l'interès del príncep.
Brighton aconsella a Faisal retirar-se després d'una gran derrota, però Lawrence proposa un atrevit atac sorpresa contra Aqaba. La seva captura proporcionaria un port des del qual els britànics podrien descarregar els subministraments molt necessaris. La ciutat està fortament fortificada contra un assalt naval, però només està defensada lleugerament per la banda terrestre. Convenç Faisal per a que li proporcioni cinquanta homes, dirigits per un pessimista sherif Ali. Els orfes adolescents Daud i Farraj s'adhereixen a Lawrence com a criats. Creuen el desert de Nafud, considerat intransitable fins i tot pels beduïns, i viatgen dia i nit a l'última etapa per arribar a l'aigua. Un dels homes d'Ali, Gasim, sucumbeix a la fatiga i cau desapercebut del camell durant la nit. Quan Lawrence el descobreix desaparegut, es gira enrere i rescata Gasim, i Sherif Ali és guanyat. Dona robes àrabs a Lawrence perquè es disfressi.
Lawrence persuadeix Auda abu Tayi, el líder de la poderosa tribu local dels Howeitat, perquè es giri contra els turcs. L'esquema de Lawrence gairebé es descarrila quan un dels homes d'Ali mata un dels d'Auda a causa d'una disputa de sang. Com que les represàlies dels Howeitat trencarien la fràgil aliança, Lawrence declara que executarà l'assassí mateix. Lawrence es queda atordit al descobrir que el culpable és Gasim, l'home que va arriscar la seva vida per salvar-lo al desert, però Lawrence el dispara de totes maneres.
L'endemà al matí, els àrabs superen la guarnició turca i conquereixen Aqaba. Lawrence es dirigeix al Caire per informar Dryden i el nou comandant, el general Allenby, de la seva victòria. En creuar el desert del Sinaí, Daud mor quan s'ensopega amb arenes movedisses. Lawrence és promogut a major i se li donen armes i diners per als àrabs. Està profundament pertorbat i confessa que li va agradar executar Gasim, però Allenby deixa de banda els seus dubtes. Lawrence pregunta a Allenby si hi ha alguna base per a les sospites dels àrabs que els britànics tenen dissenys sobre Aràbia. Quan insisteix, Allenby afirma que no n'hi ha cap.
Part II Lawrence llança una guerra de guerrilles fent explotar trens i assetjant els turcs a cada pas. Un corresponsal de guerra estatunidenc, Jackson Bentley, divulga les gestes de Lawrence i el fa famós. En una incursió, Farraj queda greument ferit. Lawrence, que no vol deixar-lo per a que sigui torturat per l'enemic, el dispara abans de fugir.
Quan Lawrence expora la ciutat enemiga de Deraa amb Ali, és portat, juntament amb diversos residents àrabs, al Bey turc. Lawrence és despullat i punxat. Llavors, per haver colpejat al Bey, és severament assotat abans de ser llançat al carrer. L'experiència deixa Lawrence sacsejat. Torna a la seu britànica al Caire però no hi encaixa allà.
Poc temps després, a Jerusalem, el general Allenby l'insta a donar suport a la «gran empenta» a Damasc. Lawrence dubta tornar però finalment cedeix.
Lawrence recluta un exèrcit motivat més pels diners que per la causa àrab. Veuen una columna de soldats turcs en retirada, que acaben de massacrar els habitants de Tafas. Un dels homes de Lawrence és de Tafas i exigeix: "No hi ha presoners!" Quan Lawrence dubta, l'home carrega els turcs sols i és mort. Lawrence reprèn el crit de batalla del mort; el resultat és una matança en què participa el mateix Lawrence. Llavors lamenta les seves accions.
Els homes de Lawrence prenen Damasc per davant de les forces d'Allenby. Els àrabs creen un consell per administrar la ciutat, però els tribus del desert resulten poc adequats per a aquesta tasca. Malgrat els esforços de Lawrence, es disputen constantment. Incapaços de mantenir els serveis públics, els àrabs aviat abandonen la major part de la ciutat als britànics.
Lawrence és ascendit a coronel i immediatament ordenat tornar a Gran Bretanya, ja que la seva utilitat tant per a Faisal com per als britànics ha acabat. Quan surt de la ciutat, el seu automòbil és passat per un motorista, que deixa un rastre de pols al seu pas.
Repartiment Peter O'Toole com T. E. Lawrence. Albert Finney era un virtual desconegut en aquell moment, però va ser la primera opció de Lean per interpretar Lawrence. Finney va ser reclutat i va començar la fotografia principal, però va ser acomiadat al cap de dos dies per motius que encara no estan clars. A Marlon Brando també se li va oferir el paper, i Anthony Perkins i Montgomery Clift van ser breument considerats abans que O'Toole fos contractat. Alec Guinness havia interpretat anteriorment Lawrence a l'obra Ross i va ser considerat breument per a la part, però David Lean i Sam Spiegel el van considerar massa vell. Lean havia vist O'Toole a The Day They Robbed the Bank of England i va ser embolicat per la seva prova de pantalla, proclamant: "Aquest és Lawrence!" A Spiegel no li agradava Montgomery Clift, després d'haver treballat amb ell a on Suddenly, Last Summer. Spiegel finalment va accedir a l'elecció de Lean, tot i que no li va agradar O'Toole després de veure'l en una prova de pantalla infructuosa per a Suddenly, Last Summer. Les imatges de Lawrence suggereixen també que O'Toole tenia alguna semblança amb ell, malgrat la seva considerable diferència d'altura. Les mirades d'O'Toole van provocar una reacció diferent a Noël Coward, que va bromejar després de veure l'estrena de la pel·lícula: "Si hagués estat més bonic, la pel·lícula s'hauria anomenat Florence d'Arabia ". Alec Guinness com Príncep Faisal. Faisal havia de ser interpretat originalment per Laurence Olivier. Guinness va actuar en altres pel·lícules de David Lean, i va aconseguir el paper quan Olivier va abandonar. Guinness es va maquillar per semblar-se el més possible al Faisal real; va estudiar els seus diaris que, mentre rodava a Jordània, va conèixer diverses persones que havien conegut Faisal i que en realitat el van confondre amb el difunt príncep. Guinness va dir en entrevistes que va desenvolupar el seu accent àrab a partir d'una conversa que va mantenir amb Omar Sharif. Anthony Quinn com Auda abu Tayi. Quinn va entrar molt en el seu paper; passava hores aplicant-se el seu propi maquillatge, fent servir una fotografia de l'Auda real per fer-se semblar tant com ell podia. Una anècdota fa que Quinn arribés al plató per primera vegada disfressat, amb la qual cosa Lean el va confondre amb un nadiu i va demanar al seu ajudant que trucés a Quinn i li notifiqués que el substituïen pel nou vingut. Jack Hawkins com General Allenby. Sam Spiegel va empènyer Lean a escollir Cary Grant o Laurence Olivier (que es va comprometre al Chichester Festival Theatre i va rebutjar). Lean el va convèncer de triar Hawkins a causa del seu treball per a ells a The Bridge on the River Kwai. Hawkins es va afaitar el cap pel paper i, segons els informes, va xocar amb Lean diverses vegades durant el rodatge. Guinness va explicar que Hawks va ser increpat per Lean per celebrar el final del rodatge d'un dia amb un ball improvisat. Hawkins es va fer íntim amic d'O'Toole durant el rodatge, i els dos diàlegs sovint improvisats davant la consternació de Lean. Omar Sharif com Sherif Ali. El paper es va oferir a molts actors abans que Sharif fos elegit. Horst Buchholz va ser la primera opció, però ja havia signat per a la pel·lícula One, Two, Three. Alain Delon va tenir una prova de pantalla reeixida, però finalment es va negar a causa de les lents de contacte marrons que hauria hagut de portar. Maurice Ronet i Dilip Kumar també van ser considerats. Sharif, que ja era una gran estrella a l'Orient Mitjà, va ser elegit originalment com Tafas, el guia de Lawrence, però quan els esmentats actors es van mostrar inadequats, Sharif va passar a la part d'Ali.