El Cas Cavallistes (o Cas Ses Salines) fou un presumpte cas de corrupció urbanística que afectà dotze càrrecs municipals del Partit Popular de Mallorca, entre ells, l'exbatlessa de Felanitx Catalina Soler.
Entre els acusats hi havia 12 polítics del Partit Popular: quatre batles (Joan Rotger, de Selva; Miquel Vidal, de Santanyí; Joan Jaume Mulet, de Llucmajor; i Gabriel Matas, de Montuïri), un tinent de batle (Joan Rubert, d'Inca), cinc exbatles (Catalina Soler de Felanitx; Andreu Prohens, de Campos; Antoni Serra, de sa Pobla; Antoni del Olmo, de Santa Margalida; Joan Jaume Ramis, de Lloret de Vistalegre; a més de Sebastià Vidal, exbatle de ses Salines) i un exregidor (Joan Llabrés, de sa Pobla). Així mateix hi estaven imputats dos funcionaris municipals: Sebastià Escalas, zelador de ses Salines, i Sebastià Portell, secretari de l'Ajuntament de Campos.
El principal imputat en el cas era l'alcalde de Ses Salines, Sebastià Vidal Bonet, que estava acusat d'haver posat d'acord els càrrecs esmentats del PP per aconseguir certificats que l'Agrupació Cavallista de ses Salines havia actuat de manera regular als seus municipis des de mitjan anys noranta. Ara bé, com que aquesta entitat no fou creada de manera oficial fins a l'any 2001, la Fiscalia i les acusacions particulars sostenien que Sebastià Vidal havia induït els altres batles a emetre falsament els certificats per aconseguir que l'agrupació fos declarada d'interès general i d'aquesta manera poder legalitzar la seva seu social, que en realitat era un habitatge de l'exbatle construït en sòl rústic i, per tant, il·legal; però que el 20 de maig de 2005 va obtenir així de la Comissió d'Urbanisme del Consell Insular de Mallorca la declaració d'interès general. L'escàndol fou destapat pel periòdic Diario de Mallorca en la seva edició de 12 de juliol de 2005, i Sebastià Vidal dimití del càrrec de batle el 2 d'agost de 2005.
Desenvolupament El Consell de Mallorca exonerà el projecte del centre hípic promogut per l'agrupació cavallista de ses Salines i ubicat a una finca rústica del batle de ses Salines, Sebastià Vidal (PP), del compliment de paràmetres de parcel·la mínima, tot declarant el seu interès general. La finca de Vidal només tenia 8.500 metres quadrats i per legalitzar les edificacions, l'hauria d'ampliar a 14.000 metres quadrats. D'aquesta manera, el Consell declarà d'interès general l'edifici del club social i les quadres dels cavalls propietat del batle Sebastià Vidal, que aconsegueix així legalitzar-les definitivament, amb els informes favorables de la Conselleria de Medi Ambient, la d'Agricultura, la de Presidència i, finalment, la de Turisme. Tot i això, el Consell advertí que la planta baixa de l'edifici destinat a club social no podria destinar-se a usos que comportin habitatge, atès que només disposava d'una altura lliure de 2,10 metres. Sobre la legalització d'ambdues edificacions a sòl rústic arran de la concessió d'interès general, el batle Vidal va aclarir que "tot el conjunt és totalment legal i malgrat el que digui l'oposició, jo no visc en aquesta finca que només és per activitat esportiva". Les edificacions s'ubicaven a la finca de Na Fonda propera a Sa Vall. El conjunt s'articulava a partir d'un bloc de tres plantes de 322,26 metres quadrats i unes quadres de cavalls de més de 200 metres quadrats. A més, una de les construccions que acullia el local social per als cavallistes encara figurava amb el nom de la mare de l'exbatle saliner, Catalina Bonet. Destacà la celeritat amb què els quatre departaments del Govern amb competència sobre el projecte hípic, van emetre informes favorables sol·licitats pel club eqüestre el 9 de març. Agricultura va respondre el 21 del mateix mes; Presidència el 23; Turisme el 7 d'abril, i Medi Ambient el 15 d'abril. Un policia local, a una pregunta del Diari de Mallorca referida a on vivia l'alcalde va indicar que efectivament la casa de Vidal era Na Fonda. Altres veïns de la vila també es van referir al fet que el seu alcalde vivia a foravila.
Un mes després, es descobrí que diversos ajuntaments informaren a favor de les quadres. Així, un ple de l'Ajuntament de Felanitx revelà que el llavors batle de ses Salines obtingué l'interès general, en part, gràcies a la mediació de 10 ajuntaments llavors governats pel PP. Tot es destapà arran d'una pregunta del regidor del PSOE, Antoni Hernández Morales, a la llavors batlessa de Felanitx, Catalina Soler. El socialista demanà a Soler si havia signat un certificat com mentre l'Associació Cavallista de ses Salines havia desenvolupat des de 1995 diferents demostracions de doma a Felanitx. Aquest certificat es podria haver adjuntat a l'expedient per informar favorablement de l'interès general que atorgà el Consell de Mallorca de les quadres del batle Vidal com a seu del club hípic. A més, el regidor socialista Antoni Hernández demanà que el departament d'Intervenció de l'Ajuntament de Felanitx informés de totes les factures que s'havien pagat a l'esmentada associació des de l'any 1995 per les vegades que havien actuat al poble. Per la seva banda, la batlessa Catalina Soler negà que hagués signat cap certificat favorable a l'Associació Cavallista de ses Salines. Que simplement havia escrit un document a títol personal que deia que l'associació havia actuat a Felanitx en diferents ocasions, però sense validesa legal. D'altra banda, la Comissió Insular d'Urbanisme del Consell de Mallorca hagué de respondre les preguntes que realitzaren el PSOE i el PSM, que sol·licitaven l'aclariment de l'atorgament de l'interès general de les quadres.
Els tècnics del Consell de Mallorca que acudiren el 03 d'agost de 2005 a inspeccionar la casa i les quadres del batle de ses Salines, Sebastià Vidal, no pogueren accedir a la finca i foren "convidats" a anar-se'n per part d'un grup de persones. L'objectiu de la inspecció era determinar si la casa era emprada pel batle com a habitatge arran del recurs d'alçada presentat per PSM, PSOE i EU-EV a l'interès general, que legalitzà les quadres i la casa, concedit pel Consell de Mallorca. En cas que la inspecció del Consell revelés alguna irregularitat, com ara que el batle residia o hagués residit en l'habitatge, el Consell de Mallorca podria retirar-li l'interès general. En aquest cas, el procediment habitual seria obrir-li un expedient d'infracció urbanística.
Els 10 batles del PP que informaren a favor de l'interès general s'havien de reunir el 8 d'agost de 2005 a la seu del partit a Palma per fer un front comú entorn aquesta polèmica i alhora demanar explicacions al batle saliner. Els primers edils reclamaven explicacions a Vidal, ja que molts d'ells no sabien el perquè s'utilitzaria el document que avalà les actuacions. Els batles deien que se sentien enganats. D'altra banda, el 29 de juny el GOB presentà un recurs contra la declaració d'interès general de les quadres de l'Agrupació de Cavallistes. El recurs d'alçada contra l'acord de la Comissió Insular d'Urbanisme demanava l'anul·lació de l'esmentat acord i la seva suspensió immediata. Abans què se celebrés dita reunió, el llavors secretari general del partit, José María Rodríguez, decidí desconvocar-la davant del caire públic que havia pres la trobada.
El llavors batle de sa Pobla, Antoni Serra, s'autocriticà en el ple del 09 d'agost per emetre un certificat no vàlid referent a les actuacions que l'agrupació de cavallistes de ses Salines realitzà al municipi pobler teòricament des de l'any 1995. Fou el primer dels deu batles dels ajuntaments del PP, que va donar una explicació pública en un ple sobre la polèmica. La reprovació presentada pel portaveu dels Independents per Sa Pobla, Joan Comes, li exigia al batle explicacions sobre a petició de qui es va expedir el certificat per als cavallistes i si existia a l'Ajuntament registre d'entrada per aquesta sol·licitud. D'altra banda, Comes reclamà a Serra que li mostrés la còpia de l'informe tècnic favorable per a l'esmentat certificat. Davant aquest munt de preguntes al batle no li quedà més remei que admetre que s'havia equivocat i no havia actuat així com diu la llei en emetre un certificat sense registre de sortida i sense tenir un informe vàlid d'un tècnic. Per això va obrir una comissió d'investigació per aclarir els fets. Segons explicà Antoni Serra, ell mateix signà el certificat dia 6 d'agost de 2004 després que el seu regidor Joan Llabrés li digués que havia rebut una telefonada de Sebastià Vidal en la qual li demanà que l'Ajuntament emetés un certificat per aconseguir subvencions per als cavalls. Així, el batle signà aquest document sense disposar de cap informe tècnic. Per justificar la seva actuació l'equip de govern disposa d'una declaració jurada de la persona que organitza a sa Pobla els espectacles cavallistes en què especifica que Sebastià Vidal actuà amb un cavall en la Fira de Tardor de l'any 1997. A més, es disposa d'un vídeo en què es veu Vidal amb el seu cavall en la Fira. L'oposició qüestionà aquest vídeo de l'any 1997, ja que l'associació de cavallistes de ses Salines es donà d'alta el 20 de setembre de 2001 i en canvi el batle certificà que l'any 1995 els cavallistes ja realitzaven actuacions.
El llavors batle de Ses Salines, Sebastià Vidal (PP), per mitjà d'un comunicat de premsa, va justificar la declaració d'interès general de les seves quadres com a ús de l'Agrupació Cavallista local però va obviar totalment la legalització també de la seva casa gràcies a l'esmentat atorgament. L'Agrupació de Cavallistes de Ses Salines, també en un comunicat, informà que l'associació demanà l'interès general per a les quadres que es troben a la finca de la família Vidal per programar millor la pràctica en aquesta del seu únic objectiu que és l'equitació.
El PSOE de Ses Salines demanà que els interessos generals passessin pel ple municipal. Per altra part, el Butlletí Oficial de les Illes Balears publicà el 25 d'agost de 2005 mitjançant decret de batlia que el llavors batle, Sebastià Vidal, delegava en el tinent de batle, Rafel Serra Burguera, la tramitació i resolució de totes les actuacions relacionades amb l'expedient de declaració d'interès general per a la instal·lació d'un centre hípic a la parcel·la 21 del polígon 9 de ses Salines. A més, delegà en Serra l'execució de les actuacions que es consideressin necessàries en relació als recursos d'alçada interposats per PSOE, PSM, EU-EV i el GOB. Vidal justificà que la declaració d'interès general afectava una finca de propietat del batle i, per tant, procedia l'abstenció d'intervenció en l'expedient.
El llavors equip de govern de Santa Margalida (PP-CPU) defensà que fou l'únic dels ajuntaments del PP implicats en la trama per legalitzar el xalet del batle de ses Salines que no certificà sinó que simplement informà que els cavallistes havien actuat al seu municipi.
El llavors batle d'Inca, Pere Rotger (PP), va mantenir que el document que va signar el seu tinent de batle Joan Rubert, certificant que l'Agrupació Cavallista de ses Salines havia actuat de manera habitual en el municipi d'Inca des de l'any 1995, era vàlid perquè responia a fets vertaders i no hi havia cap falsedat en ell. Entre altres documents, aportà un vídeo de la participació de dos cavallistes en el Dijous Bo de 1995. Rotger digué que es tractava de Miquel Gelabert i Antoni Vidal, vicepresident i vocal, respectivament, de l'Agrupació Cavallista de ses Salines. Com a proves també s'aportaren les declaracions d'un extaxista d'Inca que afirmà haver transportat cavalls de ses Salines fins a Inca i la del president del Club Hípic Es Raiguer, confirmant la participació d'un cavallista de ses Salines a la inauguració de les instal·lacions.