El Camerun (francès: Cameroun), oficialment República del Camerun (République du Cameroun), és un país de l'Àfrica central. Limita amb Nigèria a l'oest i el nord, el Txad al nord-est, la República Centreafricana a l'est i Guinea Equatorial, el Gabon i la República del Congo al sud. El seu litoral es troba a la badia de Biafra, que forma part del golf de Guinea i l'oceà Atlàntic. Tot i no ser un estat membre de l'ECOWAS, per la seva geografia i la seva història pertany a l'Àfrica occidental. El Camerun del Sud, que actualment es divideix en les regions del Nord-oest i Sud-oest, ha tingut un paper important en la història de l'Àfrica Occidental. El 2017, parts d'aquestes regions es declararen un estat independent (sense reconeixement internacional) amb el nom d'Ambazònia. La ubicació del Camerun a cavall de l'Àfrica Occidental i l'Àfrica Central l'ha influït per les dues bandes. Té més de 250 llengües nadiues, parlades per una mica menys de 20 milions de persones.
Entre els primers habitants del territori hi havia la civilització Sao, que vivia al voltant del llac Txad, i els baka, caçadors-recol·lectors de la selva del sud-est. Els exploradors portuguesos arribaren a la seva costa al i li donaren el nom Rio dos Camarões ('Riu de les Gambes'), que amb el pas del temps evolucionà a «Camerun». Al , soldats fulbe fundaren l'Emirat d'Adamaua al nord del país, mentre que diversos grups ètnics de l'oest i el nord-oest formaren poderosos cacicats. El 1884, el Camerun es convertí en la colònia alemanya de Kamerun. Després de la Primera Guerra Mundial, el territori fou dividit en dos mandats de la Societat de Nacions, un d'administrat per França i l'altre pel Regne Unit.
La major part del país és muntanyós, i hi destaquen les muntanyes d'Adamaua, a l'oest i el centre. La màxima altitud és el mont Camerun (4.070 m), volcà actiu situat prop del golf de Guinea. Al nord destaquen els rius Benoué i Logone, i el Sanaga i el Nyong a la regió meridional. Al Camerun hi ha la riba meridional del llac Txad. Se l'ha anomenat «Àfrica en miniatura» per la seva enorme diversitat paisatgística.
L'antic Camerun francès i una part del Camerun britànic van formar, l'any 1961, la República Federal del Camerun, que el 1972 va esdevenir la República Unida del Camerun. El Camerun generalment ha gaudit d'estabilitat, cosa que ha permès el desenvolupament de l'agricultura, les carreteres i el ferrocarril, igual com de la indústria petroliera. Malgrat els recents moviments cap a una reforma democràtica, el poder polític roman de manera ferma a les mans d'una oligarquia de base ètnica.
Història
miniatura|Al , els portuguesos que van explorar la costa occidental d'Àfrica van denominar Camarões a la zona costanera d'aquest país per l'abundància de gambetes. La història del Camerun va començar quan els primers habitants del territori de l'actual Camerun eren els fundadors de la civilització Sao, que va florir a les riberes del Llac Txad, així com els pigmeus baka, caçadors-recol·lectors que encara avui habiten a les plurisives de la zona sud-oriental del país. Malgrat les relacions existents entre els diferents pobles, mai va haver-hi una estructura estatal abans de l'arribada dels colonitzadors europeus el , i així va continuar fins a mitjan , quan missioners cristians van introduir la cultura i forma de vida europea. El 1472, l'expedicionari portuguès Fernão do Pó navega fins a la costa de l'actual Camerun i remunta aigües amunt pel riu Wouri. Els portuguesos bategen aquest riu com Rio dos Camarões (literalment, riu de les gambetes). En l'actualitat, el nom Camarōés és el nom amb què es coneix a aquest país en idioma portuguès. El nom va ser corromput pels comerciants d'altres països europeus (principalment dels Països Baixos, França i Anglaterra) i va passar a les formes "Cameroon" o "Cameroun", d'on va passar al català com a Camerun. Durant el , els guerrers fulani van fundar al sud l'Emirat d'Adamhawa, i altres pobles del nord i del nord-oest van establir poderoses organitzacions regides per caps o reis (els denominats fon).
El 1884 Alemanya va començar a erigir fàbriques i va implantar el règim colonial en aquest territori. El 1884, el Camerun va esdevenir una colònia alemanya (Kamerun). Després de la derrota de l'Imperi Alemany a la Primera Guerra Mundial, el seu territori es va dividir entre França i el Regne Unit, com a mandat de la Societat de Nacions. El Camerun francès va accedir a l'autonomia interna el 1959 i l'any següent va proclamar la seva total independència com a República. El 1961, el sud del Camerun britànic va decidir unir-se a la República del Camerun, mentre que el nord va preferir adherir-se a Nigèria.
El partit polític Unió dels Pobles del Camerun propugnava la independència, però va ser declarat fora de la llei durant la dècada de 1950. Va fer la guerra a les forces militars franceses i cameruneses fins al 1971. El 1961 la part sud del Camerun britànic va decidir unir-se a la República del Camerun, mentre que el nord va preferir adherir-se a Nigèria. El 1960, el Camerun francès es va declarar independent amb el nom de República del Camerun, amb Ahmadou Ahidjo com a president. El 1972 el país va canviar de nom, passant a anomenar-se República Unida del Camerun. Des de 1984 el seu nom oficial és, de nou, República del Camerun.
miniatura|Ahmadou Ahidjo arriba a Washington DC, al juliol de 1982. L'1 de gener de 1960, el Camerun francès va obtenir la independència. El seu primer president va ser Ahmadou Ahidjo. L'1 d'octubre de 1961, el sud del Camerun britànic es va reunificar amb el Camerun francès per formar la república del Camerun. El Camerun del nord britànic va optar en canvi per unir-se a Nigèria. La guerra amb l'UPC va permetre a Ahidjo concentrar el poder en la presidència. La resistència va ser finalment suprimida el 1971, però es va continuar en estat d'emergència. Ahidjo va insistir en el nacionalisme evitant el tribalisme. La Unió Nacional Camerunesa (CNU) va passar a ser l'únic partit de la nació l'1 de setembre de 1966. El 1972 es va abolir el sistema federal de govern a favor del govern centralista des de Yaoundé.DeLancey i DeLancey 19.
Econòmicament, Ahidjo va emprendre una política de liberalisme.DeLancey i DeLancey 6. L'agricultura va ser la prioritat inicial, però el descobriment de jaciments petrolífers el 1970 va canviar la situació. Els diners del petroli es van emprar per crear una reserva financera, pagar als conreadors i finançar projectes de desenvolupament. Es van expandir principalment els sectors de comunicacions, educació, transport i infaestructura hidroelèctrica. No obstant això, Ahidjo va donar els llocs de responsabilitat de les noves indústries als seus aliats com a recompensa. Molts van fracassar per incompetència.DeLancey i DeLancey 7.
miniatura|Imatge actual de la capital Yaoundé, la Place du 20 mai. Ahidjo va dimitir el 4 de novembre de 1982, deixant el poder en mans del successor segons la constitució, Paul Biya. No obstant això, Ahidjo va seguir exercint el control de la CNU, la qual cosa va comportar una lluita de poder entre tots dos presidents. Quan Ahidjo va tractar d'establir el dret del partit a triar al president Biya, els seus aliats el van pressionar per dimitir. Biya va celebrar eleccions per als oficials del partit i per l'Assemblea Nacional del Camerun. No obstant això, després d'un cop d'estat fallit el 6 d'abril de 1984, va optar per seguir l'estil de govern del seu predecessor.DeLancey i DeLancey 8.Uppsala conflict date expansion. Senar-state actor information. Codebook pàg. 279. Prop de la meitat de la Guàrdia Presidencial (1.000 homes) va participar en l'intent de cop. El Camerun es convertí en centre de l'atenció internacional el 21 d'agost de 1986, quan el Llac Nyos va expel·lir gasos tòxics i va matar entre 1.700 i 2.000 personesDeLancey i DeLancey 161 afirmen que van ser 1.700; Hudgens i Trillo 1.054 diuen "almenys 2.000"; West 10 diu "més de 2.000".
El primer desafiament important de Biya va ser la crisi econòmica que va assotar el país des de mitjan vuitanta fins a finals dels noranta, resultat de la conjuntura econòmica internacional, la sequera, la caiguda dels preus del petroli, la corrupció política i la mala gestió. El Camerun va demanar l'ajuda estrangera, va reduir els fons per a l'educació, el govern i la salut pública, i va privatitzar indústries.DeLancey i DeLancey 9–10. Això va produir el descontentament de la part anglòfona del país.
Els líders de l'antiga zona britànica han demanat en els últims anys major autonomia o la secessió en el que seria la República d'Ambazònia.DeLancey i DeLancey 9.
Govern i política miniatura|upright|El president del Camerun, Paul Biya. Paul Biya de l'Aliança Democràtica Popular (APDC) governa des de 1982. L'APDC també va obtenir la majoria en el Parlament el 1992 i Biya va ser reelegit aquest any i el 1997.
El principal grup d'oposició, el Front Socialdemòcrata del Camerun, ha qüestionat el resultat d'aquests comicis. El 1997 el seu candidat, John Ndi, va rebutjar la victòria de Biya.
Partits polítics Partit Revolucionari Democràtic del Camerun Unió Nacional Camerunesa Unió de Pobles del Camerun Front Socialdemòcrata del Camerun
Organització territorial miniatura|Principals divisions polítiques i geogràfiques. Regions1 Adamaoua2 Centre3 Est4 Extrem-Nord5 Litoral6 Nord7 Nord-Oest8 Oest9 Sud10 Sud-Oest. miniatura|Divisions polítiques.
Geografia miniatura|Mapa satelital del Camerun. Al país es distingeixen diverses regions. Una d'elles és la regió litoral, que va des de la costa fronterera amb Nigèria fins a la fronterera amb Guinea Equatorial. La ciutat més important de la costa del Camerun és Douala.
Posteriorment l'altura del país es va elevant gradualment: així, Douala es troba gairebé al nivell del mar, a l'estuari del riu Wouri, i Yaoundé està ja a uns 700 msnm. Passat Yaoundé hi ha un massís muntanyenc que separa aquesta zona del país de la del nord. La ciutat més important d'aquesta zona muntanyenca és Tibesti.
Al nord el territori és més pla. Les ciutats més importants del nord del Camerun són Garua i Marua. A l'extrem nord del país es troba una porció del llac Txad. En el sud i el sud-est el territori es converteix en selva, la qual es va fent més espessa a mesura que ens acostem a la frontera amb el Congo. A l'altiplà oest, a la frontera amb Nigèria, es troba la zona angloparlant del país, la ciutat més important d'aquesta zona és Bamenda.
Ecologia Els biomes dominants al Camerun són la sabana, en el nord i centre del país, i la selva umbròfila, en el sud, l'oest i les zones muntanyenques. WWF classifica les sabanes del Camerun en sis ecoregions, de nord a sud: Sabana inundada del llac Txad, a les ribes del llac Txad. Sabana d'acàcies del Sahel a l'extrem nord. Mosaic del massís de Mandara al massís de Mandara, al nord-oest. Sabana sudanesa oriental al centre-nord. Mosaic de selva i sabana de Guinea, al centre-oest. Mosaic de selva i sabana del nord del Congo, al centre del país.
Les selves, per la seva banda, es classifiquen en: Selva costanera del Cross-Sanaga i Bioko a les terres baixes de la costa nord del país. Selva montana de Bioko i la muntanya Camerun a la muntanya Camerun. Selva de la serralada del Camerun, a la serralada del Camerun, per sobre dels 900 msnm. Selva costanera equatorial atlàntica al sud-oest. Selva de terres baixes del Congo nord-occidental al sud-est.
A més, hi ha diversos enclavaments de manglar d'Àfrica Central a la costa; destaquen la zona fronterera amb Nigèria i la regió al voltant de Duala.
Economia
miniatura|Douala, la capital econòmica del Camerun. miniatura|Zona comercial de Yaoundé. miniatura|Bitllet camerunès de 1.000 francs CFA. miniatura|Conreu de taro al Camerun. miniatura|Platja a Kribi.