miniatura|L'escorça de la surera, enguixida per a protegir del foc el tronc i les branques, és el suro. lang=ca|miniatura|Diagrama representant una secció d'un tronc d'arbre:1. Medul·la2. Duramen3. Albeca4. Càmbium5. Floema6. Escorça Lescorça o corfa és la part externa de l'arrel, el tronc i les branques de les plantes llenyoses. També es tracta de la coberta externa i dura d'algunes fruites.
En alguns casos es formen unes protuberàncies, que reben el nom de bossoga.
L'escorça està formada per les capes més externes de la tija de les plantes i de les arrels de les plantes llenyoses. Tenen escorça, entre d'altres, els arbres, les plantes enfiladisses llenyoses i els arbusts. L'escorça es refereix a tots els teixits vegetals fora del cambium vascular i no és un terme tècnic.
Entre els productes, d'utilització humana, que deriven de l'escorça s'inclouen les espècies i altres saboritzants, tanins, resines, làtex, medicines, diversos verins, al·lucinògens, i el suro. L'escorça s'ha utilitzat per a fer vestits, canoes, cordes i com a superfície per a pintar-hi o fer mapes.Taylor, Luke. 1996. Seeing the Inside: Bark Painting in Western Arnhem Land. Oxford Studies in Social and Cultural Anthropology. Oxford: Clarendon Press.
Per extensió la pela corretjosa dels melons i síndries també rep el nom d'escorça.
Descripció botànica Escorça de Leucadendron argenteum|miniatura|esquerra Allò que normalment s'anomena escorça inclou un nombre de teixits vegetals diferents. El suro és un teixit secundari externs que és impermeable a l'aigua i als gasos i també s'anomena fel·lema El suro el produeix el cambium del suro (també anomenat fel·logen) el qual és una capa de cèl·lules actives meristemàticament. Junts el fel·lema, el fel·logen i el fel·loderma (que no sempre es forma i que és una capa de cèl·lules formada cap a l'interior pel cambium de suro) formen el periderma.Dickison, WC. 2000. Integrative Plant Anatomy, Academic Press, San Diego, 186-195.
Composició química Els teixits de l'escorça constitueixen entre el 10 i el 20% del pes de les plantes casculars llenyoses i consta de diversos biopolímers, tanins, lignina, suberina i polisacàrids. Fins al 40% del teixit de l'escorça està format per lignina, que constitueix una part important de la planta, ja que proporciona un suport estructural mitjançant la reticulació entre diferents polisacàrids com la cel·lulosa.
Es creu que el taní condensat, que es troba en una concentració bastant alta en el teixit de l'escorça, inhibeix la descomposició. Podria ser degut a aquest factor que la degradació de la lignina és molt menys pronunciada en el teixit de l'escorça que en la fusta. S'ha proposat que, en la capa de suro (el fel·logen), la suberina actua com a barrera contra la degradació microbiana i protegeix així l'estructura interna de la planta.
L'anàlisi de la lignina en la paret de l'escorça durant el decaïment pel fong Lentinula edodes (xiitake) utilitzant 13C NMR va indicar que els polímers de lignina contenen més unitats de guaiacol lignina que unitats de siringol comparat amb l'interior de la planta.Vane, C. H.; et al. (2006). "Bark decay by the white-rot fungus Lentinula edodes: Polysaccharide loss, lignin resistance and the unmasking of suberin". International Biodeterioration & Biodegradation. 57 (1): 14–23. Les unitats de guaiacol són menys susceptibles a la degradació, ja que, en comparació amb el siringol, contenen menys enllacis aril-aril, poden formar una estructura de lignina condensada i tenen un menor potencial de reducció. Això podria significar que la concentració i el tipus d'unitats de lignina podrien proporcionar una resistència addicional a la deterioració per fongs a les plantes protegides per l'escorça.
Danys i reparació L'escorça pot sofrir danys per factors ambientals, com a esquerdes per gelades i escaldadura solar, així com per factors biològics, com el picot i atacs d'escarabats barrinadors. Els cérvols mascles i altres membres mascles dels cèrvids causen grans danys en l'escorça durant l'època de zel en fregar les seves astes contra l'arbre per a llevar-los el vellut. miniatura|Escorça d'arbre visqui embolicant filferro d'arç. L'escorça es danya sovint en lligar-la a estaques o embolicar-la amb filferros. En el passat, aquest mal es deia en anglès bark-galling ("tortura de l'escorça"), i es tractava aplicant argila sobre el lloc danyat i lligant-lo amb fenc. En l'ús modern, "galling" es refereix més típicament a una mena de creixement anormal en una planta causada per insectes o patògens.
Els danys en l'escorça poden tenir una sèrie d'efectes perjudicials per a la planta. L'escorça serveix de barrera física a la pressió de les malalties, especialment dels fongs, per la qual cosa la seva eliminació fa que la planta sigui més susceptible a les malalties. Els danys o la destrucció del floema impedeixen el transport dels productes fotosintètics per tota la planta; en casos extrems, quan s'elimina una banda de floema al voltant de tota la tija, la planta sol morir ràpidament. Els danys en l'escorça en aplicacions hortícoles, com en jardineria i paisatgisme públic, provoquen sovint danys estètics no desitjats.
El grau en què les plantes llenyoses són capaces de reparar danys físics greus en la seva escorça varia bastant segons l'espècie i el tipus de mal. Algunes són capaços de produir un call que cicatritza ràpidament, però deixa una clara cicatriu, mentre que unes altres, com els roures, no produeixen una reparació extensa del call. A vegades es produeix saba per a segellar la zona danyada contra les malalties i la intrusió d'insectes.
Una sèrie d'organismes vius viuen en o sobre l'escorça, com els insectes,Lieutier, François. 2004. Bark and Wood Boring Insects in Living Trees in Europe, a Synthesis. Dordrecht: Kluwer Academic Publishers. fongs i altres plantes com a molses, algues i altres plantes vasculars. Molts d'aquests organismes són patògens o paràsits, però alguns també mantenen relacions simbiòtiques.
miniatura|Escorça de mango madur (Mangifera indica) mostrant creixement de liquen.
Usos Els diversos usos de l'escorça d'arbre, indiquen que la mateixa juga un paper crucial en diversos aspectes de la vida humana i els sistemes ecològics. Cada espècie té propietats úniques que fan que la seva escorça sigui adequada per a aplicacions específiques. En les seccions següents es presenten alguns exemples.
Usos medicinals Salze Blanc (Salix alba): l'escorça conté salicina, un compost similar a l'aspirina. Històricament, s'ha utilitzat per a alleujar el dolor i reduir la febre.Michael A. Herbal Medicine: Biomolecular and Clinical Aspects (2011) 786 pàg., ISBN 978-1-4398-3571-0 Cincona (Cinchona spp.): l'escorça és la font de la quinina, un tractament eficaç contra la malària.Donato, Peter, and Barry D. Plant Secondary Metabolites: Occurrence, Structure, and Role in Human Health (2017) 318 pàg. ISBN 978-0128045384 Teix (Taxus spp.): l'escorça conté taxol, un compost utilitzat en el tractament del càncer.
Usos culinaris Canyella (Cinnamomum verum): l'escorça interna d'aquest arbre es mol per a produir canyella, una espècie popular.D. K. (Ed.) Spices and Culinary Herbs: Their Health Benefits (2012) 256 pàg. ISBN 978-1119944315 Avet Paperer (Betula papyrifera): l'escorça interna d'aquest arbre ha estat utilitzada pels nadius americans per a fer una varietat d'aliments, incloent-hi el pa.
Artesania i construcció Avet Paperer (Betula papyrifera): tradicionalment utilitzat pels nadius americans per a fer canoes, cistelles i altres elements a causa de la seva flexibilitat i durabilitat.Barry, E. S. Traditional Tree Crafts: Crafting with Natural Materials (2005) 212 pàg. ISBN 978-0486241853 Cedre (Cedrus spp.): l'escorça i la fusta s'utilitzen per a fer teules, taulons i mobles a causa de la seva resistència a la descomposició.
Tèxtils i cistelleria Morera (Broussonetia papyrifera): l'escorça pot ser processada per a fer paper (com en el tradicional washi japonès) i fibres tèxtils. Pi Douglas (Pseudotsuga menziesii): l'escorça s'ha utilitzat per a fer fibres fortes i flexibles per a teixir cistelles i catifes.
Control d'erosió i paisatgisme Roure (Quercus spp.): l'escorça gruixuda i duradora sovint s'utilitza com humus per a ajudar a retenir la humitat del sòl i controlar l'erosió.L. J. Ecosystem Restoration: Planting and Management (2013) 332 pàg. ISBN 978-0128007030 Sequoia (Sequoia sempervirens): la resistència natural de l'escorça a la descomposició la fa útil per a controlar l'erosió i en el paisatgisme.
Usos culturals i rituals Sequoia (Sequoia sempervirens): Les tribus natives americanes usaven l'escorça de sequoia en cerimònies i com a forma d'expressió artística.H. K. (Ed.) Ethnobotany: A Methods Manual (2008) 269 pag. ISBN 978-0851993062 Pi (Pinus spp.): En diverses cultures, l'escorça de pi s'ha utilitzat en rituals, incloent-hi ofrenes o en la creació d'objectes cerimonials.
Llenya i combustible Avet (Betula spp.): l'escorça és altament inflamable i tradicionalment s'ha utilitzat com a iniciador de foc. Surera (Quercus suber): el suro extret de l'escorça s'utilitza per a fer taps per a ampolles, però la pols i les restes de suro també es poden usar com a combustible.
Funcions biològiques i ecològiques Confrontin (Tilia spp.): l'escorça sovint s'utilitza en hàbitats de vida silvestre per a crear material per a nius. Àlber (Populus deltoide): L'escorça serveix com a font d'aliment per a diverses espècies d'insectes i és una part essencial de l'ecosistema.
Productes Cosmètics i de Cura Personal Salze (Salix spp.): L'àcid salicílic de l'escorça de salze s'utilitza en tractaments per a l'acne i altres productes per a la cura de la pell. Eucaliptus (Eucalyptus spp.): L'escorça d'eucaliptus s'utilitza en olis essencials per les seves propietats antisèptiques.
Escorces, acumuladors de contaminació i bioindicadors L'arbre, a través de les seves fulles, arrels o escorça, pot capturar i acumular diversos contaminants bioacumulatius, inclòs el plom de la gasolina (o altres fonts). En fer-ho, té una funció fitopurificant, però aquest plom no és degradable. Una part queda atrapada en la fusta i pot, dècades després, enverinar a insectes saproxilòfags, ocells insectívors (picots, etc.) o ratpenats. Cuinar aliments en fusta que ha crescut prop d'una ruta de trànsit important és una possible font de contaminació dels aliments amb plom (barbacoes, graelles, etc.). El fum de la llenya serà una altra possible font de contaminació atmosfèrica tardana.
En zones urbanes i industrials, o prop de carreteres, l'escorça dels arbres està en contacte directe amb la contaminació de l'aire, les esquitxades, l'aigua de la mar o de la carretera, la sal de les carreteres, la contaminació per partícules i l'escorrentia de la pluja a vegades contaminada. L'escorça dels arbres pot acumular passivament o bioacumular activament metalls o metal·loides tòxics, inclosos el plom i l'arsènic. Després trobem aquests elements fixats en les ulleres. I tant més si l'arbre està o va estar prop d'una font de contaminació (contaminació de les carreteres, especialment en zones de trànsit dens i poc fluid). Diversos estudis de seguiment mediambiental han utilitzat l'escorça dels arbres com a indicador de contaminació, per exemple als Països Baixos. El 1994, es van mesurar 20 oligoelements metàl·lics en mostres d'escorça de 23 llocs diferents.