Berthold Konrad Hermann Albert Speer (19 de març de 1905 - 1 de setembre de 1981) fou un arquitecte i ministre d'Armament de l'Alemanya nazi de 1942 a 1945; era un dels màxims jerarques alemanys del final de la guerra. Arquitecte predilecte de Hitler, Speer volia decantar tot el favor econòmic del Tercer Reich cap a la fabricació d'armament, sobretot a les acaballes de la Segona Guerra Mundial.
Anomenat el «primer arquitecte del III Reich», l'«arquitecte del diable» o el «nazi bo», va ser l'arquitecte en cap de Hitler. En la postguerra va ser jutjat pel Tribunal militar internacional de Nuremberg, on mostrà el seu penediment i va ser sentenciat a 20 anys de presó. Després del seu alliberament, va arribar a ser un autor d'èxit, gràcies a diversos llibres semiautobiogràfics i a les seves memòries.
Biografia Albert era el segon de tres germans, Hermann i Ernst, que el repudiaven pel seu aspecte malaltís, per la seva inclinació a establir converses amb gent que no pertanyia a la seva classe social i pel seu caràcter callat. Va créixer en una família rica, però enmig d'una esbalaïdora carència d'afecte. Albert es formà a la seva intimitat personal com una persona silenciosa i poc donada a fer demostracions emotives. Això repercutiria molt en la maduració del seu caràcter. No obstant això, projectava una imatge molt atractiva per la seva cavallerositat. A causa d'aquestes carències emocionals, Albert desenvolupà una faceta psicosomàtica a la seva personalitat.
Passà la seva infància a la residència familiar de Mannheim. Fill d'arquitectes, provenia d'una família de l'alta burgesia: el seu avi, Hermann Hommel, va ser un comerciant que va fer fortuna amb les eines; d'ell, la família Speer heretaria una bona situació econòmica.
A l'escola, Albert va ser un alumne avantatjat en matemàtiques, especialment en l'estadística. A la seva joventut, Speer primer volia esdevenir matemàtic, però va seguir la tradició familiar i estudià arquitectura. Va iniciar els seus estudis a Karlsruhe. Posteriorment va traslladar-se a Múnic i Berlín. El seu esport favorit era el rem.
Va ser alumne de Heinrich Tessenow a l'Escola Tècnica Superior de Berlín-Charlottenburg, de qui seria ajudant. Dins de les poques amistats que va mantenir en aquella època, es relacionà amb jueus aspirants a arquitectes, tal com Raphael Geis, qui seria un apassionat líder antinazi. Després de completar els seus estudis el 1927, es casà el 28 d'agost d'aquell any amb Margarete Weber, una amiga de classe mitjana des dels 15 anys i que seria la seva companya tota la vida (tot i l'oposició de la seva família). D'aquesta unió naixerien Albert, Fritz, Arnold, Hilde, Margret i Ernst.
A final dels anys 1920, Alemanya es trobava enmig d'una gran depressió econòmica, i no hi havia pràcticament cap mena d'oportunitat laboral ni de projectes de construcció per a un jove arquitecte. Era l'època de la Gran Depressió i el jove matrimoni va subsistir gràcies a l'ajut de la família d'ell, que comptava amb grans recursos. El 1928, acceptà el càrrec d'arquitecte de la Cort del Sobirà de l'Afganistan, Aman Allah, que desitjava contractar especialistes alemanys per a portar a terme reformes al seu país. No obstant això, Allah va ser derrocat abans que Speer es traslladés a l'Afganistan.
Inicis en el Partit Nazi El 1931, diversos alumnes seus van convèncer-lo perquè assistira a una reunió del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) al parc Hasenheide de Berlín, on quedà hipnotitzat per la poderosa oratòria d'Adolf Hitler.
Speer s'afilià al Partit Nazi el gener de 1931, amb el carnet número 474.481. Posteriorment va ser assignat a les SS, a la divisió motoritzada, i va fer tasques de correus, tot i que per un error administratiu mai no va figurar als registres de les SS. Curiosament, això es va mantenir encara que posteriorment tornà a ser assignat a les SS, quan el 1942 Himmler ordenà assimilar-lo a les SS (n. 46104), i va ser agregat a la Plantilla Personal RFSS. Aquest error, aparentment sense importància, li salvaria la vida després de la guerra. La primera tasca de Speer com a membre del Partit Nazi li arribà al 1932, quan Karl Hanke li ordenà reformar les oficines de la Gauleitung de Berlín. Després d'allò, Hanke començà a recomanar-lo dins dels cercles del partit.
El 1933, Joseph Goebbels li demanà que renovés l'oficina principal del Ministeri de Propaganda. Speer posà tota la seva passió en aquesta obra, i va fer-lo en un temps rècord. Goebbels quedà impressionat per la seva feina i el recomanà a Hitler. Més tard al mateix any, va ser carregat de dissenyar la decoració del monument de Tempelhof, on es col·locà una immensa àliga recolzada sobre l'esvàstica. L'aprovació per a aquesta obra la donà el mateix Hitler personalment a Speer.
Hitler apadrinà Speer i li assignà que ajudés el famós arquitecte Paul Ludwig Troost (que Speer considerava com el seu segon mestre) a renovar l'apartament del canceller a la Cancelleria de Berlín. Allà, l'aportació més notable de Speer va ser l'addició del balcó des d'on Hitler podia saludar les multituds que es congregaven a la Wilhelmsplatz per veure'l. Speer i Troost informaven personalment Hitler sobre l'avanç de les obres.
El 1934, Hitler li encarregà d'amellorar les condicions de treball del Front dels Treballadors, que construïen les autopistes, i va dissenyar barracons modèlics per als treballadors. També col·laborava amb l'organització Kraft durch Freude (La força per l'alegria), que pretenia millorar les condicions de treball a les fàbriques alemanyes, mitjançant el disseny de tallers, mobles, vaixella i d'altres elements decoratius. Aquell mateix any és assignat com a Cap del Departament del Despatx de Rudolf Hess i allà fa una gran i sòlida amistat amb la cineasta Leni Riefenstahl.
Personalitat Speer tenia una personalitat molt atraient que impressionava aquells que el coneixien. Era un professional molt segur i poc donat a la burocràcia. La paraula "jueu" i les seves connotacions negatives (fins i tot fora de l'ambient nazi) no volien dir res per a ell. Com a contrapartida, Speer era molt tancat en les seves emocions i manifestava una aparent deixadesa emocional als qui l'estimaven. A més, des de nen desenvolupà malalties psicosomàtiques, de les quals va patir tota la vida.
Honest, incansable i metòdic com a treballador, feia ús de les seves influències i es feia valer a les esferes de poder nazi. Speer aprofità aquests contactes per a potenciar el seu desenvolupament professional, si bé no el seu progrés polític. Un cop va ser designat Ministre d'Armament i Municions, afrontaria aquella tasca des d'un punt de vista estrictament tècnic, amb una gran dedicació al deure. El mateix Speer reconeixia que no era una persona donada a exposar les seves emocions, però sí que s'aprofità de l'especial amistat que Hitler li brindava.
La seva innegable estampa i la seva personalitat atractiva, matisada amb modèstia i timidesa, atreia les dones. Tant Annmarie Kempf, la seva secretària personal, com l'agraciada Leni Riefenstahl van sentir-se atretes per ell, i viceversa, però per a Speer la infidelitat marital era quelcom inconcebible. Tot i que en un inici professava les idees del nazisme, no era un antisemita declarat i acabà abjurant de l'ideari nazi al tenir coneixement de l'Holocaust, tot i que molts historiadors rebaten l'aparent desconeixement de Speer sobre la Solució Final.
Speer, tot i ser un bon arquitecte, no era pas el millor; tenia un rival, de nom Hermann Giesler, també favorit de Hitler, el qual l'avantatjava molt en talent i creativitat. La millor qualitat de Speer era la seva immensa capacitat d'organització, la seva voluntat fèrria per a aconseguir fites i el seu talent especial per a l'estadística. Giesler, això no obstant, mai no comptà amb la consideració especial de Hitler, encara que li encarregués la construcció d'una casa de retir a Linz. Sovint hi hagué enfrontaments entre ells dos, moltes vegades davant del mateix Hitler.
Hitler el tractava amb una consideració excepcional i no obstant això, amb un cert desdeny. Quan Hitler supervisava la seva feina, Speer el tractava com un igual, i el diàleg era de persona a persona. Hitler, evidentment, gaudia de la companyia de Speer.
La relació particular amb Hitler El cert és que Hitler tenia unes consideracions cap a Speer que no tenia cap a ningú més dels seus propers. Les opinions de Speer sempre gaudien de la seva més alta consideració i Speer sempre era l'element principal dins del seu "cercle de ferro". La confiança de Speer en els seus lligams amb Hitler arribà a l'extrem que es negà a executar, al final de la guerra, l'ordre de "terra cremada". Qualsevol altre que hagués actuat així hauria estat afusellat sense cap mena de dubte.
Primer arquitecte del Reich Troost va morir el 1934 i Speer va resultar escollit per a substituir-lo com arquitecte en cap del partit. Un dels seus primers encàrrecs després d'aquest ascens va ser probablement el més conegut de tots els seus dissenys: la tribuna del Camp Zeppelí, l'àrea de desfilades de Nuremberg (que pot veure's a "Triumph des Willens", l'obra mestra de la propaganda dirigida per Leni Riefenstahl). A la seva autobiografia, Speer afirma que, quan va veure el projecte original, va fer el comentari despectiu que li semblava el lloc de reunió d'un "club de tir" i va ser convidat a presentar un projecte nou. Va fer servir l'antiga arquitectura dòrica de l'altar de Pèrgam, a Turquia, però ampliat d(una escala enorme, capaç d'acollir fins a 240.000 persones. A la reunió del partit al camp de desfilades de 1934, i aconsellat per Leni Riefenstahl, Speer ordenà envoltar la zona amb 150 projectors antiaeris: això creava un efecte de catedral de llum, com ho anomenà l'ambaixador britànic Sir Neville Henderson.
Speer, per a una millor administració, contractà dos dels seus col·laboradors: Annemarie Kempf, la seva secretària personal, i l'arquitecte de les SS, Rudolf Wolters, els quals formarien el seu "cercle de ferro".
Nuremberg estava destinada a contenir molts altres edificis oficials nazis, la majoria dels quals mai no s'arribaren a construir: per exemple, l'Estadi Alemany havia de tenir una capacitat de 400.000 espectadors, i allà se celebrarien els Jocs Aris, substituts projectats per Hitler dels Jocs Olímpics i que se haurien d'haver estat celebrats a Nuremberg a perpetuïtat. Al Camp de Mart, la Wehrmacht celebraria desfilades i exercicis de combat anuals davant més de 160.000 espectadors, asseguts en tribunes coronades per una estàtua femenina de 60 metres d'alt. Mentre que planejava aquests edificis, Speer inventà la teoria del "valor de les runes", recolzada amb entusiasme per Hitler, segons la qual es construirien tots els nous edificis de manera que deixessin unes runes estèticament agradables per a un futur llunyà: aquestes restes serien el testament de la grandesa del Tercer Reich, igual que les runes gregues o romanes són el símbol de la grandesa de les seves civilitzacions.
El 30 de gener de 1937, Hitler nomenà a Speer Generalbauinspektor (Inspector General de Construcció), amb rang de secretari d'Estat, i va encarregar-lo dels plans per a la reconstrucció de Berlín, que hauria de convertir-se en la capital d'un estat supragermànic: Welthauptstadt Germania.
Altres arquitectes treballaren per a Speer, com per exemple Peter Klinke, Hans Stephan o Willie Schelkes, els quals van ser els seus col·laboradors dins de les seves especialitats a l'oficina anomenada "GBI". Annmarie Kempf i Wolters també van hi unir-s'hi. Speer convidà al seu mentor, Tessenow, a unir-s'hi, però aquest declinà l'oferiment.