El lliure albir (o lliure arbitri) és la hipotètica capacitat dels agents racionals de poder exercir control sobre les seves accions.
Afrontar aquesta qüestió ha requerit comprendre la relació entre la llibertat i la causa, així com esbrinar si les lleis de la natura són causalment deterministes. Les diverses postures filosòfiques sobre el tema difereixen en la seva opinió sobre si tots els esdeveniments estan determinats o no –determinisme contra indeterminisme–, així com en si la llibertat pot coexistir amb el determinisme –compatibilisme contra incompatibilisme. Així doncs, els deterministes convençuts argumenten que l'univers és determinista, i que això fa que el lliure albir sigui impossible.
El principi del lliure albir té connotacions religioses, ètiques i científiques. Per exemple, en l'àmbit religiós, el lliure albir pot implicar que una deïtat omnipotent no exerceix el seu poder sobre les voluntats i eleccions individuals. En ètica, pot implicar que els individus poden ser responsabilitzats moralment per les seves accions. En l'àmbit científic, pot implicar que les accions del cos, incloent-hi el cervell i la ment, no estan completament determinades per la causalitat física. La qüestió del lliure albir ha estat un tema central des dels començaments del pensament filosòfic.
Perspectiva filosòfica occidental miniatura|Un esquema simplificat de les principals postures filosòfiques que concerneixen el lliure albir
Les postures davant el problema filosòfic del lliure albir es poden classificar segons les respostes a dues qüestions: El determinisme és cert? Existeix el lliure albir?
El determinisme és bàsicament la idea que tots els successos presents i futurs són una conseqüència causal necessària de successos passats, d'acord amb les lleis de la natura. Ni el determinisme ni la seva posició contrària, l'indeterminisme, constitueixen postures davant del debat sobre el lliure albir.McKenna, Michael, "Compatibilism", Enciclopèdia Stanford de Filosofia (Edició Estiu 2004), Edward N. Zalta (ed.),versió online
El compatibilisme creu que l'existència del concepte de lliure albir i l'assumpció del determinisme són compatibles entre si; això s'oposa a l'incompatibilisme, que creu que no es pot reconciliar la creença en un univers determinista amb la creença d'un lliure albir més enllà d'una percepció sobre la pròpia existència.Ginet, C. 1983. "In Defense of Incompatibilism" in Philosophical Studies 44, p. 391–400 El determinisme fort és una versió de l'incompatibilisme, que accepta l'assumpció del determinisme i rebutja la idea que les persones tinguin qualsevol mena de lliure albir.Koons, J.R. "Is Hard Determinism a Form of Compatibilism?" a The Philosophical Forum. 33:1 La postura metafísica de l'incompatibilisme llibertarista (en anglès, Libertarianism) està d'acord amb el determinisme fort només en el rebuig al compatibilisme. Aquests accepten l'existència del concepte de lliure albir, però també assumeixen l'indeterminisme, en un cert grau. Alguns dels seus proponents rebutgen el determinisme físic i defensen una versió de l'interminisme físic que és compatible amb la llibertat,Strawson, G. (1998, 2004). "Free will". In E. Craig (Ed.), Routledge Encyclopedia of Philosophy. London: Routledge. Accés el 17 d'agost de 2006. versió online mentre que altres apel·len al dualisme ment-cos per defensar un cas especial per als éssers que són capaços de percebre.
Determinisme
Determinisme és un terme ampli amb una gran varietat de significats. Per a cadascun d'aquests significats, sorgeix un problema diferent sobre el lliure albir.Vihvelin, Kadri, "Arguments for Incompatibilism", Enciclopèdia Stanford de Filosofia (Edició Hivern 2003), Edward N. Zalta (ed.). versió online
El determinisme causal sosté que els esdeveniments futurs són conseqüència necessària dels esdeveniments passats i presents, combinats amb les lleis de la natura. Un determinisme d'aquest tipus s'il·lustra sovint amb l'experiment mental del dimoni de Laplace: imaginem una entitat que coneix tots els fets sobre el passat i el present, i coneix totes les lleis naturals que governen l'univers. Una entitat d'aquest tipus podria ser capaç d'utilitzar el seu coneixement per predir el futur, fins al més petit detall.Suppes, P., 1993, "The Transcendental Character of Determinism", Midwest Studies in Philosophy, 18: 242–257.
El determinisme lògic sosté que totes les proposicions, siguin sobre el passat, el present o el futur, són o bé certes o falses. El problema del lliure albir, en aquest context, és el problema de com poden ser lliures les eleccions, ja que el que hom fa en el futur ja està determinat com a cert o fals en el present.
El determinisme teològic sosté que hi ha un Déu que determina tot el que les persones faran, bé sigui coneixent els seus actes per avançat, segons algun tipus d'omnisciència,Fischer, John Martin (1989) God, Foreknowledge and Freedom. Stanford, CA: Stanford University Press. o bé decretant per avançat les seves accions.Watt, Montgomery (1948) Free-Will and Predestination in Early Islam. London:Luzac & Co. El problema del lliure albir, en aquest context, és el problema de com poden ser lliures les accions humanes, si hi ha un ésser que ho ha determinat per nosaltres per avançat. De fet, aquest problema teològic ha estat molt present en els fonaments del cristianisme i el protestantisme: en el primer cas, en les discussions entre Pelagi i sant Agustí, en el segon cas, entre Erasme i Luter. Tant Pelagi com Erasme donen a l'ésser humà responsabilitat sobre els seus actes i, per tant, responsabilitat sobre la seva salvació o condemna. Defensar el contrari, sostenen, seria negar llibertat a la persona, i fer de Déu un tirà arbitrari, ja que castigaria els humans per quelcom que no han pogut deixar de fer.
El determinisme biològic és la idea que tot el comportament, creences i desigs estan fixats per la nostra herència genètica. Hi ha també altres tipus de determinisme, incloent-hi el determinisme cultural i el determinisme psicològic. També són molt comunes les combinacions i les síntesis de tesis deterministes, com el determinisme ambiental (geogràfic i biològic).
Compatibilisme miniatura|Thomas Hobbes fou un compatibilista clàssic
Els compatibilistes mantenen que el determinisme és compatible amb el lliure albir. Una estratègia comuna emprada pels "compatibilistes clàssics", com Thomas Hobbes, és postular que una persona actua lliurement només quan la persona desitja realitzar l'acte, i que la persona podria haver actuat d'una manera diferent, si així ho hagués decidit. Hobbes atribueix a vegades aquesta llibertat compatibilista a la persona, i no a una noció abstracta de voluntat, assegurant, per exemple, que "no es pot deduir cap altra llibertat de la voluntat, desig o inclinació que la llibertat de l'ésser humà, que consisteix en això, que no troba barreres al que hom té la voluntat, el desig o la inclinació de fer."No liberty can be inferred to the will, desire, or inclination, but the liberty of the man; which consisteth in this, that he finds no stop, in doing what he has the will, desire, or inclination to do." Hobbes, T. (1651) Leviathan (1968 edition). London:Penguin Books Per expressar aquesta condició crucial, David Hume escriu: "aquesta llibertat hipotètica se la deixa pertànyer universalment a cadascú que no sigui un presoner i en cadenes.""This hypothetical liberty is universally allowed to belong to every one who is not a prisoner and in chains".Hume, D. (1740). A Treatise of Human Nature (1967 edition). Oxford University Press, Oxford.
Per il·lustrar la seva posició, els compatibilistes expliquen casos clars en què la llibertat d'algú és negada, sigui per violació, assassinat, robatori, o altres formes de coacció. En aquests casos, el lliure albir no és aplicable, no perquè el passat estigui determinant causalment el futur, sinó perquè l'agressor està invalidant els desigs de les víctimes i les preferències sobre les seves pròpies accions. L'agressor coarta la víctima i, segons els compatibilistes, això és el que invalida el lliure albir. Així, argumenten que el determinisme no importa, el que importa és que les eleccions individuals siguin el resultat dels seus propis desigs i preferències, i que no siguin invalidats per una força externa (o interna). Per a ser un compatibilista, no cal adherir-se a una concepció particular del lliure albir, sinó tan sols negar que el determinisme estigui en conflicte amb el lliure albir.
La postura de William James fou ambivalent. Mentre que creia en el lliure albir en l'aspecte ètic, no creia que hi hagués evidència d'aquest en l'aspecte científic, ni cap de les seves pròpies introspeccions hi donaven suport.Vegeu Bricklin, Jonathan, "A Variety of Religious Experience: William James and the Non-Reality of Free Will", in Libet (1999), The Volitional Brain: Toward a Neuroscience of Free Will (Thorverton UK: Imprint Academic). A més a més, no acceptava l'incompatibilisme tal com està formulat a continuació; no creia que l'indeterminisme de les accions humanes fos un prerequisit per a la responsabilitat moral. En la seva obra Pragmatisme, va escriure que "es pot confiar amb certesa que l'instint i la utilitat entre aquests porten al negoci social del càstig i la recompensa", més enllà de teories metafísiques."Instinct and utility between them can safely be trusted to carry on the social business of punishment and praise" regardless of metaphysical theories. James, W. (1907) Pragmatism (1979 edition). Cambridge, MA: Harvard University Press Creia que l'indeterminisme és important com a "doctrina de l'alleujament" -permet creure que, encara que el món pugui ser considerat en molts aspectes un lloc dolent, pot esdevenir, amb les accions individuals, un lloc millor. El determinisme, argumenta, mina la idea que el progrés és un concepte real que porta a la millora en el món.
Els "compatibilistes moderns", com Harry Frankfurt i Daniel Dennett, argumenten que hi ha casos en què les eleccions d'un agent coartat continuen sent lliures, perquè una coerció d'aquest tipus coincideix amb les intencions i desigs personals de l'agent.Frankfurt, H. (1971) Freedom of the Will and the Concept of the Person in "Journal of Philosophy"Dennett, D., (1984) Elbow Room: The Varieties of Free Will Worth Wanting. Bradford Books. Frankfurt, en particular, discuteix una versió del compatibilisme anomenada la "malla jeràrquica". La idea és que un individu pot tenir desigs en conflicte en un primer ordre, i també tenir un desig sobre els diversos desigs de primer ordre (és a dir, un desig de segon ordre), amb l'efecte que un desig preval sobre els altres. La voluntat d'una persona és la d'identificar-se amb el seu desig efectiu de primer ordre, és a dir, aquell sobre el qual vol actuar. Així, per exemple, hi ha "addictes sense sentit", "addictes sense voler-ho", i "addictes que ho volen ser". Tots tres grups poden tenir el mateix desig de primer ordre de voler prendre la droga a què són addictes, però alhora no voler prendre-la.