Doctor Who és una sèrie de televisió de ciència-ficció britànica produïda per la BBC. Fou emesa per primera vegada el 1963. Ha guanyat diversos guardons.
La sèrie descriu les aventures d'un viatger del temps alienígena conegut com a «el doctor», que viatja amb una nau espacial i temporal, la TARDIS, que per fora s'assembla una cabina de policia. Els senyors del temps poden regenerar-se el cos quan s'apropen de la mort, la qual cosa fa que en canviï l'aspecte. Amb els seus companys, explora el temps i l'espai, resol problemes i arregla injustícies.
El programa apareix al Llibre Guinness dels Rècords com la sèrie de televisió de ciència-ficció que duu més temps en antena a tot el món i també és una part significativa de la cultura popular britànica.
Ha estat reconeguda per les seves històries imaginatives, efectes especials i creatius de baix cost i l'ús pioner de la música electrònica. Al llarg dels més de cinquanta anys d'història, s'ha convertit en una sèrie de culte que ha influït en diverses generacions de professionals de la televisió britànica. Va ser reconegut per part tant de la crítica com del públic com un dels millors programes britànics. Va guanyar un BAFTA a la Millor Sèrie Dramàtica el 2006, diversos Premis Hugo i diversos National Television Awards.
La sèrie original es produïa al BBC Television Centre de Londres. La sèrie de 1996 es va produir al Canadà i la sèrie moderna, amb producció de BBC Wales i la Canadian Broadcasting Corporation (CBC), es roda a Caerdydd, la capital de l'estat de Gal·les. Doctor Who també ha creat diversos productes derivats, com les sèries de televisió Torchwood, The Sarah Jane Adventures, l'episodi pilot K-9 and Company i una infinitat de novel·les, audiollibres, videojocs, recopilatoris de la banda sonora de la sèrie en discos compactes, còmics i joguines.
La sèrie actual, amb Russell T Davies com a productor, es va emetre des del 26 de març de 2005 amb Christopher Eccleston com el novè Doctor i Billie Piper com la seva acompanyant Rose Tyler.
David Tennant, com el desè Doctor, va debutar a la sèrie en l'escena de regeneració de l'últim capítol de la primera temporada el 18 de juny de 2005, i més extensament amb un especial nadalenc el 25 de desembre de 2005, mentre que la segona temporada s'iniciava el 15 d'abril de 2006. En la tercera temporada, que va començar el 31 de març de 2007 a BBC One, a David Tennant se li uniria Freema Agyeman com la seva companya Martha Jones que al seu torn va ser substituïda el 2008 per Catherine Tate que interpreta Donna Noble, personatge que ja havia aparegut a l'especial de Nadal de 2006.
El 29 d'octubre de 2008, David Tennant va anunciar en directe a l'emissió dels National Television Awards que quan la sèrie tornés el 2010 no en formaria part. Tot i això, va fer cinc especials durant 2009 per narrar la transició entre el final de la temporada de 2008 i el principi de la de 2010, així com per donar la sortida al desè Doctor i rebre el nou onzè Doctor, el jove Matt Smith. La primera aparició es va produir en l'últim d'aquests especials, La fi del temps. Tennant també va fer una aparició com a convidat en la sèrie derivada de Doctor Who, The Sarah Jane Adventures, a l'episodi The Wedding of Sarah Jane Smith, que encara que es va emetre abans del final de la temporada es va rodar posteriorment a aquest i, per tant, constitueix l'últim enregistrament de David Tennant com a Doctor titular.
El 3 d'abril de 2010 es va estrenar la cinquena temporada de la sèrie, amb el nové Doctor, Matt Smith, amb Karen Gillan interpretant la seva acompanyant, Amy Pond, als que s'uniria el promès i després marit d'aquesta, Rory Williams (Arthur Darvill) a la meitat de la mateixa temporada. Gillan i Darvill van deixar la sèrie el 29 de setembre de 2012, al final de la primera part de la setena temporada, i Jenna Coleman va esdevenir la nova acompanyant del Doctor, Clara Oswald a partir de l'especial nadalenc del mateix any.
La sèrie va celebrar el cinquantè aniversari amb un episodi especial el 23 de novembre de 2013. A l'especial de Nadal del mateix any Matt Smith va protagonitzar el seu últim capítol com a Doctor, al qual passa el relleu a Peter Capaldi.
La sèrie va ser doblada al català per TV3 des de la primera temporada (2005) fins a la sisena temporada.
Història Doctor Who va aparèixer per primera vegada a la BBC el 23 de novembre de 1963, a les 17:15 després de discutir i planificar-ho durant un any. Sydney Newman, de la BBC Drama, va ser el responsable principal del seu desenvolupament, amb les contribucions del Cap del Departament de Guions Donald Wilson, l'escriptor Anthony Coburn, l'editor David Whitaker i la productora inicial Verity Lambert. Molt sovint s'assenyala a Walker Stammers com l'únic creador de la sèrie, ja que aquest va ser el nom que va utilitzar als crèdits de les dues pel·lícules amb Peter Cushing. Ron Grainer va compondre el tema musical dels títols i interpretat per Delia Derbyshire, de la BBC Radiophonic Workshop. Es va intentar que el programa fos interessant per a nens i adults.
El departament de Drama de la divisió de Sèries va produir el programa durant 26 sèries, emeses per la BBC One. Per culpa d'una caiguda dels índexs d'audiència, un deteriorament de la percepció del públic sobre el programa i un espai d'emissió menys destacat, Jonathan Powell, controlador de la BBC One, va decidir suspendre la sèrie l'any 1989. Encara que s'hagués cancel·lat, com que la coprotagonista Sophie Aldred va mencionar al documental Doctor Who: More Than 30 Years in the TARDIS, la BBC deia que la sèrie només estava en pausa i que el programa tornaria.
Encara que la producció interna havia cessat, la BBC va començar a buscar una companyia de producció independent per tornar a llençar la sèrie. Philip Segal, que treballava per la secció de televisió de Columbia Pictures als Estats Units, va fer una proposta a la BBC sobre la sèrie. Les negociacions de Segal van acabar amb la creació d'una pel·lícula per a la televisió. La pel·lícula, Doctor Who es va emetre a la Fox Network l'any 1996 com una coproducció entre la Fox, Universal Pictures, la BBC i la BBC Worldwide. Encara que la pel·lícula va tenir un èxit d'audiència al Regne Unit amb 9,1 milions d'espectadors, als Estats Units no va tenir aquest èxit i la sèrie no va tornar.
Mentrestant, novel·les i radiodrames promocionaven noves històries, però el programa de televisió Doctor Who continuaria inactiu fins al 2003. Al setembre d'aquell any, la BBC Television va anunciar la producció interna d'una nova sèrie després de buscar, durant molts anys, ajuda per a finançar una pel·lícula. La nova sèrie seria produïa per l'escriptor Russel T. Davies i la controladora de Drama de la BBC Wales, Julie Gardner.
La nova sèrie va debutar a la BBC One el 26 de març del 2005 i s'ha venut el programa a altres països. Posteriorment, la BBC va encarregar dues sèries més i especials per Nadal. Els especials es van emetre els anys 2005 i 2006 i la tercera temporada de la nova sèrie va començar el 31 de març del 2007, a les 19:00 del Regne Unit. També es va encarregar una quarta sèrie i un especial de Nadal pel 2007.
Consciència pública El programa es va convertir ràpidament en una institució nacional, el tema d'innombrables bromes, recordatoris en diaris i altres referències de cultura popular. Actors de renom s'oferien, o demanaven ser, estrelles convidades en diverses històries.
Amb la popularitat va arribar la controvèrsia sobre la idoneïtat del programa pels nens. La defensora de la moral, Mary Whitehouse, va presentar un seguit de queixes a la BBC durant la dècada dels 70 sobre el contingut espantós o sanguinari de la sèrie. Les seves accions, malgrat tot, van fer que el programa fos encara més popular, especialment entre els nens. John Nathan-Turner, que va produir la sèrie durant els anys 80, observava els comentaris de Whitehouse com índex d'audiència que anaven pujant al cap de poc d'aparèixer. Durant els anys 70, Radio Times, la revista d'esdeveniments de la BBC, va anunciar que una mare havia dit que la música dels títols havia espantat el seu fill. Encara que la Radio Times va demanar perdó, no es va retirar la música dels títols.
Hi va haver més queixes sobre el contingut del programa. Durant la segona temporada, amb Jon Pertwee com el Doctor, durant el serial Terror of the Autons (1971), les imatges de ninots de plàstic, narcisos matant a víctimes confiades i androides policia van marcar el súmmum de l'habilitat del programa per espantar els nens. Altres moments d'aquesta dècada van ser el presumpte ofegament del Doctor a The Deadly Assassin (1976) i un suposat retrat negatiu dels xinesos a The Talons of Weng-Chiang (1977).
Una enquesta d'audiència de la BBC, realitzada l'any 1972, va mostrar, a través de la definició de «qualsevol acte que pugui causar danys físics o psicològics, dolor o la mort a persones, animals o propietats, sigui intencionadament o accidentalment», que Doctor Who era el programa dramàtic més violent de tots els que havien produït. Aquest mateix informe assenyalava que el 3% de l'audiència considerava que el programa era «molt inadequat» per veure'l amb la família. Malgrat això, en resposta a l'enquesta de The Times, el periodista Philip Howard va mantenir que «comparar la violència de Dr. Who, engendrada per una rialla d'un malson, amb la violència més real d'altres sèries de televisió, on els actors que semblen humans sagnen pintura que sembla sang, és com comparar el Monopoly amb el mercat immobiliari de Londres: totes dues són fantasies, però es poden prendre seriosament».
La imatge del TARDIS, la nau espacial, es va convertir en una icona de la consciència pública. El 1996, la BBC va registrar com a marca comercial el disseny de la caseta de policia blava per al marxandatge associat a Doctor Who. El 1998, la Policia Metropolitana va presentar una objecció a la petició de marca registrada i, el 2002, l'Oficina de Patents va dictaminar a favor de la BBC, assenyalant que la imatge de la caseta de policia estava més associada a Doctor Who que a la policia mateixa. Per exemple, a la cançó de Radiohead Up On The Ladder es pot escoltar «I'm stuck in the TARDIS» (Estic atrapat al TARDIS).
La resurrecció del programa al s'ha convertit en la peça central de la programació del dissabte a la BBC One i «defineix la cadena».
Segle : Tornada del Doctor L'any 2005 va tornar una nova temporada de Doctor Who amb l'actor Christopher Eccleston agafant el paper de la novena encarnació del Doctor i la cantant, tornada actriu, Billie Piper interpretant la seva companya Rose Tyler. Eccleston interpretaria el paper del Doctor durant la primera temporada fins a passar el paper a l'actor David Tennant al final del darrer episodi. A la tercera temporada, la companya del Doctor passaria a ser Martha, interpretada per Freema Agyeman. A la quarta temporada, Donna Noble (Catherine Tate) és la companya del doctor fins al final del desè capítol, quan Wilfred Mott (Bernard Cribbins), avi de la Donna, pren el paper d'acompanyant.
A la cinquena temporada, Matt Smith va reencarnar l'onzè doctor i va tenir dos acompanyants: primer l'Amy Pond (Karen Gillan) i en Rory Williams (Arthur Darvill), s'hi va afegir a mitjan temporada. De tant en tant, la River Song (Alex Kingston) també els va acompanyar, després de la mort del matrimoni Pond-Williams. L'onzè doctor el va acompanyar la Clara Oswald (Jenna Coleman) fins a l'especial de Nadal de 2012, on en Matt Smith va donar el relleu al dotzè doctor (Peter Capaldi).
El 16 de juliol de 2017 la BBC anuncià la incorporació de la primera dona a interpretar el paper del Doctor, Jodie Whittaker.
Episodis