Carcaixent és una ciutat del País Valencià a la comarca de la Ribera Alta, de la qual és capital. Està situada entre el riu Xúquer i les muntanyes de la Valldigna.
Geografia El terme, de 59,4 km², és eminentment pla a la seua meitat oest, voltat pel Xúquer, i muntanyenc a la seua meitat est, amb les muntanyes del Realenc fins a la vall d'Aigües Vives. És regat també pel barranc de Barxeta i la séquia Reial (o séquia Nova) de Carcaixent. Limita amb Alberic, Alzira, Benimuslem, Rafelguaraf, Castelló i la Pobla Llarga (a la mateixa comarca); amb Benifairó de la Valldigna i Simat de la Valldigna (a la Safor); i amb Xàtiva (a la comarca de la Costera).
Nuclis Carcaixent La Barraca d'Aigües Vives Cogullada
Barris Santa Bàrbara Les Barraques La Muntanyeta Els Quatre Camins
Partides agràries La taula següent conté les 58 partides trobades en el mapa cadastral: AbrellsBenimacliMaternaSant AntoniAlburgir, l'BenivaireMaràgua, laSant RocAmics, elsCalcina, laMont BlancSarguera, laArgoletxes, lesCamí de la FontOmbria de TimoraSerratella, laBarqueta, laCanaderParreta, laSolana de ParraBarranc de la FontComa, laPassicosTaularBarranc de la FalziaCorbatxons, elsPedrera, laTersosBarranc de la VilaCensalsPla de l'Avenc de l'AiguaTimora, laBarranc de l'HerbaEscorial, l'Pla de la GalianaTorretaBarranc dels CorbsFebreraPla de ReusVilellaBarranc de PieraJunquera, laPla, elVintena, laBarranc de SaltLloma dels CaragolsRacó del BouVoltetaBarranquet, elMarjal, laRacó del BoscXiularBasses RogesMarjaletesRacó de la PedraBossartaMata MorosRealenc
Història miniatura|esquerra|Reforma de la carta pobla de Carcaixent (1796) Carcaixent ha sigut poblat des del Neolític i l'edat del bronze, com ho demostren nombroses troballes escampades pel seu terme. De l'època iberoromana s'han trobat restes algunes viles. La fundació de l'actual nucli urbà és incerta, uns apunten als romans i altres a una alqueria musulmana (segons Coromines, Qalqašéndi); d'eixe període hi ha documentades diverses alqueries en l'actual terme: Alborgí, Benimaclí, Benivaire, Cogullada, Ternils i alguna més que, totes juntes, acabaren conformant un nucli conegut com a Horta de Cent o Horta de Carcaixent.
Després de ser conquistada per Jaume I a la fi del mes desembre de 1242, va ser repoblada amb lleidatans i tortosins; apareix per primera vegada en el Llibre del Repartiment en 1248; en 1266 es va constituir en parròquia i s'edifica, a l'alqueria de Ternils, l'ermita de sant Roc; en l'època medieval Carcaixent era una alqueria dependent d'Alzira; l'any 1348 la Guerra de la Unió afectà les alqueries, i Carcaixent i Cogullada foren cremades; en 1434 ja posseïa església, que era atesa pel vicari de Ternils.
El va ser època de gran creixement urbanístic, demogràfic i econòmic mercès al conreu de la morera i el comerç de la seda; en 1521 era lloc d'agermanats i hi hagué força enfrontaments; en 1547 la cúria va decidir que el vicari residís ja a Carcaixent; en 1544 ja existien diversos beneficis en l'església, en 1576 hom segrega d'Alzira i es va constituir en universitat amb plena capacitat de govern i administració la qual cosa comportava l'assignació d'un terme municipal i el repartiment de les càrregues amb el municipi d'Alzira; en 1577 el municipi va sol·licitar la de cises en el pa, el vi i la carn per a desendeutar-se de les despeses ocasionades per la imposició construcció de l'església, que els va costar més de 10.000 ducats; en 1589, Felip II li atorgà el títol de vila reial amb dret a vot a les Corts Valencianes, mitjançant costosos donatius a la Corona.
En l'últim terç del s'hi conreaven al voltant de 24.000 fanecades, i entre un 25 i un 30% dels propietaris eren considerats com rics i en condicions d'acumular excedents, la qual cosa explica que el veïnatge contribuïra en la despesa que va suposar l'aixecament de la vila; en les Corts valencianes de 1626, l'església demanà l'exempció de pagar el dret d'amortització i segell de 40.000 lliures, i el braç reial va demanar la revisió dels termes i límits amb Algemesí degut als molts processos entaulats des de la segregació d'Alzira; en les de 1645 va sol·licitar franquícia per a amortitzar 2.000 lliures. L'any 1627 ja posseïa un sistema d'insaculació per a l'elecció d'oficials locals. Degut als greus problemes que tingueren els llauradors entre en 1600 i en 1650, la vila decidí construir una nova séquia que suplís la insuficiència de la xarxa de séquies i braçals dependents del riu Albaida i el barranc de Barxeta.
A l'inici del , Carcaixent és el centre comarcal de la seda; en la guerra de Successió va donar suport al borbó Felip V que, en 1708 i 1738, atorgà dos diplomes pels que fou concedida la jurisdicció civil i criminal, alta i baixa; en 1781 mossèn Monzó i els seus amics Maseres i Bodi plantaren en la Bassa Reial el primer camp de taronges que fou la base la transformació moderna de la localitat.
A principis del existien en la vila quatre molins de farina i arròs i 204 torns de filar seda; l'any 1813 i en el context de la guerra del Francès tingué lloc al terme un important enfrontament contra les tropes franceses que donà lloc a la llegenda de «la Marqueseta»; M.ª Antònia Talens Mezquita.
A partir de l'any 1848 començà l'exportació de taronges cap a França i des de 1863 cap a Gran Bretanya; el 12 d'agost de 1861 va crear-se la companyia Tramway Carcagente a Gandia que s'encarregava de la construcció i explotació del primer ferrocarril de via estreta de la península ibèrica. Després de tres anys d'obres, el 8 de febrer de 1864 s'inaugurava el tramvia-ferrocarril amb tracció animal que s'encarregava d'unir dues comarques tan pròsperes com la Safor i la Ribera. El 1911, durant un avalot que va tenir lloc a la vila a causa de la guerra d'Àfrica, l'ajuntament fou assaltat i part del seu mobiliari fou cremat. El 1916 Carcaixent obtingué el títol de ciutat.
El 20 d'octubre 1982 es produí el trencament del pantà de Tous, que originà una riuada al Xúquer (anomenada "la pantanà") de 16.000 m³/s, superior fins i tot a la de 1864, que arrasà les comarques de la Ribera Alta i la Ribera Baixa, en especial poblacions com Sumacàrcer, Gavarda, Beneixida, Alberic, Algemesí i el mateix Carcaixent.
Demografia Evolució demogràfica de CarcaixentPoblació de fet segons l'Institut Nacional d'Estadística. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 2007 2009 12.262 13.520 13.834 15.393 17.846 17.21617.937 18.971 22.164 20.062 20.609 21.753 21.695 21.735 2010 20112012 2013 2014 20152016 2017 2018 2019 2020 20212022202320.93520.68720.77920.59020.61320.47920.52020.48320.42420.35820.43620.552 20.512 20.7872024202521.331
Economia miniatura|Interior del Magatzem de Ribera L'agricultura era l'activitat més important fins fa poc de temps, que des del s'ha basat en el monocultiu i comerç de la taronja; però a partir dels anys 60 del segle passat, es va produir una crisi important i l'agricultura va entrar en un període de recessió. Ara per ara es pot dir que es troba en una fase de transformació. Tot i això l'agricultura és ocupada en major part pels cítrics (89,8 %), seguit d'un 8,3 % de fruiters i la resta vivers,oliverar i hortalisses.
Pel que fa a la indústria, està dedicada majoritàriament a la transformació dels cítrics, i també hi ha tèxtil, fabricació de mobiliari auxiliar, etc.
Actualment, més de dos terços de la població activa treballen en el sector terciari, el qual s'ha vist incrementat per la creació del Centre Comercial Ribera del Xúquer, una gran superfície comercial. A més, en el sector turistic, trobem l'existència de dues cases rurals i d'un hotel.
Política i Govern Composició de la Corporació Municipal El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors de Partit Popular (PP), 5 d'Units per Carcaixent (UperC), 4 del Compromís, 4 del Partit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV) i 2 de VOX.
Alcaldes Des de 2023 l'alcaldessa de Carcaixent és Carolina Armiñana Lledó (PP).
Monuments Monuments religiosos Ermita de sant Roc de Termils. Temple del d'estil pregòtic i portada romànica. És l'edifici més antic del poble, era l'antiga església de l'antic lloc de Ternils. És una construcció senzilla composta per una nau única rectangular, amb quatre arcs diafragma que sostenen la coberta. El sostre és de fusta al descobert, amb una decoració de formes geomètriques romboidals amb les quatre barres roges i grogues. Església de l'Assumpció. Data de 1434, gòtica, ampliada i reformada en diferents ocasions. Degut al progressiu creixement de Carcaixent l'església fou ampliada successivament, destacant la realitzada a partir de l'any 1625, quan adquirí la seua configuració actual. De la direcció de l'obra s'encarregà el mestre d'obres Joaquín Bernabéu. El campanar es construí abans, ja que es coronà l'any 1619. Amb motiu de l'incendi ocorregut l'any 1736, l'església es va decorar amb l'estil barroc que té en l'actualitat. Es va reconstruir de nou i es va realitzar el frontispici de la nova porta l'any 1770. El temple és de planta basilical, amb accentuació del fals creuer, amb murs alts i pilastres adossades de base alta i contraforts interiors molt marcats. A a façana destaquen els contraforts que ressalten l'altura de la nau, l'esvelt campanar i la gran cúpula sobre tambor circular, amb coberta semiesfèrica i coberta de ceràmica multicolor. A l'interior destaca el retaule monumental de fusta policromada del presbiteri. Té onze capelles, entre les quals destaca la de la Mare de Déu d'Aigües Vives, patrona del municipi. També alberga pintures de Segrelles. Església de Sant Bartomeu de Cogullada. Església construïda entre els segles i , encara que una recent restauració ha fet malbé la decoració primitiva. D'una sola nau rectangular, coberta amb una volta de canó amb finestres i una cúpula sobre la capella major. La volta recau sobre pilastres i contraforts que permeten l'existència de capelles laterals cobertes. Només hi ha una portada als peus del temple, de pedra, amb pilastres de capitell dòric i separació central. En el segon cos hi ha uns pinacles decorats que flanquegen una escultura de pedra decapitada, suposadament del sant titular, un frontó partit remata la portada. El campanar consta de tres cossos. Conserva objectes de culte interessants procedents d'altres esglésies destruïdes en la Guerra Civil. Monestir del Corpus Christi. Convent dominic de 1654 del que només roman l'església, convertida en l'actualitat en auditori. L'edifici actual s'acabà l'any 1689. i consta d'una nau única rematada posteriorment amb ornament neoclàssics. Està coberta amb una volta de mig canó suportada per pilastres, amb finestres i contraforts interiors. A l'exterior hi ha un petit campanar de paret i la portada neoclàssica, tapiada i mutilada. Convent de Sant Francesc. Temple religiós catòlic pertanyent a l'Orde de Frares Menors, la seua edificació es començà en 1602, amb permís de l'arquebisbe de València Sant Joan de Ribera, i sent de l'Orde de Frares Menors Descalços, popularment coneguts com alcantarins. L'església compta amb declaració com a Bé d'interès cultural, segons la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià, en la disposició adicional cinquena com arquitectura religiosa anterior a 1940.