miniatura|Vídeo d'un linx vermell (Lynx rufus) a Buckeye Tree El linx roig (Lynx rufus) és un mamífer nord-americà de la família dels fèlids i la subfamilia dels felins, que aparegué fa 1,8 milions d'anys a Nord-amèrica.
Taxonomia Hi ha hagut debat sobre si s'ha de catalogar aquesta espècie com Lynx rufus o Felis rufus com a part d'una qüestió més àmplia, referent a sí les quatre espècie de linx han de tenir el seu propi gènere o bé han d'estar dins d'un subgènere del gènere Felis. Actualment el gènere Lynx està acceptat, i el linx roig rep el nom científic de Lynx rufus dins de les fonts taxonòmiques modernes.
Johnson et al. informen que els Lynx van compartir clade amb el gènere Puma, el gat de Bengala (Prionailurus), i el gat domèstic (Felis), fa uns 7,15 milions d'anys, i que se'n van començar a diferenciar fa aproximadament uns 3,24 milions d'anys.
Es creu que el linx roig evolucionà a partir del linx nòrdic, el qual va creuar cap a Nord-amèrica a través de Beríngia durant el Plistocè, fa uns 2,6 milions d'anys. La primera onada, que es va traslladar cap a la part meridional de Nord-amèrica, es va veure separada del nord per les glaceres. Aquesta població va evolucionar fins a esdevenir els moderns linx roigs fa uns 20.000 anys. Una segona onada va arribar d'Àsia i es va establir al nord, evolucionant cap a l'actual linx canadenc. De vegades té lloc la hibridació entre individus de linx roig e individus de linx canadenc.
Subespècies Hi ha dotze subespècies reconegudes de linx roig: L. rufus rufus (Schreber), a l'est i Oest Mitjà dels Estats Units L. rufus gigas (Bangs), del nord de Nova York a Nova Escòcia i Nova Brunswick L. rufus floridanus (Rafinesque), del sud-est dels Estats Units i l'interior de la vall del Mississipi, fins al sud de Missouri i el sud d'Illinois L. rufus superiorensis (Peterson & Downing), a l'oest dels Grans Llacs, inclòs el nord de Michigan, Wisconsin, el sud d'Ontario, i la major part de Minnesota L. rufus baileyi (Merriam), al sud-oest dels Estats Units i al nord-oest de Mèxic L. rufus californicus (Mearns), a Califòrnia, a l'oest de Sierra Nevada L. rufus escuinipae (J. A. Allen), al centre de Mèxic, amb una extensió al nord al llarg de la costa oest al sud de Sonora L. rufus fasciatus (Rafinesque), a Oregon, a Washington a l'oest de la serralada Cascades, al nord-oest de Califòrnia, i al sud-oest de la Colúmbia Britànica L. rufus oaxacensis (Goodwin), a l'Estat d'Oaxaca L. rufus pallescens (Merriam), al nord-oest dels Estats Units i el sud de la Colúmbia Britànica, Alberta i Saskatchewan L. rufus peninsularis (Thomas), a la Baixa Califòrnia L. rufus texensis (Mearns), a l'oest de Louisiana, Texas, el centre sud d'Oklahoma, i al sud de Tamaulipas, Nuevo León, i Coahuila de Zaragoza
La divisió de les subespècies ha estat qüestionada, a causa de la manca de ruptures geogràfiques i poques diferències entre les subespècies proposades.
Descripció miniatura|esquerra|Un linx roig a Tucson, Arizona. El linx s'assembla a les altres espècies del gènere Lynx, encara que de mitjana és el més petit dels quatre. La coloració del seu pelatge és variable, encara que generalment va del marró clar al marró grisenc, i té ratlles negre pel cos i franges fosques a les potes davanteres i la cua. El patró de les seves taques actua com a camuflatge. Les orelles són puntegudes i de color negre amb petits flocs. En general, el llavis, la barbeta i les parts inferiors són de color blanc. El linx roigs de les regions desèrtiques del sud-oest tenen un pelatge més clar, mentre que els individus de les regions boscoses del nord el tenen més fosc. El gatets neixen amb el pelatge completament desenvolupat. A Florida s'han vist i capturat alguns individus melànics. Tot i que semblen negres, el seu pelatge segueix mostrant un patró amb taques.
El seu rostre sembla ample a causa dels collars de pells llargs que s'estenen per sota de les orelles. El pelatge és bastant llarg i dens, té un color de base grisa, groguenc o marró vermellós, al rostre, als costats del cos, i a l'esquena. El seu nas és de color rosat i els ulls són de color groc amb les pupilles negres. Les pupiles són cercles negres que de nit augmenten de mida per incrementar la captació de llum. Té un sentits de la vista i l'oide aguds, i un bon sentit de l'olfacte, és un excel·lent escalador, i neda quan cal, encara que normalment evita l'aigua.
El mascle adult té una longitud del cos que varia entre 71 i 100 centímetres (89 de mitjana), amb una cua gruixuda i relativament curta que fa entre 10 i 18 centímetres, i una alçada a les espatlles que varia entre 51 i 61 centímetres. Els mascles adults tenen un pes que varia entre entre 9,1 i 14 kg, mentre que el de les femelles varia entre 5,9 i 9,5. El linx roig més gran mesurat amb precisió va registrar un pes de 22,2 kg, encara que hi ha informes sense verificar que parlen de fins a 27 kg. Es tracta d'un animal musculos, que té les potes del darrere més llargues que les davanteres, el qual li dona un aire de balancejar-se quan camina. Els gatets neixen amb un pes entre 270 i 340 grams, que durant el primer any incrementa fins als 4,5 quilograms, i una longitud de cos d'uns 25 centímetres.
Els individus tenen una mida més gran a la part septentrional de la seva àrea de distribució geogràfica i als hàbitats oberts. Un estudi morfològic comparatiu de la mida fet a l'est dels Estats Units trobà divergència entre mascles i femelles, suggerint una evolució diferent entre sexes.
Petjades miniatura|esquerra|Petjades de linx roig al fang. Noteu que la petjada de la pota posterior (a dalt) cobreix parcialment la petjada de la pota davantera (al centre). Les petjades de linx roig mostren 4 dits sense marques d'urpes, a causa del fet que aquestes són retràctils. La mida de les petjades pot variar entre 2,5 i 7,6 centímetres, amb una mida mitjana de 4,6 centímetres (com la que es veu a la imatge de l'esquerra). Quan trota les petjades estan separades entre 20 i 46 centímetres. El linx roig pot fer grans avenços quan corre, sovint entre 1,2 i 2,4 metres.
Com en la majoria de felins, la petjada de la pota posterior del linx roig generalment cau exactament sobre la petjada de la pot davantera (no apareix a la imatge). Les petjades del linx roig es distingeixen de les del gat salvatge o gat domèstic per la seva mida més gran, que és aproximadament de 13 cm² enfront dels 10 cm² de les dels altres dos.
Hàbitat i distribució miniatura|Un linx roig pels voltants d'una àrea urbana. Sembla que el territori de l'espècie no es veu limitat per les poblacions humanes, sempre que pugui trobar un hàbitat adequat. El linx roig és un animal adaptable, que prefereix els boscos (caducifolis, de coníferes o mixtes), però que a diferència d'altres espècies del gènere Lynx no depèn exclusivament de viure als boscos densos. Pot viure des dels pantans humits de Florida a les terres desèrtiques de Texas o a zones de muntanyes escarpades. Pot viure prop de zones agrícoles, si hi ha sortints rocosos, aiguamolls o extensions de bosc, on el seu pelatge li serveix de camuflatge. La població de linx roig depèn principalment de la població de les seves preses. Altres factors importants alhora de triar un territori són la protecció del clima extremat, la disponibilitat de llocs de descans i caus, la cobertura vegatal densa per caçar i fugir, i la manca de pertorbacions.
El territori del linx roig no sembla estar limitat per les poblacions humanes, sempre que puguin trobar un hàbitat adequat, com poden ser les grans extensions de cultiu intensiu. Pot viure al limits urbans, on els desenvolupament humà intersecciona amb els hàbitats naturals.
El territori històric del linx roig comprenia des del sud del Canadà, passant per tots els Estats Units, fins a l'estat mexicà d'Oaxaca, i encara hi viu a gran part d'aquesta extensió. Els mapes territorials d'aquesta espècie mostren habitualment l'Oest Mitjà i parts del nord-est dels Estats Units, on es creu que ja no hi viu, com són el sud de Minnesota, l'est de Dakota del Sud i gran part de Missouri, principalment a causa dels canvis en els hàbitats provocats per l'agricultura moderna. Encara que es creu que ja no viu a l'oest de Nova York ni a Pennsilvània, recentment s'han registrat múltiples albirament confirmats de linx roig (inclosos espècimens morts), als comtats del centre i sud de l'estat de Nova York. A més, s'ha confirmat la seva presència al nord d'Indiana, i un exemplar fou mort recentment prop d'Albion, a Michigan. A principis de març del 2010, fou vist un linx roig (i posteriorment capturat per les autoritats) en un parking a Houston. L'agost i setembre de 2010, es van registrar altres casos a Pearland i Friendswood, suburbis de Houston.
La població del Canadà està limitada degut tant a la profunditat de la neu com a la presència del linx canadenc. El linx roig no tolera la neu profunda i roman en zones protegides quan es produeixen fortes tempestes, a causa de la manca dels grans peus encoixinats del linx canadenc, el qual li impedeix suportar eficaçment el seu pes sobre la neu. El linx roig no es troba en completa desavantatge a les zones on el seu territori coincideix amb el del linx canadenc. S'ha observat que a Nova Escòcia, l'agressiu linx roig ha desplaçat al linx canadenc, mentre que la tala de boscos de coníferes l'ha conduït a retirarse cap al nord, en benefici del linx roig. Al nord i centre de Mèxic, viu a matollars secs i boscos de pins i roures. El límit sud de la seva àrea de distribució geogràfica, es troba a part tropical del sud del país.
Comportament El linx roig és un animal crepuscular, que es manté actiu des de tres hores abans de la posta de sol i la mitjanit, i entre abans de l'albara i tres hores després de la sortida del sol. Cada nit es desplaça entre 3,2 i 11 quilòmetres. Aquest comportament pot variar segons l'estació de l'any, atès que esdevenen més diürns durant la tardor i l'hivern. Aquest acte és una adaptació a l'activitat de les seves preses, les quals estan més actives de dia durant els mesos més freds.
Estructura social i territori miniatura|Un linx roig al Calero Creek Trail, a San Jose, Califòrnia. Les activitats del linx roig estan restringides al seu ben definit territori, que pot variar de mida en funció del gènere i la distribució de preses. Com altres felins, marca el seu territori dipositan excrements, ruixant orina i fent marques amb les urpes sobre llocs visibles. Dins del seu territori el linx roig té nombrosos llocs on refugiar-se: generalment un cau principal i diversos refugis auxiliars a la part més exterior del seu territori, com poder ser troncs buits, piles de matolls o sota les roques. Els seus caus fan una forta olor de l'animal.
La mida dels territoris del linx roig varia significativament. Un resum de recerca de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) suggereix que va dels 0,052 als 300 km². Un estudi a Kansas descobrí els mascles residents tenien un territori d'aproximadament 21 km², mentre que el de les femelles era de menys de la meitat. A més, es va observar que els linxs no residents tenien un territori més gran (aproximadament 57 km²) i no tan ben definit, i que els gatets tenien el territori més petit (uns 7,8 km²). La recerca ha demostrat que la dispersió des del territori natal és més pronunciada en els mascles.
Els informes sobre la variació estacional de la mida dels territoris han estat ambigus. Un estudi descobrí una gran variació en la mida dels territoris dels mascles, variant dels 41 km² a l'estiu fins als 100 km² a l'hivern. Un altre descobrí que les femelles, en especial aquelles que estaven reproductivament actives, ampliaven el seu territori a l'hivern, però en canvi els mascles simplement canviaven de territori sense ampliar-lo, el qual estava d'acord amb altres estudis anterior. Altres investigacions a diversos estats americans van mostrar poca o cap variació estacional.