miniatura|Dibuix de l'home Vitruvià fet per Leonardo da Vinci miniatura|Dibuix amb ploma i tinta El dibuix és una art que instrueix a dibuixar. Dibuixar és projectar o dissenyar gràficament. És la plasmació d'una idea. Significa tant l'art que ensenya a dibuixar, així com delineació, figura o imatge executada en clar i fosc; pren el nom d'acord amb el material amb el qual es fa. El dibuix és una forma d'expressió gràfica, plasma imatges sobre un espai pla. A causa de l'anterior, és considerat part de la bella art coneguda com a pintura. És una de les modalitats de les arts visuals. Es considera al dibuix com el llenguatge gràfic universal. Ha estat utilitzat per la humanitat per transmetre idees, projectes i, en un sentit més ampli, les seves idees, costums i cultura.
El dibuix és la representació gràfica realitzada per mitjà de línies, traços i ombres, elaborats amb llapis, ploma o altres objectes similars. El dibuix és la base de gairebé qualsevol obra artística, ja que la majoria de les obres visuals comencen amb un esbós dibuixat. En la historieta o còmic, una nova forma d'art que deriva del dibuix, la representació gràfica narra una història a través d'una successió de vinyetes, dibuixades en color o blanc i negre, i amb texts emmarcats en uns requadres anomenats "entrepans".
En el dibuix, un dels materials més antics és el carbonet, fet amb branquillons de romaní, d'avellaner o de salze carbonitzat. Junt amb el llapis –un instrument fet en grafit embotit en un tub de fusta o metall i fàcil de manipular–, són ideals per a fer esbossos i estudis preparatoris, ja que permeten l'esborrat. Al , des d'Itàlia, el llapis es va difondre a altres països. La sanguina és un tipus especial de llapis fet d'argila ferruginosa que produeix un dibuix de color vermellós; va estar molt de moda a la Itàlia del Renaixement.
La punta metal·lica és un instrument fet amb materials tous com plom, estany o plata, amb el qual es marca sobre el paper o pergamí; ja era utilitzat en l'època romana. Si aquest material marca en fosc sobre clar, el guix (sulfat de calci bihidratat), de color blanc, es fa servir habitualment sobre suports més foscs, tot i que més recentment es fabriquen barretes en color. A partir del Renaixement s'usava com a material de dibuix o com a pigment per a la pintura al tremp.
El pinzell, un instrument fet amb pèls de diferents animals –porc, marta gibelina o esquirol–, utilitzat per pintar, també permet dibuixar amb tinta i tinta xinesa, i remarcar volums i zones lluminoses. També la ploma de canya o la d'ocells, a més d'utilitzar-se en escriptura, es fa servir per a dibuixar.Fuga (2004), pàg. 12-30
Característiques: Proporció que ha de tenir en les seves parts i mesures la figura de l'objecte que es dibuixa o pinta. Delineació, figura o imatge executada en clar i fosc, i que s'obté el nombre del material amb el qual es realitza. Dibuix al carbonet, de llapis. En els encaixos, brodats, teixits, etc., figura i disposició dels treballs que els adornen.
Tipus de dibuix: Un dibuix a mà alçada és el que es realitza sense recolzar la mà, també dit esbós. Un dibuix del natural és el que es fa copiant directament del model. Un dibuix lineal és una delineació amb segments de línies geomètriques i, en general, ajudat de regles, esquadres, cartabons, etc. El dibuix tècnic és el dibuix realitzat d'acord amb les normes tècniques adients, utilitzat per a la realització de plànols, esquemes, màquines, etc. Els dibuixos animats són els que es fotografien en una pel·lícula successivament, i que en anar recollint els successius canvis de posició imiten o suggereixen el moviment natural dels éssers vius. El dibuix d'humor o humor gràfic és el que inclou missatges irònics o satírics, fet amb un estil còmic o caricaturesc. El dibuix de tebeos (còmics) prou especialitzat per a considerar-la categoria a part. A mà alçada i realitzat sobre la marxa, sense correccions posteriors. El solen fer els viatgers, exploradors, cientifics. Aquesta classe de dibuixos són coneguts com a quaderns de camp. Com a exemple, es poden citar el suec Sven Hedin, l'alemany Wilhehm Filchner, l'espanyol Julio Caro Baroja i el català Jordi Sabater Pí.
Història del dibuix miniatura|Dibuixos i pintures de la cova d'Altamira. miniatura|Autoretrat de Leonardo da Vinci. El dibuix serveix com una eina per a la representació d'objectes reals o idees que, de vegades, no és possible expressar fidelment amb paraules. Els primers dibuixos coneguts es remunten a la prehistòria; les pintures rupestres de la cova d'Altamira són uns dels exemples més antics, on l'ésser humà va plasmar en els sostres i parets de les cavernes el que considerava important transmetre o expressar (usualment activitats relacionades amb la seva forma de vida i el seu entorn).
De les primeres civilitzacions perduren escassos exemplars de dibuixos, normalment, per la fragilitat del material en el qual van ser executats (s'han trobat en ostraca i pintures murals inacabades), o perquè eren un mitjà per elaborar pintures posteriorment, sent recoberts amb capes de color. Les cultures de l'Antiga Xina, Mesopotàmia, la vall de l'Indus, o l'antic Egipte ens han deixat mostres clares d'això, ideant els primers cànons de proporcions, com va succeir també a l'antiga Grècia i a l'antiga Roma.
En l'edat mitjana es va utilitzar profusament el dibuix, generalment acolorit, per a representar sobre pergamins temes religiosos a manera d'explicació o al·legoria de les històries escrites. En aquests dibuxios el simbòlic predominava sobre el realista. La cultura islàmica també va contribuir amb preciosos dibuixos que solien acompanyar textos d'anatomia, d'astronomia o d'astrologia.
És en el Renaixement quan el dibuix desclou, aconseguint aconseguir sublims cotes. Per primera vegada s'estudia el mètode de reflectir la realitat amb la major fidelitat possible, conformement a normes matemàtiques i geomètriques impecables: amb Filippo Brunelleschi sorgeix la perspectiva cònica. El dibuix, de la mà dels grans artistes renaixentistes cobra autonomia, adquirint valor propi en autoretrats, plànols arquitectònics i variats temes realistes –com els de Leonardo da Vinci–, a més de seguir servint com a estudi previ imprescindible d'altres arts, com la pintura, l'escultura o l'arquitectura.
Conceptes El dibuix és el llenguatge universal, ja que sense intervenir paraules és possible transmetre idees de manera gràfica que resultin comprensibles per a tots. Hi ha dibuixos que són reconeguts dins d'una cultura, als quals anomenem símbols. Altres exemples són els pertanyents a la senyalètica, activitat que s'encarrega de comunicar paràmetres de comportament en determinada locació per mitjà del llenguatge gràfic.
Paul Valéry deia que les tres grans creacions humanes són el dibuix, la poesia i les matemàtiques.
Dibuixar i pintar Dibuixar i pintar no significa el mateix. Per la seva naturalesa física, el dibuix és un subconjunt de les manifestacions artístiques conegudes com a pintura, però no forma part de la pintura com a tècnica de representació. El dibuix és l'art de representar gràficament objectes sobre una superfície plana; és base de tota creació plàstica i és un mitjà convencional per expressar la forma d'un objecte mitjançant línies o traços. En la pintura, l'estructura dels plànols s'aconsegueix mitjançant masses acolorides.
Les tècniques de "pintar" i "dibuixar" (o les formes de fer) poden ser confoses, perquè les eines són, a vegades, les mateixes, no obstant això la tècnica és diferent. "Pintar" involucra l'aplicació de pigments, generalment mitjançant un pinzell, que són escampats sobre un llenç; el dibuix és la delineació en una superfície, generalment és el paper. En altres paraules l'acte de pintar utilitza la taca com a recurs comunicatiu mentre que el dibuix utilitza la línia.
El terme dibuixar també suggereix un procés diferent al de pintura. El dibuix és generalment exploratori, amb èmfasi principal en l'observació, solució de problemes i composició. En contrast, la pintura tradicional és generalment l'execució o acabament del dibuix mitjançant la inserció de pigments.
Classificació del dibuix Segons la seva concepció D'acord amb el seu objecte, el dibuix es pot classificar en: Dibuix de concepció Dibuix de definició Dibuix de fabricació Dibuix industrial
Aquests determinen precisament l'ordre cronològic per representar i transmetre a través d'esbossos, diagrames o esquemes la idea o projecte que desitja desenvolupar i executar el seu inventor o dissenyador: plasmant en el seu ordre la idea general; el seu espai, forma i dimensió; i finalment el seu procés i tècnica de fabricació.
Segons el seu objectiu Dibuix artístic miniatura|Dibuix artístic: Autoretrat de Dürer als 13 anys. Dibuix dAlbrecht Dürer de 1484. És la representació d'un objecte per mitjà de línies que limiten les seves formes i contorns. Es tracta d'una abstracció de la nostra ment que permet fixar l'aparença de la forma, ja que l'ull només percep masses acolorides de diversa intensitat. Els dibuixos artístics solen ser representacions d'objectes o escenes on l'artista veu, recorda o imagina. Aquests poden ser realistes: un exemple són els retrats, o els dibuixos arquitectònics. El dibuix també pot arribar al grau de perdre certa aproximació amb la realitat (com les caricatures), relativament allunyats de la realitat (o els dibuixos animats i els còmics), fins a arribar al surrealista i l'abstracte.
Procés en el dibuix artístic:
Anotació: Dibuix ràpid que s'usa per captar i recordar les característiques del que es va a dibuixar després. És especialment útil quan es dibuixen exteriors o figures en moviment.
Esbós: Prova del dibuix en un paper a part. Serveix per ajudar a decidir l'enquadrament, la composició, quins elements s'inclouen…
Encaixat: Línies generals que es tracen en el paper definitiu (es tapen o esborren després), serveixen com a base del dibuix.
Línia: Dibuix dels contorns. Es dibuixa primer el més general i després el detall.
Valorització: Per aconseguir més realisme i volum, es fa un ombreig. Es fa una transició del color de les zones més clares a les zones més fosques. Les zones de llum es poden aclarir esborrant o usant un llapis de color blanc o similar, mentre que les zones fosques s'aconsegueixen saturant el material.
Color: Un dibuix pot portar color, especialment si està destinat a ser una il·lustració (dibuix que acompanya a un text en llibres, cartells, etc.). El color es pot aplicar amb diverses tècniques: aquarel·la, tinta, llapis de color, ordinador... El color pot ser pla (homogeni) o amb textura (aparença irregular que es pot aconseguir amb el material, el paper, la tècnica...).
Correccions: Els errors es poden corregir de diferents formes: esborrant, cobrint una zona del dibuix amb pintura o un tros de paper i dibuixant sobre ell, o realitzant un escaneig del dibuix i modificant-lo en un programa de retoc fotogràfic (ex.: Photoshop). Amb aquests programes de retoc es poden eliminar, afegir o ressaltar coses, millorar contrastos i colors.
Una manera de dibuix a mà alçada és el realitzat sobre la marxa, sense correccions posteriors, per viatgers, exploradors i científics. A aquest tipus de dibuixos se'ls coneix com a Quaderns de camp. Com a exemple es poden citar al colombià Juan José Gutiérrez, a l'alemany Wilhelm Filchner i a l'espanyol Julio Caro Baroja.