El Vapor Sampere és un edifici industrial de Sabadell, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Descripció Es tracta d'una fàbrica amb elements modernistes, que tipològicament presenta les característiques típiques d'aquestes construccions. Està format per una nau d'uns 12 m d'ample per 98 m de llarg. La coberta és a dues vessants. La façana és una repetició uniforme del mòdul que compren la finestra, però no és plana sinó que està ornamentada amb cornises, motllures i reixes de ferro forjat. Recentment s'ha vist modificada per la instal·lació d'un bar, modificant-se la primitiva estructura que formava un conjunt de tres finestres, convertint la central en la porta d'entrada.

miniatura|esquerra|Torre del rellotge

Cal destacar la torre que hi ha al pati interior (on tradicionalment s'emplaçava la xemeneia, i que accolia el transformador elèctric), amb un rellotge de corda instal·lat pel rellotger sabadellenc Salvi Uyà i Armengol l'any 1913.

Història Va ser projectat el 1912 per l'arquitecte Eduard Maria Balcells i Buïgas, essent un dels darrers vapors (tot i que estrictament no ho era, ja que des del començament va funcionar amb energia elèctrica) construïts a la ciutat.

Està situat en un dels eixos industrials de Sabadell, marcat pel carrer de les Tres Creus i que comunicava el centre de la ciutat amb l'estació de ferrocarrils, a la vegada que conduïa cap al riu Ripoll, zona dels primitius molins i que continuava activa. La proximitat del transport afavorí la creació d'aquest eix industrial, que formava part dels eixamples projectats per l'urbanista Daniel Molina i Pascual. El tercer eix industrial, i que sorgí també en aquesta època, fou el de la carretera de Barcelona que enllaça amb la de Terrassa.

Va ser restaurat a mitjans de la dècada del 2000, conservant-se l'estructura general de la nau i la torre del rellotge. Actualment hi ha una botiga d'Abacus.

Referències

Enllaços externs

Sampere Categoria:Edificis modernistes de Sabadell Categoria:Patrimoni monumental de Sabadell Categoria:Obres d'Eduard Maria Balcells i Buïgas