La Universitat de Cervera fou una universitat que va estar activa entre l'any 1717 i el 1842 en que fou traslladada definitivament a Barcelona. Felip V d'Espanya va promoure la creació de la universitat de Cervera per a premiar la fidelitat d'aquesta població durant la guerra de Successió, alhora que per a castigar la desafecció de Barcelona. La universitat, creada el 1717 en substitució de les altres sis que Felip V va tancar a Catalunya, i regida per uns estatus sancionats el 1726, tenia facultats de teologia, cànons, humanitats, medicina, filosofia i lleis.
Per allotjar la universitat fou bastit entre el 1718 i el 1740, un imponent edifici de planta rectangular i amb torres prismàtiques als angles, prop de l'antic call jueu de Cervera. És un monument històric declarat bé cultural d'interès nacional.
Origen i vida acadèmica de la universitat de Cervera setcentista L'establiment de la universitat de Cervera fou una afirmació d'absolutisme on la creació del dret era la voluntat del monarca. Així el rei assumia la plena jurisdicció de la universitat, ja que, fins llavors, en tota la corona catalanoaragonesa les universitats o Estudis Generals depenien jurídicament de la seva ciutat i el rei era una referència mediata com a autoritat suprema.
Amb la creació de Cervera es posava en marxa una universitat amb control directe de la Corona tant del seu govern com del seu fiançament. Un nou model universitari adient amb el plantejament absolutista de la monarquia. Per conformar la història d'aquesta universitat de la Segarra ha estat de gran ajut la correspondència entre figures notables vinculades a la universitat com Josep Finestres, Gregori Mayans o els germans de Dou i Bassols.
La instauració de la universitat de Cervera, a part del seu caràcter punitiu, també fou motivada per controlar millor els estudiants. Només cal recordar les greus violències provocades quan, en els anys previs a la guerra, Felip V havia adscrit les classes universitàries de gramàtica barcelonines al col·legi de la Companyia de Jesús seguint la predilecció dels borbons francesos vers els jesuïtes. Segurament per això el decret que clausurava, el 1717, l'Estudi General de Barcelona argumentava que la universitat ”era fomento de maldades quando debían ser de virtudes» i com la «inconveniencia del gran concurso de estudiantes que ya fueron en las turbaciones causa de motines y jefes de movimientos tomando las armas con toda la frescura de su edad y travesuras».Citat per Sales, Núria «Frustracions i esperances de la Catalunya setcentista» a Albert Balcells, ed. Història dels Països Catalans. De 1714 a 1975 . Barcelona: Edhasa, 1980, p.15-87. Un argument de pes per a situar la nova universitat en una petita vila rural com Cervera.
La creació i construcció del gran edifici que havia de reflectir la magnificència de la nova monarquia va ser-ho en detriment de la ciència i la cultura universitàries. Un símptoma d'això fou com els llibres sempre foren escassos a biblioteca de Cervera. En la seva correspondència Gregori Mayans afirmava que "40 libros son una buena libreria en Cervera".Citat per Batllori, Miquel. a Evolución pedagógica de la Universidad de Cervera en el s. XVIII. Separata del III Coloquio d'Història de la Educación.. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1984, p. 9. Mantenir-se al dia dels nous corrents i idees europees fou a càrrec dels recursos personals dels mateixos catedràtics.Batllori, Miquel. Batllori, Miquel Evolución pedagógica de la Universidad de Cervera en el s. XVIII. Separata del III Coloquio d'Història de la Educación.. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1984, p. 9 i 10. Un altre indicador el tenim a la Biblioteca de la universitat, tota una mostra de manca de vitalitat. El seu catàleg imprès ho fa palès així com el fet de restar tancada èpoques per manca d'assignació de personal, no per manca de lectors. En traslladar-se el seu fons de llibres de disciplines universitàries a la Universitat de Barcelona era de poc més de mil sis-cents exemplars.
La universitat funcionà sense estatuts fins a 1725 i foren inspirats amb els que regien Salamanca i Alcalà sense cap intervenció del professorat cerverí. Des d'un punt de vista pedagògic s'organitzaven els estudis seguint les pautes de la Ratio studiorum.
Tot i la voluntat fundacional de portar a terme un model frustrat de racionalització universitària que representà la creació de la Universitat de Cervera com ha mostrat Joaquim Prats, la realitat comportà deslligar el món universitari de la dinàmica social i cultural que demandaven el marc de la recuperació demogràfica i econòmica que experimentà la Catalunya del segle XVIII malgrat les conseqüències de la llarga postguerra. Fets que comportaren que Cervera fos una universitat tancada als corrents de renovació científica i de pensament tot i la presència de remarcables excepcions com el canceller Josep Finestres la mort del qual, en 1777, assenyala la fi del seu període més floreixen. Malgrat això, com indica Miquel Batllori, la cultura de la Universitat de Cervera setcentista "no sobrepassa els paradigmes mentals de la Pre-Il·lustració. Quant -cronològicament- hi podien començar a desenvolupar-se alguns tímids brots de veritable Il·lustració – almenys un reformisme social i econòmic- i comença la decadència de la Universitat."Miquel Batllori “Pròleg” a Frederic Vila Reseña històrica científica i literaria de la Universidad de Cervera Lleida, Institut d'Estudis Ilerdecs, 1981, 2ª ed., p. VIII
En conseqüència, els plantejaments de les ciències mèdiques i fisiconaturals acabaren prosperant a Barcelona de la mà de la Junta de Comerç o les Acadèmies. Un fet positiu socialment i econòmicament per a la societat catalana.
Caldrà esperar l'expulsió dels jesuïtes per començar a percebre un apropament al reformisme que defensaven els nuclis il·lustrats. Fins a 1767 no es fan passos cap a la modernització per part del claustre i gradualment les noves concepcions s'obriren pas en les diverses facultats, tot i que les polítiques del govern central dels primers anys del segle XIX provocaren posicions enfrontades entre conservadors i reformistes. Situació que la guerra iniciada el 1808 portarà a radicalitzar-les. De tota manera la conflictivitat de la Universitat de Cervera no deixà de ser un reflex dels problemes polítics coetanis a escala espanyola i dels posicionaments ideòlegs, culturals i econòmics sorgits amb el canvi de segle entre liberals i absolutistes i després entre carlins i isabelins.
Així doncs, l'època més notable de la institució fou entre 1740 i 1767. Especialment per l'impuls acadèmic i cultural del mandat com a canceller de Josep Finestres i Montsalvo. La participació i docència dels jesuïtes fou cabdal per la universitat cerverina amb membres de la Companyia de Jesús com Pere Ferrusola, Mateu Aymerich, Llucià Gallissà, Bartomeu Pou o l'aragonès Blas Larraz, que van ser desterrats a Itàlia per l'edicte de supressió de l'orde de Carles III. Uns anys d'esplendor en què la universitat filipista representà un avenç afavorit per l'estabilitat política que facilità la vida cultural. L'expulsió dels jesuïtes i la mort de Finestres el 1777 marquen l'inici d'una ràpida decadència com a resultat de causes d'índole política i social. La Universitat de Cervera, tret d'algunes excepcions vivia al marge de la renovació intel·lectual, científica que s'havia iniciat a Catalunya a mitjan . Accentuada per la seva llunyania dels centres urbans o els seus lligams amb l'absolutisme manifestat com mai durant el regnat de Ferran VII.
Finançament i localització. Dos problemes greus La matriu regalista i els intents de reforma de la fundació de la Universitat de Cervera no garantiren el suport econòmic necessari per mantenir la vida acadèmica, situació agreujada per la manca d'una política universitària general. La universitat de la Segarra visqué sempre escanyada econòmicament. La gran corona que presidia la seva seu era un signe d'afirmació més que de munificència reial. La mort de Luis Curiel que liderava el petit grup que impulsà la creació de la universitat agreujà encara més la consecució de recursos econòmics de la Corona i facilità el predomini dels sectors més tradicionals dins la institució.
Mostra de la precarietat econòmica eren fets com la migrada biblioteca o el sou dels catedràtics molt per sota de la dels seus col·legues de terres castellanes.
També eren greus els problemes derivats de la localització que impedia, per exemple, que els estudis de medicina comptessin amb pràctiques hospitalàries. Situació que portà el destacat metge Josep de Masdevall a abandonar Cervera i a demanar al Comte de Floridablanca que elimines els estudis mèdics de Cervera i els portés al Col·legi de Cirurgia de Barcelona.
Primers anys. Càtedres i professorat Els catedràtics foren establerts per la personal decisió del capità general, príncep de T'serclaes de Tilly, que els va escollir entre els partidaris de Felip V. Les classes es van iniciar el dia 7 de gener de 1715 amb un èxit molt precari. En una carta del dia 12 de febrer de 1715 dels comissionats a Madrid manifestaven als regidors de la capital de Segarra que tenien por «que no fossin més nombrosos els catedràtics que els alumnes».FOLCH, Artemi. La Universitat de Cervera. Barcelona: Rafael . 1970, pàg 11-13.. esquerra|258px|miniatura|Façana barroca de la Universitat de Cervera Després d'un període d'interinatge, el marquès de Castel-Rodrigo envià a Felip V una llista dels possibles candidats a les càtedres cerverines, bo i assenyalant que candidats més adients havien refusat la proposta, ja que se sentirien com a desterrats a Cervera. Fet que va portar a cercar professorat entre religiosos o joves.
Durant tres anys els estudis universitaris de Cervera van discórrer amb poca importància, però Felip V des de Segòvia va donar la seva primera aprovació oficial a la fundació de la Universitat de Cervera, promulgant-ne el decret d'erecció l'11 de maig de 1717. Aquest decret raona sumàriament els motius que han induït al rei a establir a Cervera la Universitat única de totes les terres del Principat de Catalunya; assenyala les rendes; les càtedres i les facultats que s'hi establiran i les dotacions on el rei promet que les dotacions milloraran quan s'hagi desgravat el pressupost de l'edificació de la universitat que ja estava planejada, anul·la tots els altres estudis superiors existents a Catalunya. La Universitat de Cervera era un fet, el 1717, com era un fet la supressió de totes les altres de Catalunya, les rendes de les quals eren adjudicades a la nova acadèmia borbònica.
Tot preservant els catedràtics de nomenament reial de Felip V, l'any 1725 fou convocada la primera oposició amb aquest resultat: Facultat de Teologia: Set càtedres: dues de doctrina tomista, adjudicades a un frare dominic i a un agustí; dues de suarista a sengles jesuïtes i benedictins; una d'escotista a un franciscà; una d'escriptura sagrada i llengua hebrea a un jesuïta; i una de moral a un jesuïta. Facultat de Cànons: Tres càtedres, de les quals solament se n'adjudicaren dues, i a catedràtics seglars. Facultat de Lleis: Tres càtedres, totes tres adjudicades a seglars. Facultat de Medicina: Quatre càtedres, adjudicades respectivament a doctors residents en: Lleida, Calaf i altres dos de Cervera. Facultat de Filosofia: Dues càtedres; la tomista adjudicada a un doctor de Calaf, i la suarista a un jesuïta. Humanitats: Quatre càtedres de Gramàtica llatina i grega, i una de Retòrica, a càrrec totes dels jesuïtes i dotades per l'ajuntament cerverí. La plantilla docent inicial comptava amb vint-i-quatre càtedres, amb nou de les quals regentades pels jesuïtes; la qual cosa, així com la presència que hi van anar mantenint els pares de la Companyia fins que fou expulsada dels territoris hispànics (1767), va marcar la Universitat cerverina amb una evident influència jesuítica.FOLCH, Artemi. La Universitat de Cervera. barcelona: Rafael Dalmau, Barcelona. 1970, pàg 15-16.