The website for Arlington National Cemetery refers to Glenn Miller as "missing in action since Dec. 15, 1944" va ser un trombonista, arranjador, compositor i cap de banda estatunidenc de big-bands en l'era del swing. Va ser l'artista discogràfic més venut del 1939 al 1942, dirigint una de les grans bandes més conegudes. Els enregistraments de Miller inclouen "In the Mood", "Moonlight Serenade", "Pennsylvania 6-5000", "Chattanooga Choo Choo", "A String of Pearls", "At Last", "(I've Got a Gal In) Kalamazoo", "American Patrol", "Tuxedo Junction", "Elmer's Tune", "Little Brown Jug" i "Anvil Chorus". En només quatre anys Glenn Miller va aconseguir 16 discos número u i 69 al top 10s, més que Elvis Presley (38 top 10s) i The Beatles (33 top 10s) van fer-ho a la seva carrera
El 1942, Miller es va oferir voluntari per unir-se a l'exèrcit dels EUA per entretenir les tropes durant la Segona Guerra Mundial, acabant amb les Forces Aèries de l'Exèrcit dels Estats Units. El 15 de desembre de 1944, mentre volava a París, l'avió de Miller van desaparèixer amb mal temps sobre el Canal de la Mànega. Se li va concedir a títol pòstum la medalla de l'Estrella de Bronze.
Primera vida i carrera Fill de Mattie Lou (nascuda Cavender) i de Lewis Elmer Miller, Glenn Miller va néixer a Clarinda, Iowa. Va assistir a l'escola primària a North Platte, a l'oest de Nebraska. El 1915, la seva família es va traslladar a Grant City, Missouri. En aquesta època, havia guanyat prou diners de munyir vaques per comprar el seu primer trombó i tocava a l'orquestra de la ciutat. Va tocar la corneta i la mandolina, però va passar al trombó el 1916. El 1918, la família Miller es va traslladar de nou, aquesta vegada a Fort Morgan, Colorado, on va anar a l'escola secundària. A la tardor de 1919, es va unir a l'equip de futbol americà de l'escola secundària, Maroons, que va guanyar la conferència de futbol americà del nord de Colorado el 1920. Va ser nomenat Millor extrem esquerre a Colorado. Durant el seu darrer any, es va interessar per la "música de la banda de ball". Estava tan pres que va formar una banda amb alguns companys de classe. Quan es va graduar de secundària el 1921, havia decidit convertir-se en músic professional. El 1923, Miller va ingressar a la Universitat de Colorado a Boulder, on es va unir a la fraternitat Sigma Nu."Famous Sigma Nu's" , Oregonstate.edu. Retrieved on July 29, 2011. Va passar la major part del temps fora de l'escola, assistint a audicions i tocant qualsevol concert que pogués aconseguir, inclòs amb la banda de Boyd Senter a Denver. Després de suspendre tres de cada cinc classes, va deixar els estudis per seguir una carrera musical. Va estudiar el sistema Schillinger amb Joseph Schillinger, sota la tutela del qual va compondre el que va esdevenir el seu tema principal, "Moonlight Serenade". El 1926, Miller va fer una gira amb diversos grups, aconseguint un bon lloc al grup de Ben Pollack a Los Angeles. També va tocar per a Victor Young, cosa que li va permetre ser tutoritzat per altres músics professionals. Al principi era el principal solista de trombó de la banda. Però quan Jack Teagarden es va unir a la banda de Pollack el 1928, Miller va trobar que els seus solos es tallaven dràsticament. Es va adonar que el seu futur consistia en l'arranjament i la composició.
Va fer publicar un cançoner a Chicago el 1928 titulat Glenn Miller's 125 Jazz Breaks for Trombone pels Melrose Brothers.Metronome, 1928, Volume 44, Page 42. Durant el temps que va passar amb Pollack, va escriure diversos arranjaments. Va escriure la seva primera composició, "Room 1411", amb Benny Goodman, i Brunswick Records la va publicar com a 78 sota el nom de "Benny Goodman's Boys".
El 1928, quan la banda va arribar a la ciutat de Nova York, va enviar i es va casar amb la seva estimada universitària, Helen Burger. Va ser membre de l'orquestra de Red Nichols el 1930 i, a causa de Nichols, va tocar a les pit bands de dos espectacles de Broadway, Strike Up the Band i Girl Crazy. La banda incloïa Benny Goodman i Gene Krupa.
A finals dels anys vint i principis dels trenta, Miller va treballar com a trombonista independent en diverses bandes. El 21 de març de 1928, a una sessió a Victor Records va tocar al costat de Tommy Dorsey, Benny Goodman i Joe Venuti a l'All-Star Orchestra dirigida per Nat Shilkret. Va organitzar i tocar trombó en diverses sessions significatives de Dorsey Brothers per a OKeh Records, incloent "The Spell of the Blues", "Let's Do It", i "My Kinda Love", totes amb Bing Crosby a la veu. El 14 de novembre de 1929, el vocalista Red McKenzie va contractar a Miller per tocar en dos discos: "Hello, Lola" i "If I Could Be With You One Hour Tonight"Simon (1980) says in Glenn Miller i His Orchestra, on page 42, when he asked Miller years later what recordings he made were his favorites, he specifically singled out the Mound City Blue Blowers sessions. Al costat de Miller hi havia el saxofonista Coleman Hawkins, el clarinetista Pee Wee Russell, el guitarrista Eddie Condon i el bateria Gene Krupa.
A principis de mitjans de la dècada de 1930, Miller va treballar com a trombonista, arranjador i compositor de The Dorsey Brothers, primer quan formaven un grup d'estudi de Brunswick i quan van formar una desafortunada orquestra.Simon (1980), p. 65–66. Miller va compondre les cançons songs "Annie's Cousin Fanny",Simon (1980), p. 9."Annie's Cousin Fanny" was recorded for Decca i Brunswick three times. "Dese Dem Dose", "Harlem Chapel Chimes", i "Tomorrow's Another Day" per la Dorsey Brothers Band el 1934 i el 1935. El 1935, va reunir una orquestra americana per al líder del grup britànic Ray Noble, desenvolupant l'arranjament del clarinet principal sobre quatre saxòfons que es van convertir en una característica de la seva big band. Entre els membres de la banda Noble hi havia Claude Thornhill, Bud Freeman, i Charlie Spivak.
Miller va fer la seva primera aparició al cinema a The Big Broadcast of 1936 com a membre de la Ray Noble Orchestra interpretant "Why Stars Come Out at Night". La pel·lícula incloïa actuacions de Dorothy Dandridge i the Nicholas Brothers, que tornarien a aparèixer amb Miller en dues pel·lícules per la Twentieth Century Fox el 1941 i el 1942.
El 1937, Miller va compilar diversos arranjaments i va formar la seva primera banda. Després de no distingir-se de les moltes bandes de l'època, es va trencar després del seu últim espectacle al Ritz Ballroom de Bridgeport, Connecticut, el 2 de gener de 1938.
Benny Goodman va dir el 1976: "A finals de 1937, abans que la seva banda es popularitzés, tots dos tocàvem a Dallas. Glenn estava força abatut i em va venir a veure. Va preguntar: "Què fas? Com ho fas?" Vaig dir: "No ho sé, Glenn. Només et quedes amb això."
L'èxit entre 1938 i 1942 miniatura|esquerra|La Glenn Miller Orchestra Desanimat, Miller va tornar a Nova York. Es va adonar que necessitava desenvolupar un so únic i va decidir fer que el clarinet toqués una línia melòdica amb un saxo tenor que agafés la mateixa nota, mentre que altres tres saxòfons s'harmonitzaven en una sola octava. George T. Simon va descobrir un saxofonista anomenat Wilbur Schwartz per Glenn Miller. Miller va contractar Schwartz, però el va fer tocar el clarinet principal. Segons Simon, "el to i la manera de tocar de Willie proporcionaven una plenitud i una riquesa tan distintives que cap dels imitadors de Miller posteriors va poder reproduir amb precisió el so Miller"Simon (1980), p. 122. Amb aquesta nova combinació de so, Glenn Miller va trobar la manera de diferenciar l'estil de la seva banda de l'estil de moltes bandes que existien a finals dels anys trenta. Miller va parlar del seu estil al número de maig de 1939 de la revista Metronome: "Notareu que algunes bandes fan servir el mateix truc en cada introducció; d'altres repeteixen la mateixa frase musical com una modulació en una veu ... Tenim la sort que el nostre estil no ens limita a introduccions, modulacions, estereotipades, primers cors, finals o fins i tot ritmes de truc. El cinquè saxo, tocant clarinet la major part del temps, us permet saber de quina banda escolteu. I això és tot el que hi ha ". miniatura|La Billboard Top Ten del 24 de gener de 1942 Bluebird Records i Glen Island Casino El setembre de 1938 la Miller band va començar a gravar per Bluebird, una filial de RCA Victor.Simon (1980), p. 143. Cy Shribman, un destacat home de negocis de la costa est, va finançar la banda.Twomey, Jazzsight.com. Retrieved on July 29, 2011. A la primavera del 1939, la fortuna de la banda va millorar amb una cita al Meadowbrook Ballroom de Cedar Grove, Nova Jersey, i de manera més espectacular al Glen Island Casino de New Rochelle, Nova York. Segons l'autor Gunther Schuller, l'actuació de Glen Island va atreure "una xifra rècord de 1800 persones la nit d'estrena..." La popularitat de la banda va créixer.Simon (1980), p. 170. El 1939 la revista Time va assenyalar: "Dels dotze a 24 discos de cadascun dels 300.000 discos americans actuals, de dos a sis solen ser Glenn Miller". El 1940, la versió de la banda de "Tuxedo Junction" va vendre 115.000 còpies la primera setmana.Glennmillerorchestra.com. Glennmillerorchestra.com. Retrieved on July 29, 2011. L'èxit de Miller el 1939 va culminar amb una aparició al Carnegie Hall el 6 d'octubre, amb Paul Whiteman, Benny Goodman i Fred Waring també al programa.Simon (1980), p. 91. miniatura|esquerra|Glenn Miller al Billboard magazine, 16 de maig de 1942 Des de desembre de 1939 fins a setembre de 1942, la banda de Miller va actuar tres vegades a la setmana durant una emissió d'un quart d'hora per a cigarrets Chesterfield a la ràdio CBSThe entire output of Chesterfield-sponsored radio programs Glenn Miller did between 1939 i 1942 were recorded by the Glenn Miller organization on acetate discs. durant les primeres 13 setmanes amb les Andrews Sisters i després pel seu compte.Simon (1980), p. 197, 314. El 10 de febrer de 1942, RCA Victor va atorgar a Miller el primer disc d'or per "Chattanooga Choo-Choo".Miller, Glenn, A Legendary Performer, RCA, 1939/1991. L'orquestra Miller va interpretar "Chattanooga Choo Choo" amb els seus cantants Gordon "Tex" Beneke, Paula Kelly i the Modernaires."Band Bio", The Modernaires (October 20, 2000). Retrieved on July 29, 2011. Altres cantants d'aquesta orquestra van incloure a Marion Hutton, Skip Nelson,Glenn Miller » Biography , Legacy Recordings (copyright 2011). Retrieved on July 29, 2011. Ray Eberle"Ray Eberle" , Solid!. i (en menor mesura) Kay Starr,Kay Starr Biography, Members.tripod.com. Retrieved on July 29, 2011. Ernie Caceres, Dorothy ClaireSolid! – Dorothy Claire , Parabrisas.com. Retrieved on July 29, 2011. i Jack Lathrop.Liner notes to RCA Vi LPT 6701 , also see "Moonlight Serenade" by John Flower. (PDF). Retrieved on July 29, 2011. Pat Friday va cantar amb la banda Miller en les seves dues pel·lícules, Sun Valley Serenade i Orchestra Wives, amb Lynn Bari sincronitzant els llavis.
Cinema Miller i la seva banda van aparèixer en dues pel·lícules de la Twentieth Century Fox. A Sun Valley Serenade (1941) van ser membres importants del repartiment, que també va comptar amb l'humorista Milton Berle, i Dorothy Dandridge amb els Nicholas Brothers en el número show-stopping "Chattanooga Choo Choo".Sun Valley Serenade (1941), Internet Movie Database. La Miller band va tornar a Hollywood per rodar Orchestra Wives (1942),Orchestra Wives (1942), Internet Movie Database. amb Jackie Gleason interpretant un paper com el baixista del grup, Ben Beck. Miller tenia una malaltia que feia que el riure fos extremadament dolorós. Com que Gleason era còmic, Miller va tenir dificultats per veure'l més d'una vegada, perquè Miller començaria a riure. Tot i que es va contractar per fer una tercera pel·lícula per a la Fox, Blind Date, Miller va entrar a l'exèrcit dels Estats Units, i aquesta pel·lícula mai es va estrenar.Variety, September 16, 1942.
Reacció de la crítica