El gallec és una llengua romànica parlada principalment a Galícia. Ve del galaicoportuguès, llengua medieval que va evolucionar secularment a Galícia al marge de Portugal i va donar lloc als actuals gallec i portuguès. Constitueix un romanç autònom per a les autoritats lingüístiques oficials a Galícia, emparentat amb el portuguès, mentre per a altres lingüistes encara avui és una variant co-dialectal del diasistema lingüístic gallec-portuguès, formant una llengua comuna amb altres formes portugueses que existeixen al món, com al Brasil, a Moçambic o a Angola. Al capdavall el gallec i el portuguès venen de la mateixa variant del llatí, el galaicoportuguès, desenvolupat a la província romana de Gallaecia.
Història miniatura|Mapa cronològic que mostra l'evolució territorial de les llengües del sud-oest d'Europa entre les quals apareix el gallec. miniatura|Mapa lingüístic del gallec El gallec i el portuguès venen de la mateixa variant del llatí, el galaicoportuguès, desenvolupat a la província romana de Gallaecia. Al es considera ja formada la llengua, com a resultat d'assimilació del llatí vulgar parlat pels conqueridors romans al . Malgrat que l'estàndard oficial considera el gallec una llengua diferenciada, existeixen corrents reintegracionistes i lusistes que defensen l'homogeneïtat del sistema lingüístic galaico-portuguès, i advoquen per un acostament gramàtic i ortogràfic de tots dos estàndards o cap a la plena adopció de la forma culta del portuguès europeu.
El primer document en gallec s'ha trobat recentment i data de 1228. Es tracta del Foro do bo burgo de Castro Caldelas, fur atorgat pel rei Alfons IX a la vila d'Allariz, a la província d'Ourense. Durant l'edat mitjana, fou llengua culta fora de Galícia i Portugal, puix que escrivia en gallec, per exemple, el rei Alfons X el Savi, amb les seves "Cantigas de Santa María".
El galaico-portuguès tingué gairebé 700 anys d'existència oficial i plena, però les desfetes que patí la noblesa gallega en prendre partit per faccions perdedores a les guerres de poder, al final del i al començament del enceten una nova etapa: Os Séculos Escuros (Els Segles Foscos). Durant aquest temps, simultàniament a la introducció d'una noblesa i dominació castellanes a Galícia, comença l'opressió i la desaparició pública, oficial, literària i religiosa del gallec. El portuguès, del seu costat, guanyà durant aquest període la protecció i el desenvolupament lliure, puix que Portugal fou l'únic territori hispànic que romangué pràcticament lliure del domini castellà.
Actualment, el gallec és parlat per quasi més de tres milions de persones. És la llengua oficial (al costat de l'espanyol) a la comunitat autònoma de Galícia. També és parlada per una part important de la comunitat gallega a l'exterior, escampada arreu del món. Des del punt de vista lusista, a Galícia es parla una llengua que té 200 milions de parlants al món, coneguda com a portuguès. Tot i així, al "gallec" del continent europeu, s'haurien d'incloure els parlars del nord de Portugal, atès que tenen el mateix substrat i norma lingüística d'auto-identificació de l'Eurorregió Galícia-Nord de Portugal.
Cada any, i en honor de Rosalía de Castro, el 17 de maig se celebra el "Dia de les Lletres Gallegues" (Dia das Letras Galegas), dedicat a algun escriptor en aquesta llengua (triat per la Real Academia Galega). Aquest dia és aprofitat pels organismes oficials per sostenir l'ús i coneixement de la llengua gallega.
A la dècada de 1990 es descobrí que en una vall de la província extremenya de Càceres -la Vall de Xàlima-, sobrevivia en forma dialectal, el gallec-portuguès, als també coneguts com a Os Três Lugares: Valverde del Fresno, Eljas i San Martín de Trevejo. Seria una variant del gallec antic portat per colons els segles i , però més aviat és portuguès arcaic de la Beira.
Extensió del gallec miniatura|Parlants de gallec com a primera llengua segons els censos de població i habitatges de l'Institut Gallec d'Estadística (2001) El gallec es parla a Galícia, on és la llengua oficial juntament amb el castellà. També es parla a les zones limítrofes de Castella i Lleó i Astúries. Aquestes zones fora dels límits administratius de Galícia reben el nom de Galícia irredempta.
A Castella i Lleó, es parla a l'occident de la comarca d'El Bierzo, a la província de Lleó, i en una zona de l'oest de la província de Zamora, anomenada As Portelas, formada pels municipis de Porto, Pías, Lubián i Hermisende i a la pedania de Calabor, al municipi de Pedralba de la Pradería. En ambdues zones es permet el seu ensenyament reglat segons un acord entre les Conselleries d'Educació de la Xunta de Galicia i la Junta de Castella i Lleó. El curs 2005-2006 cap col·legi senabrés va sol·licitar encara impartir l'assignatura optativa de gallec, enfront dels 844 alumnes que ja l'estudien en 9 municipis bercians, a càrrec de 47 professors. A més en l'Estatut d'Autonomia de Castella i Lleó, al seu article 4t, s'hi indica: "Gaudiran de respecte i protecció la llengua gallega i les modalitats lingüístiques als llocs que habitualment s'utilitzin".
Al Principat d'Astúries es parla en 19 municipis limítrofs pertanyents a la comarca de l'Eo-Navia, on s'anomena eonaviego o gallec-asturià.
Les comunitats de gallecs a Hispanoamèrica, especialment a Buenos Aires (Argentina), Caracas (Veneçuela), Montevideo (Uruguai), l'Havana (Cuba), Ciutat de Mèxic (Mèxic) i a Europa, el conserven amb força precarietat.
En tres municipis extremenys fronterers amb Portugal de la Vall del Xàlima, Valverde del Fresno, Eljas i San Martín de Trevejo, es parla la Fala de Xàlima. Es tracta d'una modalitat gallego-portuguesa sobre la qual hi ha una certa polèmica amb tints polítics, com a les altres fales frontereres galaicoportugueses: si és una tercera branca del galaicoportuguès, un portuguès antic de les Beires amb superestrats lleonès i castellà o un gallec amb superestrats lleonès i castellà, alguns historiadors afirmen que procedeix dels gallecs participants en la Reconquesta que es van instal·lar en aquestes zones.
El gallec-asturià
miniatura|esquerra|450px|El gallec-asturià en el conjunt d'àrees lingüístiques del gallec.
Eonaviego, llengua eonaviega, gallec-asturià, fala de l'occident d'Astúries o gallec d'Astúries (o simplement fala per als seus parlants) és un conjunt de parles (o falas) situades en la zona asturiana compresa entre els rius Eo i Navia, si bé la seva àrea d'influència abasta també zones més orientals que el riu Navia. Aquest territori es coneix com a Terres de l'Eo-Navia (un territori que no coincideix amb la comarca de l'Eo-Navia). Les Terres de l'Eo-Navia comprenen els municipis asturians d'A Veiga, Bual, Castropol, Cuaña, Eilao, El Franco, Grandas de Salime, Ibias, Pezós, Samartín d'Ozcos, Santalla d'Ozcos, San Tiso d'Abres, Tapia de Casariego, Taramundi, Vilanova d'Ozcos; i parts de Navia, Villayón i Allande. Històricament aquesta zona ha estat i està molt aïllada de la resta d'Astúries, i per descomptat de Galícia i Castella, a causa de les seves fronteres naturals: el riu Eo, la serralada Cantàbrica i el riu Nalón i el mar Cantàbric. També és cert que és una zona de paisatges abruptes, menys la part de la rasa costanera que és més plana, i per això les comunicacions interiors tampoc eren fàcils.
Parlants No existeixen dades precises del nombre de parlants, si bé la zona en la qual es parla compte amb uns 45.000 habitants. Segons el II Estudi sociolingüístic d'Astúries. 2002, realitzat per l'equip Euskobarómetro set de cada deu enquestats (72%) van dir ser parlants de gallec-asturià, encara que únicament un de cada cinc (24%) va afirmar saber llegir-lo, i un de cada sis (16%) escriure'l. Com a dada preocupant cal destacar la reculada generacional de la fala, que encara que segueixi sent la majoritària com llengua materna, avui dues de cada tres persones (67%) fa més d'una dècada (en l'enquesta de 1990) eren tres de cada quatre (75%). La reculada entre generacions és clar, i avui únicament tres de cada deu enquestats afirmen utilitzar la llengua amb els seus fills.
Característiques lingüístiques La llengua eonaviega és el resultat de l'evolució de la llengua gallec-portuguesa parlada a l'extrem occidental de la península. El fet, però, de trobar-se sotmesa durant gairebé segles a un procés de disglòssia a conseqüència de l'oficialitat del castellà, ha determinat la desaparició de gran part dels caràcters originaris. Al costat d'aquests caràcters s'aprecien altres processos fonològics de transició i altres anteriors al moment de cohesió lingüística de la llengua gallec-portuguesa.
Situació sociolingüística El gallec (galego) té el reconeixement de llengua pròpia, i llengua oficial junt al castellà, a Galícia (Constitució espanyola de 1978 art. 3.2. i Estatut d'Autonomia de Galícia art. 5). Forma part, igual que el castellà, del grup de llengües iberoromàniques i està estretament emparentat amb el portuguès, amb el qual va formar unitat lingüística (gallegoportuguès) durant l'edat mitjana. De fet, segons alguns segueix formant-la avui dia malgrat les diferències sorgides (vegeu reintegracionisme). El gallec presenta tres blocs diferents de parla que creuen Galícia de nord a sud; són els blocs: occidental, central i oriental, que al seu torn se subdivideixen en diferents àrees. El gallec es parla, a més de Galícia i el nord de Portugal, a l'occident d'Astúries i de les províncies de Lleó i Zamora. Fora del nord-oest, es troba la fala de la vall de Jálama a Extremadura, relacionada amb el portuguès i, per tant, també amb el gallec.
A Galícia, el gallec és la llengua materna del 52,0% de la població, el castellà del 30,1%, i el 16,3% té ambdues llengües com a llengües maternes. D'altra banda, el 61,2% de la població usa habitualment més el gallec que el castellà, mentre que el 38,3% usa habitualment de forma predominant el castellà.Instituto Gallego de Estadística. Personas según la lengua en la que hablan habitualmente. Año 2003
El castellà és la llengua més parlada a les zones urbanes, mentre que el gallec ho és a les zones rurals.
En conjunt, el gallec és la llengua parlada a casa de forma preferent per aproximadament 1.470.000 gallecs. Altres 784.000 el parlen de manera indistinta amb el castellà.
Normativa ortogràfica L'ortografia gallega es va introduir l'any 1982 i la promulgà després el 1983 la Real Academia Galega (RAG), es basa en un report de l'Instituto da Lingua Galega (ILG). Aquesta és motiu de conflictes per tal com alguns ciutadans prefereixen reconèixer el gallec com una varietat del portuguès, i per això no van voler adoptar aquesta norma, o en tot cas, amb algunes adaptacions.
Actualment hi ha dues normatives diferents, però només una és oficial. L'ha aprovada la RAG i s'utilitza a les institucions oficials i l'educació, com també l'empren la major part d'escriptors. L'altre sistema, orientat cap al portuguès pel moviment de reintegracionisme (reintegracionismo) i que utilitza un sistema conegut com a normativa de màxims ortogràfics, és promogut per l'Associaçom Galega da Língua (AGAL). Una altra posició, més enllà del reintegracionisme, és el lusisme (lusismo), que proposa d'inserir el gallec plenament a la normativa de la comunitat lingüística portuguesa. El 2003 va fer-se una revisió de la normativa oficial amb alguns canvis petits cap a la normativa portuguesa. Fins aquell moment hi havia una altra normativa que era un compromís de la reintegracionista i l'antigament oficial, però després de la revisió els seus seguidors han acceptat la nova oficial.
El 1986 i el 1990, hi hagué dues trobades dels països lusoparlants per tal d'iniciar una reforma ortogràfica. Galícia hi fou invitada, però el govern gallec del Partit Popular va fer cas omís de la invitació. Tanmateix, una comissió no oficial de lingüistes va assistir a aquests dos esdeveniments.
Literatura gallega
La literatura gallega és la literatura feta en gallec a Galícia o a l'antic Regne de Galícia.