El Taj Mahal (la Corona de Mahal) és un gran mausoleu a la ciutat d'Agra a l'Índia, a la vora del riu Yamuna. El va fer construir l'emperador mogol Xa Jahan en honor de la seva difunta esposa, l'emperadriu Arjumand Banu Begum, més coneguda com a Mumtaz Mahal (‘l'escollida del palau’), la qual va morir en donar a llum el seu catorzè fill. miniatura|Vist des de l'est miniatura|Ubicació del Taj Mahal a l'Índia. És considerat el més bell exemple d'arquitectura mogola, que sol combinar elements d'estil islàmic,Brend, Barbara. Islamic Art : Harvard University Press, Cambridge 1991. persa,Marvin Trachtenberg e Isabelle Hyman. Arquitectura: de la prehistoria al postmodernismo, pg.223 indi i turc.Goodwin Godfrey, Historia de l'arquitectura otomana Se n'ha destacat especialment el caràcter romàntic de l'edifici.
Va ser erigit entre el 1631 i el 1654 i es calcula que van caldre uns 20.000 homes per construir-lo. Tot i que la part més coneguda del Taj Mahal és el mausoleu cobert per una cúpula de marbre blanc, de fet es tracta d'un conjunt d'edificis integrats.
El 7 de juliol del 2007, el Taj Mahal va ser reconegut com una de les set noves meravelles del món, una iniciativa privada sense el suport de la UNESCO.
Origen i inspiració miniatura|El Taj Mahal en una fotografia de 1865 L'emperador Xa Jahan va ser un prolífic mecenes, amb recursos pràcticament il·limitats. Sota la seva tutela es van construir els palaus i jardins de Shalimar a Lahore, també en honor de la seva esposa.
Mumtaz Mahal va donar al seu espòs catorze fills, però va morir en l'últim part i l'emperador, desconsolat, va iniciar gairebé de seguida la construcció del Taj com a ofrena pòstuma. Tots els detalls de l'edifici mostren la seva naturalesa romàntica, i el conjunt presumeix d'una estètica esplèndida. En l'oportunitat d'una visita feta el 1663, l'explorador francès François Bernier va realitzar el següent retrat del Taj Mahal i dels motius de l'emperador per construir-lo:
Síntesi històrica Poc després d'acabar l'obra el 1657, Xa Jahan va caure malalt i el seu fill Sha Shuja es va declarar a si mateix emperador a Bengala, mentre Murad, amb el suport del seu germà Aurangzeb, feia el mateix al Gujarat. Quan Xa Jahan, molt malalt, es va rendir als atacs dels seus fills, Aurangzeb li va permetre seguir amb vida en arrest domiciliari que va complir en el proper fort d'Agra. La llegenda diu que va passar la resta dels seus dies mirant el Taj Mahal per la finestra i, després de la seva mort el 1666, Aurangzeb el va enterrar al mausoleu al costat de la seva esposa, generant l'única ruptura de la perfecta simetria del conjunt.
Al final del diversos sectors del Taj Mahal estaven molt deteriorats per falta de manteniment i durant l'època de la revolta hindú (1857) va ser danyat per soldats britànics, sipais i oficials del govern, que arrencaven pedres semiprecioses i lapislàtzuli dels seus murs.
miniatura|El Taj Mahal vist des del riu Yamuna El 1908 es va completar la restauració ordenada pel virrei britànic, Lord Curzon, que també va encarregar la gran aranya de la càmera interior segons el model d'una similar que es trobava en una mesquita del Caire. Curzon va fer remodelar també els jardins a l'estil anglès que encara avui es conserven.
Durant el va millorar la cura del monument; el 1942 el govern va construir una bastida gegant cobrint la cúpula, en previsió d'un atac aeri de la Luftwaffe i, posteriorment, de la força aèria japonesa. Aquesta protecció es va tornar a erigir durant les guerres entre Índia i Pakistan de 1965 i 1971.
Les amenaces més recents provenen de la contaminació ambiental sobre les riberes del riu Yamuna i de la pluja àcida causada per la refineria de Mathura. Ambdós problemes són objecte de diversos recursos davant la Cort Suprema de Justícia de l'Índia.
El 1983, el Taj Mahal va ser triat per la UNESCO patrimoni de la Humanitat, i actualment és una important destinació turística.
Recentment, sectors sunnites van reclamar la propietat de l'edifici, basant-se que es tracta de la tomba d'una dona esposada amb un membre d'aquest culte islàmic. El Govern indi ha rebutjat la reclamació considerant-la sense fonament, ja que el Taj Mahal és propietat de la nació sencera.
Disseny Elements formals Els elements formals i decoratius són emprats repetidament i consistentment a tot el complex, unificant el vocabulari estètic. Les principals característiques del mausoleu es reflecteixen en la resta de les construccions:Elements formals del Taj Mahal Finial: rematada ornamental de les cúpules, també usat en les pagodes asiàtiques. Decoració de lotus: esquema de la flor de lotus esculpida en les cúpules. Cúpula en forma de ceba: també anomenada amrud, típica de l'arquitectura de l'islam, i que seria usada més tard a Rússia. Tambor: base cilíndrica de la cúpula, que serveix de suport i transició formal sobre la base de l'edifici. Guldasta: agulla decorativa fixada a la vora dels murs portants. Chattri: quiosc de columnes i cúpula, també utilitzat en forma aïllada com monument commemoratiu. Sanefes: panells de tancament sobre arqueres. Cal·ligrafia: escriptura estilitzada de versos de l'Alcorà sobre les arquejades principals Arcs o portals: també anomenats pixtaq (paraula persa pels portals exempts). Daus: panells decoratius flanquejant els murs principals.
Influències miniatura|Esquema de planta del conjunt. El Taj Mahal incorpora i amplia les tradicions edilícies de l'islam, Pèrsia, Índia i de l'Imperi Mogol.
El disseny general s'inspira en una sèrie d'edificis timurins i mongols, entre els quals es troben el Gur-e Amir (tomba de Tamerlà), la tomba d'Itmad-Ud-Daulah i la Jama Masjid, a Delhi. Sota el mecenatge de Xa Jahan, l'arquitectura mogol va arribar nous nivells de refinament. Abans del Taj Mahal era habitual edificar amb pedra arenosa vermella, però l'emperador va promoure l'ús de marbre blanc amb incrustacions de pedres semiprecioses.
Simetria El conjunt del Taj Mahal, amb el seu eix principal perpendicular a la riba del Yamuna , està constituït pels següents elements arquitectònics:
Portal d'accés Tombes secundàries Patis Pati (esplanada) d'accés principal Darwaza o fort d'accés Jabaz Mesquita Mausoleu Minarets
Al centre, els amplis jardins dividits a quadres s'organitzen mitjançant la creu formada pels canals.
La superfície de l'aigua reflecteix els edificis, produint un efecte addicional de simetria.
Els jardins El complex se situa envoltat d'un gran chahar baghcharbagh: un jardí formal mogol, dividit en quatre seccions que mesura 320 x 300 metres i inclou picapedrers de flors, senderes elevades, avingudes d'arbres, fonts, cursos d'aigua i estanys que reflecteixen la imatge dels edificis a l'aigua. miniatura|El jardí amb els senders al costat de l'estany central. Cada secció del jardí està dividida per senders en 16 planters de flors, amb un estany central de marbre a mig camí entre l'entrada i el mausoleu, que torna la imatge reflectida de l'edifici.
El chahar bagh va ser introduït a l'Índia per Babur, el primer emperador mogol, segons un disseny inspirat en la tradició persa amb la finalitat de representar els jardins del paradís.Paradís: És una paraula d'etimologia persa; paridaeza que significa jardí tancat En els textos místics de l'islam en el període mogol es descriu al paradís com un jardí ideal, ple d'abundància. L'aigua juga un rol clau en aquestes descripcions, ja que assenyala quatre rius que sorgeixen d'una font central, constituïda per muntanyes, que separen a l'edèn en quatre parts segons els punts cardinals (nord, sud, est i oest).
La majoria d'aquests jardins mogols són de forma rectangular, amb un pavelló central. El Taj Mahal és inusual en aquest sentit, ja que situa a l'edifici principal, el mausoleu, en un dels extrems. Tanmateix, el recent descobriment de l'existència del «Mahtab bagh» (Jardí de la lluna) a la riba oposada del riu Yamuna permet una interpretació diferent, incorporant la llera al disseny global de manera que es convertís en un dels rius del paradís.
El traçat dels jardins i les seves característiques arquitectòniques principals, com les fonts, les senderes de marbre i de maó, els picapedrers lineals del mateix material —similars al jardí de Shalimar— suggereixen que poden haver estat dissenyats pel mateix enginyer, Alí Mardan.
Les descripcions més antigues del jardí esmenten la seva profusa vegetació, amb abundància de rosers, narcisos i arbres fruiters. Amb la declinació de l'imperi mogol també decreix el manteniment, i quan els britànics assumeixen el control del Taj Mahal, introdueixen modificacions paisatgístiques per reflectir millor l'estil dels jardins de Londres.
Els visitants poden encara sorprendre's veient als jardiners tallar la gespa mitjançant una segadora tirada per bous.
Edificis secundaris miniatura|Darwaza d'accés al Taj Mahal. El complex està limitat per tres costats per un mur de castell de pedra vermella. El límit del quart costat el forma el mateix riu Yamuna. Extramurs hi ha diversos mausoleus secundaris, incloent-hi els de les altres vídues de Xa Jahan i el del servent favorit de Mumtaz. Aquests edificis, construïts principalment amb pedra sorrenca, són típics de les tombes mogols de l'època. miniatura|esquerra|Interior del jawab usat possiblement per hostatjar. Del costat interior, els murs es completen amb una columnata amb arcs, característica comuna dels temples hindús incorporada després a les mesquites mogols. A distàncies fixes s'inclouen chattris i altres petites construccions que poden haver estat utilitzades com a miradors, incloent-hi la que actualment es coneix com la "Casa de música", utilitzada com a museu.
L'entrada principal, la darwaza, és un edifici monumental construït en sorra vermella. L'estil recorda l'arquitectura mogol dels primers emperadors. Les seves voltes repeteixen les formes del mausoleu i incorporen la mateixa cal·ligrafia decorativa. S'utilitzen decoracions florals en baixos relleus i incrustacions. Els murs presenten elaborats dissenys geomètrics, similars als que hi ha en altres edificis del complex. Originàriament, l'entrada es tancava amb dues grans portes de plata, que van ser desmuntades i foses pels jats el 1764.
miniatura|El masjid, la mesquita. A l'extrem del complex s'aixequen dos grans edificis als costats del mausoleu, paral·lels als murs est i oest.
Ambdós són fidels reflexos entre un i l'altre. L'edifici occidental és una mesquita i el seu oposat és el jawab,jawab significa "resposta" el sentit original de la qual era balancejar la composició arquitectònica i es creu que va ser usat com a hostal o casa de convidats. Les diferències consisteixen en el fet que el jawab no té minaret i els seus pisos presenten dissenys geomètrics, mentre que els de la mesquita estan decorats amb un disseny en marbre negre que marca la posició de les catifes perquè puguin resar 569 fidels.
El disseny bàsic de la mesquita és similar a altres construïdes per Xa Jahan, especialment la seva Jama Masjid a Delhi, que consisteix en una gran sala rematada per tres cúpules. Les mesquites mogols d'aquesta època divideixen el santuari en tres àrees: un sector principal i dues ales laterals.
El mausoleu miniatura|esquerra|L'Iwan principal del mausoleu. El focus visual del Taj Mahal, encara que no es localitzi en el centre del conjunt, és el mausoleu de marbre blanc. Com la majoria de les tombes mogols, els elements bàsics són d'origen persa: un edifici simètric amb un iwan coronat per una gran cúpula.
La tomba descansa sobre un pedestal quadrat. L'edifici consisteix en una gran superfície dividida en multitud de sales, de les quals la central alberga el cenotafi de Xa Jahan i Muntaz. Actualment, les tombes reals es troben en un nivell inferior.