Les sapindàcies (Sapindaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les sapindals (Sapindales) dins del clade de les màlvides, un subclade de les ròsides. Inclou unes 2.000 espècies de distribució cosmopolita, agrupades en uns 140 gèneres. Dins d'aquesta família hi ha espècies ben conegudes com ara castanyer bord (Aesculus hippocastanum), els aurons (Acer), el litxi (Litchi chinensis) o el rambutan (Nephelium lappaceum).
Descripció Són arbres, arbusts, lianes o herbes, de fulles alternes i sovint amb cèl·lules secretores. Flors hermafrodites o unisexuades, zigomorfes, en general pentàmeres, generalment amb un disc anul·lar excèntric entre la corol·la i l'androceu, amb 8-10 estams; gineceu de 2-3 carpels concrescents, amb un únic òvul cadascun. Fruit variable, capsular, sec i indehiscent, esquizocarpic, en baia o drupa.
Taxonomia Aquesta família va ser descrita per primer cop l'any 1789, sota el nom de Sapindi, a l'obra Genera Plantarum del botànic francès Antoine-Laurent de Jussieu (1748 – 1836).
Etimologia La família pren el nom del gènere Sapindus, les seves espècies produeixen fruits que contenen saponines i s'utilitzen com a sabó.
Subfamílies Dins d'aquesta família es reconeixen les següents subfamílies:
Dodonaeoideae Xanthoceratoideae Hippocastanoideae Sapindoideae
Gèneres Dins d'aquesta família es reconeixen els 143 gèneres següents:
Acer Aesculus Alatococcus Alectryon Allophylastrum Allophylus Amesiodendron Aporrhiza Arfeuillea Arytera Atalaya Athyana Averrhoidium Beguea Billia Bizonula Blighia Blighiopsis Blomia Boniodendron Bridgesia Camptolepis Cardiospermum Castanospora Chonopetalum Chouxia Chytranthus Cnesmocarpon Conchopetalum Cossinia Cubilia Cupania Cupaniopsis Deinbollia Delavaya Diatenopteryx Dictyoneura Dilodendron Dimocarpus Diploglottis Diplokeleba Diplopeltis Dipteronia Dodonaea Doratoxylon Elattostachys Eriocoelum Erythrophysa Euchorium Euphorianthus Eurycorymbus Exothea Filicium Ganophyllum Gereaua Glenniea Gloeocarpus Gongrodiscus Gongrospermum Guindilia Guioa Handeliodendron Haplocoelopsis Haplocoelum Harpullia Hippobromus Hirania Hornea Hypelate Jagera Koelreuteria Laccodiscus Lecaniodiscus Lepiderema Lepidocupania Lepidopetalum Lepisanthes Litchi Llagunoa Lophostigma Loxodiscus Lychnodiscus Macphersonia Magonia Majidea Matayba Melicoccus Mischarytera Mischocarpus Molinaea Namataea Neoarytera Nephelium Omalocarpus Otonephelium Pancovia Pappea Paranephelium Paullinia Pavieasia Pentascyphus Phyllotrichum Placodiscus Plagioscyphus Podonephelium Pometia Porocystis Pseudima Pseudopancovia Pseudopteris Radlkofera Rhysotoechia Sapindus Sarcopteryx Sarcotoechia Schleichera Scyphonychium Serjania Sisyrolepis Smelophyllum Stadtmannia Stocksia Storthocalyx Synima Talisia Thinouia Thouinia Thouinidium Tina Toechima Toulicia Trigonachras Tripterodendron Tristira Tristiropsis Tsingya Ungnadia Urvillea Vouarana Xanthoceras Xerospermum Zanha Zollingeria
Història taxonòmica Segons les classificacions filogenètiques recents, les sapindàcies inclouen d'ara endavant també els aurons, així com els castanyer d'índies, que pertanyien respectivament, segons les classificacions clàssiques, a la família de les Aceraceae i a la de les Hippocastanaceae.
Usos Els extractes del castanyer d'índies (Aesculus hippocastanum) han estat utilitzats per a tractar els problemes de circulació sanguínia a conseqüència dels efectes vasoconstrictors d'aquestes saponines.
Les sapindàcies comprenen diverses espècies d'arbres fruiters com és el cas dels litxis (Litxi chinensis), o els rambutans (Nephelium lappaceum) , ambdós àmpliament cultivats a les regions tropicals.
Amb la incorporació taxonòmica dels aurons, les sapindàcies són una de les famílies més importants com a arbres ornamentals i també per a la producció de fusta de qualitat. També s'elabora el xarop d'auró extret d'alguns aurons com Acer saccharum i Acer nigrum.
Referències
Bibliografia