Hendrik Johannes «Johan» Cruijff , conegut internacionalment com a Johan Cruyff, AFI /ˈjoːɦɑn ˈkrœyf/, (Amsterdam, 25 d'abril de 1947 - Barcelona, 24 de març de 2016), va ser un jugador i entrenador neerlandès, considerat per la FIFA com un dels quatre millors jugadors de futbol del , amb Pelé, Maradona i Di Stéfano, i el millor jugador europeu de tots els temps. Com a futbolista va guanyar la Pilota d'Or tres vegades (1971, 1973, 1974) i va ser un dels màxims exponents de la filosofia del futbol total.
A escala de clubs Cruyff va començar la seva carrera a l'Ajax, on va guanyar vuit Eredivisie i tres Copes d'Europa, entre d'altres títols. El 1973 va fitxar pel FC Barcelona i va ser el jugador més car de la història fins aquell moment; va guanyar la Lliga la primera temporada i va ser nomenat millor jugador europeu de l'any. Després de retirar-se el 1984, Cruyff va passar a ser entrenador de l'Ajax i posteriorment del FC Barcelona, on guanyaria la primera Copa d'Europa de la història de l'equip el 1992, en un partit que marcaria la història del Barça. Va ser nomenat president d'honor del Futbol Club Barcelona el 2010, càrrec al qual va renunciar al cap de pocs mesos, quan va canviar la junta directiva que li havia donat aquest títol honorífic.
Entre el novembre de 2009 i el 2 de gener de 2013 va ser l'entrenador de la selecció de futbol de Catalunya. El seu fill Jordi també va ser jugador de futbol.
Cruyff és considerat per la IFFHS com el millor jugador d'Europa i el segon del , per darrere de Pelé. També fou escollit, per 30 dels 34 guanyadors de la Pilota d'Or (de 1956 a 1999), com el tercer millor jugador del , per darrere de Pelé i Maradona.
Biografia Infantesa
Hendrik Johannes (Johan) Cruijff va néixer a Amsterdam el 25 d'abril de 1947 en un carrer situat a cinc minuts de l'estadi de l'AFC Ajax, el seu primer equip de futbol. Johan era el segon fill de Hermanus Cornelis Cruijff i Petronella Bernarda Draaijer, una família humil de classe treballadora de la zona est de la ciutat. Cruyff, encoratjat pel seu pare, gran aficionat del futbol, així com per la proximitat a l'estadi De Meer, jugava a futbol amb els companys d'escola i el seu germà gran Henny sempre que podia, i va tenir com a primer ídol futbolístic el prolífic driblador neerlandès Faas Wilkes.
El 1959 el pare de Cruyff va morir com a conseqüència d'un atac de cor. Veient una potencial carrera futbolística com un mitjà de retre homenatge al seu pare, aquesta mort va inspirar la força de voluntat de Cruyff. La seva mare va començar a treballar per a l'AFC Ajax com a netejadora, quan va decidir que ja no podia mantenir la botiga de queviures que regentaven sense el seu marit, cosa que va provocar, en el futur, que Cruyff estigués gairebé obsessionat amb la seguretat financera. També li va provocar una predisposició favorable en relació amb les ajudes monetàries cap als jugadors. Aviat la seva mare va conèixer el seu segon marit, Henk Angel, ajudant de camp de l'Ajax que va tenir una gran influència sobre la vida de Cruyff.
Jugador de futbol Ajax miniatura|Cruyff va jugar a l'Ajax des del 1957 fins al 1973, i des del 1981 fins al 1983 (la imatge és d'un partit contra el Feyenoord el 1967)
Cruyff va entrar a les categories inferiors de l'Ajax el dia que va fer 10 anys. Allà hi va jugar futbol i beisbol, mostrant talent en el segon com a llançador i com a catcher, abans d'haver de deixar-ne la secció, amb 15 anys, per centrar-se en el futbol."When The Beautiful Game Met America's National Pastime". Football Report. Consultat 12 maig 2014"I love football... Cruyff". Sky Sports. Consultat 12 maig 2014 El seu debut amb el primer equip de futbol es va produir el 15 de novembre de 1964, en un partit corresponent a la Lliga neerlandesa contra el GVAV, on Johan va marcar l'únic gol de l'equip en una derrota per 3-1. Aquell any l'Ajax registraria el seu pitjor resultat des de l'establiment de la lliga de futbol professional, quedant en 13a posició de la lliga.. eredivisie.nl Cruyff va començar a destacar la temporada 1965-66, convertint-se en figura habitual de l'onze titular després de marcar dos gols contra l'Door Wilskracht Sterk, a l'estadi olímpic, el 24 d'octubre de 1965, en un partit que acabaria 2–0. En els set partits disputats aquell hivern, el jugador neerlandès marcaria 8 gols, i el març de 1966 va aconseguir el seu primer hat-trick, en un partit de lliga contra el Telstar que va acabar amb victòria per 6–2. Quatre dies més tard, en un partit de copa contra el Veendam que l'Ajax va guanyar 7–0, Cruyff va marcar 4 gols. En total, aquella temporada, Johan va aconseguir marcar 25 gols en 23 partits, ajudant a l'Ajax a guanyar el campionat de lliga.
La temporada 1966-67 l'Ajax va tornar a guanyar la lliga, a més d'adjudicar-se la KNVB Cup, cosa que va significar el primer "doblet" de Cruyff. El jugador d'Amsterdam va acabar aquella temporada liderant la taula de màxims golejadors de l'Eredivisie amb 33 gols. Cruyff va guanyar la lliga per tercera vegada consecutiva la temporada 1967-68, aconseguint, a més, el títol de jugador neerlandès de l'any per segona vegada consecutiva, fita que repetiria l'any 1969. El 28 de maig de 1969 Cruyff va disputar la seva primera final de la Copa d'Europa, contra l'AC Milan, en un partit en què els italians s'acabarien imposant per 4–1 a la pròrroga, a l'Estadi Santiago Bernabéu.
miniatura|esquerra|Cruyff jugant amb l'Ajax el 1971
La temporada 1969-70 Cruyff va aconseguir el seu segon "doblet"; a principis de la temporada següent, això no obstant, el jugador d'Amsterdam va patir una lesió de llarga duració a l'engonal. La seva reaparició es va produir el 30 d'octubre de 1970 en un partit contra el PSV. En aquell partit, però, no va lluir l'habitual número 9, que aleshores pertanyia a Gerrie Mühren, sinó el número 14. L'Ajax es va imposar per 1–0. Tot i que en aquella època era habitual que els jugadors que partien d'inici en un partit lluïssin els números de l'1 a l'11, des d'aquell moment el número de Cruyff passà a ser el 14, fins i tot amb la selecció dels Països Baixos. Es va fer un documental sobre Cruyff, Nummer 14 Johan Cruyff i als Països Baixos hi ha una revista, de Voetbal International, anomenada Nummer 14 (Número 14).
En un partit de lliga contra l'AZ '67, disputat el 29 de novembre de 1970, Cruyff va marcar 6 gols en la victòria dels d'Amsterdam per 8-1. Després d'aconseguir la victòria en un replay de la final de la copa KNVB contra l'Sparta Rotterdam, per 2-1, l'Ajax va aconseguir la Copa d'Europa per primera vegada. El 2 de juny de 1971, a Londres, l'equip neerlandès va derrotar el Panathinaikos FC per 2–0 a l'Estadi de Wembley. Posteriorment signaria un nou contracte amb l'Ajax, que el vinculava amb l'entitat durant set anys més. Al final de la temporada, no només va rebre el trofeu al millor neerlandès de l'any, sinó també el de millor jugador europeu de 1971.
El 1972 l'Ajax va guanyar una nova Copa d'Europa després de derrotar a l'Inter de Milà per 2–0 a la final a l'Estadi De Kuip de Rotterdam, on Cruyff va marcar els dos gols. Aquesta fita va portar a la premsa neerlandesa a anunciar la derrota de l'estil defensiu del futbol italià davant del futbol total. Soccer: The Ultimate Encyclopaedia diu: "Sense ajuda, Cruyff no només va prendre a l'Inter d'Itàlia la final de la Copa d'Europa, sinó que a més va marcar els dos gols en una victòria per 2-0 de l'Ajax.""Johan Cruyff – Hall of Fame". International Football Hall of Fame. Consultat 16 maig 2014 Cruyff també va marcar en una victòria per 3-2 contra l'ADO Den Haag en la final de la copa KNVB. I en lliga, Cruyff va tornar a ser el màxim golejador, aquest cop amb 25 gols, ajudant a l'Ajax a tornar a proclamar-se campió de la competició. A més, l'equip neerlandès va aconseguir adjudicar-se la Copa Intercontinental, derrotant a l'argentí Club Atlético Independiente, amb qui van empatar 1-1 el primer partit, per després vèncer per 3-0, així com la Supercopa d'Europa, on van derrotar el Rangers FC 1-3 a Glasgow i 3-2 a Amsterdam. L'únic gol en pròpia porteria de Cruyff va arribar el 20 d'agost de 1972, en un partit contra l'FC Amsterdam. Una setmana després, contra el Go Ahead Eagles, en un partit que acabaria en victòria per 6–0, Cruyff va marcar 4 gols per l'Ajax. La temporada 1972-73 va acabar amb la victòria en una nova edició de la lliga neerlandesa, així com amb la tercera Copa d'Europa consecutiva, gràcies a la victòria per 1-0 contra la Juventus FC en la final a l'Estadi Rajko Mitić de Belgrad. Aquesta fou la tercera Copa d'Europa consecutiva de l'Ajax del futbol total. Sobre aquest partit, Encyclopedia diu que Cruyff "va insipirar un dels millors 20 minuts de futbol mai vistos."
FC Barcelona miniatura|upright|Cruyff va jugar al Barça entre 1973 i 1978 Cruyff va rebutjar furiós l'acord de l'Ajax per vendre'l al Reial Madrid a esquena seva i va impulsar un trasllat de 1973 al Futbol Club Barcelona per 6 milions de florins (aprox. 2 milions de dòlars del 1973), en el qual va ser el traspàs més car de la història del futbol fins aleshores."The history of the world transfer record". BBC News. Consultat 1 maig 2014 El 19 d'agost de 1973 va disputar el seu darrer partit amb l'Ajax, en la victòria contra el FC Amsterdam per 6–1, corresponent a la segona jornada de la temporada 1973-74.
A Barcelona Cruyff es va retrobar amb Michels, qui havia estat el seu entrenador a l'Ajax des de principis de 1965 fins a mitjans de 1971. Els catalans van haver d'esperar molt l'arribada de Cruyff. Primer, l'Associació Espanyola de Futbol no permetia els estrangers i, després, la KNVB no cooperava, perquè Cruyff va ser contractat un cop finalitzat el període de transferència. Inicialment, Cruyff només podia jugar partits amistosos amb el Barça i va debutar contra el Cercle Bruges (6-0) el 5 de setembre de 1973. Els ingressos dels partits amistosos van ser tals que el Barça, fins i tot abans que Cruyff tingui dret a jugar a la lliga espanyola, va recuperar completament l'import de la transferència de Cruyff, segons afirma el KNVB. Com a resultat, Johan Cruyff va poder debutar oficialment al Barça en el partit a casa contra el Granada CF el 28 d'octubre de 1973. Mentrestant, la temporada ja portava disputades set jornades i el Barça es trobava, després de dues victòries, dos empats i tres derrotes, al final de la taula de lliga. L'equip, a més, ja havia estat eliminat de la Copa de la UEFA pel Niça. Cruyff va marcar dos gols contra el Granada, que van resultar en una victòria per 4-0. Amb elneerlandès a l'equip, el club va romandre invicte durant 25 partits seguits (dinou victòries i sis empats).