miniatura|Il·lustració de l'any 1895 El mussol emigrant Rev. 11 desembre 2022 o mussol marí i òliba d'aigua a les Balears (Asio flammeus) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae). Es troba en camps oberts, aiguamolls i herbassars d'Europa, Àsia, Amèrica del Nord i del Sud. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.
És el rapinyaire nocturn més característic, bé que poc abundant, de les zones humides dels Països Catalans.
Morfologia És un ocell de prop de 38 cm, de cos terrós clar densament vionat. Els ulls tenen l'iris groc i posseeix un disc facial definit i dues plomes mòbils sobre la part superior del cap que no són gaire visibles. Sota les ales, llargues i arrodonides, destaquen unes taques negres. Les orelletes són poc evidents.
Subespècies Asio flammeus bogotensis (Chapman, 1915).Animal Diversity Web Asio flammeus domingensis (Statius Muller, 1776).Animal Diversity Web Asio flammeus flammeus (Pontoppidan, 1763).Animal Diversity Web Asio flammeus galapagoensis (Gould, 1837).Animal Diversity Web Asio flammeus pallidicaudus (Friedmann, 1949).Animal Diversity Web Asio flammeus ponapensis (Mayr, 1933).Animal Diversity Web Asio flammeus portoricensis (Ridgway, 1882).Animal Diversity Web Asio flammeus sandwichensis (A. Bloxam, 1827).Animal Diversity Web Asio flammeus sanfordi (Bangs, 1919).Animal Diversity Web Asio flammeus suinda (Vieillot, 1817).Animal Diversity Web
Reproducció Pon entre 1-11 ous per temporada, els quals es desclouen al cap de 21-37 dies. Assoleix la maduresa sexual, tant el mascle com la femella, en arribar a l'any d'edat.Animal Diversity Web Els exemplars dels Països Catalans, normalment, crien al nord d'Europa i a Islàndia, tot i que, excepcionalment, també ho fan a Mallorca i el Delta de l'Ebre (en aquest darrer lloc, el niu estava situat en un dens canyissar, a terra i construït amb una mica de matèria vegetal).Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgines 69-70.
Alimentació S'alimenta de talps, petits ocells i insectes.
Depredadors És depredat per Accipiter gentilis, Falco peregrinus, Falco rusticolus, Buteo jamaicensis, Bubo virginianus, Nyctea scandiaca, Haliaeetus leucocephalus, Circus cyaneus, Corvus corax i Larus argentatus.
Hàbitat Pot observar-se en ambients marins o de maresma, sobretot a les jonqueres i als canyars.
Distribució geogràfica Es troba a tots els continents, llevat d'Austràlia i l'Antàrtida.Granlund, J., G.A. McPeek i R.J. Adams. 1994. The Birds of Michigan. Indiana University Press, Bloomington.Wety, J.C., 1975. The Life of Birds. Segona edició. W.B. Saunder Company, Filadèlfia.Pearson, T. G., ed., 1936. Birds of America. Garden City Books, Garden City.
Costums És un migrador i hivernant regular a la zona del Delta de l'Ebre i escàs i irregular als altres indrets.
Vola feixugament a baixa altura i sovint s'atura a terra. Hom el pot observar amb una relativa freqüència volant de dia.
Ocell típicament migrador, es pot observar amb més facilitat durant les èpoques de pas, sobretot a l'abril, i al novembre-desembre.
Referències
Bibliografia Holt, D.W., 1993. The Birds of North America. The American Ornithologists' Union and The Academy of Natural Sciences of Philadelphia, Filadèlfia. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 123-124. Desembre del 1988, Barcelona. . Martin, G., 1990. Birds by Night. T& AD Poyser, Londres. Sparks, J. i T. Soper, 1989. Owls: Their Natural and Unnatural History. Facts on File, Nova York.
Enllaços externs
CalPhotos uBio
Categoria:Asio