Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) és la federació territorial del País Valencià d'Esquerra Republicana.Estatuts. Esquerra Republicana. Article 1. Denominació, sigles i símbols. El partit assumeix com a marca genèrica Esquerra Republicana: Al País Valencià, pren el nom d'Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV).Estatuts d'Esquerra Republicana , 2011. La seua ideologia és independentista i d'esquerres.

Segons la ponència política de la darrera Conferència de País, celebrada el 29 de setembre de 2018 a Simat de la Valldigna, ERPV defensa la creació d'una República del País Valencià amb relacions de cooperació amb la resta dels Països Catalans.

Història i antecedents Tot i que hi va existir una Esquerra Republicana del País Valencià fundada el 1934 en temps de la Segona República espanyola, l'actual ERPV naix amb aquestes sigles l'any 2000.

Els orígens els trobem en la Federació Valenciana d'ERC que es crea l'any 1992,Cincuenta militantes para abrir camino, La Vanguardia 13/7/1992. quan els primers militants valencians s'acosten a Esquerra Republicana en assumir el partit republicà tesis independentistes i la territorialitat dels Països Catalans. Aquests nous militants valencians feren la seua primera presentació pública a Xàtiva durant la Diada del País ValenciàEsquerra Republicana estén a València la seua activitat política, Diari El País, 26 d'Abril de 1992 i uns mesos després, el 12 de juliol d'aquell any realitzarien una Assemblea constituent a la ciutat de València. La presidència d'aquella primera federació l'assumiria Valerià Miralles i Ortolà, històric activista cultural i polític valencià i ex-militant de la Unitat del Poble Valencià (UPV). Durant la permanència de Valerià Miralles en la presidència s'estructura i reforça la federació valenciana d'ERC però la seua presència electoral només és puntual en les eleccions municipals de 1995 -primeres on es presenta al País Valencià- als municipis de Xixona i Alacant. Des de la federació valenciana d'ERC es va proposar un acord a Unitat del Poble Valencià i el Partit Valencià Nacionalista per a concórrer conjuntament a les eleccions,ERC llama a UPV y PVN, en Valencia, a un pacto electoral, La Vanguardia 12/2/1993. sense aconseguir-ho.

Posteriorment, en un congrés realitzat a la ciutat d'Alcoi l'11 de febrer de 1996, Àngel Molina substituiria a Valerià Miralles en el càrrec.La República, Febrer 1996 És a partir d'aquell moment quan la presència electoral de la federació valenciana d'ERC es fa de manera continuada a totes les convocatòries electorals, tret de les valencianes on se segueix la política de l'anterior etapa.Arxiu històric electoral Àngel Molina deixaria la presidència el 14 de maig de 2000, en un congrés celebrat a Castelló de la Plana, on seria rellevat de la presidència de la federació per Manel Collado, que seria president durant alguns mesos fins al congrés on el partit seria refundat.Esquerra Nacional , Maig-Juny 2000.

Paral·lelament, en 1998 es crea el Front pel País Valencià, formació política formada bàsicament per gent vinculada al Bloc de Progrés Jaume I on es troben exmilitants del PSAN, encapçalats per Agustí Cerdà, militants de la federació valenciana d'ERC i alguns exmilitants d'altres partits, cas de Toni Cucarella (UPV) o Toni Roderic i Jaume Ivorra (PSPV-PSOE). Finalment, el Front pel País Valencià (FPV) concorreria a les eleccions generals del 2000 en coalició amb ERC, traent un total de 3.083 vots (0,13%) al País Valencià.

Refundació del partit miniatura|Agustí Cerdà, president d'ERPV del 2000 al 2015. El setembre de 2000, es produeix la refundació del partitEntrevista a Agustí Cerdà a País Valencià, Sí número 4, abril de 2011. "Em faig militant d'Esquerra Republicana, que formava part del Front pel País Valencià, i l'any 2000 el Front i Esquerra es refongueren en Esquerra Republicana del País Valencià." amb la fusió de la Federació Valenciana d'ERC i del Front pel País Valencià, constituint Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), federació també d'Esquerra Republicana, amb Agustí Cerdà com a president. Des de la seua refundació, ERPV ha celebrat set congressos, sent el darrer el celebrat a Alcoi el març del 2020, que va ratificar Josep Barberà com a President, en el càrrec des de 2016, i que en les eleccions a les Corts Valencianes de 2019 va ser-ne el cap de llista per València -encara que el candidat a President de la Generalitat fou en Josep Lluís Albinyana, que encapçalava la candidatura per la demarcació de Castelló- a més tria na Maria Pérez Company com a Secretària General, ambdós per unanimitat.

ERPV comença a concórrer a les eleccions a les Corts Valencianes en 2003, aconseguint 7.609 vots (0,32%). En les eleccions municipals del mateix any, va presentar catorze candidatures“Qui vota Esquerra Republicana no votaria cap altre partit” Entrevista amb Agustí Cerdà a El Temps del 4 de maig de 2007 aconseguint un total de 4.489 vots (0,19%) i 3 regidors (2 a Sueca i 1 a Barxeta).

A la campanya electoral de les eleccions espanyoles de 2004, el partit va reclamar l'herència de la Unitat del Poble Valencià i el PSPV original,ERPV reclama la herència d'UPV i el PSPV original, Diari El País del 7 de març de 2004 superant en aquella convocatòria els tretze mil vots.

En les eleccions a Corts Valencianes de 2007, ERPV va participar en les converses inicials per a constituir la coalició Compromís pel País Valencià, però no va reeixir en considerar ERPV que es restringia únicament a un pacte electoral puntual per a eixes eleccions i no a un pacte polític estable,No queremos una UTE electoral; queremos un pacto político, Levante-EMV 28/9/2003 i Esquerra es va presentar en solitari obtenint 11.686 vots (0,49%). En les eleccions municipals celebrades el mateix 2007, va presentar 44 candidatures, aconseguint 10.594 vots (0,44%) i 5 regidors (Sueca, Simat de la Valldigna, la Vall de Laguar i Xixona -2-). miniatura|Senyera valenciana usada per ERPV com a símbol del País Valencià.. El 28 de setembre de 2008, ERPV celebraria el seu 4t Congrés a Xixona (l'Alacantí). En aquell congrés es va presentar una única candidatura a la presidència de la federació, encapçalada per Agustí Cerdà i Argent que seria reelegit de manera majoritària pel 86,21% dels vots de la militància.IV Congrés d'ERPV , 3x4 info. El gener de 2009 la seua seu és atacada amb còctels Molotov. Un any després apareix un col·lectiu intern anomenat Renovament Republicà que va fer públic el seu manifest fundacional el 25 d'abril de 2009.El malestar intern a ERC s'estén al País Valencià, AvuiEls crítics d'Esquerra al País Valencià impulsen un corrent intern , El Triangle Aquest col·lectiu ha estat promogut pels militants Moisès Vizcaino de Castelló de la Ribera i Josep Tadeu d'Onil, que conformen un corrent intern d'oposició a la direcció d'ERPV, liderada per Agustí Cerdà des de la seua refundació.

A les eleccions municipals de l'any 2011 ERPV va obtenir un nombre menor de vots respecte al 2007 en presentar candidatures en menys municipis, 7.983 (0,33%), si bé va doblar les xifres de regidors (alguns dels regidors entren mitjançant coalicions), tenint-ne a les localitats de Xixona, Sellent, Vinaròs, Simat de la Valldigna, Benifairó de les Valls, Faura i Crevillent."Esquerra manté els resultats autonòmics del 2007 i dobla el nombre de regidors als ajuntaments valencians." A més a més, ERPV va traure a les eleccions valencianes 11.116 vots, baixant lleugerament les seues xifres respecte a les anteriors eleccions.

2011-2013 miniatura|Pancarta d'ERPV a la manifestació de la Diada del 25 d'Abril celebrada el 9 de maig de 2009 a la ciutat de València. Després de les eleccions a les Corts Valencianes de 2011, ERPV afrontà el 5è Congrés el 28 de gener de 2012, amb la concurrència de dos candidats a la presidència de la federació, la candidatura oficial amb Agustí Cerdà al capdavant i una candidatura alternativa amb Joan Miquel-Tomàs, que comptà amb la presència de Moisès Vizcaino, un dels signants del corrent Renovament Republicà aparegut uns anys abans.Agustí Cerdà i Joan-Miquel Tomàs es disputen la presidència d'Esquerra Encapçalen les dues candidatures que es presenten al 5è congrés de la formació independentista - notícia a El Punt Avui del 25 de gener de 2012 Agustí Cerdà s'imposà amb el 79,3% dels vots dels militants i fou reelegit president d'ERPV, davant del 15,1% de la candidatura alternativa i un 6,6% de vots en blanc. Entre els punts principals de la proposta del reelegit president hi havia la de desenvolupar una campanya al voltant de la figura de Joan Fuster per a aquell any 2012 que es complien 50 anys de la publicació de "Nosaltres els valencians" i del 20 aniversari de la seua mort, reivindicant el seu llegat polític en una línia que buscava construir una alternativa independentista per al País ValenciàERPV revalida el lideratge d'Agustí Cerdà al capdavant del partit amb el 79,3% dels vots,web ERPV

A partir d'aquella data i proposta programàtica mirà d'acostar-se a organitzacions de l'àmbit de l'Esquerra Independentista. Sota el nom de Nosaltres, els fusteriansNosaltres, els valencians es presenta dilluns a l'espai Vilaweb,Vilaweb impulsà conjuntament amb el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), Solidaritat Catalana per la Independència (SI) i el Moviment de Defensa de la Terra (MDT) una sèrie de conferències sobre la figura de Joan Fuster i Ortells que acabà constituint una plataforma política conjunta.PSAN, ERPV, MDT i SI, 'els fusterians' Totes quatre formacions parlen a VilaWeb TV de la plataforma política amb què propugnen el marc nacional dels Països Catalans - notícia a Vilaweb del 15 de setembre de 2012

ERPV celebrà a Benicarló el 17 de juny de 2012 un Congrés Extraordinari, on s'aprovà per unanimitat uns nous estatuts amb l'objectiu de reforçar l'estructura organitzativa d'ERPV, per tal d'acomodar les estructures d'ERPV també als nous estatus d'ERC que reforçaven la federació valenciana davant de la resta de federacions regionals i passava a considerar-se una federació territorial, jeràrquicament per sobre de les federacions regionals.Cerdà: 'Amb el nous estatuts d'ERPV ens enfortim per donar respostes a la ciutadania des de l'esquerra nacional dels Països Catalans', Web ERPV.

Paral·lelament, reforçava els seus lligams amb la resta d'organitzacions independentistes dels Països Catalans d'esquerres agrupades baix la plataforma Nosaltres, els fusterians, que culminà amb la formació d'un bloc propi amb pancarta conjunta a la manifestació del 9 d'octubre d'eixe any i la convocatòria, conjunta també, de l'històric Aplec del Puig a la muntanyeta de la Patà.El País Valencià prepara la Diada Nacional,Llibertat.cat L'11 de setembre de 2014, ERPV participa activament junt amb la Plataforma pel País Valencià, ACPV i l'Assemblea Nacional Catalana al tram valencià de la Via Catalana que es va portar a terme a Vinaròs un mes abans.Els simpatitzants valencians preparen la cadena humana pel dret a decidir, Diari El País de 4 de setembre de 2013

Tanmateix, a la conferència de País celebrada a Algemesí el Novembre del 2013 es torna a produir un canvi de rumb a la formació. Al text, ERPV reconeix l'àmbit de decisió valencià i s'aposta per crear la República del País Valencià com a "etapa prèvia de la reunificació dels Països Catalans".Text de la ponència política d'ERPV Presentada a la Conferència de País d'Algemesí, 9 de novembre de 2013. "Una vegada siguem lliures, ens cal un marc polític que hem d'anar visualitzant i preparant que podria ser, com a etapa prèvia per la reunificació dels Països Catalans, un nou estat: la República dels País Valencià"

2014-2015