miniatura|Bandera dela província marítima de Tarragona.|145x145px miniatura|Vista aèria del Port de Tarragona|361x361px miniatura|Moll de Costa del Port de Tarragona El Port de Tarragona és un dels ports marítims més importants de la costa mediterrània. Gran part de la seva activitat està relacionada amb el transport industrial de productes químics però també d'altres mercaderies com els sòlids i líquids a granel, la pasta de paper, els contenidors o els vehicles, la pesca i la nàutica recreativa. Des de 2022 el seu president és Saül Garreta.
El port és la destinació d'un ramal de la línia de ferrocarril que recorre el corredor mediterrani, i constitueix un dels nuclis forts d'aquest eix econòmic. Manté serveis directes amb 46 països, a través de línies marítimes regulars amb 60 ports de tot el món.
Tarragona és i ha estat un port pesquer, essent la pesca una de les activitats econòmiques més importants de la zona tant pel nombre d'embarcacions com pel valor de les captures. La pesca es desenvolupa entorn el barri de pescadors conegut com el Serrallo.
És un punt clau per a la indústria química del Camp de Tarragona. Ja que el port compta amb un pantalà (plataforma per on els vaixells carregats de cru i els seus derivats desembarquen o carreguen els productes que necessita o genera la indústria). Des del 2022 el president del Port de Tarragona és Saül Garreta.
Història El turó de Tarrakon va ser el lloc idoni perquè s'hi establissin els ibers, però no és fins a l'època romana quan es convertí en base militar i s'aprofità la petita platja al costat de la desembocadura del riu Francolí per a fer transaccions per via marítima. Els romans construïren un dic al llarg de la roca més convexa acabada en martell, on es trobava el Faralló per guiar els vaixells. La bona comunicació amb la vall de l'Ebre i la proximitat de les Illes Balears van influir en el desenvolupament del port de Tàrraco.
Els primers soldats romans arribats a Tàrraco a partir del 218 aC, aprofitant la formació natural d'una platja entre la punta del Miracle i el cap de Salou, van construir dos dics de pedra. L'any 45 aC el port de Tàrraco era un important centre comercial de productes agrícoles que s'exportaven a canvi de ceràmica, vidres i productes manufacturats procedents d'Itàlia i del nord d'Àfrica.
Després de segles d'abandonament, el 1484, un permís reial autoritzà l'habilitació definitiva del port amb la construcció d'un dic d'obra i concedint franquícies de drets de duana. S'instaurà una Junta formada per un prelat, representació del municipi i del capítol de la catedral. Hi hagué una represa de les obres del moll tarragoní fins que la Guerra dels Segadors el 1652, paralitzà novament el comerç.
La recuperació va ser molt lenta fins que Tarragona, arran del Decrets de Nova Planta, va ser nomenada cap del Corregiment. L'any 1790, es van inaugurar oficialment les obres de reconstrucció del Port de Tarragona i es va crear la Junta Protectora de les Obres del Port per tal de gestionar-les. La direcció anà a càrrec de l'enginyer Juan Ruiz de Apodaca, qui havia dissenyat el primer projecte del port de Tarragona. l segon, el 1799, de Joan Smith Sinnot, preveia la construcció d'un dic de 1.337 metres de llargada. Smith s'ocupà també de fer arribar l'aigua al port i de redactar un projecte cabdal per a Tarragona: el de la "Nova Població de la Marina" l'any 1806 que configurà la urbanització de la part baixa de la ciutat.
L'any 1835 la Junta Protectora va ser suprimida i les seves funcions les assumiren la governança civil i la Diputació. La situació es va normalitzar a partir de l'any 1869 en què es va crear la Junta d'Obres del Port de Tarragona amb representació de la Junta Provincial d'Agricultura, Indústria i Comerç, de l'Ajuntament i de la Diputació. Aquest organisme, que és el precedent de l'actual autoritat portuària, va estar vigent fins a l'any 1992.
A finals del van tenir lloc l'execució de les infraestructures més importants que contribuïren al fet que el port assolís la fisonomia actual. És l'època durant la qual es construí el moll de Costa, el Paral·lel al de Costa i les obres dels dics de Llevant, de l'Oest i el Transversal.
El port de Tarragona intervingué també en la construcció dels ports de Cambrils, l'Ametlla de Mar i Salou arran d'un decret de l'any 1928 pel qual passaren a ser agregats al tarragoní.
A partir dels anys seixanta, amb la implantació de la indústria petroquímica a la zona i de la nova situació econòmica creada amb el Pla nacional d'estabilització econòmica (1959), el tràfic portuari augmentà notablement. Amb aquesta nova conjuntura, el port construeix noves instal·lacions adequades a les necessitats del moment, com els pantalans, per a la càrrega i descàrrega de productes petrolífers i noves vies d'accés com l'Eix Transversal (1989). La connexió dels molls de Reus i Lleida amb un pont mòbil (1999) va alliberar el trànsit de vehicles del Moll de Costa i el Serrallo.
Aquesta diversificació ha comportat el desenvolupament de noves tècniques de transport, emmagatzematge i de manipulació de càrregues, i ha calgut adaptar la infraestructura portuària a les noves necessitats augmentant el calat dels molls o construint noves superfícies com el moll d'Aragó (1971), el moll de La Rioja (1974), el moll de Catalunya (1990), el nou contradic entre pantalans per fer-hi una nova esplanada de 17 hectàrees, la prolongació del dic de Llevant o el moll d'Andalusia (1999), o una obra cabdal, l'Eix Transversal (1989), que connectava el port amb les principals vies de la xarxa viària, desviava el trànsit pesant del centre de la ciutat de Tarragona.
El 1986 s'inicià el procés d'obertura del port cap a la ciutat deixant per a ús ciutadà les zones portuàries que havien quedat obsoletes per al tràfic comercial; en aquesta línia el Moll de Costa patí una transformació molt important que comportà el condicionament dels tinglados i magatzems de mercaderies per adaptar-los i poder-los utilitzar per a exposicions i esdeveniments de caràcter cívic, esportiu, social i cultural. Des d'aleshores i fins a l'actualitat, aquest espai portuari ha esdevingut un centre de referència per a la ciutadania de Tarragona.
Hi ha hagut altres actuacions que s'emmarquen dins les relacions entre el Port i la ciutat com la producció d'exposicions (des de 1986), l'obertura de l'Arxiu del Port de Tarragona (1990) per a custodiar i posar a disposició de la ciutadania el patrimoni documental portuari, la creació del Museu del Port de Tarragona (2000) per acollir i donar a conèixer el patrimoni museogràfic del Port de Tarragona, la creació del Servei de Publicacions del Port de Tarragona (2004) i l'habilitació de l'espai cultural, social, educatiu i institucional el Teatret del Serrallo (2016) a l'antiga Confraria de Pescadors al Serrallo.
Segle XXI: creixement i sostenibilitat Si el port de Tarragona accedia a l'autonomia de funcionament i de gestió amb la Llei de ports (1992) paral·lelament el port creixia amb la redacció del Pla d'utilització d'espais portuaris (2004), l'adquisició de 135 hectàrees als termes de Tarragona i Vila-seca (antiga Universitat Laboral), l'ampliació del moll d’Inflamables i d'Aragó, la construcció del port esportiu, el moll de la Química, a Zona d'Activitats Logístiques, el nou contradic entre pantalans per a la nova esplanada de 17 hectàrees o la connexió dels molls de Reus i Lleida amb un pont mòbil.
Amb l'ampliació del port, també en aquest període es va habilitar la dàrsena interior al voltant d'una zona per allotjar vaixells i iots de luxe, la Marina Port Tàrraco (2007), una iniciativa privada amb uns 30.000 metres quadrats d'establiments comercials i de restauració. Pel que fa al tràfic de creuers, es va habilitar una estació marítima (2013) al Moll de Costa i una terminal de creuers al dic de Llevant, tot esperant la finalització de les obres del moll multipropòsit de Balears (2021). En aquest creixement participa la construcció i posada en funcionament d'una nova terminal intermodal (2008-2020) de 150.000 metes quadrats de superfície al costat de la terminal de contenidors. Una infraestructura que ha de permetre l'expansió portuària a través de línies fèrries d'ample ibèric i europeu cap al centre peninsular i Europa, com a gran port base logístic. Els accessos ferroviaris a tots els molls i una estació intermodal amb una capacitat de amb 4 vies per a trens de 750 m fan que es connecti als principals corredors ferroviaris i viaris d'Europa.
El creixement econòmic del Port de Tarragona rau en la diversificació de tràfics, l'augment de la superfície i la millora de la sostenibilitat. Així,l’aprovació del la Delimitació d'Espais d’Ús Portuari del Port de Tarragona (2019) permet definir els usos de la zona de servei portuari de terra i aigua per desenvolupar l'activitat portuària i millorar-ne les connexions.miniatura|Diversos tràfics al Port de Tarragona|425x425pxEl creixement immediat se centra, a més de la nova terminal intermodal de Guadalajara i la de la Boella, en el nou moll multipropòsit de Balears, una nova infraestructura augmentarà la capacitat per a rebre més visitants i en millors condicions, amb una línia d'atracada total de 700 metres, i acollir els creuers més grans del món. A més, és un moll multipropòsit, que vol dir, que pot rebre diferents tipus de tràfics portuaris ara i en el futur.
Les noves infraestructures s'acompanyen de nous reptes vers la sostenibilitat. El Pla de sostenibilitat. Agenda 2030 (2020) del Port de Tarragona busca reduir l'impacte ambiental en el territori en la dècada 2020-2030 reduint la petjada de carboni i les emissions de CO2 i abanderant un canvi de tendència amb una reducció del carbó adaptat a les mesures de la UE. Entre els seus objectius hi ha l'ampliació i la diversificació de tràfics, la millora qualitativa de l'operativa portuària i la disminució o eliminació de l'impacte ambiental. Vint empreses de la comunitat portuària tarragonina s'ha unit al Grup de Medi Ambient del Port de Tarragona. I en col·laboració amb la URV es restaura la vida marina amb la col·locació de biòtops.
Aquest creixement rau en les inversions portuàries previstes en els propers anys que superaran els 330 M€ entre 2020-2024, segons el Pla d'empresa portuari, amb una aposta per la intermodalitat que és determinant per al creixement portuari. La inversió a curt termini millora les condicions d'accessibilitat i connectivitat amb la zona centre peninsular.
L'execució per ADIF del tram Castellbisbal-Tarragona (Vila-seca) és fonamental per a la connexió ferroviària del Port al Corredor Mediterrani i també el desenvolupament de la terminal intermodal de Guadalajara i la construcció del contradic dels Prats, amb una inversió de 35 M€, una infraestructura que a més d'ampliar la capacitat operativa portuària és una millora ambiental per al mateix port i els municipis limítrofs.
Principals tràfics Evolució dels tràfics (en tones)2017201820192020202120222023Líquids a doll22.035.85719.849.47521.210.54618.319.62321.141.04317.667.74020.567.743Sòlids a lloure9.505.4329.988.2649.718.7506.480.9827.744.2919.332.30610.161.361Mercaderia general convencional1.487.9821.612.6441.324.3101.540.5861.792.6861.610.2901.468.386Mercaderia general en contenidors 591.681556.216454.389411.142489.760775.829276.360Avituallament75.56379.68589.34066.436101.471113.598111.073Pesca3.6703.6262.9331.7292.0932.2831.797Tràfic local0014.47299.2453.570192.70593.924Total tràfic marítim33.700.18532.089.91132.802.07626.341.19131.167.78029.694.75132.680.644Tràfic terrestre328.050315.444380.844286.767366.461351.120349.377Totals34.028.23532.405.35533.182.92026.795.36831.641.37530.045.87133.030.021