Miquel Àngel Estradé i Palau (les Borges Blanques, Garrigues, 10 d'agost de 1957) és un polític català, diputat al Parlament de Catalunya en la VII i VIII Legislatures i senador en la XI i XII legislatures.
Biografia Llicenciat en dret i en filosofia i ciències de l'educació, ha treballat com a secretari d'ajuntament, com a professor de formació professional i com a consultor d'una empresa de recursos humans. Des de l'any 1991 treballa com a jurista al Departament de Justícia. Fundador de la revista local Terrall i de l'Ateneu Popular Garriguenc. Col·labora regularment amb la premsa lleidatana i diverses revistes, amb articles d'opinió sobre el fet nacional català i altres temes d'actualitat de caràcter polític, social o cultural. Ha estat alcalde de les Borges Blanques (1995-2003 i 2007-2011) per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), partit del qual ha estat vicepresident del Consell Nacional (1999-2003). Ha estat diputat escollit a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 i 2006. De cara a les eleccions generals espanyoles de 2015 i 2016, la Federació Regional de Lleida d'ERC va elegir a Estradé com a primer candidat al Senat d'Espanya per la circumscripció de Lleida.Fitxa del Senat
Obres Del catalanisme possibilista al nacionalisme radical (1989) El fracàs d'un Estat (1995) Nacionalisme i globalització (2002) L'home impassible (2014) L'assassí que llegia Vidal Vidal (2016). Premi Andròmina de Narrativa. La noia que em servia l'esmorzar (2021)
Referències
Enllaços externs Diputats del Parlament de Catalunya en la VII Legislatura p. 127
Categoria:Diputats al Parlament de Catalunya per ERC Categoria:Polítics borgencs Categoria:Alcaldes de les Garrigues Categoria:Senadors catalans al Senat espanyol Categoria:Premis Andròmina de narrativa Categoria:Alcaldes d'Esquerra Republicana de Catalunya Categoria:Activistes catalans del sud contemporanis Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Polítics catalans del sud del segle XXI Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XX