miniatura|Escut de Jaipur. miniatura|Jaipur a l'Imperial Gazetteer of India. LEstat de Jaipur fou un estat de l'Agència de Rajputana, residència de Jaipur. La capital era Jaipur.
Geografia miniatura|Residència de Jaipur. La superfície era de 40.349 km² el que el convertia en el quart estat per superfície de la Rajputana després dels grans estats occidentals (Jodhpur, Bikaner i Jaisalmer).
Limitava al nord amb Bikaner, Loharu i Patiala (el districte separat de Kot Kasim afrontava amb el tahsil Rewari del districte de Gurgaon, i amb l'estat de Nabha); a l'oest amb Bikaner, Jodhpur, Kishangarh i la província britànica d'Ajmer-Merwara; al sud amb Udaipur (Mewar), Bundi, Tonk, Kotah i Gwalior; i a l'est amb Karauli, Bharatpur i Alwar.
El país és relativament pla però creuat per petites serralades i amb algunes muntanyes aïllades; el centre de l'estat és un altiplà elevat de forma triangular de fins a 500 metres d'altura; la base del triangle és una línia que va de l'oest des de la ciutat de Jaipur fins prop de la frontera d'Alwar, i el vèrtex és una secció dels Aravalli, que va del llac Sambhar fins a Khetri, districte de l'extrem nord del principat, i arriba a 1069 metres a Raghunathgarh, formant la frontera natural entre el país arenós del Shekhawati i la fèrtil plana de Jaipur.
El riu principal és el Banas que corre per 177 km per l'estat o per la frontera; els seus tributaris principals són el Dain, el Mashi, el Dhil, el Galwa, i el Morel; el Chambal forma el límit sud-est que separava l'estat de Kotah i de Gwalior. El Banganga, un altre riu destacat, corre 145 km cap al sud-est i després cap a l'est. Altres rius són el Bandi (afluent del Mashi), el Dhund (afluent del Morel) i el Khari (també afluent del Morel). Per Jaipur (ciutat) passa el Aman-i-Shah que desaigua a Dhund; el Mendha desaigua al llac Sambhar; el Sabi i Sahibi corre en direcció a Alwar, i pel districte de Kot Kasim cap al districte britànic de Gurgaon; finalment el Kantli o Katli, el riu del Shekhawati, que discorre durant 96 km i es perd a les arenes de la frontera amb Bikaner. La resta de rius són secs excepte en temps de pluges. L'únic llac rellevant és el Sambhar (compartit amb Jodhpur)
El clima és sec i càlid. Al temps de calor els vents són molt forts al Shekhawati, i porten arena que després desapareix. Les nits són generalment agradables.
Població L'estat estava format per 5773 pobles i llogarets. La població el 1881 era de 2.527.142; el 1891 de 2.823.966; i el 1901 de 2.658.666. El descens fou degut a la fam de 1899-1900 seguida de malària i còlera, que va reduir la població. El districte separat de Kot Kasim va patir menys i la seva població es va incrementar en un 22%. Era l'estat més poblat de la Rajputana. La població al cens del 1931 era de 2.631.775 habitants, altre cop inferior.
Llengua i religió La llengua principal era el jaipurí (o dhundari) un dels quatre principals grups del rajasthaní; també es parlaven el bagri (una forma del maewar), i el dangi (una forma d'hindi occidental).
Les castes principals eren els bramans (349.000, 13%), els jats (265.000, 10%), els mines (minas, 241.000, 9%),al segle XII eren majoritaris i en endavant tenien el privilegi de marcar la tika al cap de cada nou sobirà els chamars (218.000) els mahajans (212.000), els gujars (184.000), els rajputs (124.000), i els malis (116.000).
Més de 2.418.000 persones eren hindús (per damunt del 90%) incloent algunes sectes com la dels dadupanthis (centrada a Naraima, prop del llac Sambhar); els musulmans eren el 7% i els jains el 2,5%. El 1901 hi havia 364 cristians nadius.
Arqueologia Són llocs d'interès a l'antic estat el fort d'Amber, Bairat, Chatsu, Daosa I el fort de Rathambhor. També hi ha palaus interessants a Ambaheri (tahsil de Baswa) i a Toda Rai Singh (al sud-oest)aquest palau és atribuït al raja sesòdia Rai Singh, del segle XVII
Govern i administració El maharajà és el cap del clan kachwaha dels rajputs que diuen ser descendents de Kusa, el fill de Rama, rei d'Ayodhia i heroi del poema Ramayana.
El govern corresponia al maharajà assistit per un consell de deu membres amb tres departaments principals: financer, judicial i d'afers diplomàtics i militars amb tres o quatre membres cada departament. Totes les decisions corresponien al conjunt del consell presidit pel maharajà. L'estat estava dividit en dos diwanis (divisions): Oriental i Occidental, cadascuna amb el seu diwan encarregat de la recaptació.
Estava dividit en deu nizamats o districtes, amb 1 ciutat (la capital) i 37 pobles grans entre les quals les principals eren Sikar, Fatehpur, Nawalgarh, Jhunjhunu, Ramgarh, Lachmangarh (totes al nord, al Shekhawati), Hindaun (a l'est), i Sawai Madhopur (al sud-oest). Els nizamats eren: Sawai Jaipur, Daosa, Gangapur, Hindaun, Kot Kasim, Sawai Madhopur, Malpura, Sambhar, Shekhawati i Torawati. Cada nizamat tenia al front un nazim assistit per un naib-nazim i estaven dividits en total en 31 tahsils o districtes.
Justícia Les corts inferiors eren les dels tahsildars (un total de 22); la següent cort era la dels nazims; seguia la cort del faujdari adalat. Al Shekawati els poders d'aquestes corts eren més amplis i els tahsildars tenien els poders del faujdaris; a la capital hi havia tres munsif per casos civils de menor quantia i dos naib-faujdar per casos criminals menors. La cort del faujdari adalat jutjava casos més importants, i seguia la cort d'apel·lació amb quatre jutges civils i dos penals. El consell era la cort suprema de justícia i apel·lació; per dictar sentències de mort calia la presència del maharajà.
Moneda i segells Jaipur tenia moneda pròpia anomenada jhar shahi (per la marca d'encunyació, jhar; la moneda d'or eren els mohurs; circulaven també rúpies, monedes de plata petites i peces de coure; al segle XX es va introduir la moneda britànica.
L'estat disposava de 324 oficines de correus i 14 de telègraf. El 1861 l'estat va obrir el seu propi sistema postal i el 1901 tenia 86 oficines locals de correu. Emissions de diverses classes de segells apareixen entre 1886 i 1948.
Terra Dos terços de la terra eren khalsa, i la resta estava concedit als nobles i sacerdots. Les principals eren les concedides a membres de la família reial que pagaven renda però no feien serveis; seguien les que feien alguns serveis i pagaven renda, entre les que cal esmentar les terrets de Khetri i Sikar; després els jagirs ordinaris (que feien serveis pero no pagaven renda) i els inams concedits a les institucions religioses, cortesans, favorits i militars, que no pagaven ni renda ni serveis.
Exèrcit i policia L'exèrcit estava format vers 1900 per 5000 homes d'infanteria dividits en vuit regiments, cinc mil irregulars nagas, 700 homes de cavalleria, 860 artillers i 100 camellers (sowar). Disposava de 50 canons i 60 petits canons (zamburas). Els jagirdars tenian 5782 homes a disposició del maharajà. Una petita guarnició britànica era a Sambhar i a Jaipur estava aquarterat un destacament del 42 regiment Deoli.
La policia estava dividida en dos cossos, la policia de la ciutat, sota un faujdar, amb 855 homes i agents locals o chakidars, i la policia de districte sota un superintendent.
Fins al 1889 només hi havia una preso a la capital per 370 presoners; el 1887 es va començar a construir una segona presó oberta dos anys després i entre ambdues podien allotjar 1114 presoners (incloent-hi 110 dones).
Els minas eren turbulents i causaven alguns problemenes i es dividien en zamindars (cultivadors) i chaukidars (merodejadors) difícils de distingir; els segons sovint agafaven ramats per portar-los als seus poblats; des de 1897 el maharajà va intentar posar fi a aquests fets; menors eren els conflictes causats pels baoris (que eren només 1.117).
Economia i comunicacions Shekhawati és un territori arenós i només produïa en temps de pluja; els camells es feien servir per llaurar la terra; la terra és també predominantment arenosa al nord de la ciutat de Jaipur i a l'oest, on es produeix blat i civada; a l'est de la capital i al sud, la terra és més fèrtil i produeix principalment cotó, moresc i altres productes, incloent-hi, en algunes èpoques, civada, canya de sucre i opi. Els ramats són pocs importants i els animals millors són importats. Entre els animals característics destaquen els camells de Shekhawati. La zona més productiva de les irrigades era Kalakh Sagar a 50 km al nord de Jaipur (ciutat). Al llac Sambhar es produïa sal. El país tenia granit, coure al Khetri i a Singhana, i ferro a Karwar (prop d'Hiraun); a Babai hi havia una mina de cobalt. Per la construcció es produïa rajola de sorra, i marbre. Les manufactures principals eren les robes de cotó, marbres i terrissa; dues fàbriques de cotó es trobaven a la capital (obertes el 1885) i una tercera a Mandawar (oberta el 1893). Una activitat important era la banca a la capital i algunes ciutats del Shekhawati. Exportava principalment sal, cotó, roba i marbre (a més de fusta del Shekhawati) i importava d'Anglaterra sucre, arròs, tabac i eines.
El país era creuat per la línia fèrria de Rajputana-Malwa, d'est a oest (341 km). Una línia interior anava de Jaipur a Sawai Madhopur.
Escut i bandera L'escut de l'estat era quarterat amb vores i separacions daurades: al primer quarter cel de plata, terra sinople, amb tres arbres naturals; el segon amb fons plata i terra sinople amb cavall amb guerrer de plata; al tercer, cel de plata, terra de sinople, castell marró; i al quart, cel de plata, terra verd amb dos arbres naturals. L'escut estava rodejat del collar de CGIE (Cavaller Comandant de l'orde de l'Imperi de l'Índia), concedit el 1863, lligat amb cadena de plata, amb elefants, flors de lotus i galls d'indi reial daurats; penjat del collar la corona imperial daurada i l'emblema del títol, una rosa vermella de cinc pètals amb fulles verdes entremig i un cercle central amb la imatge de la reina Victòria rodejada per un cercle amb la inscripció "Imperatricis Auspiciis" (sota protecció de l'Emperadriu); a cada costat de la rosa un canó amb roda del que sobresurt una bandera triangular amb els cinc colors. Sobre l'escut elm de sable amb reduïts llambrequins daurats, i a cada costat dos sables de plata i puny daurat amb les puntes cap als costats esquerra i dret. L'escut aguantat a l'esquerra per un lleó daurat i a la dreta per un cavall blanc amb regnes daurades i cadira de gules amb vora daurada. A la part inferior uns elements daurats aguanten una cinta blava on està escrit en lletres sànscrites daurades: "Yato dharmhstato jai" (on hi ha la virtut, hi ha la victòria). Aquest escut està sota un pavelló o mantell, roig amb cintes i cordes daurades; al lloc de la corona hi ha dos àngels, un amb trompeta, i l'altre més petit al seu darrere, de plata, i a cada costat tres banderes de l'estat (els cinc colors però sense el sol). Imatge de l'escut a l'arxiu d'Internet
L'escut reial adoptat el 1922 és lleugerament diferent; no té el collar; a la part superior en lloc dels àngels hi ha el sol. L'escut és completament circular de vora de sinople; al primer quarter un cavall de plata sobre gules; al segon una àliga natural en daurat, amb una serp natural a la boca; al tercer un cap d'elefant natural en camp de plata; i al quart cel daurat amb un castell de plata sobre terra de sinople.
La primera bandera de l'estat fou adoptada el 1877. Era l'habitual panchranga en proporció 2:3, amb cinc franges iguals horitzontals (vermell, verd, blanc, blau i groc). En el centre de les dues franges superiors un sol daurat en esplendor.
El 1922 es va modificar l'orde de les franges i va desaparèixer el sol; el nou orde fou vermell, groc, verd, blanc i blau.