Nova Zelanda (Nova Terra del Mar, en referència a la província neerlandesa; Aotearoa en maori, llarg núvol blanc) és un estat situat a uns 2.000 quilòmetres al sud-est d'Austràlia. Es tracta d'un conjunt d'illes que es troben al llarg del Pacífic Sud, amb una extensió una mica més gran que el Regne Unit. El país es compon de nou illes, de les quals l'illa del Nord i l'illa del Sud són les que tenen més extensió i importància. Ambdues illes es troben tan sols a 32 quilòmetres de distància. En l'illa meridional es troben els Alps Neozelandesos, així com volcans (alguns dels quals encara són actius), glaceres, llacs creats per explosions volcàniques, termes, fiords, milers de quilòmetres quadrats de boscos, costes de coralls i els seus innombrables rius. Tot això fa de Nova Zelanda un país amb un atractiu natural incomparable, que ofereix zones naturals molt diverses.
Geografia
miniatura|El Mont Cook, la muntanya més alta de Nova Zelanda (3754 m.) Nova Zelanda és un llarg i estret país de terreny abrupte consistent en l'Illa del Nord i l'Illa del Sud (a més d'un grupet d'illes). Cobreix una superfície de 166.940 km² i 1.600 quilòmetres de longitud. Té una longitud una mica més gran que la del Regne Unit. Nova Zelanda se situa en el Pacífic Sud, aproximadament 10.400 km al sud-oest de Sud-amèrica i a 2.250 km a l'est d'Austràlia.
L'Illa del Nord amb les seves platges daurades, els ancestrals boscos de kauris, volcans, àrees termals, i grans ciutats (entre les quals es troba Wellington, la capital), és l'illa més poblada de les dues. L'Illa del Sud amb les seves muntanyes nevades, glacials, exuberants boscos primaris, fiords, és la més gran de les dues, orgullosament anomenada "la terra principal" pels seus habitants (encara que els habitants de l'Illa Nord estiguin en desacord amb això). La petita Illa Stewart (1.750 quilòmetres quadrats) un lloc verge, amb els seus boscos plens d'ocells endògens i les seves platges paradisíaques, en el lloc més al sud del país, que és un dels més propencs a l'Antàrtida al qual l'home hagi arribat mai. Dins de la jurisdicció territorial de Nova Zelanda també s'inclouen un grupet d'illes com les Illes Chatham, Illes Kermadec, l'Illa Campbell, Illes Auckland, Illes Antípodes, Les Snares, Illes Solander i les Illes Bounty. Envoltada per l'oceà Pacífic Sud a l'est i del Mar de Tasmània a l'oest, Nova Zelanda apareix com un puntet en el globus, malgrat tenir 1.600 Quilòmetres de longitud, similar en grandària a les illes Britàniques o al Japó.
El territori de Nova Zelanda consisteix en un arxipèlag principal amb dues illes grans i diverses illes a les seves costes, altres arxipèlags menors i illes allunyats, i territoris autònoms.
L'arxipèlag principal comprèn les illes del Nord i del Sud, separades per l'estret de Cook.
Illa del Nord (North Island, «Te Ika a Maui» en maori, el peix de Maui). És l'illa amb més població on hi ha la capital Wellington i la ciutat més gran, Auckland. Portland, a la badia de Hawke. White, a la badia de l'Abundància, anomenada Blanca perquè sempre estava voltada d'un núvol blanc. En realitat és un volcà. Alderman, grup d'illots a la península de Coromandel. Mercury, grup d'illes a la badia de Mercury. Great Barrier, illa habitada que forma una barrera natural a l'entrada del golf d'Harauki. Hen and Chickens, grup d'illes al nord d'Auckland. Three Kings, són tres illes davant del cap nord i el seu nom fa referència als Tres Reis Mags d'Orient. Kapiti, a la costa oest, és una reserva natural d'ocells. Bay of Islands, és una badia amb 144 illes, declarada parc marítim i històric, on es fundà la primera colònia. Illa del Sud (South Island, «Te Wai Pounamu» en maori, terra del jade verd). És l'illa més gran, amb les muntanyes nevades dels Alps del Sud, glaceres, fiords i boscos exuberants. Stewart, és la tercera illa en superfície, al sud de l'illa del Sud. Illes Chatham, arxipèlag a 800 km a l'est de l'illa del Sud. Habitades pels moriori, poble d'origen incert de cultura polinèsia, van ser envaïdes pels maoris de l'illa del Sud el 1832, i incorporades a Nova Zelanda el 1842: Chatham Pitt Illes Kermadec, a mig camí entre l'illa del Nord i les illes Tonga, van ser incorporades a Nova Zelanda el 1887: Raoul Macauley Curtis Illes Subantàrtiques: Bounty, illots descoberts pel vaixell Bounty abans del famós amotinament Antípodes, illots situats just als antípodes del canal de la Mànega Auckland, illots ocupats pels maoris el 1842, va ser una base balenera. Avui són deshabitats. Campbell, és l'illa neozelandesa que es troba més al sud Snares Territoris autònoms: Tokelau Illes Cook Niue
Història
lang=ca|miniatura|De Polinèsia oriental, els maoris es van establir a Nova Zelanda, concloent una llarga cadena de migracions. miniatura|El primer contacte entre els maoris i els europeus, el 1642. Al voltant de l'any mil abans de la nostra era, els pobles lapita van emigrar a Nova Zelanda. Fugien de les guerres i de la fam. A Nova Zelanda van trobar un gran rebost animal i vegetal. Posteriorment va haver-hi una segona època d'assentaments, anomenat el Període Maori Clàssic. Aquests colons van desenvolupar l'agricultura a la nova terra. En el període entre els segles XII al XIV, la necessitat d'aconseguir més terra de cultiu va afavorir la proliferació de guerres entre les diferents tribus maoris assentades a Nova Zelanda, moltes d'aquestes van ser massacrades i el canibalisme es va fer més patent.
El 1642 l'explorador neerlandès Abel Tasman va arribar a terres neozelandeses trobant-se una forta resistència per part dels maoris. Va cristianitzar la "Badia dels Assassinats" (avui Golden Bay) i va batejar la nova terra com Statenlandt, suposant que es tractava del continent austral que arribava fins a la Terra dels Estats, a Amèrica del Sud. A les oficines de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals li van canviar el nom, ja que acabaven de descobrir que la Terra dels Estats només era una illa (avui illa dels Estats), i l'anomenaren "Nieuw Zeeland" en remembrança de la província neerlandesa, el comtat de Zelanda, separada per l'estuari del Rin i del Mosa de la província d'Holanda, igual que Nova Zelanda està separada de Nova Holanda (Austràlia) pel mar.
L'explorador anglès James Cook va navegar per tota la costa neozelandesa demostrant que està formada per dues grans illes. Cook va proclamar Nova Zelanda territori de la Corona Britànica. Els primers assentaments de colons es componien de pescadors i mariners que van introduir la prostitució i múltiples malalties, també canviaven armes de foc per pedres precioses amb els maoris provocant grans massacres entre diferents tribus que es van conèixer com "les Guerres dels Mosquets". Aquests enfrontaments van portar a un dramàtic descens de la població autòctona.
El 1838 Nova Zelanda era un territori sense llei, que unit al setge colonial francès va provocar el Tractat de Waitangi pel qual els habitants cedien la sobirania de la seva terra a la Corona Anglesa a canvi de protecció. Per les diferències de significats entre la llengua maori i l'anglesa es van donar mals entesos en el que s'havia pactat, provocant grans conflictes com fou la possibilitat de venda de terres a colons no anglesos, que els autòctons es negaven fortament.
La situació va finalitzar en una guerra entre ambdues parts on els colons es van fer amb la gran majoria de les terres maoris durant tota la resta del . Els maoris veien com la seva cultura tendia a desaparèixer. Al final del Nova Zelanda es va convertir en el graner del Regne Unit, exportant-se productes agrícoles així com carn a diferents països europeus. No seria fins a 1947 que el país va aconseguir la total independència del Regne Unit. Les relacions entre els dos països van seguir sent molt estretes com es va poder veure quan les tropes neozelandeses van lluitar al costat britànic en ambdues guerres mundials. Entre els anys 70 i els 80 de , Nova Zelanda va perdre el seu mercat europeu cosa que, afegida a la crisi del petroli, va fer que l'economia del país se'n ressentís fortament. El 1984 es va firmar un tractat de lliure comerç amb Austràlia.
Demografia miniatura|Evolució de la demografia entre 1961 i 2003 (dades de la FAO, 2005). Població en milers d'habitants. miniatura|Retrat de família de 1891 El 30 de juny de 2011, Statistics New Zealand ha trobat persones vivint a Nova Zelanda, de les quals homes i dones. El desembre de 2011, la població del país va augmentar una persona cada 8 minuts i 19 segons : un naixement cada 8 minuts i 49 segons, una defunció cada 19 minuts i 37 segons, i un immigrant cada 2 hores, 47 minuts i 55 segons. Els idiomes oficials són l'anglès i el maori (i el llenguatge de símbols). L'esperança de vida és de 79 anys, i la mitjana de fills per dona és de 2,05. El 99% de la població està alfabetitzada.
Aproximadament un 78% de la població diu haver-se identificat amb grups ètnics europeus; són col·lectivament anomenats Pakeha. El terme es refereix als neozelandesos d'origen europeu, encara que dels maoris el fan servir per designar tots els no-maoris.
La majoria dels neozelandesos d'origen europeu té avantpassats britànics o irlandesos, però hi ha hagut una immigració important dels Països Baixos, de Dalmàcia, d'Itàlia i d'Alemanya, així com una immigració europea indirecta per Austràlia, Sud-àfrica, i Amèrica del Nord. Segons les previsions del padró de 2001, el 2021 els nens d'origen europeu seran un 63% de la població, comparat amb un 74% el 2001.
Els maoris formen l'ètnia no europea més important, el 14,6% de la població en el padró de 2006. Les persones es poden identificar amb més d'un grup ètnic sobre els padrons nacionals; el 53% dels maoris es van identificar com d'origen únic maori
La composició ètnica és la següent: Europeus: 78% Maoris: 7,9% Mestissos: 7,8% Asiàtics: 5,7% De les illes del Pacífic: 4,4% Sense especificar: 3,8% Altres: 0,5%
Les persones que reivindiquen orígens asiàtics formen un 9,2% de la població el 2006, un augment considerable des de 2001, on eren el 6,6%. A més a més, un 6,9% de la població diu tenir orígens polinesis no maorí, melanèsics o micronèsics, un augment d'un 0,4% des de 2001
Les polítiques d'immigració de Nova Zelanda són relativament flexibles i acollidores; el govern s'ha compromès a augmentar la població d'un u per cent anualment. Un vint-i-tres per cent de la població va néixer a l'estranger, o sigui persones en el moment del padró de 2006. El 2004-2005, el servei d'immigració del país pensava acollir persones, sigui l'1,5% de la població. El primer lloc de les regions d'on són originaris els immigrants el tenen, exæquo , Irlanda/el Regne Unit i Àsia, tots dos amb un 28,6% dels immigrants. Dels Asiàtics, els xinesos són els més nombrosos.
Sempre segons el padró de 2006, el cristianisme és la religió més escampada a Nova Zelanda, o sigui el 55,6% de la població; Un 34,7% es manifesten sense religió. Les principals subdivisions cristianes són l'anglicanisme, el catolicisme, el presbiterianisme i el metodisme; es troben igualment persones de les esglésies pentecostal, baptista, o mormona. El moviment cristià Ratana troba fidels entre els maoris. Entre les religions no cristianes més esteses, es troba l'hinduisme, el budisme i l'islam.
La religió no juga tanmateix un paper important en la política : els partits obertament cristians (entre els quals Christian Heritage i Destiny) són poc populars. Les opinions religioses dels dirigents polítics, encara que generalment conegudes, són considerades com una cosa privada.