miniatura|Camp a l'estiu miniatura|Vincent van Gogh, Auvers, 1890 En l'agricultura un camp és un terreny o una zona de cultiu. Els límits d'aquest terreny poden estar definits per una tanca o marge de pedra. Sovint hi ha fites de pedra (o altres materials). En molt casos els límits estan marcats per accidents i referències naturals.
Terminologia Els camps poden dividir-se segons la funció en aquests grups principals: Camp de secà. Camp de regadiu. Per grandària: Bancal o hort és un tros de terra on es conreen hortalisses, llegum i altres plantes comestibles i, per tant, poden ser petits, fins i tot trobar-se dins d'un jardí o el corral d'una casa. Horta o finca. Les hortes o finques són generalment camps adients per al conreu de cítrics o altres arbres fruiters i, per tant, requereixen més espai. Pasturam. El pasturam és el tipus de camp que més terreny ocupa en què cal un ample prat d'herba o gespa per a nodrir el bestiar.
Anar al camp En molts indrets de Catalunya, de l'acció d'anar als camps a treballar, els pagesos en deien i diuen anar al tros o anar al defora.
Terminologia legal Alou Finca rústica Parcel·la rústica "Hacienda", hisenda "Cortijo", "rancho", "estancia" Mas, alqueria, cavalleria Vedat Cavalleria (territori)
Realitat física miniatura | Plantació de té prop de Kandy, Sri Lanka. En tot el món la disponibilitat de camps conreables és limitada i sempre ha estat així, amb diferents ordres de magnitud.
Un camp concret, un tros agrícola, és una unitat administrativa que consta d'uns límits (naturals o artificials) que determinen una superfície potencialment productiva a efectes de conreu. La superfície ideal és aproximadament plana tot i que hi ha exemples de plantacions amb pendents molt pronunciats (Exemples: antigues vinyes del Priorat plantades en costersDCVB:Coster. sense marges; plantacions de té en tot el món).
Qualitats intrínseques d'un camp de conreu són la seva ubicació, el gruix de la terra superficial, la seva composició, les condicions climàtiques, la pluviometria, les temperatures extremes, l'exposició solar i altres.
A efectes pràctics el que es valora en un camp és la seva fertilitat. A curt i mig termini és important considerar la fertilitat estadística. És preferible la regularitat de les collites que algunes collites excepcionals irregulars.
Des de tots els punts de vista és essencial una bona comunicació (carreteres, camins, vies fluvials, canals, vies ferroviàries, aeroports…) amb els punts de consum, de comercialització o de transformació.
Camps naturals i artificials Hi ha camps de conreu naturals que s'han mantingut pràcticament iguals des de fa segles. Altres camps són artificials, producte de dessecacions d'aiguamolls o amb aportació majoritària de terres aportades des d'un altre indret o arrencades des del fons. (Hi ha exemples a l'Albufera de ValènciaArrozales valencianos i al delta del Llobregat).
Creació de terres de conreu en espais naturals Un sistema tradicional de creació de terres de conreu era la transformació de boscos i prats naturals en camps, talant i cremant arbres i arbusts i llaurant la porció desitjada. El procés era conegut com a “arrabassar” o, més modernament, com a “rompuda” (que és un castellanisme incorrecte). En èpoques passades, amb poca població i amb accions moderades, es tractava d'un sistema amb poc impacte sobre la natura.
Un mètode, aparentment menys agressiu, era el dessecament d'estanys i d'aiguamolls i el drenatge d'espais negats. Amb aportació de terres o sense. (Cal recordar els exemples de l'Estany d'Ullastret i l'Estany d'Ivars i Vila-sana al Pla d'Urgell).
En terrenys inhòspits com l'illa d'Aran els petits camps de conreu es construïen arreplegant la poca terra que hi havia entre les roques i esmicolant les mateixes roques. Una aportació d'algues marines permetia “fabricar terra” i adobar-la al mateix temps. El conreu migrat de patates en aquells micro-camps contribuïa a la difícil subsistència dels illencs. (Vegeu el documental:Man of Aran de Robert J. Flaherty, de 1934).Video: Man of Aran. Robert J. Flaherty .1934
En èpoques més modernes i en l'actualitat hi ha cremes de selva de forma exagerada i destructiva. De forma incontrolada per part de famílies que només volen sobreviure o de manera deliberada i controlada – per part de governs i grans indústries- per a dedicar les grans àrees devastades a conreus com la palma.
Entarquinaments artificials Un sistema de "crear" o millorar terres conreables es basa en l'entarquinament projectat i desitjat. Els entarquinaments artificials sorgiren imitant la natura.
En zones favorables de diferents països, generalment a les vores dels rius, es produïen inundacions anuals que deixaven alguns terrenys “enfangats” amb fang que havia aportat el riu. Quan s'assecava el fang, quedava un cert volum de sòl afegit al preexistent. I, molt sovint, aquest fenomen augmentava la fertilitat dels camps afectats.
Itàlia Les paraules clau per a estudiar el present tema en italià són : "Colmata" i "bonifica per colmata". Que podrien traduir-se per : "Entarquinament" i "millora d'un sòl per entarquinament".
Hi ha moltes obres italianes del que tracten de l'entarquinament. Dels diversos tipus d'entarquinament: Entarquinament en zones de la plana, entarquinament en zones amb muntanyes,... 1873: Exposició de la "colmata". 1901: Trattato della Bonifica Idraulica. Davide Bocci 1989: Llibre modern que explica les “bonifiche per colmata”.
França La terminologia francesa està basada en els termes "limonage" i "colmatage".
Com en el cas anterior hi ha algunes obres franceses especialitzades del s.XIX. Descripció del "colmatage" (entarquinament). "Colmatage" al riu Durance. L'anomenat "terrement"
Espanya i Portugal 1871. En els detalls del projecte aprovat de la dessecació de 3.426 Ha en una zona amb aiguamolls del Delta del Llobregat, hi ha la descripció de tàniques d'entarquinament. 1884. Publicació d'una obra sobre sistemes de regadiu del reusenc i barceloní Andreu Llauradó i Fàbregas: "Tratado de aguas y riegos". Amb un capítol dedicat als entarquinaments.
Protecció dels camps Alguns conreus necessiten alguna mena de protecció contra la radiació solar, les baixes temperatures, l'evaporació excessiva i altres. En aquests casos els camps es protegeixen amb umbracles o hivernacle s. Les caixes de Ward són la versió miniatura dels hivernacles.
Jardins botànics Alguns jardins botànics permeten el conreu de plantes exòtiques en condicions molt semblants a les naturals. Les plantes es mantenen en recintes tancats amb un clima condicionat. Cada recinte climàtic no és altra cosa que un camp agrícola protegit per una cúpula o estructura similar.
Casos extrems Hi ha diversos exemples de camps flotants, amb terres disposades sobre plantes aquàtiques, a vegades amb certa mobilitat. Hi ha “camps” per al conreu d'algues diverses que de fet són basses o estanys. La producció casolana de xampinyons és un conreu que sovint es practica en cellers i soterranis de la mateixa casa. De manera semblant, les petites “plantacions” de xiitake (Lentinula edodes) se situen en cambres fosques emprant ampolles plenes de serradures o “terres” similars. La hidroponia (del grec: hydro, aigua, i ponos, feina) és un mètode per cultivar plantes fent servir solucions químiques de nutrients minerals dins l'aigua, sense fer servir cap mena de sòl. En agricultura urbana els "camps" són molt petits i sovint s'ubiquen als terrats de les cases. El conreu d'arbres miniatura bonsais es fa en "terrenys" molt reduïts. De la mida d'un test o menys.
Història
Neolític La història dels camps agrícoles comença al Neolític. Els humans del Neolític, tot observant la natura, conegueren el cicle del creixement de les plantes. Aprengueren que si plantaven una llavor, gràcies a l'aigua de la pluja, aquesta germinaria i donaria fruit. Es convertiren en camperols que conreaven cereals (blat, ordi i sègol) i llegums (llenties, cigrons i pèsols).
Camps i poblats La mateixa activitat agrícola implica l'existència dels camps destinats al conreu. El sedentarisme associat determina el perfeccionament dels habitatges i l'aparició dels poblats. De forma automàtica hi ha la necessitat de dos elements nous: les tanques per a protegir els camps i els corrals per a protegir els animals domèstics i els conreus. Una consideració addicional fa referència a la "propietat" dels camps de conreu.
Mesopotàmia
L'agricultura mesopotàmica depenia molt del reg, efectuant-se a través de l'ús de canals, estanys, dics i dipòsits d'aigua. Les freqüents i violentes inundacions del Tigris, i en menor mesura, de l'Eufrates, feien que els canals necessitessin de reparació freqüent i de la contínua extracció del llim, i el reemplaçament continu dels marcadors d'inspecció i fites. Un dels problemes bàsics de l'explotació agrícola, relacionada amb la propietat de la terra i els impostos, fou la mesura de la superfície dels camps basada en unitats ben definides.
Un exemple de camps artificials foren els Jardins penjants de Babilònia.
Unitats de superfícieUnitat Proporció Dimensions Sumeri AccadiCuneïforme sicle 1/60 1 kuš₃ × 1 kuš₃gin₂šiqlu 𒂆 jardí 1 12 kuš₃ × 12 kuš₃sar mūšaru 𒊬 quart de camp 5 60 kuš₃ × 60 kuš₃uzalak ? 𒀺 mig camp 10 120 kuš₃ × 60 kuš₃upu ubû 𒀹𒃷 camp 100 60 ĝiri₃ × 60 ĝiri₃iku ikû 𒃷 finca 1.800 3 eše₂ × 6 eše₂bur būru 𒁓
Antic Egipte
Els egipcis van aprofitar el patró natural cíclic d'inundació del Nil. Com que aquesta inundació esdevenia d'una forma força previsible, els egipcis van poder desenvolupar les seves activitats agrícoles al seu voltant. Els nivells d'aigua del riu creixien l'agost i el setembre, deixant l'horta i el delta submergits a 1,5 metres d'aigua en el moment màxim. Quan el nivell d'aigua començava a baixar l'octubre, els pagesos passaven a tenir un sòl ben irrigat i fèrtil en el qual podien plantar els seus cultius. El terra que deixava la inundació es coneix com a llaquim i l'arrossegava el Nil des de l'altiplà d'Etiòpia.
Els cultius se sembraven l'octubre un cop acabava la inundació, i es deixava que creixessin amb atenció mínima fins que maduraven els mesos de març i maig. Mentre que les inundacions del Nil eren molt més previsibles i calmades que en altres rius, com el Tigris o l'Eufrates, no sempre era perfecte. L'aigua podia arribar a destruir canals construïts per irrigar, i la falta d'aigua generava un problema encara més gran en deixar els egipcis en situació de fam.Postel, Sandra. "Egypt's Nile Valley Basin Irrigation" http://www.waterhistory.org/histories/nile/t1.html#photo1
Igual que a Mesopotàmia, calia definir els límits dels camps de conreu per a la seva administració (propietat, cessió temporal, impostos…). Això va determinar els progrés de les matemàtiques, la geometria i l'agrimensura.
La unitat de superfície bàsica era el setat ( Arure en grec), equivalent a un quadrat 100 colzes de costat, és a dir, 10.000 colzes quadrats.
Unitats de superfície NomequivalènciasuperfíciejeroglíficTranslit.trancrip. Setat ( Arure )10.000 colzes quadrats2.735,29 m² S29-V13: V2-X1: O39 st ȝ. T setat Remen 1/2 setat 5.000 colzes quadrats1.367,65 m² D41 RMN Remen Hibiscs 1/4 setat 2.500 colzes quadrats683,82 m² Z9 HSB hibiscs Sa 1/8 setat 1.250 colzes quadrats341,91 m² G38 s ȝ sa Ja 1/10 setat 1.000 colzes quadrats273,53 m² M12 Aquest esquema ȝ ja Millo o colze de terra 1/100 setat 100 colzes quadrats27,35 m² D36 mh millomúltiples Jat 10 setat 100.000 colzes quadrats27.352,9 m² V28-G1-X1: N37-M12 Aquest esquema ȝ t jat Jata Francisco López: Les Matemàtiques a l'antic Egipte, Mesures de superfície .100 setat 1.000.000 colzes quadre.273.529 m² M12-N16: Z1 * N23 Aquest esquema ȝ t ȝ Jata
Antiga Roma
Distribució i conreu de les terres