Martí Luter (Eisleben, 10 de novembre de 1483 - Eisleben, 18 de febrer de 1546) va ser un teòleg, frare catòlic de l'Orde de Sant Agustí i reformador religiós alemany. La Reforma protestant es va inspirar en les seves ensenyances. Va inaugurar la doctrina teològica i cultural anomenada luterana i va influir en les altres tradicions protestants. La seva exhortació per tal que l'Església tornés als ensenyaments de la Bíblia va impulsar la transformació del cristianisme i va provocar la Contrareforma, com es coneix la reacció de l'Església catòlica romana enfront de la Reforma protestant. Les seves contribucions a la civilització occidental van anar més enllà de l'àmbit religiós, ja que les seves traduccions de la Bíblia van ajudar a desenvolupar una versió estàndard de la llengua alemanya i es van convertir en un model en l'art de la traducció. El seu matrimoni amb Caterina de Bora el 13 de juny de 1525 va iniciar un moviment de suport al matrimoni sacerdotal dins de molts corrents cristians.
Biografia Vida monàstica i acadèmica El jove Luter es va dedicar per complet a fer vida monàstica, entestant-se a fer bones obres per tal de complaure Déu i servir els altres mitjançant la pregària per les seves ànimes. Es va dedicar amb molta intensitat al dejuni, a les flagel·lacions, a llargues hores d'oració, al pelegrinatge i a la confessió constant. Com més intentava agradar Déu, més s'adonava dels seus pecats.Roland H. Bainton, "The Gospel," a Here I Stand: a Life of Martin Luther (New American Library, 1950), p. 40-42.
Johann von Staupitz, el superior de Luter, va concloure que el jove necessitava més treball per distreure's de la seva excessiva reflexió, i va ordenar al monjo que comencés una carrera acadèmica.
El 1507 Luter va ser ordenat sacerdot, i el 1508 va començar a ensenyar Teologia a la Universitat de Wittenberg. Luter va rebre el seu grau de batxiller en Estudis bíblics el 9 de març del 1508. Dos anys després va realitzar una visita a Roma, i va tornar-ne molt decebut per tot el que va veure a la cúria romana.Vidal, p. 108
El 19 d'octubre del 1512, Martí Luter va rebre el grau de Doctor en Teologia i el 21 d'octubre del 1512 va ser «rebut al Senat de la Facultat de Teologia», i li va ser concedit el títol de «doctor en Bíblia». El 1515 fou nomenat vicari del seu orde, i sota la seva responsabilitat restaren onze monestirs.
Durant aquesta època va estudiar el grec i l'hebreu per aprofundir en el significat i els matisos de les paraules utilitzades en les Escriptures, coneixements que després aprofitaria per a la traducció de la Bíblia jueva.
Teologia de la gràcia de Luter Les ànsies d'obtenir graus acadèmics van portar Martí Luter a estudiar les Escriptures profundament. Influït per la vocació humanista d'anar ad fontes («a les fonts»), es va submergir en l'estudi de la Bíblia i de l'Església primitiva. A causa d'això, termes com la penitència i la probitat van prendre un nou significat per Luter, convençut ara que l'Església havia perdut la visió de diverses veritats centrals que el cristianisme ensenyava en les Escriptures, una de les més importants era la doctrina de la justificació només per la fe. Luter va començar a ensenyar que la salvació és un regal exclusivament de Déu, donat per la gràcia a través de Crist i rebut només per la fe.Markus Wriedt, «Luther's Theology», aThe Cambridge Companion to Luther(Cambridge University Press, 2003), p. 88-94.
Més tard, Luter va definir i va reintroduir el principi de la distinció pròpia entre la llei de Moisès i els Evangelis, que reforçava la seva teologia de la gràcia. Com a conseqüència, Luter creia que el seu principi d'interpretació era un punt de partença essencial en l'estudi de les Escriptures. Va notar que la manca de claredat en distingir la Llei de Moisès dels Evangelis era la causa de la comprensió esguerrada de l'Evangeli de Jesús a l'Església de la seva època, institució a la qual responsabilitzava d'haver creat i fomentat molts errors teològics fonamentals.
La controvèrsia per les indulgències
miniatura|Homenatge a Luter en un carrer de Heidelberg A més dels seus deures com a professor, Martí Luter va servir com a predicador i confessor a l'església de Santa Maria de la ciutat. També predicava habitualment en l'església del Palau, que també era anomenada de Tots Sants, perquè tenia una col·lecció de relíquies recopilada per Frederic III de Saxònia. Va ser durant aquest període quan el jove sacerdot es va adonar dels efectes d'oferir indulgències als feligresos a canvi de diners.
Una indulgència és la remissió (parcial o total) del càstig temporal, que encara es manté, pels pecats després que la culpa ha estat eliminada per absolució. En aquella època, qualsevol persona podia comprar una indulgència, fos per si mateix o per als seus parents morts que romanien en el Purgatori. El frare dominic Johann Tetzel havia estat reclutat per viatjar pels territoris episcopals d'Albert de Brandenburg (arquebisbe de Magúncia) venent indulgències, amb l'objectiu de finançar l'edificació de la basílica de Sant Pere, a Roma.
Luter va veure aquest tràfic d'indulgències com un abús que podria confondre la gent i portar-la a confiar només en les indulgències comprades, deixant de banda la confessió i el penediment veritable. Luter va predicar tres sermons contra les indulgències el 1516 i el 1517. Però el seu enuig va seguir creixent i, segons la tradició, el 31 d'octubre de 1517 va clavar les noranta-cinc tesis, en llatí, contra la venda d'indulgències a la porta de l'església del Palau de Wittenberg, com una invitació oberta a debatre. Les tesis condemnaven l'avarícia i el paganisme en l'Església com un abús, i demanaven una disputa teològica sobre el que les indulgències podien significar. Tanmateix, en elles no qüestionava directament l'autoritat del papa per concedir indulgències.
Les noranta-cinc tesis de Martí Luterwww.luther.de: 95 tesis van ser traduïdes ràpidament a l'alemany i àmpliament copiades i impreses. Al cap de dues setmanes s'havien difós per tota Alemanya i, passats dos mesos, per tot Europa. Aquest va ser un dels primers casos de la història en què la impremta va tenir un paper important, ja que facilitava una distribució més senzilla i àmplia de qualsevol document.
Resposta del papat Després de no fer cas de Luter, dient que era un «borratxo alemany el qui va escriure les tesis» i afirmant que «quan estigui sobri, canviarà de parer»,Philip Schaff,History of the Christian Church(Charles Scribner's Sons, 1910), 7:99; WG Polack,The Story of Luther(Concordia Publishing House, 1931), p. 45 el papa Lleó X va ordenar el 1518 al professor dominic de teologia Silvestre Mazzolini que investigués el tema. Aquest va denunciar que Luter s'oposava de manera implícita a l'autoritat del summe pontífex, en mostrar desacord amb una de les seves butlles, per la qual cosa va declarar Luter heretge i va escriure una refutació acadèmica de les seves tesis. En ella va mantenir l'autoritat papal sobre l'Església i va condemnar cada «desviació» com una apostasia. Luter va replicar de la mateixa manera i es va iniciar una controvèrsia.
Mentrestant Luter va prendre part en la convenció augustiniana a Heidelberg, on va presentar una tesi sobre l'esclavitud del pecat en l'home i sobre la gràcia divina. En el decurs de la controvèrsia per les indulgències, el debat es va elevar fins al punt de dubtar del poder absolut i de l'autoritat del papa, a causa del fet que les doctrines de la «Tresoreria de l'Església» i de la «Tresoreria dels Mèrits», que servien per reforçar la doctrina i la pràctica de les indulgències, es fonamentaven en la butlla Unigenitus (1343) del papa Climent VI. Arran de la seva oposició a aquesta doctrina, Luter va ser qualificat d'heretge, i el papa, decidit a eliminar els seus punts de vista, va ordenar cridar-lo a Roma, viatge que no es va realitzar per problemes polítics.
Luter, que abans professava una obediència implícita a la jerarquia eclesiàstica, negava ara obertament l'autoritat papal i apel·lava que s'efectués un concili. També declarava que el papat no formava part de la immutable essència de l'Església original.
Desitjant mantenir-se en termes amistosos amb el protector de Luter, Frederic el Savi, el papa va fer un intent final d'assolir una solució pacífica al conflicte. Una conferència amb el camarlenc papal Karl von Miltitz a Altenburg, el gener del 1519, va portar Luter a decidir guardar silenci mentre ho fessin els seus oponents, va escriure una humil carta al papa i va compondre un tractat demostrant els seus respectes a l'Església catòlica. La carta escrita mai va ser enviada, atès que no contenia cap retractació. En el tractat que va compondre més tard, Luter va negar qualsevol efecte de les indulgències al purgatori.
Quan Johann Eck, establert a Carlstadt i col·lega de Luter, fou desafiat a un debat a Leipzig, Luter es va unir a aquest debat (27 de juny - 18 de juliol del 1519), en el curs del qual va negar el dret diví del soli papal i l'autoritat de posseir el «poder de les claus», que segons ell havia estat atorgat a l'Església (com a congregació de fe). Va negar que fos necessari que l'Església catòlica estigués sota l'autoritat del papa per a la salvació, i va defensar la validesa de l'Església ortodoxa de l'orient. Després del debat, Johann Eck va assegurar que havia forçat Luter a admetre la semblança de la seva pròpia doctrina amb la de Jan Hus, que havia estat cremat a la foguera.
Luter reconeix alguns efectes negatius de la Reforma de part d'aquells que la van entendre malament miniatura|El segell de Martí Luter
I anuncia els seus fruits:
Luter a través dels esdeveniments miniatura|Martí Luter D'aquesta manera, no hi havia esperances de pau. Els escrits de Luter circulaven àmpliament per França, Anglaterra i Itàlia el 1519, i els estudiants es dirigien a Wittenberg per escoltar Luter, que aleshores publicava comentaris sobre l'Epístola als cristians de Galàcia i la Operatio in Psalmos (Treball en els Salms).
Les controvèrsies generades pels seus escrits van portar Luter a desenvolupar les seves doctrines més a fons, i el seu «Sermó al Sagrament beneït del Vertader i Sant Cos de Crist, i les seves Germandats» va estendre el significat de l'eucaristia al perdó dels pecats per l'enfortiment de la fe en aquells qui la reben, i va donar suport a la realització d'un concili per restituir la comunió.
El concepte luterà d'«Església» va ser desenvolupat en el seu Von dem Papsttum zu Rom (Al papat de Roma), una resposta a l'atac del franciscà Augustin von Alveld a Leipzig (juny 1520); mentre que el seu Sermon von guten Werken (Sermó de Bones Obres), publicat a la primavera del 1520, era contrari a la doctrina catòlica de les bones obres i obres de supererogació (aquelles efectuades per sobre dels termes de la simple obligació), i sostenia que les obres del creient són veritablement bones en qualsevol ambient anomenat secular (o amb qualsevol vocació), ordenat per Déu.
Els tractats de 1520 Preludi en el captiveri babilònic de l'Església Luter va escriure polèmiques doctrinals en el Preludi en el captiveri babilònic de l'Església, especialment pel que fa als sagraments.
Pel que fa a l'eucaristia, donava suport a que es tornés el calze al laïcat; en l'anomenada qüestió del dogma de la transsubstanciació, afirmava la presència real del cos i la sang de Crist en l'eucaristia, però rebutjava l'ensenyament que l'eucaristia era el sacrifici ofert a Déu.
Pel que fa al baptisme, va ensenyar que portava la justificació només si es combinava amb la fe salvadora en el receptor. Tanmateix, mantenia el principi de la salvació fins i tot per aquells que més tard caiguessin i es reivindiquen.