Els apòdids, comunament anomenats falcillots, avions, falcies, falcilles, falciots o magalls, són una família d'ocells de l'ordre dels apodiformes. Comprèn aus de dimensions bastant petites que menen una vida exclusivament aèria. Ocupen regions temperades i hivernen a les regions tropicals, ja que són fortament migratoris. Els seus nius són emprats a l'Orient amb fins gastronòmics, puix que amb ells es preparen confitures, acompanyaments de plats i la coneguda sopa de niu d'oreneta, entre altres preparacions culinàries.
Morfologia miniatura|esquerra|Il·lustració d'Aerodramus unicolor. Tenen el cap ample, la cua forcada i les ales en forma de falç. Les ales, especialment les plomes rèmiges primàries, són molt desenvolupades, la qual cosa fa que siguin excel·lents voladors. Les potes són molt curtes i estan proveïdes de quatre dits dirigits tots cap endavant, cosa que els impedeix de posar-se en cables o arbres (per emprendre el vol ho han de fer des d'un lloc elevat a causa de la seua particular anatomia). En canvi, tenen ungles fortes per poder-se subjectar a les parets. El bec és curt i ample i mentre volen el mantenen obert, cosa que els permet capturar tota classe d'insectes voladors.Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 125. Desembre del 1988, Barcelona,
Ecologia miniatura|esquerra|Chaetura pelagica Cacen insectes al vol. Totes les espècies d'aquesta família viuen en l'aire: estan volant contínuament durant el dia (poden moure's a més de 100 km/h), i es refugien de nit en forats que també aprofiten per a nidificar. Fan totes les seues activitats en l'aire, i arriben fins i tot a copular i àdhuc dormir tot volant o planant per les altures. Tenen la capacitat de quedar-se en estat letàrgic de repòs, opció que pocs ocells poden permetre's.Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunyaplana 71. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, Construeixen un niu sospès a l'aire, enganxat a les parets naturals o edificades gràcies a la seua secreció salival.
Taxonomia miniatura|Falciot cuablanc comú (Apus affinis) fotografiat a Calcuta (Bengala Occidental, Índia). miniatura|Falciot cuablanc africà (Apus caffer) Aquesta família s'ha classificat en dues subfamíliesP. Chantler (2017). Swifts (Apodidae). J. del Hoyo, A. Elliott, J. Sargatal, D.A. Christie i E. de Juana, E. (editors). Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, Barcelona i conté 19 gèneres amb 113 espècies:
Subfamília Cypseloidinae Cypseloides, amb 8 espècies. Streptoprocne, amb 5 espècies. Subfamília Apodinae Tribu Collocalini Hydrochous, amb una espècie: salangana gegant (Hydrochous gigas). Collocalia, amb 11 espècies. Aerodramus, amb 28 espècies. Schoutedenapus, amb una espècie: falciot cuallarg de Shoa (Schoutedenapus myoptilus). Tribu Chaeturini Mearnsia, amb dues espècies. Zoonavena, amb tres espècies. Telacanthura, amb dues espècies. Rhaphidura, amb dues espècies. Neafrapus, amb dues espècies. Hirundapus, amb 4 espècies. Chaetura, amb 11 espècies. Tribu Apodini Aeronautes, amb tres espècies. Tachornis, amb tres espècies. Panyptila, amb dues espècies. Cypsiurus, amb tres espècies. Tachymarptis, amb dues espècies. Apus, amb 20 espècies.
Referències
Enllaços externs
Enregistraments sonors d'apòdids Informació sobre 104 espècies d'apòdids i Taxonomia dels apòdids