2001: una odissea de l'espai (títol original en anglès: 2001: A Space Odyssey)Títol en català a Ésadir.cat és una pel·lícula de ciència-ficció del 1968, dirigida per Stanley Kubrick, escrita per ell mateix i per Arthur C. Clarke. La pel·lícula tracta temes com l'evolució humana, la intel·ligència artificial, el futur i la vida extraterrestre. Cal destacar-ne el realisme científic, l'ús per primera vegada de molts efectes especials que van marcar un abans i un després en el gènere de ciència-ficció, una fotografia magnífica, surrealista i a voltes ambigua, l'ús del so en comptes de tècniques narratives tradicionals i un ús mínim del diàleg. És la primera pel·lícula, i una de les poques, que mostra de manera acurada la vida a l'espai.
El film té una banda sonora memorable. Kubrick associa el moviment de rotació dels satèl·lits amb el dels ballarins de valsos utilitzant com a música Al bell Danubi blau (An der schönen blauen Donau) de Johann Strauss II, i també el famós poema simfònic Així parlà Zaratustra de Richard Strauss, per a tractar l'evolució de l'home teoritzada en l'obra homònima de Nietzsche.
Tot i que en el moment de la seva estrena la crítica no va ser especialment calorosa, avui en dia la pel·lícula és reconeguda com una de les millors de la història, tant pel públic com per la crítica. Va ser nominada a quatre Oscars, i en va rebre un pels efectes visuals.
El guió i la novel·la homònima estan basats parcialment en el relat curt del mateix Arthur C. Clarke El sentinella.
Argument La pel·lícula està dividida en cinc capítols, o apartats, que representen tres èpoques diferents en el temps. Els capítols apareixen de manera cronològica començant en el passat i acabant en el futur sense passar pel present (tenint en compte que la pel·lícula va ser estrenada l'any 1968). Cada capítol, excepte el segon, és precedit pel seu títol. La pel·lícula no té títols de crèdit al principi, i només es pot veure el títol de l'obra. El títol apareix sobre una seqüència a l'espai, en què, amb la música de Richard Strauss, es pot veure la Lluna i el Sol alineats.
El despertar de l'homeEn la pel·lícula aquest capítol no té títol. El títol utilitzat en la majoria d'articles de la Wikipedia en altres llengües és TMA-1 (sigles que en anglès signifiquen Ressonància Anòmala de Thyco número 1), malgrat que això no és mai mencionat al film, només apareix imprès en unes fotografies, però és mencionat a la novel·la. En aquest article s'ha preferit usar el títol que apareix als menús de recerca de capítols en l'edició de la pel·lícula en DVD publicada per Warner Home Video l'any 2001 i reeditada el 2006. El primer capítol comença mostrant passatges de gran bellesa d'una sabana, on viu un grup d'homínids. Es mostren diferents imatges de la seva vida quotidiana al voltant d'una bassa, on el grup viu precàriament alimentant-se amb la poca vegetació que tenen a l'abast i que han de compartir amb un grup de tapirs. El grup és atacat per un lleopard que mata un membre de la tribu, més tard són atacats per un altre grup d'homínids que volen tenir control sobre el petit bassal d'aigua. Malgrat que no hi ha violència física entre els dos bàndols, els nouvinguts obliguen la tribu a retirar-se. Espantats i sense aigua, passen la nit en vetlla refugiats en un abric rocós sentint els rugits del lleopard. A l'alba, descobreixen un estrany monòlit de pedra negra que ha aparegut durant la nit. Els homínids primer tenen por de l'estrany objecte, però a poc a poc acaben acostant-s'hi i tocant-lo. Poc després un dels homínids té una visió mentre juga amb les restes d'un animal mort i descobreix com fer servir un os com a arma per a defensar-se o caçar. El grup mata un tapir i finalment fa el salt d'herbívors a carnívors. Encoratjats pel descobriment, tornen a la bassa tots armats amb ossos i s'enfronten amb l'altre grup d'homínids, maten el seu cap i recuperen el control sobre l'aigua. Triomfant, l'homínid llança l'os enlaire. En aquest moment hi ha un tall d'imatge i, fent un salt temporal de quatre milions d'anys, apareix un satèl·lit orbitant a l'espai.
De la Terra a la Lluna miniatura|esquerra|L'estació espacial que apareix a la pel·lícula. El segon capítol comença amb imatges de satèl·lits orbitant la Terra i música de vals amb Al bell Danubi blau. Un avió espacial de la companyia Pan Am porta el Dr. Heywood R. Floyd cap a una estació espacial que orbita la Terra, on s'atura abans de ser traslladat a la Base Clavius, que és a la Lluna. Durant la seva estada a l'estació espacial fa una videoconferència per a felicitar l'aniversari a la seva filla. Més tard es troba amb una vella coneguda, Elena, una científica russa que és amb un grup de col·legues de retorn a la Terra després d'una missió a l'espai. El Dr. Smyslov aprofita l'ocasió per a preguntar al Dr. Floyd què succeeix a Clavius, ja que s'ha perdut contacte telefònic amb la base, i es va denegar l'aterratge d'una nau amb problemes tècnics. Aquests fets han provocat rumors d'una epidèmia encoberta a la base lunar. El Dr. Floyd renuncia a contestar preguntes sobre epidèmies i lleva importància als fets.
El Dr. Floyd segueix el seu viatge cap a la Lluna en un transbordador espacial. Es poden veure seqüències de la rutina diària a la nau i les dificultats que tenen les hostesses per a fer la seva feina en gravetat zero.
Una vegada el Dr. Floyd arriba a Clavius, s'aclareix el secret. En una conferència amb altres científics el Dr. Floyd demana perdó per la necessitat d'utilitzar una història falsa, l'epidèmia, per a encobrir els fets. Més tard, mentre el Dr. Floyd i altres científics viatgen en un autobús lunar, s'explica que un monòlit de pedra negra ha estat desenterrat a la Lluna. El monòlit va ser descobert durant una anàlisi magnètica de la superfície lunar. Fins al moment el monòlit no ha mostrat cap tipus d'activitat. Tot i que es desconeix la seva utilitat i el seu origen, se sap que va ser enterrat de manera deliberada.
Mentre el grup de científics pren unes fotografies, al voltant del monòlit i la zona d'excavació, el Sol surt per l'horitzó lunar, il·luminant el monòlit per primera vegada des que va ser desenterrat. De sobte el monòlit emet un senyal acústic eixordador.
Missió a Júpiter El tercer capítol comença amb un salt en el temps de divuit mesos, l'any 2001, a bord de la nau Discovery 1 en missió a Júpiter. La nau és tripulada pels científics i astronautes David Bowman i Frank Poole. A més de portar a bord tres científics en estat d'hibernació. El Discovery 1 també disposa d'un ordinador, HAL 9000, dotat d'intel·ligència artificial que s'ocupa de la majoria de les funcions de la nau. Els astronautes es distrauen fent esport, menjant, pintant o jugant als escacs.
Mentre els astronautes sopen, miren al televisor una entrevista que han fet per al canal de televisió BBC 12. L'entrevistador explica que, a causa de la gran distància entre la nau i la Terra, les comunicacions triguen 7 minuts a arribar, però que aquestes esperes han sigut editades. L'entrevistador parla amb els astronautes i els fa preguntes sobre la vida a la nau, també mostra curiositat per saber més sobre en HAL i l'experiència de treballar amb intel·ligència artificial. Durant l'entrevista en HAL diu de si mateix que és «infal·lible i incapaç de cometre errors» i mostra el seu entusiasme per la missió, també menciona com gaudeix treballant amb humans. Bowman és preguntat si en HAL té emocions humanes, a la qual cosa respon: «Així ho sembla, perquè està programat per a actuar d'aquesta manera, però si en té de veritat... qui ho sap!». Frank també rep un missatge de felicitació d'aniversari dels seus pares.
Més tard, HAL mostra interès pels dibuixos de la tripulació fets per en Dave i li demana que els hi ensenyi, aprofitant l'ocasió per a fer-li unes preguntes sobre la missió i mostrar-li el seu neguit pel secretisme que l'envolta. HAL troba poc comú que tres científics fossin entrenats per separat i hibernats abans de la missió. HAL també menciona els «estranys» rumors sobre el succeït a la Lluna i rumia si hi ha cap relació amb la missió que ells han de portar a terme. En Dave refusa especular i pregunta a HAL si està treballant en el seu perfil psicològic. Durant la conversa, HAL detecta un problema amb l'antena principal de la nau. Sembla que una unitat AE35 fallarà d'aquí a 72 hores i la nau perdrà comunicació amb la Terra. Bowman, amb l'ajut d'una càpsula espacial Eva Pod, fa un passeig espacial per a reemplaçar la unitat. Després de retirar l'AE35 afectada i analitzar-la, no hi troben cap problema. HAL suggereix instal·lar-la de nou i esperar la seva fallada per a saber així quin era el problema. El control de la missió, i amb l'ajut d'un ordinador idèntic a HAL 9000, informa els astronautes que HAL ha comès un error en detectar la fallada. Quan els astronautes qüestionen HAL sobre l'error, ell els recorda que els ordinadors de la Sèrie 9000 són infal·libles i que, per tant, la fallada ha de ser un «error humà».
Els astronautes decideixen tenir una conversa «privada» lluny de HAL i es refugien dintre d'una càpsula espacial Eva Pod, des d'on comproven que la ràdio és apagada i HAL no els pot sentir. Tots dos coincideixen que tenen mals presagis sobre l'error comès per HAL, i decideixen tornar a instal·lar la peça i veure si falla. En cas que l'AE35 no falli, Frank creu que el millor seria desconnectar HAL. Dave raona que s'haurien de deixar intactes les funcions bàsiques de l'ordinador. També menciona que cap ordinador de la Sèrie 9000 ha comès errors i que mai se n'ha hagut de desconnectar un, i no sap com s'ho prendrà HAL.
Intermissió Frank Poole procedeix a instal·lar el mòdul de nou amb l'ajut d'un Pod. Durant la missió, Frank és atacat per la càpsula espacial Pod, que talla els conductes d'aire de l'astronauta i el llança a l'espai. David Bowman, que es troba en el control de missió, pregunta a HAL què ha succeït, però l'ordinador respon que no té prou informació per a poder donar una resposta. En Dave surt amb un altre Pod a l'espai per a rescatar el seu company, però amb les presses no agafa el casc. En aquest moment es produeix una fallada en els sistemes de la nau que causa la mort dels tres astronautes en hibernació. Dave, que és fora de la nau Discovery 1, desconeix aquests fets. Una vegada recuperat el cos sense vida de Frank, Dave retorna cap a la nau i demana a HAL que obri la comporta del Discovery 1, però l'ordinador s'hi nega. HAL explica que coneix els plans de desconnectar-lo, ja que ha seguit la conversa privada amb Frank dintre del Pod llegint-los els llavis, i li comunica que la missió és massa important i que, pel bé d'aquesta, no el poden desconnectar. Dave informa HAL que pensa entrar per la porta d'emergència de la nau. HAL contesta que sense un casc serà molt difícil.