En el judaisme, el messies (משיח, l'ungit; en hebreu estàndard) és un descendent del Rei David, que refarà la nació d'Israel i restaurarà el regne de David, tot portant la pau al món. Els conceptes de mashiach, messianisme i d'una era messiànica es van originar en el judaisme, i en la Bíblia hebrea, en què un mashiach és el sobirà celestial, el rei dels profetes o el Summe Sacerdot tradicionalment ungit amb oli d'unció sagrada.
Etimologia «Messies» és la transliteració de l'hebreu , ‘ungit’, del verb , ‘fregar amb oli, ungir’. A la Septuaginta la paraula hebrea es converteix en , ‘ungit’, del verb , ‘fregar amb oli, ungir’, que és l'origen del terme català «Crist».
En hebreu, el Messies s'anomena sovint (: ,), que significa literalment «el Rei Ungit». La versió grega de la Septuaginta de l'Antic Testament tradueix les 39 instàncies de l'hebreu com a El Nou Testament registra la transliteració grega dues vegades a Joan. { És sovint anomenat ( ), és un líder jueu, descendent físicament a través d'un pare genètic humà d'una línia davídica paterna ininterrompuda a través del rei David i el rei Salomó. Ell durà a terme coses predeterminades en una futura arribada, incloent-hi la unificació de les tribus d'Israel, la reunió de tots els jueus a Eretz Israel, la reconstrucció del Temple de Jerusalem, l'inici d'una Era Messiànica de pau universal global, i l'anunciació del món vinent.
La traducció grega de Messies és Khristós (), anglicitzat com a Crist. Apareix 41 vegades a la Septuaginta i 529 vegades al Nou Testament. Els cristians es refereixen habitualment a Jesús de Natzaret com el Crist o el Messies, creient que les profecies messiàniques de l'Antic Testament es van complir amb la missió, mort i resurrecció de Jesús i que tornarà en una segona vinguda per complir la resta de profecies messiàniques. A més, a diferència del concepte judaic del Messies, Jesucrist és considerat el Fill de Déu, tot i que en la fe jueva el rei d'Israel també era anomenat metafòricament Fill de Déu.
El terme àrab per a Messies, al-Massih (), usat tant pels àrabs cristians com pels musulmans, també signifa ‘l'Ungit’. S'usa com un dels molts títols de Jesús, conegut com a Yassú al-Massih () pels cristians i com Issa al-Massih () pels musulmans.
Cristianisme miniatura|Jesús durant El sermó de la Muntanya, per Carl Heinrich Bloch (pintura del ). miniatura| El Crist Pantocràtor del monestir de Santa Caterina al Mont Sinaí, segle VI dC El cristianisme considera que Jesús de Natzaret o Jesucrist és el messies anunciat, a més del Fill de Déu. La paraula crist ve del grec Χριστος, khristos, traducció literal de messies. «Crist» es va convertir en la designació i el títol cristians acceptats de Jesús de Natzaret, ja que els cristians creuen que les profecies messiàniques de l'Antic Testament —que descendeix de la línia davídica i que va ser declarat rei dels jueus— es van complir en la seva missió, mort i resurrecció, mentre que la resta de les profecies —que inaugurarà una era messiànica i el món vinent— es compliran en la seva Segona Vinguda. Com a prova del seu destí messiànic, els cristians presenten el compliment de les profecies de l'Antic Testament en la persona de Jesús, els miracles, prodigis, la passió, mort, resurrecció i posterior ascensió al paradís.
La majoria de les teologies cristianes històriques i principals consideren Jesús el Fill de Déu i Déu Fill, un concepte del messies fonamentalment diferent dels conceptes jueus i islàmics. En cadascun dels quatre Evangelis del Nou Testament, l'única unció literal de Jesús la duu a terme una dona. Als Evangeli segons Marc, Mateu i Joan, aquesta unció té lloc a Betània, als afores de Jerusalem. A l'Evangeli de Lluc, l'escena de la unció té lloc en un lloc indeterminat, però el context suggereix que és a Galilea, o fins i tot una unció completament separada.
A part de Jesús, el Llibre d'Isaïes es refereix a Cir el Gran, rei de l'Imperi Aquemènida, com a messies pel seu decret de reconstruir el Temple de Jerusalem."Cyrus ". Jewish Encyclopedia (1906). "Aquest profeta, Cir, a través del qual havia de ser redimit el seu poble escollit, a qui glorificaria davant de tot el món, era el Messies promès, "el pastor de Jahvè"' (xliv. 28, xlv. 1)."
Judaisme
En el judaisme, la creença en el messies jueu es fonamentà en la revelació de Déu, feta a través de la Torà o Llei de Déu. Aquesta prengué força durant el captiveri Babiloni.
Ja el profeta Isaïes havia parlat d'un misteriós personatge, que naixeria d'una verge, com consta: «Així el Senyor mateix us donarà un senyal: una donzella verge està encinta i donarà a llum un fill, al qui posaran per nom Emmanuel»(Isaïes 7,14).
La idea d'un messies diví no apareix fins a l'arribada del cristianisme, els jueus del creien que seria un rei ungit que portaria la pau i restabliria l'estat d'Israel. Pels jueus actuals, cap dels messies apareguts al llarg dels segles són autèntics, perquè no compleixen amb els requisits de les profecies.
Messies del i a Judea En el primer segle, durant l'ocupació romana a Galilea i Judea sorgiren nombrosos personatges messiànics que predicaven la imminent arribada d'un nou Regne.
Messies teocràtics: Judes el Galileu (any 6 dC) Judes fill d'Ezequies Messies de tipus profètic: Joan Baptista (anys 20-30 dC) Jesús de Natzaret (anys 20-30 dC) Barrabàs (anys 20-30) Simó el Mag Teudes (anys 40-46 dC) l'Egipci (anys 52-60 dC) Jesús fill d'Ananies (anys 62-70)
Messies de tipus messiànics: Menahem Primera revolta (anys 66-70 dC) Simó bar Giora Primera revolta (anys 66-70) Simó bar Kokhba Segona revolta (anys 132-135)
Flavi Josep historiador i testimoni de l'època, els qualifica com a «impostors i homes astuts que convencien la gent de seguir-los al desert. Deien que els mostrarien prodigis i signes evidents, els quals tindrien lloc d'acord amb la providència de Déu.»Armand Puig i Tàrrech - Jesús un perfil biogràfic,129
Armand Puig, referint-se als messies dels anys quaranta fins a la destrucció de Jerusalem, explica: «La gent senzilla, les classes més populars, esperen amb delit un esdeveniment definitiu que posi fi a les desigualtats socials i a la situació d'injustícia en què viuen, atiada per la ineptitud i la corrupció de les mateixes autoritats romanes: l'alliberament diví ha de suposar l'acabament sobtat de tots els seus mals. La febre profètica, indici de la desesperança de molts, no es va estroncar ni en els darrers dies del setge de Jerusalem, quan, mentre el temple ja cremava, alguns esperaran un senyal del cel que els porti l'alliberament tan anhelat.»
Islam La fe islàmica utilitza el terme àrab al-Massih (), «el Messies», per referir-se a Jesús. Tanmateix, el significat del terme és diferent del que es troba en el cristianisme i judaisme:
A diferència de la visió cristiana de la mort de Jesús, els musulmans creuen que Jesús va ser elevat al Cel abans de ser crucificat i que Déu va crear un doble, idèntic a Jesús, i que va ser aquest qui va ser posat a la creu. Déu va fer ascendir Jesús corporalment al Cel i allà hi romandrà fins a la seva Segona Vinguda als darrers dies.
L'Alcorà afirma que Jesús fill de Maria (Issa ibn Maryam) és el messies (al-massih) i el profeta enviat als fills d'Israel. Segons el cadi an-Numan, un famós jurista musulmà del període fatimita, l'Alcorà identifica Jesús com el messies perquè va ser enviat a les persones que l'adoraven per tal de netejar () les seves impureses i els errors de la seva fe, tant els aparents (dhàhir, ) com els ocults (bàtin, ).
Jesús és un dels profetes més importants de la tradició islàmica, juntament amb Noè, Abraham, Moisès i Mahoma. A diferència dels cristians, els musulmans veuen Jesús com un profeta, però no com Déu mateix o el fill de Déu. La raó és que la profecia en forma humana no representa els veritables poders de Déu, contràriament a la representació popular de Jesús en el cristianisme. Així doncs, com tots els altres profetes islàmics, Jesús és un dels grans profetes que rep revelacions de Déu. Segons l'erudita religiosa Mona Siddiqui, en l'islam, «la profecia permet que Déu romangui velat i no hi ha cap suggeriment a l'Alcorà que Déu vulgui revelar-se encara. Els profetes garanteixen la interpretació de la revelació i que el missatge de Déu serà entès». A la sura 19, l'Alcorà descriu el naixement d'Issa, i la sura 4 identifica explícitament Issa com el fill de Maryam. Els musulmans sunnites creuen que Issa és viu al Cel i que no va morir a la crucifixió. La sura 4, a l'aleia 157, també afirma que:
Segons l'erudit religiós Mahmoud Ayoub, «la proximitat o intimitat (qurb) de Jesús amb Déu s'afirma en la insistència alcorànica que Jesús no va morir, sinó que va ser endut a Déu i roman amb Déu». Però ni el van matar ni el van crucificar, només es va fer semblar que era així.
Tot i que l'Alcorà no afirma que tornarà, la tradició islàmica creu que Jesús, precedit de prop pel mahdí, tornarà al final dels temps i exercirà el seu poder de curació. Ell destruirà per sempre la falsedat encarnada en al-Massih ad-Dajjal, ‘el fals Messies’, el gran falsificador, una figura similar a l'Anticrist del cristianisme, que emergirà poc abans del Yawm al-Qiyama, ‘el Dia de la Resurrecció’. Després d'haver destruït ad-Dajjal, la seva tasca final serà esdevenir cap dels musulmans. Issa unificarà l'umma musulmana, la comunitat de tots els seguidors de l'islam, amb l'objectiu comú d'adorar només Déu en un islam pur, posant així fi a les divisions i desviacions dels creients. La majoria de musulmans creuen que, en aquell moment, Issa dissiparà les afirmacions cristianes i jueves sobre ell.
Un hadit del Profeta recollit per Abu-Dàwud diu:
Tant els musulmans sunnites com els xiïtes coincideixen que el mahdí arribarà primer, i després d'ell, Issa. Issa proclamarà el mahdí com a líder de la comunitat islàmica. Aleshores es lliurarà una guerra entre ad-Dajjal, per un costat, i el mahdí i Issa, per l'altra. Aquesta guerra marcarà l'inici de l'arribada de l'Últim Dia. Després que Issa mati ad-Dajjal a la Porta de Lud, donarà testimoni i revelarà que l'islam és realment la veritable i última paraula de Déu a la humanitat, tal com afirma a l'Alcorà:
Un hadit del Profeta recollit per al-Bukharí diu:
L'Alcorà nega la crucifixió de Jesús i afirma que no va ser ni assassinat ni crucificat (). L'Alcorà també emfatitza la diferència entre Déu i el Messies:
Referències
Vegeu també El Judaisme i Jesús Denominacions de Jesús
Bibliografia PUIG I TÀRRECH, Armand. Jesús un perfil biogràfic. Flavi Josep Guerra 2, 258 Fets dels Apòstols 5,36 Fets dels Apòstols 21,38
Enllaços externs Rivals de Jesús National Geographic Simó bar Giora National Geographic Vídeo d'Apoloni de Tiana National Geographic
Categoria:Denominacions de Jesús Categoria:Judaisme Categoria:Símbols del cristianisme Categoria:Escatologia jueva Categoria:Escatologia cristiana