La civada (Avena sativa) és una planta herbàcia anual que pertany a la família de les poàcies o gramínies, de la qual se n'aprofita el gra i per això es classifica entre els cereals. S'utilitza com a aliment per a les persones i per als animals. Les varietats més cultivades són lAvena sativa i lAvena byzantina. En català també és correcte de dir-ne “avena”, però l'ús d'aquesta paraula s'ha perdut gairebé del tot i tan sols es troba al sud del Principat de Catalunya i al País Valencià. En algunes contrades valencianes de l'ordi se n'hi diu civada per influència castellana, però no és un ús lingüístic acceptable.
El seu conreu s'ha estès arreu del món però avui en dia se'n fa sobretot al centre d'Europa (fins a 60° N) i a l'Amèrica del Nord. El cultiu de la civada sembla que tingué origen al centre i, especialment, a l'oest d'Europa, on el clima humit i fred de la zona temperada n'afavoreix el creixement. Segons el lloc se sembra a la tardor o a la primavera, ja què no resisteix tant els freds de l'hivern com el blat o l'ordi.
A Catalunya, la dita pagesa “civada rai” indica que és un conreu al qual no cal prestar gaire atenció. També existeix una dansa tradicional, el Ball de la civada, pròpia de la Catalunya Vella, en què hom balla en rotllana i representa per la mímica les feines de plantació i collita de la civada per mitjà d'una única estrofa amb variants inicials adequades.
Etimologia Civada ve del llatí cibata que vol dir menjar per al bestiar. Amb el temps s'acabà aplicant la paraula a lAvena sativa. El terme avena prové directament del mot llatí avena i el terme sativa prové del mot llatí Sativus- a- um, que significa el que es cultiva o planta.
Distribució i ecologia Originària del sud-est asiàtic i naturalitzada als Balcans. Actualment es troba cultivada en molts llocs del món, sobretot a zones temperades, però on és més abundant és al centre d'Europa (fins als 60 ° N) i al nord d'Amèrica. És una planta sovint subespontània als erms i vores de camins. A la península Ibèrica es troba en zones amb probabilitat baixa de glaçades. Als Països catalans la trobem a les següents províncies: Alacant, Barcelona, Castelló, Girona, Illes Balears, Lleida, Tarragona i València.
Floreix entre juny i agost i la seva recol·lecció s'efectua a l'estiu. Poc resistent al fred i a les glaçades fortes, prefereix els climes frescos i humits; tot i que també creix en ambients mediterranis amb suficient pluja primaveral. És bastant versàtil a l'hora d'adaptar-se al sòl, però prefereix terrenys profunds que retinguin bé la humitat sense estancar-se. És una planta de dia llarg (PDL) és a dir requereix un fotoperíode crític de llum per sobre d'un nombre determinat d'hores.
+ Major producció de civada del món (2005) Pos. País Milions de tones Pos. País Milions de tones 1 4.569 9 750 2 3.334 10 746 3 1.667 11 609 4 1.353 12 547 5 1.311 13 536 6 1.073 14 534 7 964 15 528 8 800 Món 23.954 Font: FAO, Faostat, 2006
Producció en terres de parla catalana Catalunya + Producció de civada a Catalunya any explotacions (total) hectàrees (total) explotacions (secà) hectàrees (secà) explotacions (regadiu) hectàrees (regadiu) 2007 2.144 17.920 1.901 16.912 305 1.008 2005 2.454 23.045 2.234 21.460 278 1.585 2003 1.758 16.940 1.536 15.571 344 1.370 1997 1.816 10.318 1.760 10.044 130 273 1995 2.096 9.022 1.927 8.488 239 533 1993 1.956 8.388 1.872 8.008 127 379
País Valencià Segons la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació de la Generalitat Valenciana, l'any 2010 el cultiu de la civada va ser un dels quatre cereals amb més producció al País Valencià (eren l'arròs, el blat, la civada i el blat de moro).
+ Producció de civada al País Valencià Regió superfície (ha.) producció (ha.) Alacant 3.845 9.069 Castelló 3.680 5.799 València 8.575 17.800 País Valencià 16.100 32.668
Illes Balears Segons les estadístiques de la Conselleria d'Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears, l'any 2008 la superfície cultivada amb civada va ser de 9.637 hectàrees, i la producció de civada a les Illes Balears va ser de 25.707 tones. La distribució segons les diferents illes va ser: Mallorca: 7.221 ha. / 19.263 t. Menorca: 2.095 ha. / 5.588 t. Eivissa: 291 ha. / 775 t. Formentera: 30 ha. / 81 t.
Descripció miniatura|Grans de civada (avena sativa) La civada creix en forma de planta herbàcia de fins a 1,5 m d'alçada. Rels reticulars i potents, més abundants i profundes que en la resta de cereals.Tija gruixuda i recta, buida per dins i poc resistent al bolc, formada per diversos entrenusos que acaben en nusos grans. La mida de la tija és d'entre 40 i 140 cm amb glabra. Les fulles són linears, planes, lanceolades i allargades, amb un limbe de color verd més o menys fosc i amb pèls a la base que el fan aspre al tacte, sense estípules i amb una nervació paral·lela i força marcada. Poden arribar a fer uns 45 cm de longitud i de 3 a 15 mm d'ample. En la unió del limbe amb la tija presenten una lígula amb forma oval i de color blanquinós, força petita. La seva disposició a la tija és alterna. Les inflorescències són racemoses, en panícula de fins a 40 cm. Consten d'un raïm d'espiguetes, amb un parell de petites bràctees a la base, anomenades glumes, sobre les quals s'hi disposen entre dues i tres flors hermafrodites que adopten una posició corbada. Les glumes són subiguals, de 35 a 50 mm, i presenten de 7 a 9 nervis. El raquis de l'espigueta no es desarticula a la maturitat. Les flors són hermafrodites, petites i amb simetria bilateral, cadascuna envoltada per dues bràctees anomenades glumel·les. Les glumel·les són glabres o poc piloses. La inferior o lemma fa de 12 a 25 mm i és bidentada a l'àpex. Només la lemma és aristada. L'aresta mesura de 15 a 40 mm, és colzada, i s'insereix al mig del dors. La glumel·la superior o pàlea és tan llarga com la lemma, i té el marge hialí i dues carenes ciliades. Té dues lodícules enteres o bidentades. L'androceu està format per tres estams de filaments llargs i prims. Les anteres són llargues, diteques, basifixes, sagitades i grans de color groc. Les dues teques es disposen formant una mena de X que vibra amb el vent. El gineceu és tri carpel·lar, unilocul·lar i amb un ovari súper. Aquest està coronat amb dos o tres estigmes llargs i molt plomosos. El fruit és una cariopsi fusiforme i piló, amb un solc ventral profund i d'una mida aproximada de 8-11 x 2-2.5 mm. Normalment es troba envoltat per la lemma i la pàlea. Conté una sola llavor soldada a la paret de l'ovari. És un fruit molt ric en substàncies de reserva.
Farmacologia
Part utilitzada (droga) Les parts que s'utilitzen són les summitats aèries de la planta fructificada.
Composició química Midó Lípids Abundants sals minerals :ferro (39 mg/100 mg pes sec), zinc (19 mg/100 mg pes sec) o magnesi (8,5 mg/100 mg pes sec) Flavones Fitosterols Vitamines: A, B1, B2, PP, E i D Abundants sals silíciques Carotenoides Alcaloides
Les fulles contenen: sals silíciques i saponines esteròiques de tipus furtostànic (avena còsids A i B)
Els fruits contenen: Polisacàrids heterogenis. Mucílags com beta-glucans, galactoarabinoxilosans. Saponines esteroidees. Avenacóssids A i B. Proteïnes. Pèptids com alfa i beta-avenotionina; proteïnes com gliadina, avenina, avenalina. Esteroïdes. Beta-sitosterol, delta-5-avenasterol. Vitamines del grup B.
Composició química de les llavors (% de pes sec) carbohidrats: 66 proteïnes: 13 lípids: 8 fenols: avenatramida A, K i C, àcid p-hidroxibenzenoic, vainillina, àcid vainillinic, àcid cafeic, àcid ferúlic, àcid p-cumàric...
Accions farmacològiques Remineralitzant i vitamínic a causa de la presència d'abundants sals minerals i diverses vitamines Els fitosterols tenen un efecte diürètic i laxant Tranquil·litzant Els avenacòssids de les fulles tenen una acció fungicida. Popularment s'utilitza com a antiinflamatori. Els fenols de l'''avena sativa han demostrat activitat antioxidant per inhibició de l'oxidació de les LDL i proteïnes. A més és deguda a la complexa barreja de compostos antioxidants i prooxidants. Els avenacòssids presents a les fulles tenen acció antimicòtica.
Usos medicinals Usos aprovats per la Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany: Dermatitis Berrugues
Altres usos medicinals populars i etnomedicinals Tradicionalment s'ha utilitzat per al tractament d'ansietat, insomni, discinèsia biliar, artritis, artràlgia, gota, tos seca i grip. També s'ha utilitzat per via tòpica (banys) per al tractament de conjuntivitis i impetigen.
Un dels usos que se li ha donat ha sigut per a hematomes, distensions musculars, trastorns sexuals, tabaquisme i per augmentar el rendiment psicofísic.
També ha estat molt utilitzada com un aliment important per al bestiar i fins i tot s'ha utilitzat per a l'alimentació humana en alguns pobles septentrionals.
Toxicitat Cal tenir present el contingut alcohòlic de l'extracte fluid i de la tintura.
Interaccions medicamentoses i contraindicacions No s'han descrit interaccions amb altres medicaments ni tampoc contraindicacions. La presència de mucílags fa que existeixi un risc potencial d'interacció a causa del fet que poden retardar o disminuir l'absorció oral d'altres principis actius. Es recomana per tant distanciar les dossificacions d'avena i altres principis actius. En alguns casos s'ha observat hipersensibilitat al gluten de la civada.
Alimentació miniatura|Farina de civada (orgànica) Aportació nutricional És un cereal ric en proteïnes d'alt valor biològic, greixos i moltes vitamines i minerals. És el cereal amb més proporció de greix vegetal, un 65% de greixos no saturats i un 35% d'àcid linoleic.
Té hidrats de carboni de fàcil absorció, sodi, potassi, calci, fòsfor, magnesi, ferro, coure, zinc, vitamines B1, B2, B3, B6 i E. També té molta fibra soluble, que contribueix al bon funcionament de l'aparell digestiu, ajuda a reduir el colesterol, regula el nivell de sucre a la sang (i per tant pot prevenir o ajudar a gestionar la diabetis) i contribueix a la salut de la microbiota intestinal.
Composició Composició del gra de civada en 100 g de substància Hidrats de carboni 58,2 Aigua 13,3 Cel·lulosa 10,3 Proteïnes 10,0 Matèria grassa 4,8 Matèries minerals 3,1Font: infoagro.comComposició de la civada verda en 100 g de substància matèria no Nitrogenada 10 Aigua 77 Cel·lulosa 8 Proteïnes 1,9 Matèria grassa 0,6 Matèries minerals 2,5Font: infoagro.comComposició de la palla de la civada en 100 g de substància matèria no Nitrogenada 35,6 Aigua 14,3 Cel·lulosa 41,2 Proteïnes 2,5 Matèria grassa 2 Matèries minerals 4,4Font: infoagro.com
Dades històriques
Malgrat que la civada no tingués la mateixa importància que el blat o l'ordi, a Àsia central es cultivava en quantitat, encara que per altres regions fos una mala herba.
La civada és una planta de cultiu molt antiga, ja que se'n coneix el cultiu des de l'any 1000 aC.
En excavacions arqueològiques s'han trobat proves de l'ús de civada a Europa central a l'edat del bronze. També es trobaren grans d'aquest cereal a excavacions egípcies, però no es va poder provar que es cultivés.
Un dels usos més importants ha estat l'obtenció de pinso, especialment per a cavalls. Els romans ja cultivaven civada per als seus animals i, en relació amb l'opinió que el gra no era apte per al consum humà,Jerònim d'Estridó menciona avena bruta pascuntur animalia. vegeu: Dialogus contra Pelagianos (415) batejaren els germànics amb el nom de bàrbars menjadors de civada.