Le Chat noir (en català: El Gat negre) va ser un cèlebre cabaret de Montmartre, fundat el 18 de novembre de 1881 per Rodolphe Salis (1851-1897) i tancat l'any 1897 poc després de la mort de Salis, per a decepció de Picasso i d'altres que el van buscar quan van anar a l'Exposició Universal de París (1900).« Salis le Grand », in 88 notes pour piano solo, Jean-Pierre Thiollet, Neva Editions, 2015, p. 146-147.
Situat al peu del turó, Le Chat noir fou un dels llocs de trobada de tot París i símbol de la bohèmia de la fi del . El cabaret va ser molt conegut per l'actuació de cantautors com Aristide Bruant, per presentar espectacles de teatre d'ombres, creats principalment per Rodolphe Salis i Henri Rivière, i animats per Pere Romeu, i per la utilització del piano, i perquè entre els seus clients habituals hi havia molts artistes famosos o notables. Va servir d'inspiració a Els Quatre Gats de Barcelona o a El Gos esgarriat, de Sant Petersburg.
De 1892 a 1895 el cabaret va publicar una revista setmanal amb el mateix nom, Le Chat Noir, amb escrits literaris, notícies del cabaret i Montmartre, poesia, i sàtira política.
En l'actualitat, molts establiments d'hostaleria tenen aquest nom o altres molt semblants, com el bar Chat noir de París, el restaurant Au chat noir a Brussel·les, el cafè Le Chat Noir de Corfú, Grècia, el cafè El Gato Negro de Buenos Aires, etc.
Alguns dels clients més cèlebres del cabaret van ser: Alphonse Allais (1854-1905), escriptor i humorista. George Auriol (1863-1938), cantautor, poeta i pintor. Aristide Bruant (1851-1925), cantautor. Caran d'Ache (1858-1909), caricaturista francès d'origen rus. Coquelin Cadet (1848-1909), actor de teatre. Émile Cohl (1857-1938), creador de dibuixos animats. Charles Cros (1842-1888), poeta i inventor. Claude Debussy (1862-1918), compositor. Maurici Donnay (1859-1945), dramaturg. André Gill (1840-1885), caricaturista i cantautor humorístic. Émile Goudeau (1849-1906), periodista, novel·lista i poeta. Yvette Guilbert (1867-1944), cantant. Jules Laforgue (1860-1887), poeta francès d'origen uruguaià. Louis Li Cardonnel (1862-1936), poeta. Jean Richepin (1849-1926), poeta social, novel·lista i autor teatral francès d'origen algerià. Guy de Maupassant (1850-1893), novel·lista. Henri Rivière (1827-1883), escriptor i periodista. Maurici Rollinat (1846-1903), poeta. Albert Samain (1858-1900), poeta. Erik Satie (1866-1925), compositor i pianista. Paul Signac (1863-1935), pintor. August Strindberg (1849-1912), escriptor i dramaturg suec. Paul Verlaine (1844-1896), poeta. Adolphe Léon Willette (1857-1926), pintor, il·lustrador et caricaturista.
Context històric Le chat Noir va ser fundat l'any 1881. En aquest moment a França ens trobem en el període històric de la Tercera República. L'Any 1871 l'Imperi de Napoleó III fracassa en la batalla de Sedan contra Prussia. No tothom accepta la derrota i a Paris es constitueix un Govern de Defensa Nacional que decideix continuar la guerra fins que Thiers, anomenat cap del poder executiu, negocia i firma la pau amb Bismarck el maig del 1871. Això produeix la revolució de la Comuna de Paris que acabara amb una forta repressió. Durant els primers anys de república, el govern esta dirigit per grups monàrquics que volen la restauració, però davant els desacords entre legitimistes i orleanistes l'any 1875 es voten les Lleis constitucionals que confirmen la forma republicana del règim. Passaran una anys fins que a finals dels 70 del la república caura en mans de republicans i això desencadenà un període d'estabilitat i prosperitat.
Així doncs en el moment de la fundació de Le Chat Noir a França hi ha un govern republicà que du a terme mesures a favor de les llibertats de ciutadans (dret al divorci, llibertat de premsa, de reunió...), es creen reformes educatives que afavoritzen a l'escola laica, gratuïta, obligatòria… També es prenen mesures representatives com l'himne francès o la Festa nacional. És un període bastant afavoridor pel món de l'art i es va anomenar a posteriori la Belle époque. La estabilitat característica d'aquests anys va provocar nous valors que van afavorir els mons de la tecnologia, la ciència, l'art… Així com la creació de cafès, cabarets, sales de concerts, galeries d'art… No només a França sinó a tot Europa, que a més gaudia de l'esplendor artística de finals de ." http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0028/f1331618-abbd-4412-bcb7-f54ec197e509/manuel_batxibac_volume_3.pdf http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0070/a3fb2a9f-a7c6-4d16-9651-a20802333bd7/manuel_batxibac_volume_2.pdf
El cabaret Le Chat Noir miniatura|Imatge de Rodophe Salis El cabaret va començar com a lloguer d'un dels locals més barats que es podien trobar: un petit lloc de dues habitacions situat en 84, Bulevard Rochechouart, (en l'actualitat només commemorat per una placa històrica).
El seu èxit estava assegurat amb l'arribada a l'engròs d'un grup d'escriptors i artistes joves radicals anomenat Les Hydropathes, un club dirigit pel periodista Émile Goudeau. El grup afirmava que s'anomenaven així per la seva aversió a l'aigua, preferint el vi i la cervesa. El club de Goudeau es reunía a la seva casa situada a la Rive Gauche (riba esquerra), però s'havia tornat tan popular que va créixer més que el seu lloc de trobada. Llavors, Salis va conèixer Goudeau, a qui va convèncer per traslladar el lloc de reunió del club al 84, Bulevard Rochechouart.
El cabaret va començar servint vi dolent i tenia una decoració bastant inferior, però des del començament, a la porta, els convidats eren rebuts per un guàrdia suís, esplèndidament adornat i cobert de cap a peus amb or. El guàrdia suposadament era responsable de portar els pintors i poetes que arribaven a l'interior, mentre mantenia una forta restricció dels infames "sacerdots i militars".
Al primer pis, el més singular dels tres que existien, es trobava el famós teatre d'ombres, on projeccions de siluetes de zinc, eren il·luminades per llums de colors sobre una petita pantalla, mentre era acompanyat per la música del piano. Taules rectangulars de fusta, cadires també de fusta i bancs a les parets, repleta de quadres i dibuixos de famosos artistes que es barrejaves amb la clientela, tot formava part d'un gran espectacle.
Escriptors, músics, cançoners, pioners, escultors, coneguts o desconeguts, es reunien al voltant d'algunes begudes i parlaven del present i el futur, mentre escoltaven les cançons que acostumaven a interpretar els mateixos autors sense censura de cap tipus, esperant a espectacles com el cabaret, el teatre d'ombres... miniatura|Primer pis del famós Chat Noir de París, situat al carrer de Victor Massé, on es projectaven el teatre d'ombres i les ombres xineses.
Primera etapa. 84, Boulevard Rochchouart L'any 1881 Rodolphe Salis (1851-1897) després de guanyar-se la vida durant gairebé una dècada com artista fent objectes religiosos, va tenir la idea de crear un cafè al més pur estil de Louis XIII amb influències de l'època romana d'Orient on els homes de classe mitjana, burgesos… poguessin anar a beure.
Le chat noir va ser inaugurat el novembre del 1881. Era un petit local que pretenia ser un lloc de reunió per pintors, poetes… El seu nom es deu a un gat negre abandonat que Salis va veure al carrer durant les obres.
El cabaret va anar tenint cada vegada més clientela, en bona part gràcies a artistes que freqüentaven el cabaret. És el cas dels pintors Henri Pille o Nestor Outer, els cantautors Aristide Bruant o Jules Jouy i de poetes com Albert Samain o Maurice Rollinat.miniatura|Imatge de la façana del Cabaret segons Albert Robida
Segona etapa.12, rue de Laval (rue Victor-Massé) Le Chat Noir, tres anys i mig després de l'obertura, a causa de la seva popularitat es va veure obligat a desplaçar-se a un local de més grandària el 10 de juny de 1885. Situat al 12, Rue Victor Masse (que abans de 1885 havia estat Rue de Laval 12), el nou establiment era sumptuós. Es tractava de l'antiga mansió privada del pintor Alfred Stevens, que, a petició de Salis, s'havia transformat en una "posada de moda" amb l'ajut de l'arquitecte Maurici Isabey. La decoració de les diverses sales va ser realitzada per Henri Rivière i Caran d'Ache, amb l'ajuda del primer va crear també un teatre d'ombres en color en la qual van ser representades algunes obres mestres amb música de Georges Fragerolle. Molt ràpidament, poetes i cantants que van actuar a Le Chat Noir van trobar la millor pràctica per al seu ofici que es tenia a París. Amb exagerada cortesia, irònic, Salis sovint jugava el paper de Conférencier (professor després de la funció, o mestre de cerimònies). Va ser aquí que els d'Arts Incohérents Salon (Saló d'Arts incoherents), ombra obres de teatre, monòlegs còmics i va obtenir la primera feina.
Aquest local tenia un estil eclèctic i pintoresc. A la façana de la primera planta hi havia dues làmpades de Eugène Grasset d'estil neo-medieval. A la de la segona planta hi havia al centre una representació d'un gat negres realitzada per Alexandre Charpentier d'on en sortien rajos de sol daurats. A l'extrem una insígnia pintada d'un gat negre assegut en una lluna creixent platejada, disseny d'Adolphe Willette.
A l'interior, els vitralls, obra de Willette, il·luminaven la planta baixa. A les parets s'hi trobaven diversos dibuixos d'autors com Auriol, Rivière, Steinlen, Somm o Caran d'Ache.
Salis va declarar que Le Chat Noir era el cabaret més extraordinari del món, trobant-se allí amb els estrangers de tots els racons del món i els homes més poderosos de París. Poc temps més tard es tornarà a traslladar per últim cop al 68, boulevard de Clichy.
Tercera etapa. 68, boulevard de Clichy. Le Chat noir va obrir de nou al 68 del boulevard Clichy on restaria fins al tancament del local i on seria novament obert ja una vegada en el . L'últim joc d'ombres de la companyia de Salis va ser posat en escena el gener de 1897, després de la qual cosa Salis va portar a la companyia de gira. Salis estava parlant de plans per moure el cabaret a un altre lloc en el mateix París, però va morir el 19 de març de 1897. El desembre del 1899, Henri Fursy va obrir el cabaret Boîte à Fursy a l'antic Hotel Chat Noir a la rue Victor Massé.
Le Chat Noir al Boulevard de Clichy va seguir sent popular en la dècada de 1920. Avui en dia, aquest últim lloc s'ha transformat en un hotel boutique, amb algunes referències al seu passat estrident i segueix havent-hi un local anomenat Le Chat Noir al mateix indret.miniatura|Le Chat noir a l'any 2007 Le Chat Noir va tenir moltes influències per altres locals. Molts cabarets arreu del món van adoptar el mateix nom o molt semblants intentant fer una adaptació d'aquest mateix cabaret. A Barcelona, per exemple, “Els quatre gats”, així com a Paris, Le Chien Noir, L'Âne Rouge...
El local també va influir en altres aspectes i per exemple el ball que obre cada any la temporada de carnaval de Dunkerke es diu “Bal du Chat noir” en honor del cabaret. Bruant també va dedicar una cançó al cabaret. Al 1939, el cabaret va obtenir una insígnia semblant a la del segon local de Willette.
El Teatre d'Ombres a Le Chat Noir