Acadèmia platònica

miniatura|Plató, segons Rafael, fragment de L'escola d'Atenes LAcadèmia (en grec: Ἀκαδημία) també citada com Escola d'Atenes fou una institució científica i pedagògica fundada per Plató (428/427 aC – 348/347 aC) cap a l'any 387 aC als afores d'Atenes.

Estava consagrada al déu Apol·lo i a les muses, i dedicada al conreu de les matemàtiques i la dialèctica, en oposició a l'escola retòrica d'Isòcrates d'Atenes, fundada el 391 aC.

Aristòtil (384 aC - 322 aC) hi va estudiar durant vint anys (del 367 aC al 347 aC) abans de fundar la seva pròpia escola, aprofitant el Liceu, que ja existia.

L'Acadèmia de Plató perdurà durant el període hel·lenístic posterior a Alexandre el Gran com una escola escèptica fins que va tancar, després de la mort de Filó de Làrissa, el 83 aC.

Tot i que els filòsofs van seguir ensenyant filosofia platònica a Atenes durant el període de la dominació romana, cal esperar al 410 dC per veure restablerta l'Acadèmia com un centre del neoplatonisme que persistiria fins al 529 dC, quan fou definitivament clausurada per l'emperador Justinià I, com tots els altres centres d'ensenyament no cristians de l'Imperi Romà d'Orient.

El nom "Acadèmia" ha quedat com un nom comú de totes les acadèmies que han existit després,Diccionari d'Història de Catalunya, Edicions 62, Barcelona, 1998, pàg. 4. dins i fora de l'àmbit cultural grec.

El lloc i el nom miniatura|esquerra|Atena i Hèracles en un kílix àtic de figures vermelles, 480–470 aC. miniatura|Mapa de l'antiga Atenes. L'Acadèmia és al nord de la ciutat. Fora muralles de la ciutat d'Atenes, abans que l'Acadèmia fos una escola, i fins i tot abans que Cimó II encerclés el lloc amb un mur,Plutarc, Vida de Cimó, xiii:7 hi havia un oliverar sagrat dedicat a Atena, la deessa de la saviesa,Tucídides ii:34

Inicialment, el lloc es deia Hecadèmeia (Ἑκαδήμεια), i es referia a una antiga tradició (almenys del principi del segle VI aC) sobre el culte a l'heroi atenenc llegendari Academos. D'aquí el nom.

Des de l'edat del bronze, el lloc fou dedicat al culte d'Atena i d'altres immortals, potser també dels Dioscurs, Càstor i Pòl·lux, als quals Academos hauria dit on es trobava la seva germana, Helena de Troia, amagada per Teseu, per tal d'evitar que devastessin tot el país. Pel respecte a aquesta tradició, especialment per la seva relació amb els Dioscurs, és pel que els espartans van respectar aquest indret quan van envair l'Àtica.Plutarc, Vida de Teseu, xxxii Menys pietós es va mostrar el general romà Sul·la, que va fer talar les oliveres sagrades d'Atena el 86 aC per construir la maquinària de setge que necessitava per assaltar la ciutat.

Entre les cerimònies religioses que se celebraven a l'Acadèmia, hi havia una cursa nocturna amb torxes, anomenada Prometea, des dels altars de l'interior de la ciutat fins a l'altar de Prometeu, a l'Acadèmia. També s'hi celebraven Jocs Fúnebres, així com una processó dionisíaca des d'Atenes fins a l'Acadèmia i tornar.Paus. i 29.2, 30.2; Plut. Vit. Sol. i 7 Tota la carretera estava flanquejada per les tombes de ciutadans atenencs.

Les restes de l'AcadèmiaHerbert Ernest Cushma, A Beginner's History of Philosophy, volum 1, pàg. 219 es localitzen a prop d'Hippeios Kolonos, aproximadament a un kilòmetre i mig al nord de la porta Dipilona, al barri del Ceràmic.Mazarakis Ainian, A. - Alexandridou A,. "The Sacred House of the Academy Revisited". Foren descobertes i excavades el , i actualment es poden visitar.greeceathensaegeaninfo.com El districte es diu Akadimia Platonos pel fet que s'hi han trobat aquestes restes arqueològiques.

Fundació Allò que més tard s'anomenaria l'Acadèmia de Plató, probablement es va originar cap a l'època en què aquest heretà una finca agrícola plantada d'oliveres, quan rondava la trentena, i va començar a reunir-hi els seus amics en trobades informals per parlar de temes erudits. Al grup hi havia els matemàtics Teetet d'Atenes, Arquites de Tàrent, Leodamas de Tassos i Neoclides.Debra Nails, "The Life of Plato of Athens", in H. Benson (ed.), A Companion to Plato, Blackwell Publishing 2006, pàg. 5-6. Espeusip, que era nebot de Plató, "es va unir al grup cap al 390 aC", i "no fou fins que Èudox de Cnidos arribà, a mitjans de la dècada del 380 aC, que Eudem de Rodes reconegué una Acadèmia amb cara i ulls". No hi ha constància històrica del moment exacte de la fundació de l'escola, però actualment hi ha un cert acord en la dècada del 380 aC, potser després del 387 aC, quan se suposa que Plató va tornar del seu primer viatge a Itàlia i Sicília,W. K. C. Guthrie, A History of Greek Philosophy, vol. 4, Cambridge University Press, 1975, pàg. 19–20 R. Dancy, "Academy", in D. Zeyl (ed.), Encyclopedia of Classical Philosophy, Greenwood Press, 1997, pàg. 1. I. Mueller proposa un marc temporal encara més ampli: "...en algun moment entre els primers anys 380 aC i mitjans dels 360 aC...", potser reflectint la nostra carència de proves sobre la data concreta ("Mathematical Method & Philosophical Truth", a R. Kraut (ed.), The Cambridge Companion to Plato, Cambridge University Press, 1992, pàg. 170). aproximadament a l'edat de 40 anys. Al principi, les reunions es feien tant a la propietat de Plató com al proper gimnàs de l'Acadèmia, i aquesta fou la tònica durant tot el que quedava del .David Sedley, "Academy", in the Oxford Classical Dictionary, 3a ed. Jonathan Barnes, "Life and Work", in The Cambridge Companion to Aristotle, Cambridge University Press, 1995, pàg. 4 J. Barnes, "Academy", E. Craig (ed.), Routledge Encyclopedia of Philosophy, Routledge, 1998, consultat: 13/9/2008, a http://www.rep.routledge.com/article/A001.

Encara que l'Acadèmia fos un club exclusiu, no obert al públic,J. Barnes, Aristotle: A Very Short Introduction, Oxford University Press, 2000, pàg. 31. el cert és que no es pagava res per entrar-hi, si més no en vida de Plató.Mueller, "Mathematical Method & Philosophical Truth", pàg. 170. D. Nails, The People of Plato, Hackett, 2002, pàg. 249. Per tant, en aquesta època segurament no era pròpiament una escola en el sentit d'una institució amb una distinció clara entre mestres i estudiants, ni amb un currículum formal.Mueller, Mathematical Method & Philosophical Truth, pàg. 170-171. Nails, The People of Plato, pàg. 248. Això sí: quedava molt clar qui pertanyia al grup dels membres més vells, que tenien coneixements per ensenyar, i qui al dels joves, que miraven d'aprendre alguna cosa.Barnes, Academy.

També hi ha constància de dues dones que van ser deixebles de Plató a l'Acadèmia: Axiotea de Fliunt i Lastènia de Mantinea. Un papir trobat a Oxirrinc (Egipte) esmenta una dona no identificada que havia estudiat successivament amb Plató, EspeusipDiogenes Laërtius, iv. 2 i Menèdem d'Erètria.POxy 3656 Aquest fragment explica que "en la seva jovenesa, era ben bonica i plena d'una gràcia no gens estudiada". Aquesta noia havia de ser, indubtablement, o bé Axiotea o bé Lastènia. Totes dues procedien del Peloponès. D'Axiotea se sap que havia llegit "La República" de Plató i després havia viatjat a Atenes per assistir a les seves classes,Themisti, Oracions, 23, 295C i que ho feia vestida amb robes d'home,Diogenes Laërtius, iii. 46. mentre que Lastènia sembla que va mantenir una relació de parella amb el seu mestre Espeusip, el nebot de Plató.Ateneu, vii. 279, xii. 546.

Almenys mentre va viure Plató, a l'escola no s'hi va ensenyar una doctrina concreta. Més aviat, Plató (i probablement també altres col·legues seus) proposava problemes perquè els més joves els estudiessin i els resolguessin.Dancy, Academy, pàg. 2. Està documentat que s'hi proposaven determinades lectures, principalment "Sobre Déu" de Plató, però el més probable és que l'ús de la dialèctica fos l'exercici més comú.Guthrie, A History of Greek Philosophy, vol. 4, pàg. 21. Barnes, Aristotle: A Very Short Introduction, pàg. 34-36. Segons una història del tot impossible de comprovar, datada uns 700 anys després de la creació de l'Acadèmia, sobre l'entrada hi havia inscrita la frase: "Que no hi entri ningú que no sigui geòmetra".V. Katz, History of Mathematics, pàg. 67.

Molts s'han imaginat que el pla d'estudis de l'Acadèmia debia ser força semblant al contingut del llibre VII de "La República", on Plató tracta de la formació dels filòsofs.Guthrie, A History of Greek Philosophy, vol. 4, pàg. 22. Altres, en canvi, han argumentat que, com un quadre, ignora els detalls més obvis de la societat ideal imaginada en aquest diàleg.Mueller, "Mathematical Method & Philosophical Truth", pàg. 170-171. Les matèries d'estudi havien d'incloure, si més no, les matemàtiques i els temes filosòfics dels que tractaven els diàlegs platònics, però no n'hi ha cap prova significativa.M. Schofield, "Plato", a E. Craig (Ed.), Routledge Encyclopedia of Philosophy, Routledge 1998/2002, consultat el 13/9/2008 a http://www.rep.routledge.com/article/A088 Barnes, Aristotle: A Very Short Introduction, pàg. 32. En tot cas, sembla clar que l'ensenyament es duia a terme mitjançant diàlegs, debats, discussions i lliçons magistrals, tant de Plató, com dels seus deixebles més avantatjats i de personalitats famoses que passaven per Atenes. Hi ha alguna prova del que avui es podria considerar recerca científica en sentit estricte: Simplici explica que Plató havia proposat als altres acadèmics esbrinar quina és l'explicació més senzilla del que és observable, del moviment irregular dels cossos celestes: "formulant hipòtesis sobre els moviments uniformes i ordenats, és possible salvar les aparences relatives al moviment dels planetes".Simplicius, Commentary on Aristotle's "On the Heavens" 488.7–24, citat a Mueller, "Mathematical Method & Philosophical Truth", pàg. 174. Segons Simplici, Èudox de Cnidos fou el primer que va treballar en aquest problema.

De l'Acadèmia platònica se sol dir que fou una escola per als futurs polítics del món antic, i que va tenir molts alumnes il·lustres.Guthrie, A History of Greek Philosophy, vol. 4, pàg. 23 G. Field, "Academy", a Oxford Classical Dictionary, 2a ed. Una investigació recent, tanmateix, afirma que és difícil saber fins a quin punt l'Acadèmia estava interessada en la política real (és a dir, no en la teoria política), tenint en compte que la major part de les proves més aviat "reflecteix la vella polèmica a favor o en contra de Plató"."Plato & Practical Politics", a Malcolm Schofield i C. Rowe (eds.), Greek & Roman Political Thought, Cambridge University Press, 2000, pàg. 293.

L'Acadèmia després de Plató miniatura|L'escola d'Atenes, fresc pintat al Vaticà el 1509-1510 per Rafael, en el qual representa els principals filòsofs de l'època clàssica. Diògenes Laerci dividí la història de l'Acadèmia platònica en tres fases: antiga, mitja i nova.

Acadèmia antiga Després del fundador i primer "escolarca", Plató, van ocupar el càrrec, successivament, Espeusip (347–339 aC), Xenòcrates de Calcedònia (339–314 aC), el primer que va dividir la filosofia en física, ètica i lògica, Polemó d'Atenes (314–269 aC) i Crates (c. 269–266 aC). Altres acadèmics notables d'aquesta època foren Aristòtil, que després fundaria la seva pròpia escola al Liceu, Èudox de Cnidos i Heràclides Pòntic, grans astrònoms els dos, Felip d'Opus i Cràntor de Soli.

Acadèmia mitjana Cap al 266 aC esdevingué escolarca Arcesilau de Pítana, inaugurant una nova etapa del centre. Sota la direcció d'Arcesilau (c. 266–241 aC), l'Acadèmia es va apuntar decididament a l'escepticisme. Arcesilau fou succeït per Lacides (241–215 aC), Evànder de Fòcida i Telecles (conjuntament) (205 – c. 165 aC) i Hegesí de Pèrgam (c. 160 aC).

Acadèmia nova