miniatura|Agència dels estats de Rajputana Oriental Bharatpur fou un principat de l'Índia, a l'agència dels Estats de Rajputana Oriental. Limitava al nord amb el districte de Gurgaon al Panjab, a l'oest amb Alwar, al sud-oest amb Jaipur; al sud amb Jaipur, Karauli i Dholpur; i a l'est amb els districtes d'Agra i Muttra de les Províncies Unides. Forma una quadrilàter irregular, més estret al sud i al nord. La salutació de l'estat era de 17 canonades.
Geografia i clima Els districtes centrals són plans i els del sud amb turons; els del nord tenen alguns turons i zones planes. La part muntanyosa del sud es diu els Dang. L'estat estava ben cultivat. L'altura màxima és prop d'Alipur amb 421 metres. Els rius principals són el Banganga (o Utangan), el Gambhir, el Kakand i el Ruparel, però només corren en temps de pluja i els dos mesos següents.
La superfície era de 5133 km², una cinquena part dels quals boscos i terrenys no cultivables.
El clima és sec i calorós, especialment el maig i juny; plou el juliol, agost i setembre;el juliol de 1873 i a l'agost de 1885 hi va haver serioses inundacions, però en general les pluges són moderades els mesos de calor hi ha vents de l'oest i a la nit les temperatures romanen altes. La temperatura mitjana era de 27 graus, la més alta de 46 (al maig) i la més baixa de 7 graus al desembre.
Població L'estat estava formar per 1302 ciutats i pobles. La principal ciutat era i és Bharatpur (ciutat), seguida de Dig i de Kaman.
La població al cens del 1881 era 645.540 habitants, el 1891 de 640.303 habitants, el 1901 de 626.665 habitantsdescens degut a la gran fam de 1899-1900 i a la mala administració en temps de Jaswant Singh, encara que probablement els cens de 1881 i 1891 estaven inflats i el 1931 de 486.954 habitants.
L'ètnia principal eren els chamars (16%); els seguien els jats (15%), els bramans (10%), els meos (8%) i els gujars (7%).
Llengua i religió La llengua principal era el braj bhasha (dialecte de l'hindi occidental) seguida del mewati un dels dialectes del rajasthaní.
Hindús eren el 81% i musulmans el 18%. Un 1% practicava altres religions entre els quals 62 cristians el 1901 (32 catòlics)
Jaciments arqueològics Els lloc més destacats són Bayan, Rutbas i Kaman. Exemples de la millor arquitectura jat es poden trobar a Dig.
Govern i administració L'estat estava dividit en dos regions (nizamats): Bharatpur i Dig, cadascuna amb cinc tashils (districtes).
Els districtes de Bharatpur eren:
Bayana Bharatpur Nadbai Rupbas Wer
I els de Dig eren:
Dig Kaman Kumher Nagar Pahari
L'administració correspon al sobirà que porta el títol de maharajà. Durant les minories es van crear consells administratius sota superintendència de l'agent polític. Al front de cada regió hi havia una nazim per afers judicials i un recaptador per afers de recaptació; al front de cada districte hi havia un tashildar assistit per un naib-tashildar.
Segells i moneda El 1896 va adoptar el sistema postal britànic i el 1901 hi havia 20 oficines de correus de les que quatre disposaven de telègraf. Emissions de segells pròpies apareixen entre 1912 i 1945.
L'única moneda legal era la moneda britànica; anteriorment dues fàbriques de monedes van funcionar a Bharatpur i Dig; aquesta darrera es va tancar el 1878 i l'altre el 1883. La rúpia local s'anomenava hali.
Escut i bandera L'escut de l'estat era quarterat; el primer quart era de plata amb dos katars porpra creuats amb la punta cap dalt; el segon sinople amb un zebú daurat; el tercer sinople amb un castell daurat amb terra safrà i un pal amb bandera vermella; i el quart sinople amb un elefant natural (gris) amb una coberta de muntar vermella i un portador (mahout) també vermell. Les divisòries són daurades; al damunt un elm daurat decorat amb blau turquesa i corona daurada; sobre l'elm una fortalesa circular de color marron, amb un pal a la porta, i banderí safrà. L'escut està aguantat a l'esquerra per un lleó rampant i a la dreta per un elefant encadenat pel coll, ambdues figures de colors naturals; l'elefant porta un anell al coll de color daurat al coll del qual surt la cadena de color plata. Els dosa animals descansen sobre un guarniments daurats que aguanten la cinta de color blau fosc amb vora porpra, amb inscripció del lema de l'estat en lletres sànscrites; entre l'escut i la cinta un canó apuntant a la dreta, colors naturals, amb dos banderes creuades de color porpra. L'escut reial és similar amb menors variacions artístiques.
La bandera de l'estat és groga i a la part superior té una franja blava de 1/6 part del total, i a la part inferior una franja igualment blava de 2/6 parts. Al centre figura a tot color l'escut de l'estat.
L'estendard personal del maharajà és rectangular de quatre franges horitzontals, safrà, verd clar, vermell, i porpra. La bandera de vehicle del maharajà és rectangular blau clar, amb una franja safrà a la part superior (1/5 part) i un altre de negre a la part inferior (també 1/5 part). Entre el blau i el negre una franja safrà de la meitat d'amplada que la franja negra. A la part del vol una franja vertical d'amplada igual que les horitzontals superior i inferior, la meitat superior negre i la inferior safrà i al centre dividida per un disc safrà d'amplada 3/5 de l'altura de la bandera; aquest disc porta almenys una inscripció a la part inferior, potser l'escut reial o d'estat.
Tanmateix s'utilitza per vehicle una bandera rectangular de quatre franges, safrà, verd clar, vermell i porpra, equivalent a l'estendard personal.
La bandera de Bharatpur fou modificada en època desconeguda. L'anterior bandera era rectangular amb tres franges horitzontals: groc sobre blanc sobre blau clar.
Exèrcit i policia L'estat disposava d'un regiment d'infanteria de 652 homes establert el 1889, i un cos de transport de 350 homes (amb 600 mules i 368 carregadors) establert el 1899 quan va substituir al regiment de cavalleria; els irregulars són 2.200, dels quals 513 són de cavalleria i 132 artillers. Els canons són 82 (40 en servei).
La policia eren 760 homes dels quals 25 anaven muntats. Hi havia també 100 chaukidars (policia local) A la capital hi havia una presó central; la presó de Dig fou suprimida el 1901.
Justícia Les corts inferior eren les dels naib-tashildars; se seguien les corts dels tashildars; la cort superior civil era la dels nazims i per damunt només quedava la cort Civil i de Sessions (cort d'apel·lació civil). En el terreny criminal la cort inferior era la dels nazims, i per casos més importants i apel·lació dels casos menors estava la mateixa cort Civil i de Sessions; les decisions de les dues corts criminals podien ser també apel·lades al consell com a cort suprema; les sentències de mort requerien aprovació del sobirà o de l'agent polític.
Possessió de la terra La possessió de la terra era en arrendament de l'estat amb les modalitat de khalsa (87,6%), muafi (11,8%) i istimrari (0,6%). Els llocs khalsa, terres del sobirà de les que el darbar (govern) cobrava directament la renda eren posseïts pels zamindars que pagaven un arrendament a l'estat directament i eren hereditaris mentre l'arrendament es pagava, però el dret no podia ser venut excepte amb permís, i si aquest es donava no podia ser adquirit per qui no fos agricultor; les terres muafi eren concedides a la caritat (panarth) sense renda, o als temples.
Les terres inam o chauth eren inicialment idèntiques i les posseïen els inams sense renda i amb serveis militars, però el 1776, quan Najaf Khan va ocupar Dig, alguns inams van reconèixer la supremacia mogol i es va establir que pagarien el chauth (1/4), i quan després les terres d'aquestos inams va tornar a Bharatpur el pagament va romandre, mentre la resta seguien pagant en serveis militars; els takhurs, sardars i familiars del sobirà que gaudien de terres no pagaven renda ni serveis; els istimraris (quatre en tot l'estat) pagaven un petita renda fixa.
Economia i comunicacions La majoria de la població vivia de l'agricultura i la ramaderia; els cultius principals eren la bajra (24% del terreny de cultiu), el jowar (19%), civada, blat i cotó. 761 km² estan irrigats, sent la més important la Bareta band al riu Kakand;les obres es van iniciar el 1866 però el 1869 es van abandonar, i es van reprendre el 1895, acabant-se el 1897 també tenen importància l'Ajan band, que és una obra d'irrigació antiga (vers 1800) que fou reformada el 1895; i la Sikhri band, que es va construir vers el 1840 i fou arranjat vers el 1900. Hi hauria 22000 fonts a l'estat de les quals unes 14000 construïdes amb rajola.
Hi ha ferro i coure però les mines no s'exploten.
Pedra arenosa de la pedrera de Bansi Panarpur va proveir material per als principals monuments dels mogol a Delhi, Agra i Fatehpur Sikri, i per edificis de Dig; és de color vermell fosc, o groc blanquinós.
Es manufacturaven cotons i peces de roba, objectes domèstics de ferro, vidre, tasses i objecte d'argila. Les més curioses són els anomenats chauris i objectes de vori o de fusta de sàndal.
S'exportaven cereals, llavors, cotó, rajoles i bestiar; s'importaven principalment sucre, arròs, sal, objectes anglesos, metalls, i peces de roba.
Les fams principals van passar el 1877 i 1899-1900, però no van ser les úniques.
El ferrocarril de Rajputana-Malwa corria 53 km per l'estat, d'est a oest, amb quatre estacions; la branca Kwanpore-Achhnera també creuava una petita part de l'estat amb estació a Bhainsa.
Educació i sanitat El 97,2% de la població era analfabeta el 1901 (94,8% homes i 99,9% dones). Les escoles indígenes eren elementals i s'anomenaven maktabs i pathsalas; el 1903 hi havia 99 escoles de l'estat, de les que 96 les pagava el darbar i 3 la societat de l'església missionera.
L'estat disposava de set hospitals (incloent el de la presó) i 10 dispensaris. La vacunació es feia amb èxit al segle XX.
Història L'avantpassat de la família reial de Bharatpur era Gokula Jat un zamidar de Tilpat després Mathura ara Faridabad, Haryana.Brief history and detailed genealogy of the ruling chiefs of Bharatpur · Genealogy of the ruling chiefs of Bharatpur · Imperial Gazeteer of India Vol 8, P-73 Bharatpur State
El primer que va tenir notorietat fou Brijh, contemporani d'Aurangzeb, considerat el veritable fundador del principat de Bharatpur; va morir al començament del segle XVIII quan defensa la seva petita capital de Sinsini contra l'atac d'un exèrcit imperial enviada per castigar els seus actes de saqueig.
Al mateix temps un altre membre de la família estava establert a Thun (20 km a l'oest de Sinsini) i va esdevenir senyor d'uns 40 pobles. Churaman, el setè fill de Brijh, fou reconegut cap dels jats de Sinsini i Thun i va construir fots, posseint Dig, Kumher i altres llocs; es va aliar al cap jat del clan sogariya, de nom Khem Karan, i va assolar els camins fins a Delhi i Agra i les terres de la vora, quedant els camins bloquejats.
El 1714 Farrukhsiyar els va voler guanyar pel seu camp i els va concedir títols i alguns districtes com a jagirs i després d'això els saquejos es van aturar per un temps, però amb el temps el costum i les oportunitats els van portar a reprendre la seva activitat.