LÒpera de l'Estat de Viena (Wiener Staatsoper) és un edifici públic d'òpera i ballet situat a Viena. Ha esdevingut una de les òperes més prestigioses del món, així com una de les principals institucions culturals de la capital austíaca. Originalment va ser anomenada lÒpera de la Cort de Viena (Wiener Hofoper).

Història L'edifici, construït entre els anys 1863 i 1869, va ser projectat pels arquitectes August Sicard von Sicardsburg i Eduard van der Nüll. Dissenyat amb un estil neorenaixentista, és considerat el primer gran edifici de la Ringstrasse. La nova òpera va ser inaugurada el 25 de maig de 1869 amb una representació de Don Giovanni de Mozart.

Fins al 1920 la institució va ser anomenada Kaiserlich-königliche Hofoper (Òpera de la cort imperial i reial). En aquest any, a causa de l'adveniment de la república, va adquirir el nom actual. Un dels períodes més brillants de la Staatsoper van ser els vuit llargs anys en què, a partir de 1956, es va fer càrrec de la seva direcció artística Herbert von Karajan.

La reobertura del Teatre el 1955, després de la Segona Guerra Mundial, va constituir una fita històrica en el món operístic, en què es van representar successivament set títols significatius del repertori de la companyia, començant el 5 de novembre amb Fidelio dirigit per Karl Böhm, al que van seguir Don Giovanni (dirigit també per Böhm), Aida (Rafael Kubelík), Els mestres cantaires de Nuremberg (Fritz Reiner), Wozzeck (Böhm), Der Rosenkavalier (Hans Knappertsbusch) i La dona sense ombra (Böhm). A més, Bruno Walter (que va rebutjar la invitació per dirigir Don Giovanni, per haver-se ja retirat de la direcció d'òpera) va dirigir un concert amb el Te Deum de Bruckner i la novena de Beethoven.

La producció de la companyia el 2019 de l'òpera Orlando d'Olga Neuwirth va suposar la primera producció d'una òpera d'una compositora en la història de l'Òpera Estatal de Viena.

Estrenes absolutes a l'Òpera de Viena En negreta, els títols més importants en la història del gènere. Quan no s'indica una altra cosa, es tracta d'òperes.

1875: Die Königin von Saba. Karl Goldmark 1886: Merlin. Karl Goldmark 1888: Die Puppenfee. Ballet de Josef Bayer 1892: Ritter Pázmán. Johann Strauss (fill) 1892: Werther. Jules Massenet 1894: Rund um Wien. Ballet de Josef Bayer 1896: Das Heimchen am Herd. Karl Goldmark 1900: Es war einmal .... Alexander von Zemlinsky. Dirigida per Gustav Mahler 1908: Ein Wintermärchen. Karl Goldmark 1913: Das Spielwerk und die Prinzessin. Franz Schreker 1914: Notre Dame. Franz Schmidt 1916: Ariadne auf Naxos (2a versió). Richard Strauss 1919: Die Frau ohne Schatten. Richard Strauss 1924: Schlagobers. Ballet de Richard Strauss 1928: Oedipus Rex. Igor Stravinski 1931: Die Bakchantinnen. Egon Wellesz 1931: Das Veilchen. Julius Bittner 1934: Giuditta. Franz Lehár 1935: Dame im Traum. Franz Salmhofer 1936: Der liebe Augustin. Ballet d'Alexander Steinbrecher 1937: Die Sühne. Josef Wenzl-Traunfels 1937: Die fremde Frau. Marco Frank 1937: Wallenstein. Weinberger 1938: Iwan Sergejewitsch Tarassenko. Franz Salmhofer 1939: Königsballade. Rudolf Wille 1941: Johanna Balk. Rudolf Wagner-Régeny 1943: Festa Romantica. Ballet de Giuseppe Piccidi 1955: Der Mohr von Venedig. Ballet de Boris Blacher 1956: Der Sturm. Frank Martin 1971: Der Besuch der alten Dame. Gottfried von Einem. Dirigent: Horst Stein, 1976: Kabale und Liebe. Gottfried von Einem 1995: Gesualdo. Alfred Schnittke 2002: Der Riese vom Steinfeld. Friedrich Cerha 2007: Die Omama im Apfelbaum. Òpera per a nens d'Elisabeth Naske

Directors Franz von Dingelstedt (1867–1870) Johann von Herbeck (1870–1875) Franz von Jauner (1875–1880) Wilhelm Jahn (1881–1897) Gustav Mahler (1897–1907) Felix Weingartner (1908–1911) Hans Gregor (1911–1918) Franz Schalk (1918–1929) Clemens Krauss (1929–1934) Felix Weingartner (1935–1936) Erwin Kerber (1936–1940) Heinrich Karl Strohm (1940–1941) Ernst August Schneider (1941–1943) Karl Böhm (1943–1945) Franz Salmhofer (1945–1954) Karl Böhm (1954–1956) Herbert von Karajan (1956–1964) Egon Hilbert (1964–1968) Heinrich Reif-Gintl (1968–1972) Rudolf Gamsjäger (1972–1976) Egon Seefehlner (1976–1982) Lorin Maazel (1982–1984) Egon Seefehlner (1984–1986) Claus Helmut Drese (1986–1991) Eberhard Wächter (1991–1992) Ioan Holender (1992–2010) Dominique Meyer (2010–2020) Bogdan Roščić (des de 2020)

Galeria

Referències

Enllaços externs

Òpera de l'Estat de Viena a Concert Vienna L'Òpera de l'Estat de Viena al web de Turisme de Viena L'Opera de l'Estat de Viena a la Wiki sobre història de Viena

Categoria:Edificis de Viena Estat Viena Categoria:Art d'Àustria