La categoria gramatical indica les propietats morfològiques o sintàctiques d'una paraula o un sintagma que permeten classificar-los com una classe dintre la seva categoria lèxica, com per exemple el gènere dels noms. En català, determinades categories lèxiques com els adverbis i les preposicions no tenen categoria gramatical.
Una categoria funcional o categoria buida és aquella categoria gramatical que engloba els mots que per si sols no tenen significat, sinó que l'adquireixen en funció del context, ja que serveixen per unir elements, matisar el sentit del sintagma o bé depenen de la situació comunicativa. Les paraules que pertanyen a categories funcionals són el determinant (el seu significat sol dependre de la dixi), la conjunció i la preposició (també anomenats connectors o relacionants pel seu ús a la frase), la interjecció (exclamació buida de sentit, que vehicula una emoció que es dedueix pel to i la situació) i l'adverbi (aquest en menor mesura).
Tipus Les categories es classifiquen segons dos criteris: si són o no variables i si són una classe oberta o tancada. Les categories variables admeten flexió, mentre que les invariables (adverbi, conjunció, preposició i interjecció) no varien de forma. Les classes obertes (nom, adjectiu, verb, adverbi i interjecció) poden afegir nous elements, crear mots, i en canvi les classes o categories tancades estan formades per una llista finita d'elements.
Divisió entre llengües segons categories gramaticals Les llengües poden diferenciar-se segons la presència i funció de determinades categories gramaticals. Usualment aquestes diferències tenen a veure amb la família lingüística (idiomes d'una mateixa família tenen un ús similar de les categories) però no sempre.
Pel que fa als noms, la principal característica és la classe nominal. Idiomes com el català diferencien segons el gènere gramatical però la majoria d'idiomes tenen altres divisions en classes i dins del gènere no usen la diferenciació masculí-femení, sinó que poden haver-hi fins a cinc gèneres diferents i sense relació amb el sexe biològic.Corbett, Greville G. 1991. Gender. Cambridge: Cambridge University Press. Altres trets rellevants per a la diferenciació en classe de nom són el tret [+/- animat], la relació amb l'entitat designada, la seva forma o altres característiques.Senft, Gunter. 2000. Systems of nominal classification. Cambridge: Cambridge University Press.
Els determinants són una categoria força heterogènia, ja que no tots els idiomes tenen una divisió semàntica afí al català. També difereixen en funció de la seva posició, que pot ser anterior o posterior al substantiu.Dryer, Matthew S. 2013. "Definite articles". Dins Matthew S. Dryer & Martin Haspelmath (eds), The world atlas of language structures online. Leipzig: Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology. El mateix passa amb els pronoms, que troben variabilitat en els tipus de dixi que manifesten.
Els verbs estan presents a totes les llengües però poden expressar de diferent manera el temps, l'aspecte, etc. Igualment són diverses les normes de concordança respecte als altres elements de la frase. En el cas del català només s'ha de concordar la persona i el temps entre el nucli del subjecte i el verb de l'oració però altres idiomes tenen en compte els complements, el gènere de les paraules implicades o la seva formació. L'ordre canònic del verb respecte a les altres categoriesTomlin, Russel S. Basic Word Order: Functional Principles Londres: Croom Helm, 1986. marca si es tracta d'una llengua SOV, llengua VOS o qualsevol altra combinació entre el subjecte i els arguments del verb.
Vegeu també Grup nominal
Referències