Les Santes és una festa tradicional i popular que se celebra a la ciutat de Mataró, capital de la comarca del Maresme, entre el 25 i el 29 de juliol, en honor de Santa Juliana i Santa Semproniana, patrones de la ciutat.
Actualment, la Festa Major de Mataró és considerada una de les més potents del calendari català, juntament amb Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès o Santa Tecla a Tarragona, assolint la consideració de reconeixement màxim de «festa patrimonial d'interès nacional», atorgada l'any 2010 per la Generalitat de Catalunya. El 27 de juliol és el dia central de la festa, dia de Santa Juliana i Santa Semproniana i és festiu a la ciutat.
Malgrat que el to de la festa ha evolucionat cap a un format de Festa Major, no deixa de ser en essència un format de Festa Patronal.
La política de la Direcció de Cultura ha estat emfatitzar més la part festiva i cultural i ha desdibuixat l'element religiós que en el passat era preeminent en aquesta Festa.
Un exemple és la processó de les Santes que a l'antigor recorria el Centre històric i la gent guarnia portes i balcons en un acte de glòria i festa. Amb el temps aquest acte es va acabar de deixar de fer. De manera testimonial després de la Missa de les Santes es fa un petit acte públic de presentació de les relíquies en format de processó als voltants de la mil·lenària basílica.
Història Article principal: Juliana i Semproniana
Les santes Juliana i Semproniana foren dues màrtirs del cristianisme nascudes a Iluro –l'actual Mataró– a l'últim quart del segle II. Foren dues deixebles de sant Cugat que l'any 304 van acompanyar-lo fins a Sant Cugat –llavors Castrum Octavium–, on va ser decapitat. Les dues joves van enterrar cristianament el cos del sant. Però, la guàrdia les va sorpendre i en ser acusades de cristianes, van ser també degollades allà mateix.
A partir d'un estudi fet el 1772 per part del frare Joan Gaspart Roig i Jalpí, en què es defensava el seu origen mataroní, la ciutat de Mataró va iniciar una disputa amb Sant Cugat per reclamar les relíquies de les Santes. Una part d'aquestes relíquies arribaren a Mataró el 25 de juliol del 1772 en una urna d'argent, que es treuen a la processó de les Santes cada any. El 1835, la resta de les relíquies van ser traslladades a Santa Maria de Mataró, tornant a estar totes reunides. El 1852 van ser proclamades patrones de la ciutat de Mataró per Pius IX.
L'any 1961, l'historiador Lluís Ferrer Clariana va publicar el llibre Testimonis del culte a les santes Juliana i Semproniana (Mataró: Impremta Minerva).
Aquesta festa entesa com s'entén actualment té el seu origen l'any 1979 quan un grup de joves vinculats al Foment Mataroní i sota el lema "Les Santes: fem-ne festa major" van iniciar el repte de crear la festa major dins el període democràtic que feia poc que s'havia recuperat. Des de l'any 1979 Les Santes han anat incorporant molts actes al seu programa i s'hi han anat afegint molts elements festius.
Les comparses La Família Robafaves amb els nans: és un quartet de gegants de Mataró, formada per en Robafaves, el cap de família; la seva dona, la Geganta; la seva filla, la Toneta i el marit d'aquesta, en Maneló, a més de tota una cort de nans (18) que sempre els acompanyen ballant alegrament i que contrasten amb la solemnitat dels gegants. Momerota i Momeroteta: Momerota és la primera figura de foc que recupera la ciutat, l'any 1979. Té un ball propi alegre i vistós, i l'acompanya la música de la gralla i el tabal. Momeroteta és la filla de la Momerota. Va néixer l'any 1982. També té música de gralles i tabal i ball propis. L'Àliga: recuperada l'any 1987, tot i que la figura està documentada des del , és la comparsa més solemne i representa al ciutadà en els actes que hi tenen presència els membres del consistori. Els seus moviments i balls són majestusos i elegants. Els músics que l'acompanyen són els ministrils, que toquen fiscorns, tarota, tarota tenor, tiple i tabal. El Drac de Mataró i la colla infantil del Dragalió: Aquesta figura està inspirada en el drac que hi ha al casc d'en Robafaves, i aparegué a la ciutat als voltants de Sant Jordi de l'any 1991. Li agrada sortir de nit i compartir els seus balls de focs amb la gent ben a la vora. Pren un protagonisme especial per la diada de Sant Jordi. Fruit dels seus festejos de festa major en va sortir el petit Dragalió. És el fill del Drac, és una figura de foc infantil juganera i divertida que aparegué per Les Santes de l'any 2007. El Drac i el Dragalió tenen l'acompanyament musical dels tabalers. Les Diablesses: és una de les poques colles totalment femenines com a grup de foc partícip de les cercaviles i correfocs de les festivitats. La colla va néixer l'any 1985 i té una música de tabals interpretada pels Tabalers do Maresme, i un ball propi.
Anotacions: Dins de la colla de La família Robafaves també hi ha la colla de flabiolaires. També participen altres colles, però són independents (no depenen de l'Ajuntament), com la Colla Castellera Capgrossos de Mataró i els Cavallets de Mataró o d'altres que participen en els barris i també només participen quan són convidats a la Festa Major el dia 25 de juliol a lEscapada a Negra Nit i el dia 26 de juliol a l'acte Correguspira, com els Diables del barri de la Llàntia, els Atabalats de Cerdanyola, els diables de Mataró, amb el seu drac el Basilisc, o el Godrac de Mataró.
El Bequetero El Bequetero va ser compost el 1942 per Gustavo Pascual Falcó, conegut també per ser el compositor de Paquito el Chocolatero, del 1937. Es tracta d'un pasdoble de cercavila, amb ritme, molt simple, energia i que s'enganxa. Originàriament, va ser feta per a les festes de moros i cristians de Cocentaina, província d'Alacant.
Està formada per una introducció de tres compassos binaris de 2/4. El trio segueix el tema principal sense cap transacció, i es repeteix dues vegades. El primer trio és més piano (lent), amb l'acompanyament del compte fins a 15, i el segon té un volum més fort, on se substitueix la trompeta pel trombó. Té un tempo ràpid i constant, no té adorns com els pasdobles taurins, així que és un pasdoble atípic. El tema principal està en sol major. El Bequetero és tocat per instruments de vent i percussió, i acompanyat pels cants del poble que compta fins a quinze flexionant el cos al primer trio. En acabar de comptar es diu "i quinze!" a l'uníson, i tothom comença a saltar embogit amb l'entrada del segon trio. Aquesta frase és coneguda per tots els habitants i molt popular en samarretes o articles de festa major. Fins i tot el Bequetero s'ha tornat l'himne oficiós de la ciutat de Mataró, també altres poblacions com Tarragona han copiat la idea de comptar fins a 15 però amb els compassos de l'Amparito Roca.
Durada miniatura|No n'hi ha Prou de Les Santes 2014 La festa, pròpiament dita, té 5 dies de durada i sempre comença el dia 25 fins al 29 de juliol. Els principals actes són: 25: Crida a la Festa Major i Nit Boja (Desvetllament Bellugós, Convidada de la Família Robafaves, Escapada a Negra Nit, Pujada Tabalada i La Ruixada). La Nit Boja dona el tret de sortida a la setmana de Festa Major de la ciutat, i és la nit més forta i popular de totes entre els joves. La Crida es basa en el reclam del poble perquè els gegants es "despertin" i surtin de l'ajuntament després de tant de temps tancats. Així doncs, a dos quarts de dotze, acompanyats del ritme oficial de les Santes, El Bequetero, els gegants baixen el carrer principal del municipi, La Riera. Això és el Desvetllament Bellugós, on els gegants giravolten i ballen amb el poble, que salta cada cop que compten fins a 15. Aquest recorregut dura mitja hora, i arriba fins a la plaça de Santa Anna on els gegants es planten i l'Agrupació Musical del Maresme toca una estona. A mitjanit, comença la Convidada de la Família Robafaves, on a la plaça la gent es retroba, fa un veure i gaudeix dels concerts organitzats. Tot seguit, sorgeix lEscapada a Negra Nit, el Correfoc de Les Santes, protagonitzat per la Momerota, l'amfitriona de l'acte, amb la presència de les Diablesses de Mataró i el Drac de Mataró, a banda de comptar amb diverses colles convidades de diables i figures. Aquest recorregut surt des de l'Ajuntament fins a la Riera amunt, segueix pel carrer d'Argentona, el Caminet de les Vinyes, el carrer del Parc, el carrer del Carme, La Riera avall, gira pel carrer d'Onofre Arnau, segueix pel carrer del Bisbe Mas, la plaça dels Bous, la Muralla dels Genovesos, La Riera avall, El Carreró i encesa de la traca final a la plaça de l'Ajuntament.A continuació, des de l'Ajuntament també, el grup de tabals de les diferents comparses de la ciutat -Tabalers del Drac, Tabalers de la Momerota, i Tabalers Do Maresme-, interpreten el ritme propi de la Pujada Tabalada, pujant un cop més el carrer principal: La Riera. Sense que decaigui les forces ni la nit, ja de matinada s'arriba al Parc Central, on es du a terme La Ruixada, que tanca la nit més boja de l'any a Mataró. A La Ruixada hi ha la música més actual del moment, que ha estat donada de la mà d'emissores com Flaix FM o Los Cuarenta Principales. Mentre sona la música i la gent balla sense descans, grans canons ruixen amb aigua a tothom. 26: La Barram, De Parranda, Correguspira (Nit Boja per a nens petits) i Ball de Festa Major. La Barram: La plaça de Santa Maria es converteix en punt de trobada per escoltar un concert protagonitzat per les campanes de la basílica. Són la veu de la tradició. La Juliana, la Semproniana, la Carme, la Montserrat, la Miquela, la Candelària i la Madrona, des del capdamunt del campanar, ens anuncien durant mitja hora que avui és la vigília de la Festa Major de Mataró. No hi faltarà el so compassat de vint-i-cinc morterets disparats des de l'Hort del Rector. 27: Matinades, Anada a ofici, Missa de Glòria de Les Santes de Manuel Blanch, Passada i Castell de Focs.