Son Orlandis, també conegut amb el nom de Castell de Son Orlandis, és una possessió fortificada situada al municipi d'Andratx, a Mallorca, concretament a prop de la carretera entre Andratx i el Port d'Andratx. A finals del segle XX fou restaurada totalment.
Etimologia i situació Aquesta possessió estava inclosa originàriament dins l'alqueria dita El Port, sense que en cap document consti que tingués nom àrab, denominació que conservaria entre els segles XIV-XVI. Es tractava de l'alqueria més gran de totes les del terme, ja que els seus límits anaven des de Son Esteve i el torrent del Saluet fins a la mar i des de sa Cova Rotja fins al Camp de Mar. El predi de Son Orlandis no és més que una petita part de dita alqueria El Port.
Història El bisbe Berenguer de Palou l'establí l'any 1234 a Berenguer Ferrer, exceptuant el tros de la Mola, el qual li seria unit més endavant.ROSSELLÓ, R.; BOVER, J. (1978). Història d'Andratx (segles XIII-XIV). Palma: Gràfiques Miramar. P. 110-112. Berenguer Ferrer, per escriptura atorgada en poder del notari Dalmau Morante, dividia l'octubre de 1278 l'alqueria El Port en dues parts a una a favor del seu germà Pere Ferrer i l'altre pel seu nebot, fill de Pere, Bernat Ferrer.QUETGLAS BAUZÀ, F. M. (2006). Son Orlandis (segles -). Aproximació crítica als factors determinants del seu procés evolutiu. Palma: Lleonard Muntaner. P. 12. A Pere Ferrer li tocà la part avui anomenada Son Orlandis i al seu fill Bernat la part que confrontava amb la Mola i el mar. Després de 50 anys d'enfrontaments entre la Universitat de Mallorca i la Mensa Episcopal de Barcelona sobre qui havia de posseir La Mola, l'abril de 1288 Hug de Carmona, canonge arxidiaconat del Bisbat de Barcelona, cedí dita finca a Bernat Ferrer que uní a la que ja posseïa de El Port, formant així una sola d'extraordinària extensió.ENSENYAT PUJOL. J. B. (1983). Historia de la Baronía de los Señores Obispos de Barcelona en Mallorca, edició facsímil de 1919-1920. Inca: Ajuntament d'Andratx. P. 195-198. Aquest mateix any es disgregaria de la propietat el rafal del Coll de Boix i abans ho havia fet el rafal de Son Vic situat entre Son Esteve i el futur Son Orlandis.
De la família Ferrer El Port passà íntegrament als germans Guillem, Jaume i Arnau Porcell. Les desavinences familiars feren que els germans cedissin els drets, així com els deutes, al seu pare Guillem. Les tèrboles relacions entre pare i fills motivaren el primer, cap a l'any 1351 a lliurar la possessió com a dot quan la seva filla Maria es casà amb Jaume Basset, de la Palomera. Maria Porcell es casà en segones núpcies amb Guillem Palmer, un seu fill major també anomenat Guillem la va capbrevar l'any 1401. Les següents notícies de l'alqueria són cinquanta anys més tard, el 1451, quan fou traspassada a la família Flexas. Els propietaris Jaume Flexas i la seva dona Pereta la capbrevaren l'any 1531 assenyalant-se per llindars: per una part el rafal de Pere Vic (Son Vic), per l'altra la de Perico Alemany, Son Jordi Moner la dels Ensenyats (Can Joan Pera) i la mar. A la mort de Jaume Flexas aquesta alqueria passà, dividida en dues parts, als seus fills Pere i Bernat Flexas, tocant a Pere la part de Son Orlandis, llavors anomenada La Torre,ENSENYAT PUJOL. J. B. (1983). Ibidem i a Bernat la part que confrontava amb la mar.
En aquesta època entrà en escena la família Orlandis. Un branca important d'aquesta família de nobles oriünds de Pisa, posseïdora també de béns a Nàpols i a Sicília, s'establí a Ciutat a mitjans del amb la seva casa pairal al capdamunt del Born. Arran d'aquí i durant bona part del , aprofitant un procés de fragmentació i segregació de les terres de conreu a molts indrets de l'illa, posaren de manifest l'ànsia d'engrandir les seves possessions amb l'adquisició, de manera il·legal o poc ètica, de terrenys dins el terme d'Andratx. La seva condició estamental afegida al fet de ser notaris, perfectes coneixedors de la llei i altres maneres de conduir els plets de manera que els afavorissin, feu senzill dur a terme l'expansió a l'hora de fer les adquisicions, de manera especial pel que fa a la legalitat. Manipular les diferents clàusules de la llei per un notari no era complicat, sobretot davant gen que tot just sabria llegir i escriure.
El dia 17 de novembre de l'any 1541 Pere Orlandis, fill de Jeroni Orlandis, aleshores notari de la Cúria del Pariatge, va adquirir pel preu de 20 lliures a Pere Palmer i a la seva muller Antònia unes terres conegudes amb el nom de Son Bosch o el Rafal de l'Aigua, que formaven part de l'antiga alqueria islàmica de Gotmar.ARM PROT 95, f. 245 i 246 La importància que d'aquesta adquisició radicava en el control de l'aigua que li donava avantatges sobre els veïns. Però prest es va demostrar que aquesta compra era una inversió i no cercava augmentar el patrimoni immobiliari, ja que a l'octubre de 1542 cedí novament la possessió en establiment a Jaume Palmer a canvi d'un cens anual de 2 quarteres de blat per any o bé per l'equivalent, en cas de mancança per mala anyada, a 10 lliures per quartera. L'any 1543 continuà la seva política d'adquisicions comprant a Pere Palmer i la seva esposa Joana l'extensa alqueria de Puig Almostem, al terme de s'Arracó, per tornar a establir la possessió al mateix propietari a canvi d'un cens de 2 quarteres de blat.ARM PROT 21 diversos folis A l'abril del mateix any adquirí el rafal Vadell a Magdalena, viuda de Bartomeu Perpinyà, per 20 lliures i li torna a establir a cens de 2 quarteres de blat.ARM PROT 21 f. 78v i 83v
Prova del poder i la posició dels Orlandis és que al pagament del morabatí de 1545, un impost destinat a nodrir les arques reials que es recaptava cada 7 anys i en el que s'havia d'abonar 7 sous per cap de casa, on aquesta família queda exempta. Al març de l'any 1549 continua la seva política comprant pel preu de 25 lliures a Baltasar Alemany el rafal anomenat Son Fuster, dins el terme de s'Arracó, i l'establí a l'antic propietari a un cens de 2 qurteres i 3 barcelles de blat.ARM PROT 23, f. 23 i 27 Aquesta pràctica d'especulació, consistent a establir unes terres a canvi d'un cens o d'unes quantitats concretades i prèviament establertes, feta pels Orlandis era molt freqüent a Mallorca i ja havia estat promoguda pel rei Jaume I arribant fins al i fent-se molt comú en èpoques de carestia.
El 25 de gener de 1567 Jaume Flexas, fill de Pere Flexas, i la seva dona Antònia venien l'alqueria de La Torre a Pere Orlandis per 2900 lliures, amb escriptura que s'atorga a la Cúria del Pariatge. D'aquesta forma la possessió va adoptar el nom de la família propietari i s'anomenà Son Orlandis. Aquesta possessió rebia aigua de la Font de s'Estret des de 1322.ROSSELLÓ, R.; BOVER, J. (1999). Història d'Andratx (). Palma: Ajuntament d'Andratx. P. 253-255. El 1570 comprà a Jaume Palmer les seves propietats del Rafal de l'Aigua, que comprenien So Na Sampola, Son Garau, Son Torres i Son Bosch. L'any 1576 el rei Felip II concedia real privilegi d'exempció de delme durant 15 anys si es plantava vinya nova i encara que les terres de conreu no fossin les més adients, alliberar-se de la feixuga càrrega del delme fou el motiu pel qual, entre els anys 1586 i 1591 Pere Orlandis declarés haver plantat vinyes a les seves possessions andritxoles en dues partions per una extensió de 2 quarterades i un quartó cadascuna. L'any 1578 la possessió estava valorada en 5500 lliures i Pere Orlandis tenia a més unes terres valorades en 1000 lliures. Al maig de l'any 1583 Jeroni Orlandis, fill de Pere Orlandis signà davant la Cúria Major del Pariatge un document on adquiria a Bernat Flexas 4 quarterades de terra de So Na Rapassa, dins la possessió El Port.ARM PROT 95, f. 280 i 280v
El 1587 Pere Orlandis mogué un plet contra el Consell del Pariatge per entendre que no havia de pagar el "rediezmo" per contribuir a les despeses ocasionades per la revolta de la Germania. Pere argumentà que no era veí només era propietari però el Consell no acceptà els seus arguments. Així finalment aconseguí signar un conveni avantatjós pagant un cens anual d'11 lliures que el 1588 rebaixà amb altre conveni. Aquest mateix any sostingué i guanyà altre plet contra la família Pujol de la possessió Espasera i contra Guillem Flexes de Son Vic per oposar-se a que els seus carros passessin per les seves propietats a cercar aigua d'un pou. També el 1588 Jeroni Orlandis sostingué i guanyà un litigi amb el propietari de Son Jordi Moner pels drets a fer ús de la tafona de Son Orlandis. Altra plet contra Macià Ensenyat propietari dels terrenys de l'Almudaina, situada al nord del Port i dita avui Can Joan Pere, que guanyà 25 anys més tard, li permeté a Jeroni Orlandis ampliar la propietat amb una extensió igual a la de Son Orlandis. L'any 1589 Pere Orlandis denuncià davant el batle Antoni Alemany que a les seves possessions del Rafal de l'Aigua i Son Orlandis entrava gent a tallar llenya i també animals que feien malbé els sembrats.ARM RP 121, f. 25v Aquest any Jeroni Orlandis declarava tenir 4 quarterades de terra dins de l'alqueria El Port de Pere Flexas. El 1592 Pere Orlandis testà a favor del seu fil Jeroni i es realitzà un inventari de la possessió.ARM PROT 5671, f. 257-267 El 1595 Jeroni perdé un plet amb el canonge d'Andratx, Pere Ensenyat i Simó, propietari del rafal Bordoi.
El 8 d'abril de 1599 Felip III volia conquerir Alger i acceptà la proposta de l'alferes d'infanteria Francesc Orlandis per reclutar homes per a la campanya. Amb el suport del capità general de Mallorca, Ferran de Zanoguera, el recentment nomenat capità va reclutar a facinerosos i bandoleres d'Andratx i de tota l'illa. El 1601 partiren cap a Alger amb el seu germà Pelegrí Orlandis com a representant de la família. L'any següent la possessió de Son Orlandis fou el lloc escollit per a mantenir converses amb l'aliat Sidi Alli Benamar que reclamava la corona algerina, on Pere Orlandis actuà com a ambaixador del rei.
El 1621 l'explotació es dedicava a olivars i conreu de cereals i tenia una guarda de 100 ovelles. Si el es caracteritzà pels continus plets sobre diverses propietats andritxoles, el es desenvolupà per una política d'apropament a les autoritats i d'augment del patrimoni familiar amb noves adquisicions. El 1631 Jeroni Orlandis comprà a Joan Jofre les terres de Son Llarg que li permeteren unir la seva possessió amb els terres adquirit de l'Almudaina. Un any més tard adquirí la meitat de la possessió de Morella, amb de l'hort dit de s'Estret i el que avui s'anomena Son Alegre, a Maties Flexas. També comprà 5 quarterades de terreny de pertinences del predi de Son Jordi Moner. Totes aquestes compres afavoriren la formació d'una de les finques de més valor i importància d'Andratx.
Jordi Orlandis i Andreu, fill de Jeroni, fou capità de guerra de la vila d'Andratx durant la incursió piràtica del 9 de juny de 1643. El capturaren els moros comanats per Pichilii va haver de ser rescatat per la quantitat de 1500 pesos. El 1663 Jordi Orlandis com a propietari feu testament a favor de la seva dona Unissa Anglada i al seu fill Jordi Orlandis.ARM Not. 5422 Jaume Antoni Fillol. F. 71-73v Després de la seva mort el 1671 Jordi Orlandis, fill, heretà la possessió. L'any 1685 era del seu fill Pere Orlandis, casat amb Clara Ballester, i després al seu fill Francesc Orlandis. El 1693 testava en favor de la seva dona Beatriu Orlandis i del seu fill Pere Orlandis.ARM Not. 5668, f. 207 A finals de segle la possessió de Son Orlandis estava valorada en 9300 lliures i tenia 300 ovelles, 11 porcs i altre bestiar. Estava dedicada a olivars, garroverars, vinyes i conreu de cereals, sobretot blat, i lleguminoses. Hi havia un hort dedicat a fruiters i hortalisses.