és un videojoc de la saga The Legend of Zelda, de Nintendo, desenvolupat per Nintendo EAD i publicat per Nintendo per a la Nintendo 64 l'any 2000.
Aquest títol requereix, en la seva versió per Nintendo 64, l'ús del perifèric Expansion Pak, que proporciona memòria addicional per aconseguir gràfics millorats i un nombre més gran de personatges simultanis en pantalla.
Majora's Mask és el sisè lliurament de la sèrie The Legend of Zelda i la segona a usar gràfics en 3D, sent la primera el seu predecessor directe, The Legend of Zelda: Ocarina of Time. És també el primer títol amb Eiji Aonuma com a màxim responsable, assumint el paper de productor, a més de repetir el de director que ja va exercir a The Legend of Zelda: Ocarina of Time.
El joc té lloc a Términa, una versió alternativa de l'emplaçament habitual de la sèrie: Hyrule. Allí, un Skull Kid ha robat la «Màscara de Majora», un poderós i antic artefacte. Sota la seva influència està provocant estralls entre els ciutadans i amenaça amb destruir el món llançant la lluna sobre aquest en un curt període de 72 hores. El protagonista principal, Link, s'embarca en una aventura a través del temps, revivint una vegada i una altra els tres dies que té com a termini per evitar el cataclisme.
Jugabilitat El sistema de joc se centra a repetir el cicle de tres dies i en l'ocupació de diverses màscares, algunes de les quals permeten a Link transformar-se en diferents éssers. Link aprèn a tocar diverses melodies amb el seu ocarina, aconseguint així una varietat d'efectes com controlar el pas del temps o obrir passatges cap als quatre temples, que contenen reptes que Link ha de superar. Majora's Mask és considerat habitualment pels seguidors de la sèrie The Legend of Zelda com un dels seus jocs més foscos i estranys.
Majora's Mask va ser ben rebut per part de la crítica, que va destacar l'originalitat del sistema dels tres dies, la millora en els gràfics i la gran profunditat de la seva història. El 2010, Gamefaqs va realitzar una enquesta per triar als millors jocs de la dècada del 2000-2009, en la qual The Legend of Zelda: Majora's Mask va aconseguir ocupar la primera posició.
Argument miniatura|La Lluna és un element representatiu del videojoc. En Link (protagonista del joc) està buscant a la seva companya fada Navi, pel bosc, ja que s'hi va anar durant el videojoc anterior de Zelda (Ocarina of Time). No només no troba la seva fada, sinó que dues fades i Skull Kid, que és l'antagonista del videojoc, amb una màscara estranya li roben la seva egua i la seva ocarina, que és un instrument que manipula el temps, com es ocorre al joc anterior.
En Link, perseguint a l’Skull kid i a les fades cau en una espècie de dimensió alternativa a la seva, Termina, on es veu transformat en Deku (una altra raça del joc) per l’Skull kid. Poc després es troba un venedor de màscares que li diu que li ha de treure la màscara que té l’Skull kid en tres dies. En Link arriba on és l’Skull kid, on descobreix que està tirant la Lluna cap a Termina. En Link recupera l'ocarina i torna cap enrere en el temps, on el venedor el torna a la seva forma humana i li explica que la màscara que té l’Skull kid és la màscara de Majora i que qui la porta és posseït per un poder maligne.
En Link ha d'aconseguir alliberar a quatre gegants que estan presoners al pantà, a la muntanya, a la mar i al canó, abans de tres dies, per parar la Lluna de la seva caiguda a la Terra. En Link ho aconsegueix i els gegants aturen la Lluna, però la màscara de Majora s'allibera de l’Skull kid i cobra vida pròpia i se’n va a la Lluna forçant la seva caiguda. En Link se’n va també a la Lluna i derrota a la màscara. La Lluna torna a la seva posició i la màscara és retornada al venedor de màscares.
Personatges El joc transcorre a , una versió alternativa d'Hyrule. Per aquest motiu, la major part dels personatges de The Legend of Zelda: Ocarina of Time són reutilitzats en aquest títol. No obstant això, no conserven les mateixes personalitats. Per exemple les versions joves i adultes de Malon d'Ocarina of Time apareixen com unes germanes anomenades Romani i Cremia; el rodamón d'Hyrule, a Termina administra el banc de Ciutat Rellotge; la dama dels cuccos, que ara es diu Anju, protagonitza amb Kafei una sub-història d'amor prohibit... El joc també presenta per primera vegada a Tingle, un extravagant personatge que creu ser un fada del bosc i que es guanya la vida dibuixant i venent mapes per ajudar el seu pare, el cap de l'embarcador turístic del Pantà.
Les cinc àrees principals de les quals es compon el món de Termina representen les cinc fases del duel: Ciutat Rellotge equivaldria a la negació, doncs els habitants d'aquest lloc, malgrat veure com la Lluna s'apropa cada vegada més, no volen admetre el que està succeint i prefereixen seguir amb les seves vides i preparant el Carnestoltes; la zona pantanosa del sud és una representació de la ira a través de la tribu Deku que l'habita, que busca desesperadament un culpable a tots els seus problemes fins al punt de voler assassinar un mico a manera de boc expiatori; el Pic Nevat del nord seria la negociació amb la realitat, doncs allí la tribu Goron, que s'està congelant i morint de gana, encara creu que el seu líder Darmani tornarà d'entre els morts per salvar-los; la Gran Badia de l'oest seria el dolor, doncs allí tots els Zora viuen entristits per la mort de l'admirat músic i heroi local Mikau; i el Canó d'Ikana de l'est seria, finalment, l'acceptació, doncs es tracta d'un lloc ert en el qual ja no queda cap màscara que obtenir i en el qual pràcticament l'únic ésser viu és Link.
Els dissenyadors d'aquest lliurament de The Legend of Zelda van donar una gran importància a les històries secundàries protagonitzades pels diferents habitants que poblen Termina i que transcorren justament en les 72 hores de les quals disposa Link per salvar el món. D'aquesta manera el jugador estableix una relació d'empatia amb ells i, no solament se sent responsable d'una gran gesta com la d'evitar que la Lluna caigui sobre la terra, sinó també d'aconseguir, complint aquesta missió, que les històries i plans dels personatges arribin a bon terme (per exemple que Anju i Kafei aconsegueixin casar-se, que la nena Pamela pugui reunir-se amb el seu pare o que, per fi, la banda dels Zora aconsegueixi tocar durant el Carnestoltes del Temps).
Producció Cinc anys van transcórrer des del llançament de Link's Awakening (1993) per a l'estrena de Ocarina of Time, títol pel qual Nintendo va destinar quatre anys en el seu desenvolupament. A partir del seu motor de joc i gràfics, un equip reduït d'empleats de l'empresa nipona va aconseguir produir Majora's Mask en només 14 mesos. En paraules del director Eiji Aonuma, els va resultar «difícil» resoldre quins tipus de joc podria continuar la sèrie després del notable èxit comercial de Ocarina of Time. Des d'un inici, van pensar en una mecànica en la qual la trama tingués una durada limitada a tres dies, ja que d'aquesta forma «el contingut seria més compacte, sense que això afectés la complexitat del sistema de joc». Shigeru Miyamoto i Yoshiaki Koizumi van ser els responsables d'escriure la història, després desenvolupada en detall per Mitsuhiro Takano. Dels primers va sorgir també la idea del «cicle de tres dies» del sistema de joc. Sobre aquest tema, Miyamoto va comentar: «A Majora's Mask afegim un altre eix anomenat 'temps'. La nostra intenció és que el jugador es familiaritzi amb els successos que passen en aquests tres dies, i decideixin què faran en aquest món que estan explorant. Aquest va ser el principal objectiu d'aquest joc».
La primera vegada que es va donar a conèixer Majora's Mask davant la premsa va ocórrer al maig de 1999, quan la revista Famitsu va revelar en un dels seus articles que Nintendo estava desenvolupant un joc de Zelda per a l'expansió japonesa de 64DD. En aquest temps, el projecte portava per nom «Ura Zelda» –la primera paraula pot traduir-se de forma literal en català com a «ocult» o «darrere»–, i era considerat com una expansió de Ocarina of Time encara que amb nous nivells i escenaris, de forma similar a la segona part o missió del primer joc de la sèrie. Al mes següent, Nintendo va anunciar la presentació d'una versió demo de Zelda: Gaiden –trad. literal: «Zelda: La història complementària»– en l'exhibició Nintendo Space World d'agost de 1999. Es va especular que Zelda: Gaiden anava a ser el títol definitiu del nou lliurament.
A mitjan 1999 es van presentar les primeres imatges del contingut de Zelda: Gaiden. Entre elles van aparèixer el rellotge que controla el centre de Clock Town, el comptador de temps en la part inferior de la pantalla i la màscara Goron. Es va donar a conèixer d'igual forma que Link seria capaç de transformar-se físicament amb ajuda d'unes màscares, a més d'altres detalls relacionats amb l'argument. L'eventual anunci de Miyamoto que Ura Zelda i Zelda: Gaiden anaven a ser dos títols per separat va provocar confusió en alguns mitjans, que van començar a especular si un d'aquests jocs seria un derivat de Ura Zelda, si estarien interconnectats d'alguna manera, o si no tindrien cap relació entre si simplement. Al final va resultar que Ura Zelda passaria a ser Ocarina of Time Master Quest, joc distribuït fora del Japó en un disc addicional per a la consola GameCube, destinat a tots aquells compradors que van apartar The Wind Waker als EUA abans de la seva venda i com a disc accessori comercialitzat juntament amb el mateix joc, abans esmentat, en territori europeu.
El novembre de 1999, Nintendo va donar a conèixer que Zelda: Gaiden seria llançat en la propera temporada nadalenca i alguns mesos després, al març de 2000, va revelar el títol definitiu del joc: Zelda no Densetsu Mujura no Kamen al Japó, i The Legend of Zelda: Majora's Mask en els altres països.
Característiques tècniques miniatura|L'Expansion Pak oferia millores en el sistema Tot i que Majora's Mask va ser dissenyat amb el mateix motor dOcarina of Time, utilitza una versió actualitzada. Una altra diferència important amb aquest títol és el seu requeriment d'un Expansion Pak de 4 MB. El portal web IGN va suposar que aquesta necessitat d'espai addicional d'emmagatzematge podria venir del fet que originalment el joc va ser concebut per a l'expansió Nintendo 64DD, que necessitava de 4 MB de RAM. El Expansion Pak possibilita la incorporació de draw distances més àmplies,El concepte en anglès draw distance fa al·lusió a una escala de mesurament gràfic usat pels dissenyadors per representar a un cert nivell de profunditat de certs objectes o elements situats a una determinada distància visible. Està relacionada estretament amb la renderització d'imatges. Conell (2011), p. 8. Consultat el 13 de novembre de 2014. nivells d'il·luminació més precisos, mapa de textures i animacions amb majors detalls, així com efectes tipus framebuffer més complexos com per exemple el motion blur. Com a resultat, a Majora's Mask el jugador pot observar objectes situats a majors distàncies a diferència dOcarina of Time, en el qual es va utilitzar una tècnica de difuminat de les imatges —efecte de boira—Del concepte en anglès distance fog o effect fog, l'efecte de boira és utilitzat pels dissenyadors per enfosquir objectes o el fons d'una escena mitjançant la incorporació d'una capa nebulosa per ordinador. MEDIAactive (2007), p. 636. Consultat el 13 de novembre de 2014. per enfosquir àrees distants. A la seva ressenya, IGN va fer esment del disseny de la textura en general del joc, i tot i que la va qualificar com «una de les millors creades per a Nintendo 64», també va criticar que malgrat això algunes tenen una baixa resolució.
Banda sonora