miniatura|Exemplar adult femella. miniatura|Exemplar amb un any d'edat fotografiat a l'Ankeny National Wildlife Refuge (Oregon, Estats Units). Larpella pàl·lida comuna, Rev. 11 desembre 2022 arpella pàl·lida, esparver d'estany o arpellot pàl·lid al País Valencià (Circus cyaneus) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae). Nidifica per tot Euràsia i migra cap a zones més meridionals a l'hivern, desplaçant-se al sud d'Europa, alguns indrets del nord d'Àfrica i al sud de l'Àsia temperada. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.

És molt semblant a l'arpella cendrosa.

Morfologia Dimorfisme sexual molt accentuat. Fa 45-55 cm de llargada total i 97-118 cm d'envergadura. Els mascles pesen una mitjana de 350 g mentre que el pes de les femelles és al voltant de 530 g. El mascle és gris, té el ventre blanc, i li manca la franja alar negra. La femella és molt semblant a la de l'esparver cendrós però té el carpó blanc un xic més gran.

Reproducció Sovint nidifiquen en colònies de 15-20 individus. El niu és construït per la femella a terra amb branques i folrat d'herba.Baicich, P., C. Harrison. 1997: A Guide to the Nests, Eggs, and Nestlings of North American Birds. Nova York, Estats Units: Academic Press. Hi pon 4-6 ous blanquinosos de mitjan maig fins a començaments de juny, fan una mida aproximada de 47 x 36 mm i són covats exclusivament per la femella.Terres, J.: The Audubon Society Encyclopedia of North American Birds. Nova York: Alfred A.Knoph Inc. Any 1980, plana 483. Els ous es desclouen al cap de 31-32 dies i, durant dues setmanes, els mascles ajudaran en l'alimentació dels petits, així com en la vigilància de la niuada mentre la femella n'és absent.Wheeler, B., W. Clark: The Peterson Field Guide Series- A Field Guide to Hawks of North America. Boston: Houghton Mifflin Company. Any 1987.

Als Països Catalans nidifica a la zona pirinenca i prepirinenca. El 1997, per primer cop, va criar en un secà cerealista de la plana de Lleida.

Alimentació Mengen serps, granotes i petits mamífers. De vegades, emmagatzemen la presa capturada per menjar-la després.

Hàbitat Es pot observar en migració als Aiguamolls de l'Empordà, als deltes del Llobregat i de l'Ebre, a l'Albufera de València, a Mallorca i a Menorca, ja que els terrenys humits i les salines solen ésser els llocs que ocupa durant l'època hivernal.Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 99. Desembre del 1988, Barcelona.

Distribució territorial Cria a les regions septentrionals de l'Hemisferi nord.del Hoyo, J., Elliott, A., & Sargatal, J., eds. (1994): Handbook of the Birds of the World Vol. 2. Lynx Edicions, Barcelona, Les poblacions euroasiàtiques hivernen a l'Euràsia meridional mentre que les poblacions nord-americanes ho fan al sud dels Estats Units, Mèxic i Amèrica Central, si bé la població nord-americana, es considera avui una espècie diferent: Circus hudsonius. A les regions de clima suau de França, Regne Unit i del sud dels Estats Units n'hi ha poblacions sedentàries.

Estat de conservació Sembla que la població catalana d'aquesta espècie ha patit una davallada en les últimes dècades (n'hi ha 5-10 parelles i es troba en perill d'extinció a nivell nacional) mentre que, a nivell europeu, es calcula que n'hi ha entre 32.000 i 59.000 parelles (el 5-24% de la població mundial d'aquest ocell que arriba a 1,3 milions d'exemplars).Estudi de la població de l'arpella pàl·lida al Principat de Catalunya.

Referències

Enllaços externs

L'arpellot pàl·lid a la UICN Fotografies i enregistraments sonors de l'arpella pàl·lida Descripció i hàbitat d'aquest ocell. i Taxonomia d'aquesta espècie.

Categoria:Circins