LEra de la informació, també coneguda com a Era Digital, és el nom que se li ha donat al període que, aproximadament, succeeix a l'era industrial i precedeix a l'economia del coneixement. L'era de la informació és un terme aplicat al període en el qual el moviment d'informació es va tornar més ràpid que el moviment físic, i es va començar a utilitzar a partir de 1980. Va ser encunyat pel sociòleg Manuel Castells.Castells, Manuel. La era de la información. Economía, sociedad y cultura. Vol. 1 México siglo XXI 1996. http://www.economia.unam.mx/lecturas/inae3/castellsm.pdf
Sota la teoria econòmica convencional, l'Era de la informació també designa a l'era on la informació era un recurs decisiu, i la seva crida i cerca generaven un avantatge competitiu. S'ha estimat que l'Era de la informació es va donar des de 1971 a 1991, encara que en aquests casos és impossible establir límits que realment signifiquin alguna cosa. També es podria dir que va començar la segona part del , amb la invenció del telèfon i la telegrafia. S'usa sovint en conjunció amb el terme societat postindustrial. Quan la informació va deixar de ser escassa va començar l'economia del coneixement. L'economia del coneixement va començar aproximadament durant la dècada de 1990 i va continuar fins a l'any 2002. L'era actual econòmica es considera el tecnocapitalisme o economia intangible, en la qual els quatre recursos clau per a l'activitat econòmica i l'avantatge competitiu serien: Coneixement: Les coses que la gent sap i empra. Col·laboració: Com interaccionen les persones per crear valor. Compromís: La dedicació a un projecte. Qualitat temporal: la rapidesa amb què es crea valor.
Progressió Emmagatzematge de la informació La capacitat tecnològica del món per emmagatzemar informació va passar dels 2,6 (comprimits òptimament) exabytes el 1986 fins als 15,8 el 1993, els 54,5 el 2000 i els 295 (comprimits òptimament) exabytes el 2007. Això és l'equivalent informatiu a menys d'un 730 MB CD-ROM per persona el 1986 (539 MB per persona), aproximadament 4 CD-ROM per persona el 1993, 12 CD-ROM per persona l'any 2000 i gairebé 61 CD-ROM per persona el 2007. Es calcula que la capacitat del món per emmagatzemar informació ha arribat als 5 zetabytes el 2014. Aquest és l'equivalent informatiu de 4.500 piles de llibres impresos des de la terra fins al sol.
Creixement exponencial de l'emmagatzematge de dades La quantitat de dades digitals emmagatzemades sembla que està creixent aproximadament de forma exponencial, fet que recorda la llei de Moore. La quantitat d'espai d'emmagatzematge disponible està creixent aproximadament de forma exponencial (Llei de Kryder).
Transmissió de la informació La capacitat tecnològica del món per rebre informació mitjançant xarxes de transmissió unidireccional va ser de 432 exabytes d'informació (òptimament comprimida) el 1986, 715 (òptimament comprimits) exabytes el 1993, 1,2 (comprimits òptimament) zettabytes el 2000 i 1,9 zettabytes el 2007 (això és l'equivalent a la informació de 174 diaris per persona i dia). La capacitat efectiva del món per a intercanviar informació a través de xarxes de telecomunicacions bidireccionals va ser de 281 petabytes d'informació (òptimament comprimida) el 1986, 471 petabytes el 1993, 2.2 exabytes (comprimits òptimament) el 2000 i 65 exabytes (comprimits òptimament) el 2007 (això és la informació equivalent a 6 diaris per persona i dia). A la dècada dels noranta, la propagació d'Internet va provocar un salt sobtat en l'accés i la capacitat de compartir informació a empreses i habitatges a nivell mundial. La tecnologia es va desenvolupar tan ràpidament que un ordinador que costava 3000 dòlars el 1997 tindria un cost de 2000 dòlars dos anys després i 1000 dòlars l'any següent.
Computació La capacitat tecnològica del món per calcular informació amb ordinadors de propòsit general guiats humanament va passar de 3,0×10^8 MIPS el 1986, a 4,4 × 10^9 MIPS el 1993, 2,9 × 10^11 MIPS el 2000 a 6,4 × 10^12 MIPS el 2007. Un article del reconegut Journal Trends in Ecology and Evolution informa que ara la tecnologia digital "ha superat àmpliament la capacitat cognitiva de qualsevol ésser humà i ho ha fet una dècada abans del previst". En termes de capacitat, hi ha dues mesures d'importància: el nombre d'operacions que pot realitzar un sistema i la quantitat d'informació que es pot emmagatzemar. S'ha estimat que el nombre d'operacions sinàptiques per segon en un cervell humà està situat entre 10 i 15 a 10^17. Mentre que aquest número és destacable, al 2007 els ordinadors de propòsit general de la humanitat van ser capaços de realitzar molt més de 10^18 instruccions per segon. Les estimacions suggereixen que la capacitat d'emmagatzematge d'un cervell humà individual és d'aproximadament 10^12 bytes. Per capita, es combina amb l'emmagatzematge digital actual (5x10^21 bytes per 7,2x10 ^ 9 persones).
Relació amb l'economia Finalment, les tecnologies de la informació i les comunicacions (ordinadors, maquinària informatitzada, fibra òptica, satèl·lits de comunicació, Internet i altres eines TIC) van esdevenir una part important de l'economia. Es van desenvolupar microordinadors i moltes empreses i indústries van experimentar un gran canvi causat per les TIC.
Nicholas Negroponte va capturar l'essència d'aquests canvis en el seu llibre de 1995, Being Digital. El seu llibre parla de similituds i diferències entre productes fets d'àtoms i productes de bits. En essència, una còpia d'un producte feta de bits es pot fer de manera barata i ràpida, i es pot enviar a tot el país o internacionalment ràpidament i a un cost molt baix.
Innovacions L'era de la informació va ser habilitada per la tecnologia desenvolupada a la Revolució Digital, que va permetre aprofitar els avenços de la Revolució Tecnològica.
Transistors L'aparició de l'era de la informació es pot associar amb el desenvolupament de la tecnologia de transistors. El concepte de transistor amb efecte de camp va ser teoritzat per Julius Edgar Lilienfeld el 1925.Lee, Thomas H. (2003). "A Review of MOS Device Physics" (PDF). The Design of CMOS Radio-Frequency Integrated Circuits. Cambridge University Press. ISBN 9781139643771. El primer transistor pràctic va ser el transistor de contacte puntual, inventat pels enginyers Walter Houser Brattain i John Bardeen a Bell Labs el 1947. Aquest va ser un avenç que va posar les bases de la tecnologia moderna. L'equip d'investigació de Shockley també va inventar el transistor de junció bipolar el 1952. No obstant això, els transistors d'unió primerenca eren dispositius relativament voluminosos difícils de fabricar en producció massiva, cosa que els limitava a diverses aplicacions especialitzades.Moskowitz, Sanford L. (2016). Advanced Materials Innovation: Managing Global Technology in the 21st century. John Wiley & Sons. p. 168. ISBN 9780470508923.
L'inici de l'era de la informació, juntament amb l'edat del silici, s'ha datat a la invenció del transistor d'efecte de camp de semiconductor (metall-òxid-semiconductor) (MOSFET), també conegut com el transistor MOS, que va ser inventat per Mohamed. M. Atalla i Dawon Kahng a Bell Labs el 1959. El MOSFET va ser el primer transistor realment compacte que es podia miniar i produir en massa per a una àmplia gamma d'usos. Amb la seva alta escalabilitat, i un consum d'energia molt inferior i una densitat més elevada que els transistors de unió bipolar, el MOSFET va permetre la construcció de circuits integrats d'alta densitat (ICs), permetent la integració de més de 10.000 transistors en un petit IC, i posteriorment milers de milions de transistors en un sol dispositiu.
L'adopció generalitzada de MOSFET va revolucionar la indústria electrònica, incloent sistemes de control i ordinadors des dels anys 70, i posteriorment va fer possible la tecnologia de comunicacions digitals com els telèfons intel·ligents. A partir del 2013, milers de milions de transistors MOS es fabriquen cada dia. El transistor MOS ha estat el bloc fonamental de l'electrònica digital des de finals del , obrint el camí cap a l'era digital. Al transistor MOS se li atribueix la transformació de la societat arreu del món, i ha estat descrit com el "cavall de treball" de l'era de la informació, com el bloc de construcció de cada microprocessador, xip de memòria i circuit de telecomunicacions en ús. a partir del 2016.
Ordinadors Abans de l'arribada de l'electrònica, els ordinadors mecànics, com la màquina analítica el 1837, van ser dissenyats per proporcionar un càlcul matemàtic de rutina i senzilles capacitats de presa de decisions. Les necessitats militars durant la Segona Guerra Mundial van impulsar el desenvolupament dels primers ordinadors electrònics, basats en vàlvules de buit, incloent-hi el Z3, l'ordinador Atanasoff-Berry, l'ordinador Colossus i l'ENIAC.
La invenció del transistor va permetre l'era dels ordinadors centrals (anys 1950-1970), tipificats per IBM 360. Aquests grans ordinadors proporcionaven càlcul de dades i manipulació molt més ràpida del que és possible humanament, però eren cars de comprar i mantenir. Al principi, es limitaven a poques institucions científiques, grans corporacions i organismes governamentals.
El circuit integrat de germani (IC) va ser inventat per Jack Kilby a Texas Instruments el 1958. El circuit integrat de silici es va inventar el 1959 per Robert Noyce a Fairchild Semiconductor, mitjançant el procés planar desenvolupat per Jean Hoerni, que al seu torn es basava en el mètode de passivació de superfície de silici de Mohamed Atalla desenvolupat als Bell Labs el 1957. Després de la invenció del transistor MOS per Mohamed Atalla i Dawon Kahng a Bell Labs el 1959, el circuit integrat MOS va ser desenvolupat per Fred Heiman i Steven Hofstein a RCA el 1962. Amb l'arribada del transistor MOS i l'IC MOS, la tecnologia del transistor va millorar ràpidament i la relació de la potència informàtica a la mida va augmentar de forma espectacular, donant accés directe als ordinadors a grups cada vegada més petits.
El circuit integrat MOS va suposar la invenció del microprocessador. El primer microprocessador comercial d'un sol xip llançat el 1971, l'Intel 4004, desenvolupat per Federico Faggin utilitzant la seva tecnologia del MOS IC, juntament amb Marcian Hoff, Masatoshi Shima i Stan Mazor.
Juntament amb màquines d'arcade electrònic i consoles de videojocs domèstics durant els anys setanta, el desenvolupament d'ordinadors personals com el Commodore PET i Apple II (tots dos el 1977) van donar accés a l'ordinador al públic general. Però l'intercanvi de dades entre ordinadors individuals era inexistent o en gran part manual, en un primer moment s'utilitzaven targetes punxades i cintes magnètiques, i més tard disquets.
Dades Els primers desenvolupaments per emmagatzemar dades es van basar inicialment en fotografies, començant per la microfotografia el 1851 i després per la microforma a la dècada de 1920, amb la possibilitat d'emmagatzemar documents en pel·lícules, fent-les molt més compactes. Als anys 70, el paper electrònic va permetre que la informació digital aparegués com a documents de paper.
La teoria de la informació i els codis de Hamming es van desenvolupar cap a l'any 1950, però s'esperaven les innovacions tècniques en la transmissió i emmagatzematge de dades al màxim.