Friedrich Karl Albert Dollmann (2 de febrer de 1882 - 29 de juny de 1944)Reynolds, M: Steel Inferno, p. 163. Dell Publishing, 1997.D'Este, C: Decision in Normandy, p. 241–242. Penguin Books, 2004. va ser un general alemany durant la Segona Guerra Mundial que va comandar el Setè Exèrcit durant la invasió de França i les primeres fases de la invasió aliada de Normandia fins a la seva mort el juny de 1944.
Biografia Nascut el 1882, Dollmann es va allistar a l'exèrcit el 1899.Mitcham & Mueller (2012). Hitler's Commanders: Officers of the Wehrmacht, the Luftwaffe, the Kriegsmarine, and the Waffen-SS, p. 120. Va estudiar a l'Acadèmia de Guerra de l'Estat Major General a partir del 1909. Va servir com a observador aeri durant els dos primers anys de la Primera Guerra Mundial.Hackl (1989). Die Bayerische Kriegsakademie (1867–1914), p. 424. Dollmann va ser assignat a l'Estat Major General de guerra el 5 de novembre de 1917, com a part de la 6a Divisió d'Infanteria. Va ser transferit a l'Estat Major General de Baviera, on el 21 de gener de 1918 va assumir el comandament del 6è Exèrcit.Bradley ed., (1994). Die Generale des Heeres 1921–1945. Die militärischen Werdegänge der Generale, sowie der Ärzte, Veterinäre, Intendanten, Richter und Ministerialbeamten im Generalsrang, Vol. 3, p. 178.
Període d'entreguerres El març de 1919, va ser nomenat al Ministeri d'Afers Militars i després a la Comissió de Pau de l'Estat Major General.
Un cop completada aquesta assignació, Dollmann va servir a l'oficina central de l'Estat Major General. A partir de l'1 d'octubre de 1919, va treballar com a oficial d'estat major al recentment creat Comandament del Grup Reichswehr IV de la Reichswehr Provisional a Munic, un càrrec que va mantenir durant un any. L'1 d'octubre de 1920, va ser destinat breument com a Adjunt del Comandant d'Artilleria XXI abans de ser assignat comandant de la VII Divisió d'Artilleria. Dollmann va ser transferit a l'estat major de la 7a Divisió (Bavaresa) l'1 d'abril de 1923. Ascendit a tinent coronel, Dollmann va assumir el càrrec de comandant de la Primera Divisió del 7è Regiment d'Artilleria (Bavaresa) a Würzburg l'1 de febrer de 1928. Després d'aquesta assignació, Dollmann va tornar a una antiga unitat i es va convertir en Cap de l'Estat Major General de la 7a Divisió (Bavaresa). Durant els anys següents, Dollmann va ocupar diversos càrrecs, va passar un temps al comandament superior d'artilleria del Reichswehr, va comandar el 6è Regiment d'Artilleria (Prussià) des de l'1 de febrer de 1931 a Minden i va ascendir al rang de tinent general el 1933.
Segona Guerra Mundial El 25 d'agost de 1939, Dollmann va ser ascendit a comandant del 7è Exèrcit. Poc menys d'una setmana després, Hitler va ordenar la invasió de Polònia. L'únic fill de Dollmann, que havia aspirat al rang de tinent del 15è Regiment d'Infanteria, va morir durant la campanya contra Polònia.Wilhelm von Leeb (1976). Tagebuchaufzeichnungen und Lagebeurteilungen aus zwei Weltkriegen, p. 182.
La invasió de França miniatura| Dollman inspecciona un lloc d'observació d'artilleria que porta el seu nom, prop de la frontera francesa, 1940. Durant la invasió de França el 1940, la missió de Dollmann el va situar a la vora sud de la Línia Siegfried,La línia defensive construïda a la frontera occidental alemanya abans de la Segona Guerra Mundial. També va ser coneguda com la Línia Hindenburg. davant de la Línia Maginot. Mentre que la Línia Maginot francesa havia demostrat ser inexpugnable a un assalt frontal en el passat, Hitler no es va preocupar, ja que les seves defenses van ser fàcilment flanquejades durant la invasió.Kershaw (2001). Hitler: 1936–1945, Nemesis, p. 265. Durant tota la invasió de França, el 7è Exèrcit de Dollmann no es va posar a l'ofensiva fins que la major part de l'exèrcit francès va ser destruït, moment en què es va unir a la 1a Divisió Panzer del Grup Panzer Guderian, encerclant 400.000 soldats francesos a les muntanyes Vosges, una acció que va ser seguida per una rendició francesa.Mitcham & Mueller (2012). Hitler's Commanders: Officers of the Wehrmacht, the Luftwaffe, the Kriegsmarine, and the Waffen-SS, p. 121–122. Hitler va recompensar els generals participants amb ascensos per la seva participació en aquesta missió, inclòs Dollmann, que així va aconseguir el rang de Generaloberst (coronel general).Mitcham & Mueller (2012). Hitler's Commanders: Officers of the Wehrmacht, the Luftwaffe, the Kriegsmarine, and the Waffen-SS, p. 122.
L'ocupació de França Promogut a generaloberst poc després de l'inici de la II Guerra Mundial, se li atorgà el comandament del VII Armee durant la campanya de 6 setmanes contra França. Assignat a tasques d'ocupació, Dollmann restà la resta de la guerra a França supervisant la defensa de Bretanya i Normandia el 1944. Tot i esperar la invasió aliada a inicis de juny, Dollmann rebaixà les condicions d'alerta després de l'empitjorament de les condicions meteorològiques el 4 de juny.
Mentre que ell es trobava a uns jocs de guerra durant el 5 i 6 de juny, el seu comandament de Normandia patí moltes de les primeres baixes durant la invasió inicial. Dollmann seguí resistint l'atac aliat fins a la seva mort, que li arribà mitjançant un atac de cor el 30 de juny de 1944, després de saber que li esperava un consell de guerra després de la pèrdua de Cherbourg.
Després de la derrota francesa, el 7è Exèrcit de Dollmann va romandre a l'Oest. Juntament amb el mariscal de camp Erwin von Witzleben, Dollmann va ser l'únic comandant de la campanya occidental que no va servir contra la Unió Soviètica al front oriental. L'historiador Peter Lieb suggereix que la raó podria ser que Dollmann era considerat massa inflexible i tècnicament inadequat per a la guerra a l'Est.Lieb (2007). Konventioneller Krieg oder NS-Weltanschauungskrieg. Kriegführung und Partisanenbekämpfung in Frankreich 1943/44, p. 87–88. Dollmann no es va mantenir al dia dels desenvolupaments militars tàctics contemporanis ni va seguir el curs de la guerra de prop. En canvi, es va tornar complaent, va agafar sobrepès i va seguir l'exemple del seu superior immediat, el mariscal de camp Gerd von Rundstedt, descuidant les defenses costaneres de França en el procés. Rundstedt creia que la millor estratègia era permetre que els aliats desembarquessin, augmentessin les seves forces i esperar que avancessin terra endins. Els alemanys podrien llavors destruir els aliats en maniobres de blitzkrieg mentre intentaven endinsar-se més a França. D'aquesta manera, els alemanys estarien fora de l'abast dels canons navals aliats i podrien aconseguir fàcilment un avantatge.Mitcham & Mueller (2012). Hitler’s Commanders: Officers of the Wehrmacht, the Luftwaffe, the Kriegsmarine, and the Waffen-SS, p. 122–123. miniatura|esquerra|Dollmann (esquerra) conversant amb Edgar Feuchtinger (2n per la dreta) i Erwin Rommel, França 1944 Durant quatre anys, Dollmann i Rundstedt van fer poc per fortificar les posicions defensives al llarg de la costa francesa. Només quan el seu comandament va passar a ser examinat pel mariscal de camp Erwin Rommel del Grup d'Exèrcits B el desembre de 1943, Dollmann va iniciar una construcció decisiva i febril per millorar les fortificacions costaneres franceses. Però ja era massa tard.Mitcham & Mueller (2012). Hitler’s Commanders: Officers of the Wehrmacht, the Luftwaffe, the Kriegsmarine, and the Waffen-SS, p. 123. El cap d'estat major de Dollmann va afirmar que els esforços per enfortir la secció defensiva no tenien el suport dels alts comandaments.Max Pemsel (1974). Generaloberst Friedrich Dollmann in Deutsches Soldatenjahrbuch, p. 19.
Dollman va intentar gaudir del temps que va viure a França durant l'ocupació, assistint sovint a serveis religiosos i visitant catedrals i museus. Al mateix temps, va caure en una profunda depressió i es va deixar anar, abusant del vi i els cigars.Lieb (2007). Konventioneller Krieg oder NS-Weltanschauungskrieg. Kriegführung und Partisanenbekämpfung in Frankreich 1943/44, p. 86–87. Mentrestant, el deteriorament de la salut de Dollmann es reflectia en el seu coneixement cada cop més decreixent de les tàctiques de camp de batalla i la importància de la superioritat aèria, tot això el feia poc preparat per a la imminent invasió aliada de Normandia el dia D.
No obstant això, Dollmann era considerat un comandant experimentat; no hi havia cap raó per pensar-lo incapaç. Aquesta idea estava recolzada per un informe aliat que identificava Dollmann com un "expert en defensa". El comandant del Grup Panzer Oest, Leo Geyr von Schweppenburg, va confirmar més tard que Dollmann tenia una comprensió molt millor de l'ús de tropes blindades del que es suposava anteriorment.Detlef Vogel, "Deutsche und alliierte Kriegführung im Westen", in Horst Boog, Gerhard Krebs, Detlef Vogel eds., Das Deutsche Reich in der Defensive (Das Deutsche Reich und der Zweite Weltkrieg), vol. vii, p. 521.La història aviat demostraria que les defenses alemanyes eren inadequades per repel·lir l'assalt massiu i altament coordinat que va tenir lloc el 6 de juny de 1944.Harrison (1993). Cross-Channel Attack, p. 269–335.
El Dia D Fins a 60 divisions alemanyes van tenir la tasca de defensar 3.000 quilòmetres de costa des de la Riviera fins al Mar del Nord, compostes per tropes diverses: cosacs, tàrtars del Volga, georgians, entre d'altres, equipades amb armes capturades de França, Polònia i Iugoslàvia. A part del que considerava deficiències de tropes, Rundstedt pensava que era ridícul dispersar les tropes alemanyes de manera tan dispersa al llarg de la costa francesa i no estava d'acord amb les idees de Rommel per al Mur Atlàntic.Overy (1997). Why the Allies Won, p. 155. Les fortificacions eren inconsistents, amb algunes seccions ben construïdes mentre que altres seccions deixaven molt a desitjar. A més, la capacitat de dirigir el foc i la capacitat de lliurar potència de foc al llarg de les diverses porcions de la costa eren igualment poc fiables.Goerlitz (1985). History of the German General Staff, 1657–1945, p. 454.
Diversos dies abans de la invasió, els alemanys van rebre informes d'intel·ligència sobre les activitats que es produïen a través del canal. Les mesures d'engany dels serveis d'intel·ligència aliats van mantenir els alemanys convençuts que l'atac es produiria a prop de Noruega o a prop de Calais.Evans (2010). The Third Reich at War, p. 623. Tot i que els informes de reconeixement fins al 5 de juny de 1944 indicaven que alguna cosa significativa estava en marxa, cap d'aquesta intel·ligència es va transmetre a l'OKW a Berchtesgaden, ni tampoc es va enviar al 7è Exèrcit de Dollmann.Kershaw (2001). Hitler: 1936–1945, Nemesis, p. 638. És dubtós que això hagués portat a una redistribució de forces, ja que Hitler seguia convençut que el principal atac aliat es produiria al Pas de Calais.Goerlitz (1985). History of the German General Staff, 1657–1945, p. 458.
El 5 de juny de 1944, a l'empara de la foscor, va començar la invasió de Normandia. A la nit del 6 de juny, fins a 130.000 soldats i aproximadament 800 tancs aliats eren a terra sota una cortina de bombardeig naval. Per ordre de Dollmann, s'havia dut a terme una sèrie de maniobres de cartografia a Rennes, cosa que significava que els comandants de cos i divisió de Dollmann no eren amb les seves respectives unitats en el moment de l'atac.Mitcham (1997). The Desert Fox in Normandy: Rommel's Defense of Fortress Europe, p. 64.