Torrevella (en castellà i oficialment Torrevieja) és un municipi del País Valencià situat a la zona costanera del Baix Segura (província d'Alacant), a l'extrem sud del País Valencià.
Les activitats econòmiques principals són el turisme, l'extracció de sal i la pesca. Està situat en un paratge d'alt valor paisatgístic i ecològic a la vora del Mediterrani i al costat de les llacunes de la Mata i Torrevella. Amb 94.803 habitants (INE 2024) és la tercera ciutat de la província d'Alacant, només superada per Alacant i Elx i la sisena del País Valencià.
Geografia Situada a la planura litoral, prop del Mediterrani. Més de la meitat del seu territori està ocupat per les llacunes de Torrevella i la Mata, declarades parc natural el 1989 per la Generalitat Valenciana. La costa de Torrevella és rocosa i amb nombroses cales, com la del Mojón, la Redonda, la del Cura o la Cornuda, totes al nord del port. Al sud apareixen platges més amples i arenoses.
Platges miniatura|Platja del Cura miniatura|Nord de Torrevella vista des de la Platja de Los Locos miniatura|Torre del Moro miniatura|Entrada a Torrevella per l'avinguda de les Corts Valencianes amb un monòlit que representa la Senyera i l'escut del País Valencià. Platja de la Mata Platja de Los Locos Platja del Cura Platja dels Nàufrags
Clima i vegetació El clima és subàrid, amb precipitacions mitjanes que no superen els 260 mm anuals de pluja, mentre que les temperatures mitjanes varien entre els 11 °C de gener i els 26-27 °C d'agost, el que determina una vegetació caracteritzada per l'espinar.
Nuclis de població Torrevella La Mata
Límits El terme municipal de Torrevella limita amb els termes d'Almoradí, Guardamar del Segura, Oriola, Rojals i Sant Miquel de les Salines, tots a la comarca del Baix Segura.
Accés A Torrevella s'accedix per la carretera nacional N-332, paral·lela a l'AP-7 que compta amb una eixida al municipi, la 77.
Història Fins al 1802 només existia una antiga torre de guaita, que li dona topònim al lloc, i algunes cases de saliners. Eixe any l'administració de les salines de Torrevella es traslladà a eixe lloc i es va autoritzar la construcció de cases. Fins al 1820 en què es va constituir l'ajuntament, l'administrador de les salines era jutge ordinari de la població resident a Torrevella. El 1829 fou totalment destruïda pel terratrèmol José Giner, Sergio Molina, Sismicidad y riesgo sísmico en la C.A.V. i reconstruïda posteriorment. La producció i el comerç de la sal han determinat i organitzat la vida del lloc, convertit el 1931 en ciutat per privilegi atorgat per Alfons XIII. La producció artesanal es limitava en el a la fabricació amb lli, cànem i cotó per al consum popular. Tot i que el fondejador dificultava el carregament de sal, el port no es va acabar de construir fins al 1954. A mitjan , l'extracció de sal es dirigia fonamentalment a l'estranger a través de vaixells suecs i holandesos. El mercat nacional d'eixe producte era principalment el gallec i, en menor mesura, el valencià. La importància del mercat exterior s'ha mantingut en el : una quarta part és consumida a l'Estat espanyol i la resta és exportada. Torrevella era també en el l'eixida marítima de les produccions agràries de l'horta d'Oriola.
El valencià era la llengua que es parlava a tot el Baix Segura des de la conquesta de Jaume el Just a finals del . Posteriorment, als segles i , es va consumar la substitució lingüística del valencià pel castellà.
Els historiadors han explicat la desaparició del català a partir de dos factors: en primer lloc, el despoblament de la comarca provocada per l'expulsió dels moriscos el 1609 i les epidèmies de pesta al llarg del : ambdues circumstàncies provocaren un despoblament gairebé total de la comarca que posteriorment fou repoblada principalment de murcians, que hi portaren la seua llengua. En segon lloc, el Decret de Nova Planta promulgat al Regne de València el 1707, que deixava la llengua pròpia fora de la legalitat.
Davant d'esta conjuntura hostil, l'únic llogaret que ha mantingut viu el valencià fins als nostres dies ha sigut la pedania oriolana de Barba-roja. El valencià actualment només és present a la toponímia torrevellenca (cabo Roig o cabo Cervera) i en alguns elements lèxics del parlar torrevellenc: al recer 'a recer', bajoca (pronunciat amb fricativa uvular sorda) 'bajoca', blea 'bleda', calbote o calbotaso 'calbot', camal 'camal', chicón 'xicon', embolicar 'embolicar', estar amagaíco 'estar al llit ben tapat', esclatar 'esclatar', llampo 'llamp', milocha 'milotxa', pésoles 'pésols', etc.
Hi ha una dita popular que es diu molt a Guardamar (localitat valencianoparlant situada a 9 km) sobre les xiques de Torrevella:
Demografia El creixement de la ciutat als últims anys és el més fort de tot Espanya i ha motivat la urbanització de la major part del terme municipal. La població de dret ha passat de 25.014 el 1991, 60.172 el 2001, 75.530 el 2004 i 92.034 el 2006, per la qual és la cinquena ciutat del País Valencià, i la tercera ciutat de la província d'Alacant, superant a Oriola, capçalera comarcal.
Evolució demogràfica en els darrers anysAny 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Població 50.189 58.828 69.763 77.943 75.530 84.348 92.034 94.006 101.381 101.792 101.091 102.136 103.720 105.205
Economia L'activitat econòmica dels ciutadans es basa principalment en el turisme residencial i els serveis. Antigament va ser de gran importància la pesca i la indústria de la sal a partir de les llacunes de Torrevella i la Mata. Mitja dotzena de vaixells de cèrcol, tres arrossegadors i una vintena d'embarcacions d'arts menors tenen base en la badia de Torrevella. La llacuna de Torrevella és una de les principals explotacions salineres d'Espanya, amb una mitjana d'extracció de 600.000 tones anuals. Estes salines compten amb una bona situació geogràfica amb sortida al mar a través del port de Torrevella. En contrast amb altres explotacions de sal marina les llacunes li permeten mantenir activitat durant gairebé tot l'any. Fins a mitjans del , les salines eren la principal font d'ocupació dels habitants de la ciutat. Una profunda transformació tecnològica, i no tant el declivi de la indústria, ha reduït la plantilla a unes 160 persones.
En dues dècades Torrevella ha passat de ser un tranquil poble en el qual venien treballadors d'altres parts del país o d'Europa en la seva època de vacances, a una ciutat on la construcció és un dels principals factors de creixement econòmic. Eixa evolució va generar un creixement demogràfic, passant dels 13.000 veïns censats a principis dels 80 als més de cent mil actuals.
Política i govern Composició de la Corporació Municipal
El Ple de l'Ajuntament està format per 25 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 14 regidors del Partit Popular (PP), 5 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 de Los Verdes de Torrevieja-Compromís Municipal (LV-Compromís), 1 de Sueña Torrevieja (Sueña), 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) i 1 de Vox.
Alcaldes Des de 2019 l'alcalde de Torrevella és Eduardo Dolón Sánchez (PP), qui ja va ser alcalde entre 2011 i 2015.
Corrupció política miniatura|Els dos últims alcaldes del PP a Torrevella: Eduardo Dolón Sánchez (a l'esquerra) i Pedro Hernández Mateo (a la dreta). En els últims anys l'Ajuntament de Torrevella s'ha vist involucrat en diferents casos de corrupció: Durant la instrucció del cas Brugal, s'obre una causa que investiga l'adjudicació per part de l'Ajuntament de Torrevella de la contracta del servei de recollida de residus sòlids urbans a l'UTE Acciona-La Generala i per la qual es troba imputat pels delictes de prevaricació i falsedat documental l'exalcalde de Torrevella i actual diputat del PP a les Corts valencianes, Pedro Hernández Mateo (PPCV). Este procés es troba en fase d'instrucció al TSJCV, a causa de la condició d'aforat de l'imputat. El cas de la planta de transferència de residus de Torrevella investiga l'atorgament per part de l'Ajuntament d'una llicència d'obra a l'UTE Acciona-La Generala, adjudicatària del servei de recollida de residus sòlids urbans, tot açò malgrat els cinc informes tècnics en contra per la mancança del corresponent estudi d'impacte ambiental. Este cas es troba actualment en fase d'instrucció al jutjat d'instrucció número dos de Torrevella i estan imputats pel delicte de prevaricació el regidor d'urbanisme, Francisco Moreno (PPCV) i la secretària de l'Ajuntament, Pilar Vellisca.
Monuments Monuments religiosos miniatura|Església de la Inmaculada Concepció Església de la Immaculada Concepció. Aixecada en 1789 i reconstruïda en 1844 aprofitant les pedres de la vella torre que donava nom al poble. D'estil neoclàssic, allotja diferents obres d'art. Església de Nostra Senyora del Rosari, de la Mata construïda l'any 1772. Església del Sagrat Cor. Construïda el 1971 sobre una antiga ermita de 1921.
Monuments civils Plaça de l'Embarcador de la Sal. Complex d'origen romà on encara es poden observar els diferents elements necessaris per a la preparació i comerç del garum, salaó del peix, molt apreciat pels romans i pels actuals habitants de la zona. Torre del Moro, del Cap Cerver o Cervera. És un dels símbols de la ciutat que es troba inclòs en el seu escut. La planta és redona i la seua estructura és cilíndrica, amb accés interior a través d'una escalinata en espiral que arriba fins a la seua part superior. Després de múltiples restauracions, l'actual monument reproduïx exactament l'estructura primitiva que s'usava com a torre defensa. Torre de la Mata. Torre del , restaurada en 1982, es troba en la mateixa plaça que l'Embarcador de la Sal. Les investigacions determinen que a l'origen no va ser només un lloc de sentinella i que podria tindre funcions defensives a causa de l'aparició d'un mur de protecció contigu. El seu principal objectiu era la vigilància i seguretat de l'Era de la Sal de la Mata i del moll d'embarcament. Monuments a l'Home del Mar. Inaugurat el 10 de maig de 1975 i esculpit pel català Josep Ricart i Maimir. Gran símbol de Torrevella que representa l'homenatge a l'home del mar de Torrevella. Amb la remodelació del passeig Marítim Juan Aparicio, el monument va ser traslladat uns metres des de la seua original ubicació, per a integrar-se en el nou paisatge urbà. Casino. Edifici de 1896. Es troba en primera línia de la costa, en ple centre de la ciutat. És un edifici modernista de principis del , amb el seu cèlebre saló d'estil neonassarita. Pont. Sobre l'Acequión, de 1482. Antiga Estació de Ferrocarril. En desús i convertida en complex cultural. Submarí S61 Delfín. Vaixell de l'Armada reconvertit en museu flotant.
Llocs d'interés miniatura|Centre de visitants del Parc Natural de les Llacunes de Torrevella i la Mata Llacunes de la Mata i Torrevella. És un parc natural, declarat el 1989, on des de temps ancestrals s'ha desenvolupat una important activitat salinera i que conserva rellevants valors naturals. Parc del Molí de l'Aigua. El seu nom prové de l'antiga extracció d'aigua d'este paratge en un aqüífer ja esgotat. Amb una extensió de més de 500.000 m², és el sistema de dunes fòssils més ampli i millor conservat de la localitat. La seua vegetació està principalment formada per pi blanc i pinyoners, fruit de repoblacions per a fixar les dunes, així com diverses plantes com el borró, roja de mar, clavellina de platja, entre d'altres. En el seu interior hi ha una xarxa de camins per als amants del senderisme. Ha estat protegit com paratge natural municipal.
Cultura, gastronomia, tradicions i esports Museus Museu del Mar i de la Sal. En instal·lacions provisionals a l'espera de la seua definitiva ubicació en les Eres de la Sal, conjunt històric monumental que data de 1777 i que fou utilitzat fins fa poques dècades com a embarcador i magatzem de la sal. Museu de Setmana Santa Tomás de Valcàrcel.