Girolamo Frescobaldi (Ferrara, 9 de setembre de 1583 – Roma, 1 de març de 1643) fou un compositor, organista i clavecinista italià del Barroc.
Sota Bentivoglio L'acta de baptisme d'Hieronimo o Girolamo Alessandro Frescobaldi fill de l'il·lustríssim Filippo i de Na Lucrezia, burgesos de Ferrara, fou trobada en la catedral d'aquesta ciutat i porta la data de 9 de setembre de 1583, pel que se sap que Frescobaldi va néixer uns dies abans. I sent encara un infant demostrà posseir excepcionals aptituds per cantar i tocar. En vista d'això, fou confiat a l'il·lustre compositor, professor i famós madrigalista Luzzasco Luzzaschi, que també era organista i director musical en la cort d'Este (1543-1607). La precocitat musical del petit Girolamo apareix mencionada p'er l'escriptor de Ferrara Antonio Libanori, el 1674:
El 1598, durant els sis mesos i mig de la visita a Ferrara, el pontífex Climent VIII (Ippolito Aldobrandini) tingué ocasió d'apreciar les eminents qualitats d'un jove sacerdot de família noble, Guido Bentivoglio (1577-1644), nomenant-lo el seu cambrer secret i, en traslladar-lo a Roma no tardà en elevar-lo a la púrpura cardenalícia. Fou aquesta una circumstancia favorable que assegurà al músic debutant la simpatia i protecció de l'alt prelat.
Al complir la seva majoria d'edat el 1604, i amb l'ajuda del cardenal Bentivoglio, Frescobaldi aconseguí traslladar-se a la metròpoli del catolicisme, ciutat que adquiria cada vegada més poder i bellesa mercès a la contribució de grans arquitectes, escultors, pintors i literats: G. L. Bernini, F. Borromini, S. Rosa, etc., prenent els inconfusibles trets de la nova era del Barroc. El nom de Frescobaldi apareix entre els quaranta agregats a la Congregació i Acadèmia dels professors i mestres de Roma, sota l'advocació de Santa Cecília. Aquesta valoració artística i professional resta avalada i completa per altres noticies referents a Frescobaldi: En les recepcions organitzades pel cardenal Bentivoglio durant la seva estada a Roma, Frescobaldi era cridat perquè actues. Mercès al cardenal Pietro Aldobrandini, entrà a formar part, com a virtuós de la família dels Aldobrandini, actuant en concerts en els seus palaus i residències.
Marxa vers Flandes A través de documents i composicions de Frescobaldi trobats per musicòlegs en els arxius lateranenses se sap que el músic treballà com a organista en la basílica de Sant Joan del Laterà, amb un sou mensual d'un escut i mig, des de l'1 de gener de 1607 fins al mes de maig. Bentivoglio, nomenat nou nunci apostòlic a Flandes pel Consistori de 1607, amb el títol d'arquebisbe de Rodas, marxà vers Brussel·les. Havia expressat el seu desig de que el prodigiós músic, junt amb d'altres diplomàtics i artistes, viatgessin amb ell en tal ocasió. Aquesta és la raó de què Frescobaldi abandonés el servei a Laterà. Un musicòleg escriu: «Fou conduït a Flandes, on donà prova de la seva habilitat», realitzant, «també concerts amb el llaüt gran». D'aquest mateix viatge en parla Alessandro Piccinini. A Brussel·les, a casa del seu protector, va compondre el seu primer treball, el Primer llibre de madrigals a 5 veus, que envià a Anvers per a publicar-lo en la impremta del con P. Phalé i dedicat a Ventivoglio (en una carta datada del 13 de juny de 1608). L'1 de juliol ja es trobava a Milà, entregat a la impressió de la seva segona creació, el Primer llibre de fantasies a 4 veus, tal com consta en una carta seva.
Després es traslladà a Ferrara, on i va romandre fins al novembre i dedicà la seva nova composició al general de les tropes pontifícies allà destacades, Francesco Borghese, duc de Rignano i germà del nou papa Pau V (Camilo Borghese). El novembre ja es trobava novament a Roma, on havia tingut lloc un esdeveniment important: el capítol de Sant Pere havia acomiadat «per motius justs», probablement, per un greu desequilibri mental, al cèlebre Ercole Pasquini, natural de Ferrara, encarregat de l'orgue de la Capella Giuliana. Per la seva substitució es convocà un concurs públic en el que Frescobaldi aconseguí els vots precisos. Frescobaldi va rebre una assignació de sis escuts mensuals pel nou càrrec. En aquella època s'utilitzaven tres orgues en la basílica vaticana, dos fixos i un de portàtil, encara que en les grans solemnitats litúrgiques si podien afegir-se altres. L'orgue utilitzat normalment per Frescobaldi encara continua en la Capella del S. S. Sagrament. Posseeix dos registres principals de 8' i 16', un de 8', dues cornetes i el ple; el del cor té 16 registres. El pedaler té 5 notes (do, re, sol i la).
Vida familiar El músic, que per aquella època vivia en la parròquia de Sant Eustaqui, s'hi enamorà d'una jove de 22 anys, Orsola del Pino. D'aquest amor va néixer un infant i els seus pares regularen la seva situació i es casaren el 1613 a la parròquia de Santa Maria in Via. El mestre es traslladà a viure a casa dels sogres. Cinc mesos després naixia una nova nena, i posteriorment nasqueren altres tres fills. Mentrestant l'octubre de 1614, Gonzaga, duc de Màntua, havia encarregat al vell cantant romà Paolo Facconi que li contractés bons cantants. Frescobaldi se sentí interessat per la proposició que li feu el duc, gran admirador seu. A través d'aquestes cartes, es pot intuir que l'artista aspirava a un trasllat complet i definitiu. Sol·licitava un sou anual de 600 ducats, així com l'assignació de béns immobles amb múltiples garanties. La petició degué, segurament, alarmar la cort. De totes formes, Gonzaga, a qui Frescobaldi hauria dedicat el primer volum de les Toccate e partite d'intavolatura di cimbalo, decidí prosseguir els contactes amb el músic. Una vegada acabats els laboriosos tractes entre l'encarregat Facconi i el secretari del duc, Giovanni Magni, el 1615, Frescobaldi es dirigí a Màntua, deixant a Roma tota la seva família.
Ràpid desengany Però tanmateix, les seves esperances es van veure ràpidament defraudades, ja que la gent de la cort i el mateix duc el deixaren completament de banda i tampoc respectaren les condicions econòmiques pactades. Degut a això, l'artista retornà a Roma a la fi del segon mes de la seva estança a Màntua. Probablement s'havia adonat, a més, de què la situació política i militar de Màntua enfront l'Imperi era cada vegada més tèrbola i perillosa. Resulta simptomàtic el fet que, aquell mateix any, també Monteverdi decidís abandonar la seva activitat en la ciutat dels Gonzaga. El fet que entre 1615 i 1624 no aparegués cap o quasi cap nova edició de les seves obres no permet suposar que es produís una crisi creativa en el músic, sinó, més aviat, que durant aquest període es maduraven noves temàtiques i formes en el cervell de l'artista. El 1624 aparegué el Primer llibre de capricis sobre temes diversos i àries en partitura, dedicat a Alfons III d'Este, príncep de Mòdena. Potser que es tractés d'una última temptativa per canviar de residència, tal com sembla indicar una carta seva de 1624. Una edició revisada dels Capricis fou dedicada al reverend Luigi Gallo, nunci apostòlic a Chambery, amb data de 1627.
Aquell mateix any fou presentat, dintre del Segon llibre de tocates, un retrat de l'artista, realitzat per l'agustí Saliani i gravat per C. Sax. El 1628 arribà a Roma Ferran II de Mèdici, gran duc de Toscana, i va romandre allà fins al març, per a visitar el papa. Després acceptà la invitació dels nobles Aldobrandini per assistir a un concert de cant i instrument en el seu sumptuós Palau del Corso. És probable que Frescobaldi, virtuós de lafamília aristocràtica, hagués actuat en aquesta ocasiói hagués rebut l'admiració i l'aplaudiment general amb el seu art. El gran duc decidí donar el seu consentiment per emprendre les negociacions amb el músic i contractar-lo com a virtuós de la cort de Florència. Frescobaldi dedicà al príncep el seu Primer llibre de cançons a 1. 2- 3. i 4 veus. Una volta assolit aquest lloc, sol·licità i aconseguí l'autorització del Capítol de Sant Pere per absentar-se i es va mudar a Florència amb la seva família. Florència era, des de feia diversos segles, el centre de la cultura i de l'art. El teatre musical d'estil recitatiu s'havia escampat per aquesta ciutat feia quaranta anys. Si és te compta de l'ambient i del caràcter de la gent de Toscana, es podia preveure que les apreciacions dels acadèmics locals, dels humanistes hel·lenitzants, dels refinadíssims i sarcàstics gentiluomini i de les enjoiades senyores de societat que eren tots enemics declarats dels artistes massa instintius, no fossin gaire favorables.
La vida a Florència Potser el més escèptic i mordaç fos Giovanni Battista Doni, erudit i humanista aristocràtic i estètic de l'estil recitatiu, el qual, trobant-se a Florència en aquell temps, escriví una lletra al musicòleg francès Marin Mersenne (1640): (Carta del 7 d'agost de 1635). De totes maneres, és sabut que Doni no suavitzà les seves crítiques ni amb el mateix Monteverdi. El crític assimilà Frescobaldi amb altres autors a l'hora de realitzar les seves critiques a l'estil vocal:
Malgrat aquestes opinions negatives, Frescobaldi no era mal tractat en la cort dels Medicis i gaudia d'un sou mensual de 50 escuts (molt més del que guanyava a Roma), de manera que, per satisfer el gust del gran duc, de la duquessa i molts nobles, per les composicions monòdiques, va escriure i edità el 1630 dos Llibres d'àries musicals per a ser tocats en el clavicèmbal i la tiorba a 1, 2, i 3 veus (editats per G. B. Landini).
El primer d'aquells llibres fou dedicat a Ferran II, el qual contribuí en les despeses, i el segon al marquès Obizi, gran escuder. Es tracta d'obres d'una efectiva melodia que mostren la fluida i genial versatilitat del compositor, apropant-se a l'estil de Luigi Rossi, virtuós dels Borghese i, més tard, dels Barberini a Roma, hoste també de la cort dels Medici. La presencia en la cort de dos cèlebres cantants, Adriana Basile i la seva joveníssima filla Leonora Baroni, aquell mateix any de 1630 permet suposar que aquestes àries foren presentades en concert. Per l'any 1633 l'artista es va veure obligat a retornar a Roma, junt amb la seva família, d'una manera un xic anticipada. Els seus biògrafs atribueixen aquest fet a la greu situació de carestia, pestes i conflictes que a travessava la Toscana, encara que és possible que intervinguessin altres causes. En qualsevol cas, Frescobaldi retornà a Roma a final del mes d'abril de 1634 i hi va reprendre l'activitat a la Capella Giulia el primer de maig, tal com indica el llibre de sous. En els rebuts posteriors al 26 d'abril de 1635 es pot comprovar la seva paga havia augmentat de dos escuts mensuals. Durant el temps que va romandre a Florència tingué alumnes com Francesco Nigetti. * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 929. ()
Establiment i mort a Roma