miniatura|Manuscrit de la gavota de la suite número 5 miniatura|Inici de la gavota de la suite número 5
Les Suites franceses és el nom amb què es coneixen sis suites, amb el número de catàleg BWV que van del número 812 al 817, que Johann Sebastian Bach va compondre per al teclat (clavecí o clavicordi) entre els anys de 1722 i 1725.Bach. The French Suites: Embellished version. Barenreiter Urtext Són les següents: Suite núm. 1 en re menor, BWV 812 Suite núm. 2 en do menor, BWV 813 Suite núm. 3 en si menor, BWV 814 Suite núm. 4 en mi bemoll major, BWV 815 Suite núm. 5 en sol major, BWV 816 Suite núm. 6 en mi major, BWV 817
El nom de franceses és un afegit posterior i el primer ús del terme data del 1762primer ús enregistrat per Friedrich Wilhelm Marpurg el 1762) possiblement per contrastar-les amb les denominades Suites angleses, títol també afegit a posteriori. El nom va ser popularitzat pel biògraf de Bach, Johann Nikolaus Forkel, que va escriure la biografia de Bach el 1802. Amb relació a aquestes suites, Forkel afirma: "Normalment se les anomena Suites franceses perquè estan escrites en l'estil francès." Aquesta afirmació, de totes maneres, és inexacta, ja que, com les altres suites de Bach, segueixen el model italià.Christophe Rousset, notes a l'enregistrament de les Suites franceses, Ambroisie AMB9942
No hi ha cap manuscrit "definitiu" d'aquestes suites que ens hagi arribat, que ens serveixi de principal referent, i en els que han sobreviscut l'ornamentació varia segons els manuscrits.
En alguns manuscrits, apareixen dues suites addicionals, una en la menor (BWV 818), l'altra en mi bemoll major (BWV 819), que estan relacionades amb les sis suites. L'Obertura a l'estil francès, BWV 831, que Bach publicà com la segona part del Clavier-Übung, és una suite en l'estil francès però no connectada amb les suites franceses.Vegeu la discussió sobre la influència francesa a l'article de Hans-Joachim Schulze: "The French Influence in Bach's Instrumental Music", Early Music, 13:2, 1985 (J. S. Bach Tercentenary Issue), 180-184.
Suite núm. 1 en re menor Allemande Courante Sarabande Menuet I Menuet II Gigue Encara que les Suites 1-4 es daten típicament l'any 1722, és possible que aquesta suite fos escrita una mica abans
Suite núm. 2 en do menor Allemande Courante Sarabande Air Menuet Menuet - Trio (BWV 813a) Gigue
Suite núm. 3 en si menor Allemande Courante Sarabande Menuet Trio AnglaiseOriginàriament, Bach titulà aquest moviment com a Gavota, un tipus de dansa similar a l'anglesa. Pot haver canviat el nom perquè a aquest moviment li falta la característica pauta de dos negres per compàs. Gigue
Suite núm. 4 en mi bemoll major Prelude (BWV 815a)AllemandeCouranteSarabandeGavotteAirGavotte IGavotte II (BWV 815a)Menuet (BWV 815a)
Suite núm. 5 en sol major AllemandeCouranteSarabandeGavotteBourréeLoureGigueEls primers compassos d'aquesta suite van ser escrits el 1722, però no van ser completats fins al 1723.
Suite núm. 6 en mi major AllemandeCouranteSarabandeGavottePolonaiseBourréeMenuetGigue''
Vegeu també Llista de composicions de J. S. Bach
Referències i notes
Enllaços externs Les Suites franceses a Mutopia Project
Categoria:Suites de Johann Sebastian Bach Categoria:Suites per a piano Categoria:Composicions musicals del 1725