miniatura|Pulmó amb limfoma de Hodgkin El limfoma de Hodgkin, també conegut com a malaltia de Hodgkin, és una mena de limfoma, un càncer que s'origina a un tipus específic de glòbuls blancs anomenat limfòcits, en què cèl·lules gegants (anomenades de Reed-Sternberg) s'acumulen en els ganglis limfàtics de la persona afectada.
Aquest teixits formen part del sistema immunitari i del sistema productor de sang del cos. Aquest tipus de càncer produeix un engrandiment del teixit limfàtic, la qual cosa pot ocasionar pressió sobre estructures importants. La forma principal de propagació de la malaltia de Hodgkin és entre els vasos limfàtics propers. Menys comunament pot estendre's a gairebé qualsevol altra part del cos, incloent-hi el fetge i els pulmons. Els símptomes inclouen febre, sudoració nocturna, i pèrdua de pes. També apareix fatiga i pruïja.
Hi ha dos grans tipus de limfoma de Hodgkin: l'anomenat clàssic, el majoritari; i el limfoma de Hodgkin amb limfòcits nodulars predominants, que presenta unes característiques diferents. Aproximadament la meitat dels casos de limfoma de Hodgkin es relacionen amb la infecció amb el virus d'Epstein-Barr (VEB), que generalment causen la forma clàssica. Altres factors de risc inclouen casos familiars i ser seropositiu pel VIH. El diagnòstic s'assoleix amb la identificació les cèl·lules de Reed-Sternberg en una biòpsia d'un gangli limfàtic afectat.
El limfoma de Hodgkin es pot tractar amb quimioteràpia, radioteràpia, i trasplantament de medul·la òssia. El tipus de tractament sovint depén de com d'avançat es trobe el càncer i si presenta característiques favorables o no. En tots els estadis sovint és possible la curació. Als Estats Units, el 88% dels pacients diagnosticats amb limfoma de Hodgkin tenen una supervivència superior als cinc anys. Per als menors de 20 anys, la taxa de supervivència és del 97%. No obstant això, la radiació i la quimioteràpia augmenten el risc de patir un altre càncer, malaltia cardiovascular, o malaltia pulmonar durant les següents dècades.
Al 2015, al voltant de 574.000 persones arreu del món patien limfoma de Hodgkin, i d'elles 23.900 (un 4,2%) van morir. Als Estats Units, un 0,2% de la població s'ha trobat afectada en algun moment de la seua vida. És un tipus de limfoma maligne, encara que molt menys freqüent que el limfoma no hodgkinià. L'edat més comuna de diagnòstic és entre els 20 i 40 anys. Rep el seu nom del metge britànic Thomas Hodgkin, el primer en descriure la condició en 1832.
Símptomes Aquesta mena de limfoma es pot presentar amb aquests símptomes:
Limfadenopatia: el símptoma més freqüent és el creixement no dolorós d'un o diversos ganglis limfàtics. Els ganglis acostumen a tindre un tacte dur i inflamat quan s'examinen. Els ganglis del coll, aixelles i engonals són els més involucrats (aproximadament un 80-90% dels casos). Els ganglis del pit es troben afectats sovint, i es poden observar en una radiografia de tòrax. Símptomes sistèmics: un terç de les persones amb limfoma de Hodgkin poden presentar els següents símptomes, coneguts com a símptomes B: Pruïja Hiperhidrosi nocturna Pèrdua de pes sense explicar d'almenys un 10% de la massa corporal total de la persona en sis mesos o menys Febrícula Fatiga. Esplenomegàlia: sovint podem trobar l'engrandiment de la melsa en el limfoma de Hodgkin. Aquest creixement, però, rara volta és massiu, i la mida de la melsa pot fluctuar durant el tractament. Hepatomegàlia: encara que infreqüent, es pot trobar l'engrandiment del fetge. Hepatosplenomegàlia: a vegades es troba hepatomegàlia i esplenomegàlia en un mateix individu. Dolor després de consumir alcohol: clàssicament, els ganglis afectats fan mal després de consumir alcohol, però aquest fenomen és molt rar, ocorrent en només d'un dos a tres per cent de persones amb limfoma de Hodgkin,Page 242 in: per això es considera una troballa amb baixa sensibilitat. D'altra banda, té un valor predictiu positiu prou alt en ser considerar un signe patognomònic del limfoma de Hodgkin. El dolor típicament apareix en pocs minuts d'ingerir alcohol, i se sent als voltants dels ganglis limfàtics afectats. Aquest dolor s'ha descrit com a agut i punxant o sord i general. Mal d'esquena: un mal d'esquena inespecífic (un dolor que no es pot localitzar o determinar una causa a través de l'examinació física o amb proves d'imatge) s'ha descrit en alguns casos de limfoma de Hodgkin. Sovint es troba afectada l'esquena inferior. Febre cíclica: algunes persones poden presentar una febre cíclica i d'alta temperatura coneguda com a febre de Pel-Ebstein, o simplement "febre P-E". No obstant això hi ha un debat sobre la validesa d'aquest signe. Una síndrome nefròtica pot sorgir en individus amb limfoma de Hodgkin, sovint causada per una malaltia de canvis mínims. Pot presentar obstrucció de les vies respiratòries, efusió pleural/del pericardi, disfunció hepatocel·lular o infiltració de la medul·la òssia.
Diagnòstic El limfoma de Hodgkin s'ha de distingir de causes no malignes del creixement dels ganglis limfàtics (com diverses infeccions) i altres tipus de càncer. El diagnòstic definitiu es fa a través de la biòpsia d'un gangli limfàtic (usualment amb una excisió i la posterior anàlisi de microscopi). L'hemograma pot servir per a jutjar la funció dels òrgans principals i per a comprovar la seguretat de la quimioteràpia. El PET-TAC s'utilitza per a trobar xicotets dipòsits que no es mostren en els TAC.
Tipus Hi ha dos tipus principals de limfoma de Hodgkin: el clàssic i el limfoma de Hodgkin amb limfòcits nodulars predominants. La prevalència del clàssic i del nodular són del 90% i el 10% respectivament. La morfologia, fenotip, característiques moleculars, i presentació i comportament clínic d'aquests dos grups són, aleshores, diferent.
Clàssic El limfoma de Hodgkin clàssic es pot classificar en quatre subtipus patològics basats en la morfologia de les cèl·lules de Reed-Sternberg i la composició de l'infiltrat reactiu de la cèl·lula que s'ha pogut observar en la biòpsia del gangli limfàtic (és a dir, quines cèl·lules acompanyes a la cèl·lula R-S). NomDescripcióLimfoma de Hodgkin amb esclerosi nodularÉs el subtipus més comú i es compon de grans nòduls tumorals mostrant cèl·lules R-S disperses en un rerefons de limfòcits, eosinòfils i plasmòcits reactius amb graus variables de fibrosi del colàgen o esclerosi.Subtipus de cel·lularitat mixtaÉs un subtipus comú i es caracteritza per tindre nombroses cèl·lules RS clàssiques barrejades amb cèl·lules inflamatòries reactives com limfòcits, histiòcits, eosinòfils, i plasmòcits sense esclerosi. Aquest tipus s'associa freqüentment a la infecció amb el virus d'Epstein-Barr i es pot confondre amb l'anomenada fase "cel·lular" o temprana del subtipus d'esclerosi nodular. Aquesta mena de limfoma de Hodgkin es troba sovint en pacients immunodeprimits.Ric en limfòcitsÉs un subtipus rar que mostra moltes característiques el podrien fer confondre amb el limfoma no hodgkinià de cèl·lules B amb limfòcits nodulars predominants. Aquesta forma té el millor pronòstic.Baix en limfòcitsÉs un subtipus rar, compost de grans quantitats de cèl·lules RS pleomòrfiques amb només uns quants limfòcits reactius que es pot confondre amb un limfoma difús de cèl·lules B grans. Molts d'aquests casos es classificarien en l'actualitat dins dels limfoma anaplàstic de cèl·lules gegants. miniatura|Biòpsia de gangli limfàtic que mostra limfoma de Hodgkin, subtipus de cel·lularitat mixta miniatura|TAC d'una persona de 46 anys d'edat amb limfoma de Hodgkin, a l'alçada del coll. En la part esquerra del coll els ganglis inflamats són més visibles (marcats en roig). Encara que no s'expressen en totes les cèl·lules els marcadors tradicionals dels limfòcits B (com el CD20), les cèl·lules de Reed-Sternberg sovint són de tipus B. Encara que es classifica el limfoma de Hodgkin amb altres càncers de cèl·lula B, s'expressen alguns marcadors de limfòcits T (com a CD2 and CD4) de forma ocasional. No obstant això, açò pot ser causat per interferències en les tècniques d'anàlisi.
Les cèl·lules de Hodgkin produeixen interleucina-21 (IL-21), que abans es creïa que era exclusiva dels limfòcits T. Aquesta característica pot explicar el comportament del limfoma de Hodgkin clàssic, incloent clústers d'altres cèl·lules immunes als voltants de les cèl·lules neoplàsiques.
Amb limfòcits nodulars predominants El limfoma de Hodgkin amb limfòcits nodulars predominants (NLPHL en anglés) és un altre subtipus de limfoma de Hodgkin, diferent del limfoma de Hodgkin clàssic i es caracteritza per la presència de cèl·lules en forma de roses que expressen la proteïna CD20. Arran d'aquestes diferències, entre d'altres, aquest subtipus sovint es tracta de forma diferent al limfoma de Hodgkin clàssic, amb l'ús de rituximab en combinació amb quimioteràpia AVBD, encara que els casos individuals varien i hi ha estudis clínics en procés.
Estadiatge Després del diagnòstic del limfoma de Hodgkin, es farà un estadiatge, és a dir, una sèrie de proves que determinaran quines parts del cos es troben afectades. Segons aquest estadiatge, la persona serà classificada segons la classificació d'Ann Arbor:
L'estadi I és l'afectació d'una única regió de ganglis limfàtics (I) (sobretot la zona cervical) o un sol lloc extralimfàtic (Ie); L'estadi II és l'afectació de dos o més regions de ganglis limfàtics en el mateix espai del diafragma (II) o d'una regió limfàtica i un lloc extralimfàtic contigu (IIe); L'estadi III és l'afectació de regions de ganglis limfàtics en ambdós llocs del diafragma, que poden incloure la melsa (IIIs) o extensió limitada i contigua a òrgans o espais extra limfàtics (IIIe, IIIes); L'estadi IV és l'afectació disseminada d'un o diversos òrgans extralimfàtics.
L'absència de símptomes sistèmics es representa afegint-hi "A" a l'estadiatge; la presència de símptomes sistèmics se significa afegint "B" a l'estadiatge. Per a l'extensió extranodal d'una massa de ganglis que no fa avançar l'estadiatge, es marca amb una "E". L'afectació de la melsa s'escriu afegint "S". La malaltia amb grans masses se defineix amb una "X".
L'estadiatge és el mateix per als limfomes de Hodgkin i no hodgkinians.
Patologia Macroscòpicament
Els ganglis limfàtics afectats (sovint els laterocervicals) es troben engrandits, però la seua forma és preservada i la càpsula no és envaïda pel tumor. Sovint, la superfície és blanca-grisenca i uniforme; en alguns subtipus com l'esclerosi nodular poden tindre un aspecte nodular.
En ocasions es pot observar un granuloma en anell de fibrina.
Microscòpicament
miniatura|Micrografia d'una cèl·lula Reed–Sternberg clàssica miniatura|Micrografia mostrant una "cèl·lula en forma de rosa". la variant de cèl·lula de Reed–Sternberg vista en el limfoma de Hodgkin amb limfòcits nodulars predominants. Tinció d'hematoxilina-eosina L'examinació de la biòpsia del gangli limfàtic mostra una destrucció completa o parcial de la seua arquitectura per cèl·lules grans i disperses conegudes com a cèl·lules Reed-Sternberg (CRS) barrejades amb un infiltrat de cèl·lules reactives compostes de proporcions vàries de limfòcits, histiòcits, eosinòfils i plasmòcits. Les cèl·lules de Reed-Sternberg s'identifiquen com cèl·lules grans, sovint binucleades amb nuclèols prominents i un fenotip inusual CD45-, CD30+, CD15+/-. En aproximadament un 50% dels casos, les cèl·lues de Reed–Sternberg es troben infectades pel virus d'Epstein-Barr.
D'entre les característiques de les cèl·lules Reed-Sternberg clàssiques, podem trobar una mida cel·lular molt gran (20–50 micròmetres), un citoplasma abundant, amfofílic, amb un grànuls fins o homogeni, dos nuclis simètrics i emmirallats (ulls d'òliba) amb sengles nuclèols eosinofílics i una membrana nuclear gruixuda (es distribueix la cromatina vora la membrana nuclear). Quasi totes aquestes cèl·lules tenen còpies extra del cromosoma 9p/9p24.1.
En podem observar les següents variants ariants: