miniatura|upright|250px| Jutlàndia (en danès: Jylland, en alemany: Jütland) és una península de l'Europa nord-occidental que comprèn la part continental de Dinamarca i el nord d'Alemanya (estat federal de Slesvig-Holstein). A l'oest, limita amb el mar del Nord, al nord amb l'Skagerrak, al nord-est amb el Kattegat i a l'est amb les illes daneses del Bàltic.
El terreny és relativament pla, amb petits turons i torberes. Té una superfície de 29.775 km² i és habitada per 2.491.852 persones (2004).
La península forma una terra baixa i plana de sorra i morenes. Al centre, l'altitud màxima és de 172 m. La costa occidental és sorrenca, pobra i poc poblada. L'oriental, tallada i ben poblada, disposa d'una agricultura florent (amb conreus de tubercles i de cereals), i hi ha cria de bovins. Té un clima oceànic humit i temperatures moderades (7,7 °C de mitjana anual).
La part meridional forma part de l'Slesvig-Holstein, que ha anat variant de possessió danesa a alemanya al llarg de la història. El darrer canvi de sobirania tingué lloc després de la Primera Guerra Mundial, amb Dinamarca que va recuperar part de l'Slesvig (en danès: Slesvig, en alemany: Schleswig) per mitjà d'un plebiscit.
Etimologia El nom prové dels juts, poble germànic que s'hi instal·là cap al .
En època clàssica, la península de Jutlàndia s'anomenava Quersonès Címbric (Χερσόνησος Κιμβρική). La punta nord era el promontorium Cimbrorum, la mar a la part occidental el sinus Lagnus i la mar a la part oriental el Codanus. Estrabó és el primer que la menciona amb el nom de Quersonès, perquè fins a les conquestes de Tiberi a Germània els romans no van conèixer aquest territori. Segons Plini el Vell, el seu nom nadiu era Catris. Era habitada pel poble dels cimbres, dels quals va prendre el nom; una de les tribus eren els Phundusi.
Geografia Distinció entre la península de Jutlàndia i Jutlàndia La península de Jutlàndia s'estén des de la barra de sorra de Grenen a l'Vendsyssel-Thy al nord, fins a les ribes de l'Elba al sud. La península també s'anomena península del Címbric.
Jutlàndia com a terme cultural-geogràfic principalment només es refereix a la part danesa de la península, des de Grenen fins a la frontera danesa-alemanya. De vegades, la part nord de Slesvig-Holstein fins a l'Eider (Schleswig meridional), també s'inclou en la definició cultural-geogràfica de Jutlàndia, perquè l'Eider va ser històricament la frontera sud de Dinamarca i la frontera cultural i lingüística entre els països nòrdics. i Alemanya, així com entre les llengües germàniques del nord i de l'oest des c. 850 al 1864.
A Dinamarca, el terme Jylland pot referir-se tant a tota la península com a la regió entre Grenen i la frontera danesa-alemanya o l'Eider.
A Alemanya, però, la península en el seu conjunt només s'anomena Kimbrische Halbinsel o Jütische Halbinsel, mentre que el terme Jütland es reserva únicament per a la definició cultural-geogràfica de Jutlàndia.
Frontera marítima La península de Jutlàndia limita amb el mar del Nord a l'oest, l'Skagerrak al nord, el Kattegat al nord-est i el mar Bàltic al sud-est. La costa del Kattegat i el Bàltic de la península s'estén des de Grenen fins a la desembocadura del Trave a Lübeck - Travemünde, i la seva costa de l'Skagerrak i el mar del Nord va des de Grenen fins a la presa de Geesthacht a l'est d'Hamburg, que es defineix com el punt on el Baix Comencen l'Elba (Unterelbe) i l'estuari de l'Elba, subjectes a les marees. La part del mar Bàltic per la qual limita la península es coneix com Bælthavet en danès i Beltsee en alemany, una designació que deriva dels cinturons Gran, Petit i Fehmarn, mentre que el mar Bàltic en conjunt s'anomena Østersøen. i Ostsee, respectivament.
Frontera terrestre La frontera terrestre de la península al sud-est i al sud està constituïda per un reguitzell de diversos rius i llacs: des de la desembocadura del Trave a Lübeck - Travemünde fins a la desembocadura del Wakenitz al Trave (a Lübeck), des d'allà fins al Wakenitz. fins a la seva sortida del llac Ratzeburger See, després pel llac Kleiner Küchensee fins a la desembocadura del :de:Schaalseekanal al llac Großer Küchensee, des d'allà pel canal pels llacs Salemer See, Pipersee i Phulsee fins al llac Schaalsee, des de Zarrentin am Schaalsee pel sortida del llac Schaalsee, el Schaale, fins a la seva desembocadura al Sud a Teldau, després al llarg del Sud fins a la seva confluència amb l'Elba a Boizenburg, i més endavant al llarg de l'Elba, fins a la presa de Geesthacht a l'est d'Hamburg, on la marea depenent de la marea. comença l'estuari de l'Elba.
Travemünde → Trave → Wakenitz → Ratzeburger See → Kleiner Küchensee → Großer Küchensee → Canal Schaalsee → Salemer See → Pipersee → Phulsee → Schaalsee → Schaale → Sude → Elba a Boizenburg → inici de l'estuari de l'Elba a la presa de Geesthacht
Subregions miniatura|Vista sobre el Julsø al Søhøjlandet des de Himmelbjerget. Jutlàndia del Nord és la regió entre el Kongeå i el punt més septentrional de Jutlàndia, el Grenen spit. En danès, s'anomena Nørrejylland, i també abasta l'illa de Jutlàndia del Nord (en danès: Nørrejyske Ø o Vendsyssel-Thy). Jutlàndia del Nord es subdivideix tradicionalment en Jutlàndia del Sud (Sydjylland), Jutlàndia Occidental (Vestjylland), Jutlàndia Oriental (Østjylland) i Jutlàndia del Nord (Nordjylland). Més recent és la designació de Jutlàndia Central (Midtjylland) per a parts de les zones tradicionalment occidentals i orientals de Jutland. Les subregions del nord de Jutlàndia inclouen les penínsules de Djursland amb Mols i Salling. També al nord de Jutlàndia es troba el Søhøjlandet, que és la regió danesa més elevada i, alhora, la regió amb la densitat de llacs més alta de Dinamarca. El riu més llarg de Dinamarca, el Gudenå, travessa el nord de Jutlàndia.
Jutlàndia del Sud (Sydjylland) Jutlàndia del Sud (Sydjylland) és la part més meridional de Jutlàndia del Nord. No s'ha de confondre amb Jutlàndia del Sud (Sønderjylland), que és adjacent a Jutlàndia del Sud al sud. Jutlàndia del Sud s'estén entre Sønderjylland al sud i la frontera entre les dues regions administratives del sud de Dinamarca i Jutlàndia central al nord.
Jutlàndia Occidental (Vestjylland) Jutlàndia Occidental (Vestjylland) és la part central occidental de Jutlàndia del Nord. Es troba entre Blåvandshuk al sud i Nissum Bredning al nord. Es troba al nord de Jutlàndia del Sud i a l'oest de Jutlàndia Oriental.
Jutlàndia oriental (Østjylland) Jutlàndia Oriental (Østjylland) és la part central oriental de Jutlàndia del Nord. Es troba entre Skærbæk, al fiord de Kolding, al sud, i el final del fiord de Mariager, al nord. Aarhus, la ciutat més gran completament de la península de Jutlàndia, es troba a l'est de Jutlàndia.
Jutlàndia del Nord (Nordjylland) miniatura|Aalborg és la ciutat més gran del nord de Jutlàndia. És la quarta ciutat més gran de Dinamarca i la ciutat danesa més gran al nord. Es troba al costat continental del Limfjord, enfront de la ciutat de Nørresundby a Vendsyssel.
Mentre que el terme Jutlàndia del Nord (en danès: Nørrejylland) es refereix a tota la regió entre Kongeå i Grenen, Jutlàndia del Nord (en danès: Nordjylland) només es refereix a la part més al nord de Jutlàndia del Nord i abasta la part més gran d’Himmerland, la part més al nord de la Corona. Jutlàndia (Kronjylland), l'illa de Mors (Morsø) i Jutlàndia al nord del Limfjord (l'illa de Jutlàndia del Nord, que es subdivideix en les regions de Thy, Hanherred, i Vendsyssel, la regió més al nord de Jutlàndia i Dinamarca). Nordjylland és congruent amb la regió de Jutlàndia del Nord (Regió Nordjylland).
Jutlàndia central (Midtjylland) El concepte de Jutlàndia Central (Midtjylland) és de data recent, ja que fa unes dècades era habitual dividir Jutlàndia en les tradicionals Jutlàndia Oriental i Occidental (a més de Jutlàndia Nord i Sud), només. No obstant això, el terme s'ha utilitzat a Viborg i als voltants, de manera que la gent de Viborg pogués diferenciar-se de les poblacions de l'est i l'oest. La majoria del que avui s'anomena Jutlàndia Central és en realitat la cultura i l'àrea dialectal tradicional del Jutish occidental, és a dir, Herning, Skive, Ikast i Brande. Per contra, Silkeborg i les altres àrees a l'est de la cresta de Jutish formen part tradicionalment de l'àrea cultural de Jutish oriental. Un nou significat de Jutlàndia Central és tota l'àrea entre Jutlàndia del Nord i Jutlàndia del Sud, que correspon aproximadament a la Regió de Jutlàndia Central.
Illes offshore Les illes Kattegat i Bàltiques més grans de Jutlàndia són Fiònia, Als, Læsø, Samsø i Anholt a Dinamarca, així com Fehmarn a Alemanya.
Les illes de Læsø, Anholt i Samsø al Kattegat, i Als a la vora del mar Bàltic, estan lligades administrativament i històricament a Jutlàndia, encara que aquests dos últims també es consideren districtes tradicionals propis. Els habitants d'Als, coneguts com Alsinger, acceptarien ser jutlandès del sud, però no necessàriament jutlandès.
Les illes més grans del mar del Nord a la costa de Jutish són les illes daneses del mar de Wadden, com Rømø, Fanø i Mandø a Dinamarca, i les illes de Frisia del Nord com Sylt, Föhr, Amrum i Pellworm a Alemanya. A les illes alemanyes, encara s'utilitzen alguns dialectes del frisó septentrional.
Geografia humana
Administrativament, la península de Jutlàndia pertany a tres estats alemanys i tres regions daneses: la major part de la ciutat-estat d'Hamburg excepte els districtes al sud de l'Elba gairebé tot l'estat alemany de Slesvig-Holstein excepte algunes parts del Districte del Ducat de Lauenburg a l'est de Ratzeburger See, :de:Schaalseekanal i Schaalsee una part molt petita a l'oest de la Schaale i al nord del Sude pertany al districte de Ludwigslust-Parchim a l'estat de Mecklenburg-Pomerània Occidental. la Dinamarca Meridional (Regió Syddanmark) excepte Fiònia i les illes que l'envolten Jutlàndia Central (Regió Midtjylland) la regió de Jutlàndia del Nord (Regió Nordjylland)
miniatura|Aarhus és la ciutat més gran de la península de Jutlàndia i la segona ciutat més gran de Dinamarca. miniatura|Lübeck és la quarta ciutat més gran de la península de Jutlàndia.
Ciutats més grans Les deu ciutats més grans de la península de Jutlàndia són: Hamburg (barris al nord de l'Elba) 1.667.035 Aarhus 290.598 Kiel 247.717 Lübeck 218.095 Aalborg 120.914 Flensburg 92.550 Norderstedt 81.880 Neumünster 79.502 Esbjerg 71.921 Randers 64.057
Ciutats més grans de la part danesa Aarhus 290.598 Aalborg 120.914 Esbjerg 71.921 Randers 64.057 Horsens 63.162 Kolding 62.338 Vejle 61.310 Herning 51.193 Silkeborg 50.866 Fredericia 41.243
Aarhus, Silkeborg, Billund, Randers, Kolding, Horsens, Vejle, Fredericia i Haderslev, juntament amb una sèrie de ciutats més petites, conformen l'àrea metropolitana de Jutlàndia oriental, que és més densament poblada que la resta de Jutlàndia, encara que lluny de formar una ciutat coherent.
Ciutats més grans de la part alemanya miniatura|Els barris d'Hamburg al nord de l'Elba es troben a la península de Jutlàndia.
1. Hamburg (barris al nord de l'Elba) 1.667.035
Altona 280.034, Bergedorf 132.901, Eimsbüttel 274.901, Hamburg-Nord 322.564, Wandsbek 453.086 i els barris d'Hamburg-Mitte al nord de l'Elba:
Altstadt 3.182, Billbrook 1.791, Billstedt 71.789, Borgfelde 8.569, HafenCity 6.950, Hamm 10.189, Hammerbrook 5.990, Horn 38.425, Neustadt 12.649, Sankt Georg, Rothenburgsort, 12.649, Sankt Pauli
2. Kiel 247.717 3. Lübeck 218.095 4. Flensburg 92.550 5. Norderstedt 81.880 6. Neumünster 79.502 7. Elmshorn 50.772 8. Pinneberg 44.279 9. Wedel 34.538 10. Ahrensburg 34.509
Geologia Geològicament, regió de la Jutlàndia Mitjana i la Jutlàndia Septentrional, així com la regió de la capital de Dinamarca es troben al nord de Dinamarca que està augmentant a causa del rebot postglacial.
Algunes depressions circulars de Jutlàndia poden ser restes de pingos col·lapsats que es van desenvolupar durant l'última edat de gel.