Agrippina, HWV 6, és una opera seria en tres actes de Georg Friedrich Händel, sobre un llibret del cardenal Vincenzo Grimani que alhora era l'empresari del teatre. Composta per a la temporada 1709-1710 del Carnaval de Venècia, l'òpera tracta la història d'Agripina, la mare de Neró, com planeja la caiguda de l'Emperador Romà Claudi i la instal·lació del seu fill com a emperador. El llibret de Grimani, considerat un dels millors que va musicar Händel, és una «comèdia antiheroica satírica»,Brown, p. 357–58 ple de tòpiques al·lusions polítiques. Alguns analistes creuen que reflecteix la rivalitat de Grimani amb el papa Climent XI.
Händel va compondre Agrippina al final d'una visita de tres anys a Itàlia. Es va estrenar a Venècia al Teatre San Giovanni Grisostomo el 26 de desembre de 1709, i va obtenir un èxit immediat. Des de l'estrena se'n van fer 27 presentacions consecutives, un fet sense precedents, i va rebre molt bones crítiques. Els observadors van tenir paraules d'elogi per la qualitat de la música, algunes parts de la qual, d'acord amb el costum contemporani, s'havien pres i adaptat d'altres obres, incloent-ne d'altres compositors. Malgrat l'evident entusiasme del públic per l'obra, Händel no en va promoure noves posades en escena. Hi va haver produccions ocasionals en els anys posteriors a l'estrena, però, quan les òperes de Händel van passar de moda a mitjan , aquesta i les altres obres dramàtiques van ser generalment oblidades.
Al , l'òpera handeliana va començar un renaixement que, després d'unes produccions a Alemanya, va veure com Agrippina s'estrenava a la Gran Bretanya i als Estats Units. En els últims anys les representacions de l'obra s'han tornat més comuns, amb posades en escena innovadores a la New York City Opera i al London Coliseum el 2007. L'opinió moderna dels crítics és que Agripina és la primera obra mestra de l'òpera de Händel, ple de frescor i d'invenció musical que s'ha convertit en una de les òperes més populars del renaixement continuat de Händel.
Origen i context miniatura|esquerra|Johann Mattheson d'Hamburg, una influència primerenca en les òperes de Händel Les composicions d'òpera més antigues de Händel, en l'estil alemany, daten dels anys d'Hamburg, de 1704 a 1706, sota la influència de Johann Mattheson.Grout & Weigel, p. 184–85 El 1706 va viatjar a Itàlia, on va romandre tres anys, hi va aprendre aprenent l'estil italià de la música i el desenvolupar les seves habilitats compositives. Al principi es va quedar a Florència, on va ser presentat a Alessandro i Domenico Scarlatti, i on la seva primera òpera italiana va ser composta i interpretada. Va ser Rodrigo (1707, amb el títol original Vincer se stesso ê la maggior vittoria), en la qual Hamburg i les influències de Mattheson van romandre prominents.Boyden et al., p. 56 L'òpera no va ser particularment reeixida, però era part del procés d'aprendre a compondre l'òpera a la italiana i de posar música a paraules en italià.
Després de Florència, Händel va estar-se a Roma, on la representació de l'òpera va ser prohibida per decret papal,Dean (1980), p. 86 i a Nàpols. Va ser capaç de dedicar-se a la composició de la cantata i l'oratori; en aquest moment hi havia poca diferència (a més d'augmentar la longitud) entre la cantata, l'oratori i l'òpera, tots basats en l'alternança de recitatiu i l'aria da capo.Dean (1997), p. 1 c.2 Les obres d'aquest període inclouen Dixit Dominus, i la cantata dramàtica Aci, Galatea e Polifemo, escrita a Nàpols.
Mentre que fou a Roma, Händel es va familiaritzar amb el cardenal Vincenzo Grimani, probablement a través d'Alessandro Scarlatti.Lang, p. 91 El cardenal era un distingit diplomàtic que va escriure llibrets en el seu temps lliure, i va actuar com a agent teatral no oficial de les corts reials italians.Bianconi et al., p. 12–13 Va fer de Händel el seu protegit, i li va donar al seu llibret d’Agrippina. S'ha conjecturat que Händel va portar el llibret a Nàpols, on li va posar música. No obstant això, d'acord amb John Mainwaring, primer biògraf de Händel, va ser escrit molt ràpidament després de l'arribada d'aquest a Venècia al novembre de 1709. Aquesta teoria recolza en el paper venecià del manuscrit autògraf.Dean & Knapp, p. 128 Grimani es va cuidar de presentar l'òpera a Venècia, al teatre de propietat familiar, el Teatro San Giovanni Grisostomo, com a part de la temporada del Carnaval de 1709-1710. Una història semblant s'havia fet servir abans, per exemple el 1642 a L'incoronazione di Poppea de Claudio Monteverdi, però el llibret de Grimani se centra en Agrippina, un personatge que no apareix a la versió més fosca de Monteverdi. Aquesta va ser la segona òpera italiana de Händel, i probablement la seva última composició a Itàlia.Dean (1997), p. 2 c.1
Composició En la composició de l'òpera, Händel va aprofitar de forma considerable la música escrita per als seus oratoris i cantates anteriors i d'altres compositors com Reinhard Keiser, Arcangelo Corelli i Jean-Baptiste Lully. Aquesta era una pràctica comuna en l'època, però en Agrippina és més gran que en gairebé totes les altres grans obres dramàtiques del compositor.Sawyer, p. 531 L'obertura, una obra en dues parts d'estil francès amb un «emocionant» allegro,Boyden et al., p. 57–58 i tots menys cinc dels nombres vocals, es basen en treballs anteriors, en molts casos, després d'una adaptació i reelaboració significativa. miniatura|esquerra|Una caricatura Margherita Durastanti, l'original d'Agrippina, d'entre 1709 i 1712 Alguns exemples del material reciclat inclouen Col raggio placido de Pallas, que es basa en l'ària de Llucifer de La resurrezione (1708), O voi dell'Erebo, que va ser adaptat de l'òpera del 1705 Octavia de Reinhard Keiser. L'ària d'Agrippina Non ho cor che per amarti va ser presa, gairebé tota, de Se la morte non vorrà de la cantata dramàtica anterior de Händel Qual ti reveggio, oh Dio (1707), L’Spererò de Narcissus és una adaptació de Sai perchè d'una altra cantata de 1707, Clori, Tirsi e Fileno i parts de l'ària de Nero del tercer acte Come nube che fugge dal vento són preses del seu oratori Il trionfo del tempo (tots de 1707).Sawyer, p. 533-41 Més tard, alguns fragments d’Agrippina van ser utilitzats per Händel a la seva òpera londinenca Rinaldo (1711) i la versió de 1732 d’Acis i Galatea, en cada cas amb pocs o cap canvi.Dean (1997), p. 5 c.2 La primera música de Händel que s'hauria sentit a Londres podria haver estat Non hò che d’Agrippina, adaptada a l'òpera Pirro è Dimitrio d'Alessandro Scarlatti, que es va realitzar a Londres el 6 de desembre 1710.Warrack, p. 336 L'obertura Agripina i altres àries de l'òpera van aparèixer en pasticcios representats a Londres entre 1710 i 1714, amb música addicional d'altres compositors.Hicks (1982) Ressons de Ti vo' giusta (una de les poques àries compostes específicament per Agrippina) es troben en l'ària He was despised, d’El Messies de Händel (1742).Dean (1997), p. 5 c.1
Dos dels principals papers masculins, Nero i Narcissus, van ser escrits per a castrati, les superestrelles del seu dia a l'òpera italiana. L'òpera va ser revisada significativament abans i possiblement durant la representació.Dean (1997), p. 3 c.2 Per exemple, en l'acte III, Händel tenia originalment Otho i Popea cantar un duo, No, no, ch'io non apprezzo, però no era satisfet amb la música i va substituir el duet per dues àries en solitari abans de la primera actuació.Sawyer, p. 554 De la mateixa manera, durant els dies que es va representar, l'ària de Popea Ingannata va ser substituïda per una altra de virtuosisme extrem, Per punir chi m'ha ingannata, per reforçar la resolució de Popea recent trobada en aquesta conjuntura de l'òpera o, com es creu més probable, per afalagar Scarabelli tot donant-li una nova oportunitat de mostrar les seves habilitats vocals.
Els instruments de la partitura de Händel foren similars en totes les seves primeres òperes, i consta de dues flautes dolces, dos oboès, dues trompetes, tres violins, dos violoncels, viola, timbals, contrabaixos i clau.Dean & Knapp, Apèndix B
Llibret El llibret de Grimani evita el to de moralització dels darrers llibrets d'òpera seriosa escrita per mestres reconeguts com ara Metastasio i Zeno. la favorable acollida de l'òpera pot, segons el crític Donald Jay Grout, haver influït molt en l'obra de Grimani en què «la ironia, l'engany i la intriga impregnen les aventures humorístiques dels seus personatges ben definits». Tots els personatges principals, amb l'única excepció del servent de Claudio, Lesbus, són històrics, i les grans línies del llibret es van inspirar fortament en els Annals de Tàcit i Vides dels dotze cèsars de Suetoni. S'ha suggerit que el caràcter còmic i amatori de l'emperador Claudi és una caricatura del papa Climent XI, a qui Grimani es va oposar políticament.Dean p.2 c.2 Altres aspectes d'aquest conflicte es reflecteixen en la trama: la rivalitat entre Nero i Otho són un mirall del debat sobre la Guerra de Successió Espanyola, en la qual Grimani va donar suport als Habsburg, i el papa Climent XI a França i Espanya.Neef, p. 196–97
Representacions Estrena La data de la primera presentació d'Agrippina, que durant molt temps fou incerta, s'ha confirmat mitjançant un butlletí manuscrit que fou el 26 de desembre de 1709. L'elenc format per alguns dels principals cantants del nord d'Itàlia de l'època, entre ells Antonio Carli en el principal paper de baix, Margherita Durastanti, que havia cantat recentment el paper de Maria Magdalena a La resurrezione del mateix Händel i Diamante Scarabelli, el gran èxit de la qual a Bolonya el 1697 en el pasticcio Perseo va inspirar la publicació d'un llibre de versos elogiosos titulat La miniera del Diamante.Dean (1997) p. 1 c.1Hicks (Grove Music Online)
Agripina va esdevenir extremadament popular, i va establir la reputació internacional de Händel. La seva carrera va començar amb 27 actuacions, extraordinàriament llarg per a l'època. El biògraf de Händel, John Mainwaring, va escriure sobre la primera actuació: […] Al teatre en gairebé cada pausa ressonaven crits de Viva il caro Sassone! ('Visca l'estimat Saxó!'). Estaven atònits de la grandesa i la sublimitat del seu estil, ja que mai havien conegut fins llavors tots els poders de l'harmonia i la modulació tan estretament organitzats i combinats amb tanta força.»Mainwaring, John (1760), Memoirs of the Life of the Late George Frederic Handel London. Quoted in Brown, p. 418 Majoritàriament les crítiques de l'obra positives. Entre 1713 i 1724 va haver-hi produccions dAgrippina a Nàpols, Hamburg i Viena, encara que el mateix Haendel mai va reviure l'òpera després de l'estrena.Dean (1997) p. 5 La producció de Nàpols va incloure música addicional de Francesco Mancini.Dean & Knapp, p. 130
Actuacions posteriors A final del durant tot el , les òperes de Händel van caure en l'oblit, i no es van executar entre 1754 i 1920.Dean (1980), p. 110 No obstant això, quan l'interès per les òperes de Händel va despertar al , Agrippina va rebre diversos renaixements, començant amb una producció de 1943 a la casa natal de Händel, a Halle, sota la direcció de Richard Kraus a l'Òpera de Halle. En aquesta actuació el paper del contratenor d'Otho, composta per a una dona, es va transformar en un baix acompanyat per corn anglesos, «amb efectes desastrosos sobre el delicat equilibri i la textura de la partitura».Dean, Handel Tercentenary Collection, p. 9 La Radio Audizioni Italiane va produir una emissió en viu de l'òpera el 25 d'octubre de 1953, i fou la primera vegada que Agrippina es va poder escoltar fora de l'escenari. L'elenc va incloure Magda László en el paper principal i Mario Petri com a Claudio, sota la direcció d'Antonio Pedrotti.